miniatura|Extensió efectiva de l'Imperi asteca miniatura|Còdex asteca
Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al . Van bastir un gran imperi la capital del qual va ser Tenochtitlan, sobre una illa del llac de Texcoco, on avui es troba la ciutat de Mèxic. Els asteques van parlar la llengua nàhuatl, que va ser la lingua franca de tota la regió.
Nota: totes les paraules del nàhuatl amb terminació -lli es pronuncien "l·li" en català.
Origen del terme Vegeu també: Toponímia de Mèxic El terme asteca en nàhuatl significa "algú que ve d'Aztlan". No obstant això, ells es deien a si mateixos mexiques; després de la construcció de la ciutat de Tenochtitlan també començaren a utilitzar el gentilici tenochque. L'ús del terme "asteca" per referir-se a tots els pobles units pel comerç, tradicions, religions i cultura amb els mexiques va ser suggerit pel naturalista i geògraf alemany Alexander von Humboldt.Miguel Leon Portilla} (2000). "Aztecas, disquisiciones sobre un gentilicio". Estudios de la cultura nahuatl
L'origen del mot mexica és incert. Algunes persones van suggerir que és un mot antic per referir-se al sol. Per altres es deriva de "Mexìtli", el nom del déu de la guerra dels asteques,AGUILAR-MORENO M (2006) Handbook to Life in the Aztec World Facts of Life, Inc: Nova York, EUA, pàg. 19 el qual es deriva de metztli (lluna) i xictli (centre, melic o probablement fill). La terminació -co, significa lloc o regió.Nombre del Estado de México Gobierno del Estado de México Altres propostes lingüístiques són: regió dels ungits, cara de la lluna, poble del maguei, o poble de Mexi (un altre nom pel déu principal dels asteques, Huitzilopotxtli). L'ortografia catalana del mot mexica (i per extensió de "Mèxic") prové de la transcripció del nàhuatl al castellà antic, i per tant, la pronunciació original de la x era /ʃ/. Una transcripció catalana moderna de la pronunciació nàhuatl seria meixica.
Història La majoria dels documents i còdexs originals dels mexiques van ser destruïts durant la Conquesta de Mèxic. Han sobreviscut petits fragments de manuscrits així com gravats en pedra, fusta i altres objectes de ceràmica. Els manuscrits pictogràfics dels mexiques es coneixen com a "còdexs". Existien, abans de l'arribada dels conqueridors, milers de còdexs, però la majoria van ser cremats per ordres de Juan de Zumárraga el 1535 al mercat de Texcoco i només n'han sobreviscut onze. No obstant això, el virrei, Antonio de Mendoza va rebre ordres des de la metròpoli de recaptar informació sobre l'organització política i tributària dels asteques (possiblement amb la intenció d'imitar-la sobre els sobrevivents). Mendoza va reunir artistes i escribes mexiques que havien estat instruïts pel col·legi franciscà de Tlatelolco per crear aquest document; la historiografia ha anomenat aquest important document el Còdex de Mendoza. A més d'aquest document, altres fonts importants, encara que possiblement esbiaixades, són les cròniques dels conqueridors que descriuen la majoria de les ciutats que visitaven, i amb gran precisió la ciutat, els costums, les robes i el menjar dels pobles indígenes que visitaven. Els sobrevivents també van començar a escriure la seva història en nàhuatl i en castellà. Aquests documents, així com la corroboració arqueològica dels relats, són les fonts principals de la història d'aquest poble.
Origen Els mexiques van ser l'última de les set tribus nahues o nahuatlaques (nahuatl, nàhuatl, tlacatl, home) que van emigrar del nord de Mèxic al centre. Provenien, d'acord amb la llegenda, de la ciutat d'Aztlan o Aztatlan, que significa "terra d'agrons" o "terra blanca". Els historiadors no saben si aquest lloc va ser un assentament o ciutat real o una pàtria mítica dels mexiques; i fins i tot, els que creuen que va ser un lloc veritable, no han arribat a cap consens quant a la seva localització. Alguns han suggerit que Aztlan es podria haver localitzat al sud del territori actual dels Estats Units, encara que altres pensen que es trobava molt més a prop de la vall de Mèxic o a la costa pacífica del Nayarit. Potser, com suggereixen altres, la història i el misticisme es van unir en la llegenda dels relats dels mexiques.Van Tuerenhout, Dirk R (2005) The Astecs, New Perspectives. ABC CLIO's: Estats Units d'Amèrica
miniatura|Petroglífic trobat al Nayarit amb la representació de l'àguila Durant el regnat de Moctezuma Ilhuicamina, un grup de tlamatinimê (savis) van intentar reconstruir el passat de la tribu, a partir de la ciutat de Tula, capital antiga dels tolteques. La història que van reconstruir, tanmateix, està envoltada de misticisme i màgia, en què la religió i les profecies formaven part integral del destí i del pelegrinatge asteca. Una de les hipòtesis sobre l'existència d'Aztlan suggereix que la ciutat actual de San Felipe Aztatlan, a l'estat de les costes del Pacífic de Nayarit és la ciutat originària dels mexiques, que en el era la capital d'un dels quatre tlatoanazgos (senyorius) vassalls de Tula. Tres d'aquests senyorious van destruir la ciutat de Tula, on existia un barri asteca. Els asteques de Tula van retornar a Aztatlan. Així doncs, alguns historiadors han identificat aquest senyoriu de l'est, el regne astateca, amb el mític Aztlan. Segons la tradició local, seria a Mexcaltitlan, una de les illes de l'albufera, on es posaria per primera vegada l'àguila sobre el nopal, que després es convertiria en el senyal del seu déu que indicava el lloc on s'hauria de fundar llur capital, imatge que es convertiria en l'escut de Mèxic.
Pelegrinatge Després de la caiguda de la ciutat de Tula, el , a la vall de Mèxic i altres valls properes, hi havia diverses ciutats estats de pobles de parla nàhuatl: Cholula, Huexotzingo, Atzacpotzalco, Chalco, Culhuacan, Xochimilco i Tlacopan, entre d'altres. Cap d'aquestes era prou forta per dominar les altres. Totes, però, estaven unides per una cultura influenciada pels tolteques, poble que els asteques admiraven llur cultura. Les cròniques asteques descriuen aquest temps com l'era daurada, en què la música va ser establerta, el poble va aprendre les arts i oficis dels tolteques supervivents, i els líders tenien competències de poesia en lloc de guerres.
Alguns documents colonials relaten el pelegrinatge mexiqua cap al sud des de 1116, un pelegrinatge de més d'una generació des de Aztlán. Els emigrants eren encapçalats pels sacerdots que portaven una efígie del seu déu Huitzilopochtli (que significa "colibrí esquerrà" o "colibrí del sud" en català). Durant aquest període es van assentar al Turó de Coatepec (Turó del Serp) prop de la ciutat de Tula, la capital de la civilització tolteca. En aquest lloc van construir una presa i van començar un mercat de gambes, peixos, plantes aquàtiques i aus. Sembla que va haver una dissensió entre els líders; alguns volien romandre en aquesta ciutat permanentment una decisió a la que, suposadament, Huitzilopochtli s'hi oposava. Una nit, tots els líders que s'oposaven a les ordres de Huitzilopochtli van ser trobats morts amb els pits oberts i els cors remoguts "misteriosament".
La fundació de Tenochtitlan Article principal: Tenochtitlan miniatura|Estàtua commemorant la fundació de Tenochtitlan Els segles i , al voltant del llac de Texcoco de la vall de Mèxic (també anomenat vall d'Anáhuac), les ciutats estats més poderoses eren Culhuacan, al sud, i Azcapotzalco, a l'oest. Ambdues controlaven l'área del llac de Texcoco. Per tant, quan els mexiques hi van arribar com a tribu seminòmada, no van trobar cap lloc per assentar-se. Els mexiques van continuar amb el seu pelegrinatge cap al sud fins a arribar a les vores d'aquest llac al centre de la vall d'Anáhauc. Es van assentar al turó de Chapultepec (o el Turó de les llagostes). Hi van ser atacats, i els sobrevivents van arribar a la ciutat de Culhuacán demanant protecció. El senyor de Culhuacan, Cocoxtli, els va donar la seva protecció i terres no fèrtils de Tizapan. Van assimilar la cultura de Culhuacan, i es van casar amb dones d'aquesta ciutat. Els mexiques, tanmateix, van sacrificar una de les filles del senyor de Culhuacan, en honor de llur déu Huitzilopochtli, i després d'una batalla, van ser forçats a establir-se a una de les petites illes deshabitades que es trobaven enmig del llac de Texcoco, i van aconseguir realitzar una aliança de protecció amb el senyor d'Azcapotzalco.
La llegenda mexica, però, relata una raó molt més important per establir-se en aquestes illes: hi van trobar una àguila devorant una serp sobre un nopal que creixia sobre una roca, imatge que compliria la profecia del seu déu sobre el lloc on haurien de construir la seva ciutat. Els asteques hi van construir Tenochtitlan el 1325, estenent la ciutat sobre el llac artificialment. La imatge de la profecia està representada en l'escut d'armes de la Bandera de Mèxic. Tenochtitlan, de fet, significa, "Entre el nopal (o figuera de moro) i pedra".
miniatura|Sistema dels Llacs de Texcoco el 1519Els mexiques van solucionar els problemes relacionats amb el creixement d'una ciutat sobre un llac, majoritàriament salat, amb invencions arquitectòniques.Tenochtitlan, Enciclopedia de México, 2a edició: Encyclopaedia Britannica Mexico, Mèxic, DF, 1992 Primerament van separar la secció d'aigua salada del Llac de Texoco de les aigües dolces dels llacs de Chalco i Xochimilco per mitjà de la construcció d'un dic. (Tots tres llacs estaven connectats; la manca de salinitat de les aigües de Chalco i Xochimilco era deguda al fet que es trobaven a una altitud superior). Després van construir un aqüeducte per dur l'aigua dolça des de Chapultepec a la ciutat de Tenochtitlan. Per estendre la ciutat van fer ús del concepte de les txinampes, o jardins flotants. Una txinampa eren capes d'una vegetació particular del llac, les arrels de les quals permetien que suressin i, per tant, es podien moure al lloc més adequat, i després fixar-les amb estaques. Es van crear agrupaments de txinampes dividides per canals, els quals tenien com a propòsit permetre la circulació de canoes i regar les parcel·les sobre les txinampes. Els asteques posaven llot del fons del llac sobre les txinampes per augmentar-ne la fertilitat.
La ciutat va créixer ràpidament, principalment gràcies al comerç; els habitants van aprofitar els recursos abundants al llac (peixos, aus i plants aquàtiques) per comerciar amb les ciutats veïnes, a la vora del llac. A poc a poc, a més dels enllaços comercials van començar a realitzar enllaços matrimonials i aliances estratègiques. La seva aliança amb Azapotzalco (capital dels tepaneques), incloïa la participació dels mexiques en llurs campanyes militars contra els senyors poderosos de Texcoco.
Imperi Asteca Cronologia
Cinquanta anys després de la fundació de la ciutat, el 1375, els mexiques van cercar la manera de tenir el seu propi tlàtoani o rei (literalment significa orador). Per aconseguir-ho, van demanar el suport del tlàtoani de Culhuacán i després d'una negociació, un important membre dels mexiques es va casar amb la filla del tlàtoani de Culhuacan. El seu fill, Acamapichtli, es va convertir en el primer tlàtoani asteca.
Al començament, els asteques es venien com a mercenaris per les guerres entre els tolteques, i així, van guanyar la fama i glòria suficients per realitzar enllaços matrimonials importants. Els governants asteques Acamapitxtli, Huitzilíhuitl i Tximalpopoca van ser de 1372 a 1427 vassalls de Tezozomoc, un governant de la tribu nahua tepaneca.