Argelaguer és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Se situa a l'aiguabarreig del Torrent del Vinyot i del Llierca amb el Fluvià, a la meitat est de la comarca. Té boscos de pollancres. S'hi practica l'agricultura de secà, principalment cereals i oliveres, indústria hidroelèctrica i artesania tradicional (espardenyes, esclops).
El nom de Argelagorios es troba en documents de l'any 982. A principi del els senyors de Sales passen el feu d'Argelaguer als de Montpalau. Té una necròpolis del al camp anomenat Rost d'en Pi.
Geografia Llista de topònims d'Argelaguer (Muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts, cases, masies, esglésies…).
Argelaguer està situat a la confluència del riu Llierca, Torrent del Vinyot i el Fluvià. Està dividit en dos nuclis. L'un a 183 m d'altitud al voltant de l'església parroquial de Santa Maria i Sant Dames I, papa de Catalunya, d'origen romànic. L'altre, el carrer Major o Via Annia dels romans i camí de Sant Jaume format per dues rengleres de cases a banda i banda de la carretera Nacional N-260. Darrere la filera de cases, al mig del poble formant una placeta hi ha la capella de Santa Anna d'Argelaguer, d'origen romànic. El terme municipal d'Argelaguer se situa a la comarca de la Garrotxa de la província de Girona. Pel nord limita amb els termes de Montagut i Oix, Tortellà i Sales de Llierca. Pel sud i l'est amb Sant Ferriol i a l'oest amb el terme de Sant Jaume de Llierca. El municipi té una extensió de 12,53 km², format per unes vint hectàrees de zona de bosc, majoritàriament de pins i alzines, amb pasturatges a l'hivern. La vinya i l'olivera que havien estat tradicionals, ja no es cultiven, igual que els carboners. Han desaparegut activitats tradicionals, com la fabricació d'esclops, de cordes i espardenyes. En ramaderia, s'hi cria bestiar oví i boví. L'economia d'Argelaguer era bàsicament agrícola, però ha anat passant a ser de petites indústries i de serveis. Pel que fa a la població cal destacar la zona de la carretera, i la del carrer Major que es desenvolupa paral·lelament a aquest, és on es concentra més l'animació i activitat de la població. En aquesta zona es troben els equipaments més representatius com són: l'actual Ajuntament, el Casal Social, la farmàcia, a la zona de la carretera, al carrer Major on actualment hi ha les escoles, la pista esportiva i el Polivalent.Juan R Lejarza Cal Music
Educació Llar d'Infants (3-6 anys) Escola Montpalau - ZER El Llierca Primària Escola Montpalau - ZER El Llierca
Entitats de població
Indrets d'interès Antic edifici de les Escoles d'Argelaguer Edifici fundat en temps de la República per la Generalitat de Catalunya. L'obra, dirigida per l'arquitecte Rafael Sánchez Echeverría, va començar l'any 1929 i es va acabar el 1931. L'any 1931, durant la República, es va decidir construir l'escola tal com és ara. Va funcionar fins a la fi de la guerra civil. Durant l'últim any de la guerra fou utilitzada pels republicans com a magatzem farmacèutic i en la retirada es va cremar. Entre el 1940 i el 1941 va ser reconstruïda. Fou tancada per manca d'alumnes l'any 1977. El 1987 es va tornar a obrir, fins avui.
Via Ànnia - Camí Ral - carrer Major Via de traçat recte, que passa per l'actual carrer Major. Molt estratègic ja que comunicava les planes empordaneses i Girona amb la muntanya. Utilitzant el curs natural del riu Fluvià mitjançant camins paral·lels. La Vall d'Argelaguer es troba en un lloc estratègic de pas. En temps antics els bascos, ibers i romans van utilitzar el curs del Fluvià mitjançant camins paral·lels. Els romans van construir una via empedrada anomenada la Via Ànnia. La via va ser utilitzada més tard pels visigots, àrabs i francs. En els temps moderns hi van passar les tropes de Napoleó el 1808 i els exèrcits facciosos dels carlins. Aquests van confrotar-se amb els liberals a l'anomenada Barreja. Més endavant el 1854 es va iniciar el projecte de la nova carretera paral·lela N-260 al camí ral, molt més ampla, de grava i pedra picada que va ser un element bàsic pel desenvolupament i creixement del poble. L'autovia actual A26 passa pel nord del poble amb la construcció d'un fals túnel per reduir-ne l'impacte visual.
Castell de Montpalau Anomenat Monti Palatio en llatí. Els visigots van construir un castrum els anys 500-600. Els senyors feudals de Sales el van habitar l'any 1216 convertint-lo en el castell de Montpalau. Actualment es conserven els murs i una torre mestra. L'antic castell de Montpalau està ubicat just al puig del davant on actualment hi ha el poble de Sant Jaume de Llierca. Els Montpalau foren els senyors d'Argelaguer i residien en aquest castell. Dins del recinte s'hi va construir una capella dedicada a Santa Magdalena. Cap al 1430 els senyors de Montpalau van construir un nou castell en el nucli d'Argelaguer i van deixar el seu castell de muntanya. (Lejarza) Cal Rei És una casa senyorial amb magnífiques sales. Es diu que, antigament, dels seus soterranis en sortien uns túnels que anaven al castell i que probablement servien de sortides d'emergència.
Capella de Xivella (Sant Sebastià) Capella construïda a mitjan . Actualment no consta com església i la nau és utilitzada com a magatzem. Conta la tradició que a mitjan , la pesta feia estralls als pobles de Girona. La gent d'Argelaguer va fer la promesa a Sant Sebastià, advocat i protector contra la pesta, que, si no arribava al poble, es construiria una capella dedicada al seu nom. La pesta va arribar fins a Besalú i va parar. El 1562 es va construir la capella en un aire senzill i popular. Al cap d'un temps acompanyat de Sant Sebastià s'hi va afegir Santa Llúcia i Sant Grau. La missa per la diada del sant es va celebrar fins a la fi dels anys 1960. L'any 1980 la capella, ja totalment abandonada, va ser venuda al propietari del mas Rafelic. Els sants van ser traslladats a l'ermita del Guilar.
Capella de Santa Anna La Capella de Santa Anna és d'estil romànic, d'una nau i absis, amb la porta adovellada. Fou restaurada pels mateixos veïns d'Argelaguer. No sabem la data exacta de la construcció però per l'estil i l'arquitectura sembla de cap del període 1000-1200. És un edifici senzill de planta rectangular amb capçalera a llevant formada per un absis sense cornisa ni finestra. La nau té volta de canó. La porta d'entrada es troba a ponent i dona a la placeta. És adovellada i de mig punt.
Castell-Palau d'Argelaguer Edifici construït al . És un edifici de planta quadrangular antigament emmurallat i un exemple de fortalesa gòtica catalana. A la façana principal, situada a ponent, hi destaquen un finestral gòtic, tres escuts de pedra dels quals el del mig correspon al de la família Montpalau i una bonica porta dovellada. La família Montpalau s'hi traslladà, abandonant el castell proper en el qual havien residit durant molts segles. Fins a mitjan van ser amos i senyors d'Argelaguer i van marcar la història del municipi.
Ermita de Santa Magdalena de Montpalau Temple romànic de nau amb coberta amb volta de canó i absis semicircular amb finestra cega. La porta d'entrada és a ponent i té un campanar d'espadanya d'un sol ull. Fou construït pels senyors de Sales a la primeria del . Construcció de planta rectangular, amb una nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular a llevant. Hi ha cornises de pedra a l'absis i a les parets laterals. Un porxo al costat de ponent, refet el 1983-1984, aixopluga la porta principal. Té un teulat a dues aigües formant part de la façana.
Església Parroquial de Santa Maria i Sant Dames I papa nascut a Argelaguer l'any 304 El portal d'entrada és d'època renaixentista, i porta la inscripció de 1573. Segueix la traça romànica amb dues columnes acabades amb un capitell d'estil corinti. El temple actual es va construir entre els segles i , ja que el temple romànic del va patir greus desperfectes durant els terratrèmols del . En la construcció actual es van aprofitar diversos elements del temple anterior, com la base de l'absis. En la part baixa encara es poden identificar dues de les columnes adossades, que dividien el tambor absidal. El temple també està dedicat a Santa Maria i Sant Dames, segons la tradició fill d'Argelaguer, que va ser elegit papa l'any 386. Del romànic original conserva la base de l'àbsida, que segles més tard va ser alçada, on s'observen les restes de dues columnes que sustentaven unes arcades decoratives i un interessant pany del mur de migdia, que és amagat per una ampliació de 1645 i que presenta una cornisa amb mènsules, decorada amb l'estil dent de serra. Es pot observar la paret des de les golfes de l'altar lateral de Sant Dames. El portal d'entrada és d'època renaixentista, i porta la inscripció de 1573. Segueix la traça romànica amb dues columnes acabades amb un capitell d'estil corinti.
Muralles del castell Antigues muralles del castell de Montpalau situat al centre d'Argelaguer. El castell també disposava de fossars dels quals no en queden vestigis. La part que es conserva de muralles queda en el carrer del davant, anomenat de la Muralla i a la placeta amb la portalada, que accedeix al pati del castell. El 982 apareixen les primeres referències escrites d'Argelagarios. El 1400/1492, durant l'època de la baixa edat mitjana (), la família Montpalau va edificar l'actual castell al pla. Només s'han documentat dos dels trams de la muralla: el primer discorre paral·lel a la riera i presenta una alçada de 3,40 metres. El segon tram s'aixeca paral·lel al carrer de la Muralla i té una alçada de 3 metres. Després de la intervenció arqueològica del 2001, l'arquitecte Valentín Llaguno Lobato dirigí la restauració de la muralla.
Paratge i marges del riu Fluvià Paratges que es troben resseguint el Fluvià i on tradicionalment es conreaven horts. Diversos camins porten al voltant de diferents rierols formats pel Fluvià al seu pas per Argelaguer
Patrimoni arqueològic, excavacions de Can Xac Primer assentament humà del poble d'Argelaguer d`època prehistòrica
Entre agost del 2003 i abril de l'any 2004 i arrel de les obres de construcció de l'Autovia A-26, va ser descobert, als camps de Can Xac, el primer assentament humà del poble d'Argelaguer d`època prehistòrica.
El poblat del bronce final, tenia una extensió investigada de 1.300m2, s´estenia a l'est al vessant esquerre de la riera del Vinyot, el jaciment corresponia a un moment evolucionat de l'edat del bronze, en què la metal·lúrgia del ferro no era present.
Els argelaguens que vivien ho feien de forma estable, amb una economia de base agrícola i ramadera, la seva situació espacial estava en relació amb una xarxa viària de camins de tradició antiquisima, el seu emplaçament estava situat en un punt perfecte de trànsit i comunicacions per a les terres de la Muntanya, seguint el riu Fluvià i l'Alta Garrotxa per la vall del Llierca, partint del pla de Tapioles al sud-est.
Durant la investigació arqueològica es van identificar estructures de construcció disseminades, cinc d'hàbitats i sis de combustió amb blocs de pedres cremades i es conservaven argiles cuites i carbons.
Del material recuperat en el jaciment de can Xac, el ceràmic és el més important amb 6.239 fragments, el 93% del total; un 6% de fauna, 368 fragments, un 1% de malacologia i 6 objectes de bronze. El conjunt ceràmic està format per 6.161 fragments fets a mà i 78 peces fetes a torn, es van documentar grans contenidors, petits vasets, vaixella de taula i cuina, etc. De notable importància fou la peça de ceràmica sencera dcorada -urna funerària?-. Els acabats ceràmics són brunyits, les decoracions mes freqüents són incisions, d´una o més línies, amb motius geomètrics, acanalats, impressions amb ditades a la paret del vas o amb l'aplicació de cordons, simples o complexes, que configuren motius decoratius. El tipus de cocció de les peces trobades respondre a una cocció de forn lent, amb pastes que tant són reduïdes com oxidades i com a desgreixant, sorra i quars, sovint de gra gruixut.