Ledat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze. L'edat del bronze forma part de la prehistòria i segueix el Neolític a la major part del món.
La data exacta d'arribada a l'edat del bronze varia entre cultures i llocs del món. La tecnologia del bronze era coneguda vers el 4500 aC, prop de Bang Chieng (Tailàndia).Encarta: edat del bronze Posteriorment, fou elaborat al Pròxim Orient; a l'Àsia Menor es data abans del 3000 aC; a l'antiga Grècia s'inicià el seu ús al voltant del 3000 aC; a l'Àsia central el bronze es coneix vora el III mil·lenni aC (2000 aC), a l'Afganistan, Turkmenistan i l'Iran; mentre que a la Xina s'incorporà més tardanament, dins la dinastia Shang, vora el 1800 aC. A Amèrica, la civilització de Tiwanaku fou l'encarregada d'encetar aquesta edat, descobrint el bronze en provar amb diversos metalls.
Aquesta fase del desenvolupament humà no és present a totes les regions del globus terraqüi: a l'Àfrica subsahariana no existeix una edat del coure ni del bronze, car els pobladors d'aquesta zona feren un salt directe entre el Neolític i l'edat del ferro.
miniatura|esquerra|Mapa de l'estat tecnològic i social en el món, vora el 2.000 aC, es mostren pobles, cultures i zones on s'empraven estris de bronze
L'edat del bronze se situa generalment a Europa entre el 1800 aC i el 700 aC dividida en tres fases:
El Bronze Antic, del 1800 aC al 1500 aC. El Bronze Mitjà, del 1500 aC al 1200 aC. I el Bronze Final, del 1200 aC al 700 aC.
Per la seva banda, al Pròxim Orient hom ha establert les següents dates:
Bronze Antic (3500 aC-2000 aC). Bronze Mitjà (2000 aC-1600 aC). Bronze Final o tardà (1600 aC-1200 aC).
Les característiques generales de l'edat del bronze són el creixement demogràfic, l'abandonament parcial de la transhumància i la lenta tendència al sedentarisme de la gent. L'ésser humà es manté en general en coves però també a turons estratègics i en poblets en zones abrigades. La inhumació es fa a les coves i als dòlmens probablement en part construïts abans i que ara són reutilitzats, junt amb altres de nous. Són característiques les puntes de fletxa, els punxons i objectes d'adorn. L'art es concreta en figures de pedra, i dibuixos d'escenes de mort.
El descobriment del coure primer, i de l'estany i bronze després, van fer moure alguns pobles a la recerca d'aquests metalls, emportant-se les seves regles culturals i les seves tècniques. La utilització del metall fa créixer la complexitat de l'estructura social de les comunitats, i apareixen lluites tribals. El domini del metall determinava el poder i la riquesa i va donar origen a una minoria de privilegiats enfront d'una majoria de subordinats
Les cultures neolítiques vivien a les planes i gairebé no tenien armes, però ara es fan necessàries per les guerres entre grups oposats. Des d'abans del 1700 aC, les necessitats defensives dels grups fan que construeixin els seus hàbitats en llocs fàcils de defensar; a les tombes comencen a ser abundoses les armes.
A la península Ibèrica l'edat del bronze ve marcada per l'existència de dues cultures que arrenquen del Neolític:
La Cultura d'El Argar, anomenada també Cultura Almerienca - Fase III, successora de la cultura de Los Millares o Cultura Almerienca - Fase II, d'origen oriental, potser sirià, amb possibles influències egípcies. La Cultura del vas campaniforme
El coure i el bronze miniatura|Activitats domèstiques de l'edat de Bronze. Representació de la Lloma de Betxí pel Museu de Prehistòria de València. El coure fou el primer material que els metal·lúrgics van aprendre a treballar i més tard a endurir-lo amb estany Alguns pobles van treballar el bronze sense haver conegut el coure o van usar ambdós al mateix temps, però aquesta no va ser la línia general encara que es va produir bastant sovint perquè els pobles utilitzaven allò de què disposaven als seus territoris. El coure es va aconseguir en èpoques diferents i en diferents punts.
L'ús del coure a l'Orient mitjà es remunta a una data anterior a l'any 4000 aC. (potser fins i tot cap al 5000 aC.). L'aliatge considerat correcte era 90-10 però en un alt percentatge de troballes la proporció sempre era inferior a 94-6.
El coure era abundant a Xipre, que antigament es deia Alashiya, i després se l'anomena Cy-prium derivat de la paraula coure (la semblança arriba al llatí on el coure és el cuprum).
Possiblement posterior al coure però anterior al bronze és l'or (que inclòs podria ser anterior al coure). També a la mateixa època que el coure apareixen l'argent i el mercuri; al darrere del coure es varen descobrir l''estany, el zinc, el ferro i el plom. Primerament l'estany es va usar per endurir el coure, utilitzant-se també després una barreja amb zinc. En canvi encara no es dominava la tècnica de fondre el ferro
El coure s'obtenia de la malaquita i de l'atzurita, i rarament dels sulfurs de coure. S'obtenien els anomenats coure negre, coure en brut i altres varietats.
El coure fonia a mil dos-cents graus, o sigui a menys que l'argent, però a més que l'or. Es trobava a la cuprita (coure vermell), la tenorita (coure negre), la xalcorina i la covellita (combinada amb sofre). Les pirites de coure (erubescita, bornites i tetraedrites) eren una combinació de coure amb sulfurs metàl·lics. També hi havia coure en molts minerals i en algunes sals (com l'atzurita i la malaquita).
Els fonedors de bronze utilitzaven motlles de pedra. El motlle constava de dues parts: una on s'havia fet el buit (extremadament afinat i precís) de l'objecte a crear, així com una esquerda separada. Al buit se li tirava el metall fos i damunt es col·locava una pedra plana a manera de tapa. Quan el metall fos es refredava, s'introduïa un tascó a l'esquerda per a separar el motlle de la tapa, i es treia la figura emmotllada. També es va inventar en aquest període la fosa amb la tècnica de la cera perduda, on el bronze líquid desplaça a la cera col·locada entre motlle i contramotlle, i que permet el modelatge de detalls amb més precisió.
Això no obstant, no existeixen gaires peces de bronze. El material no era abundant. Es dominava la tècnica però mancava matèria primera,
El bronze a Europa L'edat del bronze se situa generalment a Europa entre el 1800 aC i el 700 aC dividida en tres fases:
El Bronze Antic, del 1800 aC al 1500 aC. El Bronze Mitjà, del 1500 aC al 1200 aC. I el Bronze Final, del 1200 aC al 700 aC.
Bronze antic Encara no s'ha generalitzat la cultura del bronze.
Es desenvolupen rutes de comerç, principalment per a distribuir el coure, emprant majoritàriament els cursos fluvials. Les regions nord europees i les de la península Ibèrica es troben fortament relacionades amb aquest tipus de comerç.
L'agricultura i la ramaderia segueixen essent la base econòmica dominant. Amb la invenció i l'ús del Carro i l'arada la producció augmentà significativament. Els poblats i assentaments solen ser de dos tipus, segons la ubicació geogràfica: A l'Est, els poblats són situats estratègicament, essent presents, en alguns d'aquests, diferents sistemes defensius. A l'Oest, els poblats solen ésser petits i sense defenses, essent, probablement, poblats estacionals.
Europa central L'edat del bronze s'introduí en l'Europa central a voltants del 1800-1600 aC, essent seguida pel bronze Mitjà (1600-1200 aC), que es caracteritza per l'enterrament en túmuls, que demostren un alt grau d'estratificació social.
En destaquen dues cultures: Cultura de Únětice, es desenvolupa entre els rius Rin i Dnièper, i des del Mar Bàltic fins al Baix Danubi. Aquesta cultura controla les rutes comercials europees, essent l'intermediari entre les terres bàltiques, la Grècia Micènica i les Illes Britàniques. Exploten les mines de coure, i la seva economia és principalment ramadera (bous, cavalls i porcs principalment), complementada amb cereals. Les sepultures són d'inhumació individual en fosses i cistes generalment. De caràcter guerrer, són pobles de gran mobilitat, emprant el cavall com a muntura.
L'altra cultura a destacar és la cultura Otomani, que es desenvolupa en els Balcans, Hongria i Eslovàquia. Grup, com l'anterior, guerrer, presentant una proporció més alta d'armes que d'estris. Els poblats d'aquesta cultura són fortament fortificats. Com l'anterior, empren els cavalls i els carros, fet que els atorga gran mobilitat. El ritu funerari és la inhumació individual sota túmul, notant-se un canvi al final del Bronze Mitjà, substituint la sepultura per la incineració.
Europa Mediterrània Es donen poques variacions, sense evolucions importants. La distribució del bronze varia molt d'una zona a un altre: algunes àrees continuen emprant models calcolítics, metre d'altres ja s'inicien en el bronze.
Península Ibèrica miniatura|Mapa del Bronze mitjà ibèric (c. 1500 aC) mostrant les cultures principals, les dues ciutats principals i la ubicació de mines d'estany. El Bronze antic (2250-1900 aC), no es troba present arreu, constatant-se la seva presència en el sud-est peninsular. En aquesta zona s'origina la Cultura d'El Argar, situada a les zones de Vera, Llorca i la vall del Segura. Els poblats comencen a fortificar-se. En la ceràmica destaquen els vasos lenticulars i tulipes. El bronze no s'ha generalitzat, essent la metal·lúrgia del coure encara predominant. Una altra manifestació particular d'aquesta etapa és l'anomenat Bronze Manxec.
Europa Atlàntica A l'Europa Atlàntica, zona més rica en minerals, destaquen les cultures següents:
Cultura dels Túmuls americans, a Bretanya (França). Trets bàsics: Sepultures d'inhumació individual. Els poblats es desplacen de la costa a l'interior. Estris domèstics de sílex i pedra polida. Presència d'una aristocràcia guerrera dominant. miniatura|Capa d'or de Mold, Edat del bronze, Museu Britànic de Londres. Cultura de Wessex, a Anglaterra. Trets bàsics: es desenvolupa en el sud d'Anglaterra. Presència d'una aristocràcia guerrera dominant. Predomini del ritu d'incineració (entre el 1600 i 1400 aC).
Bronze mitjà miniatura|armes del Bronze, Romania Comença el predomini del Bronze sobre el coure. Hi ha un augment en l'elaboració d'embelliments, armes i estris. El bronze ja és present en les activitats quotidianes.
Europa central A l'Europa Central aquesta etapa es caracteritza per la cultura dels túmuls. Estenent-se des del Rin fins als Carpats occidentals, i des dels Alps fins al Mar Bàltic. Es denomina així per les sepultures d'inhumació individual en túmuls. Essent freqüent el dipòsit de restes òssies d'animals en els enterraments, així com els enterraments dobles. Es generalitza l'ús del bronze, amb produccions en sèrie realitzades a partir de motlles de pedra. La base econòmica fonamental fou la metal·lúrgia, que permet millores en l'armament i l'utillatge. Els ornaments de metall proliferen. Els poblats no són molt grans, estan situats estratègicament, en zones altes i amb defenses naturals, a vegades rodejats per muralles de fusta i terra, presentat l'ús de fossats (un o més). Els habitatges són de planta rectangular o trapezoïdal, construïts amb fusta i altres materials peribles.
Europa Nòrdica A l'Europa Nòrdica l'explotació de l'ambre permet aconseguir el coure i l'estany. Existeixen tallers locals de fosa, convertint-se en un focus metal·lúrgic de categoria. Es reben influències funeràries de la cultura dels túmuls. Les sepultures són tumulàries, agrupades en necròpolis, a voltes seguint les vies naturals de comunicació. Els paraments són rics, constituïts, principalment, per armes.
Europa Mediterrània A l'Europa Mediterrània cal destacar dues cultures principals, ambdues situades a la península Itàlica: Cultura de Terramara, al nord: Poble de pastors i agricultors, amb una petita indústria metal·lúrgica. La ceràmica és predominantment de color negre, decorada.