miniatura|Aquiló i Boreas a la Rosa dels vents en llatí i grec, segons el Museu Pío-Clementino. Aquiló o Aquilo (en ), a la mitologia romana, és el déu dels vents septentrionals (del nord), freds i tempestuosos. Aquiló era el nom llatí del vent del nord, el seu homòleg grec és Bòreas, amb el qual es va assimilar en els mites.
Un nom alternatiu, utilitzat més rarament per al vent del nord és el de Septentrio, un mot derivat de septem triones («set bous»), per referir-se a les set estrelles que es destaquen al nord, a la constel·lació de l'Ossa Major.
Representació Sovint és representat sota la figura d'un ancià amb el pèl blanc desordenat.
Mitologia És un dels quatre Ventus Venti (vents provinents dels quatre punts cardinals), fill d'Èol i l'Aurora, amb Favoni, Volturn i Auster.
Ovidi, a Les MetamorfosisOvidi. Metamorfosis. Lib. I-V. escriu: «A l'acte tanca en les coves d'Èol a Aquiló i a tots vents que fan fugir als núvols acumulats, i deixa anar al Notos.»
Plini l'associa amb Circi i Aparctias.Plini. Naturalis Historia, II, 51.
Per Maurice de La Porte,Maurice de La Porte, Els epítets , f. 20 r°. «Aquiló és un vent del nord que els grecs anomenaven Bòreas».
Vegeu també Déus del vent grecs
Referències
Bibliografia Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. , plana 24.
Categoria:Mitologia romana