Vincent Willem van Gogh,La pronunciació del nom « Van Gogh » varia segons les llengües. La pronunciació usual a les lengües romàniques és o . En neerlandès, és , o, en el dialecte del Brabant del Nord, on Van Gogh nasqué, amb una « v » sonora. En anglès, prononcien , de vegades (sobretot a la Gran Bretanya) o (sobretot als Estats Units) amb un « gh » mut. (Zundert, 30 de març del 1853 – Auvers-sur-Oise, 29 de juliol del 1890) fou un pintor postimpressionista neerlandès,Rewald, John. Post-Impressionism: From van Gogh to Gauguin, edició revisada, Secker & Warburg, 1978. autor d'uns 900 quadres (27 d'aquests autoretrats) i uns 1.600 dibuixos. A més, deixà 800 cartes, 650 d'aquestes adreçades al seu germà petit, Theo van Gogh. La figura central en la vida de Van Gogh fou aquest germà, que contínuament i desinteressada li donà suport financer. La gran amistat que tota la vida els uní es troba documentada en les nombroses cartes que s'intercanviaren a partir de l'agost del 1872. Van Gogh fou un pioner de l'expressionisme.
Malgrat la qualitat de l'obra, calgué esperar a la seva mort perquè els mèrits li fossin reconeguts i es convertís en una gran figura de la pintura. Tingué una gran influència en l'art del , especialment entre els fauvistes i els expressionistes alemanys.Walther, Ingo 2000, pàg. 7 El seu art fou seguit per Derain, Vlaminck i Van Dongen.Historia del Arte Espasa 2000, pàg. 1153
Biografia miniatura|esquerra|La família de Vincent van Gogh: A dalt: els seus pares, Theodorus i Anna Cornelia. A sota, d'esquerra a dreta: Vincent Willem, Anna Cornelia, Theo, Elisabetha Huberta, Willemina Jacoba, i Cornelius Vincent Família Vincent van Gogh neix a la localitat de Zundert, a la província del Brabant del Nord, als Països Baixos. El seu pare, Theodorus van Gogh, és un pastor protestant, casat amb Anna Cornelia Carbentus. Tenen un primer fill, que neix mort, just un any abans de la vinguda al món de Vincent, el mateix dia 30 de març, a qui posen el mateix nom que a l'infant mort. El matrimoni té cinc fills més: tres nenes i dos nens.
El 1864, comença els estudis a l'escola pública de Groot Zundert, però a Vincent li agrada la solitud, i durant la infantesa assisteix a l'escola d'una manera irregular. Els seus pares el porten aquell mateix any a l'internat dirigit per Jean Provily, a Zevenbergen, on estudia francès i alemany i,Lecaldano, pàg.83 més tard, el 1866, es matricula a l'institut Hannik de Tilburg, fins que deixa els estudis ja de manera definitiva als quinze anys.Frank, Herbert 1988, pàg.20-22 De la seva joventut, Vincent n'arriba a dir: «La meva joventut va ser trista i freda, i estèril...».
Primers treballs Marxant d'art miniatura|esquerra|Vincent van Gogh al 1873 miniatura|Séquia (1872-73), dibuix juvenil de Van Gogh (la Haia) Des de molt jove, mostra un caràcter difícil i un temperament «molt» fort. Aquest tret de la seva personalitat el fa molt inestable. Finalment, el 1869, després d'un any d'estada a Zundert, comença a treballar a la galeria d'art de la filial, a la Haia, de la Goupil & Co.És força natural que hagi trobat feina en aquesta empresa relacionada amb l'art, ja que a la família tres dels seus oncles eren marxants d'art, i el seu oncle Vicent era soci de la Goupil & Co. (Thomson, Belinda 2007, pàg. 14) En aquests primers temps, sembla que la seva adaptació és bona, fins i tot arriba a escriure: «És un negoci meravellós; com més temps s'hi treballa, més ambiciós es torna un». L'any 1873, li proposen el trasllat a la filial de Londres, que accepta, per al subministrament d'obres d'art directament als comerços d'aquesta ciutat. És aquí on té el primer enamorament: amb Úrsula, la filla de la patrona on s'allotja. Però és rebutjat, car la noia ja està compromesa i Vincent pateix un profund abatiment.Frank, Herbert 1988, pàg. 25
El 1874, va a passar les vacances amb la seva família a Helvoirt, on els confessa el motiu de la seva depressió, cosa que no havia confessat en les cartes al seu germà Théo. Viu aïllat, llegeix llibres de religió i comença a perdre interès per la feina. És traslladat a l'agència de París, on creix el seu amor per l'art. Davant d'una exposició de dibuixos de Millet comenta: El 10 de gener del 1876, en una carta adreçada al seu germà Théo, li comunica que ha estat acomiadat de la galeria d'art i que se n'ha d'anar l'1 d'abril. L'acusaven de perdre interès per les vendes, de manca d'amabilitat en el tracte amb els clients i, el pitjor de tot, que, en apreciar les obres d'art, tracta sempre d'imposar el seu gust. La seva família li proposa d'obrir ell mateix una galeria d'art, en què podria oferir la classe de pintura que més l'interessés. Aquesta idea la rebutja de ple, i més tard insisteix al seu germà, també marxant d'art, perquè deixi aquesta feina, ja que «el comerç d'art és una farsa».Frank, Herbert 1988, pàg.29-30
Religió Per aquest temps, Van Gogh creix en fervor religiós, probablement com a refugi per als seus fracassos laborals i amorosos. Llegeix contínuament la Bíblia i La imitació de Crist, de Tomàs de Kempis. Després de fer, no gaire temps, de mestre auxiliar a Ramsgate, comença a treballar d'ajudant del predicador metodista Jones, a Isleworth, on aconsegueix de pujar a la trona de l'església i llegir un sermó preparat escrupolosament. D'aquest primer sermó, n'hi ha una còpia, enviada al seu germà Théo, a qui comenta:
Passa uns sis mesos a Dordrecht fent d'empleat de la llibreria Van Blussé, i el maig del 1877 es trasllada a Amsterdam, on es prepara per entrar a la facultat de Teologia. Malauradament, n'ha de desistir, com també ha d'abandonar els desigs d'entrar en una escola metodista. Per rebutjar-lo, argumenten la seva nul·la facilitat de paraula, quan de fet el motiu era la seva incapacitat de subordinació. Cada vegada li és més difícil adaptar-se a un cert ordre i sotmetre's a qui el dirigeixi.Frank, Herbert 1988, pàg. 23-34
L'any 1878, se'n va a la regió de Mons, a Borinage, Bèlgica, on en condicions extremament dures fa feina d'evangelització entre els miners de la zona. Però, amb el seu fervor religiós, el que aconsegueix és espantar-los. Dorm en una petita barraca, i el seu estat es degrada cada dia més. A més, reparteix el poc que té entre els pobres. Quan els seus superiors religiosos se n'assabenten, l'envien a Cuesmes. Després de dur aquesta vida durant un any, li suprimeixen el petit sou que rep. Davant d'això, i seguint els consells del seu germà Théo, de qui ja comença a rebre ajut econòmic, decideix capgirar la seva vida i dedicar-se a la pintura.López i Rebull 1995, pàg. 3
Pintura: aprenentatge miniatura|esquerra|Dibuix El sembrador (1881) Museu Van Gogh El 1880, s'estableix a Brussel·les, i fa amistat amb el pintor neerlandès Anthon von Rappard. S'inscriu a l'Acadèmia de Belles Arts, on estudia dibuix i perspectiva. En aquesta època, fa tot d'esbossos i dibuixos basats en les pintures de Millet, representant personatges de pagesos i miners, presos de models de la vida quotidiana i pintats en un pla molt realista i amb una tonalitat molt fosca.Thomson, Belinda 2007, pàg.16
Etten El 12 d'abril del 1881, Van Gogh se'n va a Etten, a casa dels pares, on continua dibuixant amb models naturals del món rural. Aquest estiu, es troba amb la seva cosina Kee Vos-Stricker, que acaba d'enviudar, se n'enamora i li proposa matrimoni. La resposta de Kee és: «No, mai, mai» (Niet, nooit, nimmer).Carta 153 a Theo amb data del 3 de novembre de 1881 Malgrat la negativa, ell hi insisteix amb cartes, que la vídua no contesta i, a més, es nega a tornar-lo a veure. Escriu als pares i oncles d'ella, i va a casa seva per intentar de veure-la. Els familiars li arriben a dir que la seva insistència és fastigosa.
El desembre del 1881, escriu al seu germà i li conta la història i les disputes amb el pare: «Però, com pots veure, sóc novament a la Haia; per Nadal, vaig tenir una disputa força greu amb el pare, que va arribar a l'extrem de dir-me que fora millor que deixés la casa. Ho va dir tan enèrgic que me'n vaig anar aquell mateix dia».Frank, Herbert 1988, pàg. 42-43
La Haia Dibuixos a la Haia 156px|Dolor (1882) Possiblement la model va ser Sien Hoornik160px|Nena de genolls davant d'un bressol (1883)
A la Haia, Van Gogh hi té un cosí, pintor d'aquarel·les, Anton Mauve, que li dona bons consells i li insisteix en la importància de l'aprenentatge de la perspectiva i del dibuix. Vincent pinta les seves primeres aquarel·les, així com natures mortes, amb tons apagats, com es veu en les aquarel·les Els pobres i els diners (1882) i Natura morta amb col i esclops (1881). S'estableix al 138 de Schenkweg, a la Haia, prop de casa de Mauve, que l'ajuda econòmicament, com el seu germà Theo, que li envia entre cent i dos-cents florins mensuals.>Lecaldano, pàg.84
Mentrestant, la seva vida amorosa pren un nou camí. Desesperat pel rebuig de la cosina Kee, o per compassió, recull del carrer Sien Hoornik, una prostituta alcohòlica, embarassada i amb una filla, i hi viu durant un any. Aprofita per a fer-los fer de model de les seves obres, tant la mare com la filla. En el dibuix Dolor, al marge inferior, hi cita les paraules de Jules Michelet, del tractat La Femme (1860): ¿Com és que hi ha a la terra una sola dona? Sien, per manca de mitjans econòmics, torna a exercir la prostitució i això, unit a la gran pressió que Van Gogh pateix de part del pare, de Theo i del seu cosí Mauve, amb qui arriba a discutir i trencar-hi l'amistat, fa que aquest intent de vida familiar també fracassi.Thomson, Belinda 2007, pàg. 17-18
Després de separar-se de Sien, es trasllada a Drenthe, on s'està tres mesos i pinta algunes escenes paisatgístiques a l'oli, en què es pot copsar la diferència amb els dibuixos. Com que vol plasmar-hi tots els detalls, fa els olis amb traços gruixuts i pinzellades espesses. Aquesta temporada sent més que mai la solitud. A les cartes dirigides al seu germà, li insisteix perquè abandoni la seva feina de marxant i segueixi el camí de la pintura. El desembre del 1883, torna novament a la casa paterna, ara a Nuenen, on el pare ha estat traslladat.Thomson, Belinda 2007, pàg. 21-22
Nuenen miniatura|El teixidor al teler (1884) 70 x 85 cm A Nuenen, és ben rebut per la família, que li condicionen una habitació com a taller. En aquest període, es dedica a dibuixar i pintar els teixidors. Coincideix que un amic seu, el pintor Anthon van Rappard, conegut de Brussel·les, ve a passar uns dies a Nuenen, i tots dos surten a estudiar i pintar els teixidors rurals. En aquestes obres, Van Gogh no hi assoleix pas la mateixa tècnica que el seu amic, però aquest li serveix d'exemple.Thomson, Belinda 2007, pàg.25
En la pintura El teixidor al teler, del maig del 1884, hi fa palesa la duresa i l'esforç de l'ofici, però també la dignitat de la persona. Aquí, Van Gogh hi mostra la solidaritat i la identificació amb el protagonista, intentant representar l'ideal d'una societat alliberada de la industrialització i fent una lloança del treball artesà. La composició d'aquesta pintura fa l'efecte com si la figura principal, el teixidor, estigués emmarcat pel mecanisme del teler, amb un enreixat horitzontal i vertical que sembla integrar la persona fins a aconseguir que arribi a formar part de la màquina. La claror del fons fa ressaltar tot el dibuix.Walther, Ingo 2000, pàg. 11
A la tardor del 1884, té un nou enamorament, ara amb la filla d'un veí, Margot Begemann, deu anys més gran que Vincent, que l'acompanya en les sortides pictòriques al camp. Pensen en el matrimoni, però es troben amb la ferma oposició de la família de Margot, la qual intenta suïcidar-se. Poc després, el 26 de març del 1885, mor el pare de Van Gogh. Les disputes per l'herència entre la mare i les germanes fan que marxi de casa per anar-se'n a viure en un lloc més espaiós que li ofereix un sagristà de l'Església catòlica. La família, que és protestant, ho viu com una ofensa.Frank, Herbert 1988, pàg. 52-53