Amer és una vila i municipi, a la comarca de la Selva, situat a l'extrem septentrional de la comarca. Amb una població de 2.281 habitants (2014) i una superfície de 40,05 km², té una densitat de població de 56,95 hab/km².
Amer, pertanyent al bisbat de Girona, es troba a 20 km de Santa Coloma de Farners, a 25 km de Girona i a 28 km d'Olot. El municipi se situa a la vall del riu Brugent; antigament anomenat Amera, afluent del Ter. El nucli de població més poblat és la vila d'Amer, amb 1.919 habitants, seguida de Solivent, amb 191, i la Costa de Santa Brígida, amb 50, tots situats a la riba del Ter.
Des de temps immemorials que les muntanyes d'Amer han estat poblades, anant agrupant la gent i creant l'actual vila. Als primers temps la vila va tenir un fort creixement, apareixent al les primeres dades del seu mercat setmanal. Des d'aleshores fins a l'actualitat el municipi ha estat marcat per diversos moments històrics, com el terratrèmol del 1427.
Etimologia L'origen del topònim dAmer és desconegut; hi ha diverses teories que n'explicarien l'origen: La primera és que prové del llatí aquae merae, que significa "aigües pures". Aquesta teoria és proposada per Manuel de Montoliu (1877-1961). L'altra sosté que prové d'un nom de persona llatí, Amarius, derivat d'Amarus. Una altra teoria és que el terme prové del riu Amera, tal com s'anomenava antigament al riu Brugent, que travessa la vall.
Història miniatura|Els cingles de Sant Roc.
Antiguitat Les traces més antigues de poblament humà a Amer es troben als cingles de Sant Roc, a l'extrem nord-est del municipi. En una cavitat coneguda amb el nom de Balma de la Xemeneia ha estat localitzat un jaciment del Paleolític superior on s'han exhumat restes d'indústria lítica i de fauna. A l'altre vessant, i més concretament en el desconegut però alhora prolífer jaciment Neolític del Puig de les Sorres és on apareixen altres restes més contemporànies en edat de la mateixa època també es coneixen restes en antigues col·leccions privades procedents d'altres zones de la localitat d'Amer. També cal destacar la presència de diferents estrucrutres dolmèniques pràcticament arrasades. Seguint amb el llistat de jaciments arqueològics, al Cau Negre de Sant Roc, l'any 1981 hom hi excavà el que semblaven les restes d'una incineració del Bronze Final (1200-650 aC).
De l'època ibèrica es troben importants vestigis al cim del Puiggalí, altrement conegut com a Puig Dalí o simplement poblat ibèric d'Amer a llevant del terme, una elevació estratègicament situada entre les valls del Ter, del Llémena i del Brugent, amb un ample domini visual. Diverses recollides de material i alguna estructura encara visible permeten avançar l'existència a l'indret d'un poblat ibèric, però el més interessant és l'existència d'una torre rectangular de 9,70 per 7,75 metres que, a manca d'excavacions arqueològiques, es pot interpretar com una torre romana de vigilància dels segles II-I aC.
Època romana miniatura|Façana del monestir de Santa Maria d'Amer. En època romana, el poblament degué ser intens al fons de la vall, seguint el curs del Brugent. Si bé manquen encara troballes concretes i específiques, topònims com els dels importants masos de Gallissà i Palou, documentats ja els anys 949 i 860, respectivament, fan pensar-hi amb certesa, així com la troballa d'enterraments en tegula en el subsòl de l'església de Santa Maria. Aquestes tombes són anteriors a la fundació del monestir, l'any 949, i possiblement també a la de la cel·la de "Santa Maria vora el riu Amera", dependent del monestir de Sant Medir (Sant Gregori, Gironès) i coneguda des de l'any 840.
També es tenen Notícies d'una batalla que va tenir l'exèrcit de Carlemany contra els moros l'any 785 en el Indret de Sant Corneli a la localitat de Sant Climent d'Amer.
Va ser precisament la consagració del monestir de Santa Maria d'Amer, promogut per la mateixa comunitat de Sant Medir, el 9 de novembre de 949, el que va marcar l'evolució històrica de la població durant molts segles. Els dominis del monestir s'estengueren al llarg de l'edat mitjana per tota la vall i més enllà, i l'abat exercí la jurisdicció civil del poble durant tota l'època feudal, essent-ne, per tant, el senyor jurisdiccional.
Edat mitjana L'evolució medieval d'Amer és coneguda per diversos fets ben significatius, i els segles XII a XIV se'ns presenten com una etapa de gran activitat. En primer lloc, ja es té notícia de l'existència d'un mercat des del , el mateix moment en què es reformà i s'amplià el mateix conjunt monàstic. Es consagrà, també, l'església parroquial de Sant Miquel, avui desapareguda. Fora del nucli, prengueren forma les parròquies de Sant Agustí de Lloret Salvatge i Sant Genís Sacosta, i també es té notícia de la capella de Sant Marçal. El castell d'Estela vigilava el terme des del cim de la carena que, al sud-oest de la vila, separa les valls del Ter i del Brugent, i a Sant Climent, la família Roca-salva, pertanyent a la petita noblesa, hi bastí la seva casa forta.
Al l'abat d'Amer obtingué privilegi de notaria (1228) i de justícia (1237), però les càrregues feudals que suportava la població motivaren un cert despoblament, que no cessà fins que, l'any 1335, l'abat renuncià als mals usos sobre la població remença del terme. La recuperació que seguí a aquesta mesura, tanmateix, s'acabà sobtadament, colpejada primer pels fortíssims terratrèmols de 1427 i després pels greus conflictes remences, dels quals Amer en fou escenari privilegiat.
El 15 de març de 1427, una sèrie de terratrèmolsCOLECCIÓN DIPLOMÁTICA DEL Condado de Besalú, por D. Francisco Monsalvatje y Fossas; Tomo XIII; Olot, 1906, p.359COLECCIÓN DIPLOMÁTICA DEL Condado de Besalú, por D. Francisco Monsalvatje y Fossas; Tomo XIII; Olot, 1906, p.353 va destruir bona part del complex monàstic (el claustre, per exemple, desapareixeria per sempre), l'església de Sant Miquel i una vuitantena de cases del poble, sense comptar els estralls esparsos arreu del terme. La recuperació va ser lenta, i més tenint en compte el context de crisi general que afectà tot el país en aquells moments finals de l'edat mitjana i les diverses pestes que se succeïren, entre les quals en destaca una d'esdevinguda l'any 1483.
Les guerres remences, que afectaren amb força aquests encontorns, afegiren un nou factor de crisi. Amer, tanmateix, tingué un paper important en la resolució del conflicte, ja que primer fou escenari de diverses reunions dels pagesos revoltats, i després a dues bandes amb els representants del rei Ferran el Catòlic. El procés culminà amb el compromís d'arbitratge del monarca en el conflicte en una reunió mantinguda a la vila el 8 de novembre de 1485, que obrí la porta a la resolució definitiva de la revolta l'any següent. miniatura|Plaça de la Vila Aquests anys també foren importants de cara a la reestructuració de l'administració local d'Amer. L'any 1461 el príncep Carles de Viana atorgà a la vila el privilegi de nomenar dos cònsols i sis consellers, i altres tants per a la vall i el terme. El 1481 el rei Joan II hi afegí els drets de taverna, fleca, tall de carns, pa, pastat, peix, cansalada i civada. Finalment, el 1493, el rei Ferran II concedí a Amer el privilegi de nomenar batlle amb bastó reial, assistit per un jutge, un escrivà i un agutzil. El primer batlle fou Antoni Concs, però això encetà un conflicte amb la ciutat de Girona (que pretenia conservar la jurisdicció sobre Amer obtinguda unes dècades abans, en plena crisi), que no es va resoldre fins al 1512.
Edat moderna El va veure com el procés de recuperació i reconstrucció es consolidava, i tornà una normalitat que no fou estroncada fins a la Guerra dels Segadors. L'any 1640, Amer ja fou l'escenari d'una de les primeres batalles de la contesa entre els revoltats i els "tercios", als quals es negà, amb èxit, l'entrada i allotjament al poble pocs dies després d'esclatar la revolta a Santa Coloma i Riudarenes. Una de les principals conseqüències d'aquest conflicte, que s'allargà fins al 1659 i en el qual Amer oferí una important resistència a les tropes castellanes, fou la destrucció de l'església parroquial de Sant Miquel, que ja no fou reconstruïda. Les funcions parroquials passaren llavors a l'església del monestir i el solar de l'antic temple es va convertir, fins avui, en una plaça. La guerra contra França de 1690-1697 també afectà molt seriosament la vila, que fou saquejada i incendiada, de tal manera que va caldre un nou procés de reconstrucció en els anys immediatament posteriors.
El , en canvi, fou tranquil i els grans conflictes sembla que van afectar el poble de manera molt lleu. Aquest segle, de fet, és conegut a Amer per diverses obres de relleu. Amer va créixer d'una manera important al voltant de la plaça major i es van pavimentar amb llambordes diversos carrers a l'estil de Girona.- Fuentes Buxó, Raimon i Fuentes Buxó, Alex. 2025. El contracte d’empedrar els carrers del Pedreguet i de la Creu Coberta d’Amer, de l’any 1769. Amera, la revista d’Amer. Núm. 31. p. 37-40. Fou ara quan la plaça de la Vila adquirí la seva fesomia definitiva i quan s'ampliaren les estances del monestir i es reformà l'església, que s'enriquí La costa de Santa Brígida, amb l'ermita al cim Cingles de la Barroca amb diversos altars i retaules d'estil barroc, rococó i neoclàssic. Però on la prosperitat del queda més clarament reflectida és en el nombre d'habitants del terme, que passà de 515 l'any 1718 a 1498 l'any 1787. Aquesta població, a grans trets, es va mantenir durant les dècades subsegüents, donat que la Guerra del Francès (1808-1814) tampoc va afectar especialment la vila.
Edat contemporània Segle miniatura|Via verda del Carrilet L'any 1835 es produí l'exclaustració del monestir i l'abolició definitiva dels poder feudals que mantenia sobre el terme, un fet que va canviar radicalment la vida d'Amer, que es va haver d'adaptar als nous temps. La momentània recessió que es produí a les dècades centrals del , a més, vingué acompanyada de l'ocupació carlina de la població durant la Guerra dels Matiners (1848-1849), en què Amer fou durant un temps centre d'operacions de les tropes carlines, comandades pel general Cabrera, fins que foren derrotades a la batalla del Pasteral, esdevinguda el 26 de gener de 1849.
Malgrat tot, l'empenta econòmica i demogràfica que havia començat al va permetre contrarestar perfectament aquests successos a Amer, que (amb Sant Julià del Llor inclòs) l'any 1860 ja tenia 3005 habitants. La prosperitat de l'agricultura va convertir el mercat d'Amer en un dels més importants de la rodalia, i va anar acompanyada ben aviat per una incipient industrialització. El procés es va accelerar a partir de 1894 amb l'arribada de la línia de ferrocarril Girona-Olot, de la qual l'estació d'Amer en fou una de les més actives i importants, ja que comptava també amb un taller de reparació de vagons i màquines.
Segles XX i XXI Una de les activitats afavorides per l'arribada del tren va ser la creació d'un balneari a la Font Picant, que va ser declarat d'utilitat pública l'any 1903, gràcies a les propietats de la seva aigua carbònica. L'hotel "Amer Palatín", bastit l'any 1930, en fou l'edifici més notable, però tot el conjunt va desaparèixer després de la Guerra Civil, amb la decadència generalitzada de l'ús dels balnearis. Es va mantenir i potenciar, tanmateix, la planta embotelladora d'aigua, que va canviar el nom pel de "Fonter", i que encara avui és ben activa.
El setembre de l'any 1926 hi hagué fortes riuades, conegudes a Catalunya com aiguats de Sant Ramon. Aquestes a Amer no ocasionaren víctimes mortals, però si unes destrosses importants, enduent-se els ponts i modificant sensiblement la llera del riu Brugent. Riu avall ja en el ter va afectar Girona. Aquest fet va ser fotografiat per Valentí Fargnoli i Anneta.