() fou un filòsof platònic grec nadiu de Tir de l'època dels Antonins ().
Màxim de Tir a vegades és confós amb altres personatges; per exemple, amb un Màxim Retòric mencionat per Plutarc i anterior a un Màxim que menciona Porfiri com una persona present en un banquet donat en honor de Plató a Atenes. La traducció de Jeroni d'Estridó del Chronicon d'Eusebi Escolàstic, text que es va perdre, diu que no és esmentat com a tutor de Marc Aureli mentre que Jordi Sincel·le, que havia llegit el text del Cronicó, diu que va exercir aquesta tutoria junt amb Apol·loni de Calcedònia i Basilides d'Escitòpolis. Aquesta darrera referència podria derivar d'una confusió amb Claudi Màxim.
Segons Suides, residia a Roma en temps de l'emperador Còmmode i sembla que va estar també a Grècia, Àsia Menor, Xipre i Sicília per algun temps. Esmenta que els àrabs adoraven una pedra quadrangular com emblema del seu déu, i això deixa suposar que també va visitar Aràbia. No se sap la data de la seva mort.
La sola obra de Màxim que es conserva és , Dissertationes, o , Sermones, que és una dissertació sobre temes filosòfics, ètics i teològics. A Suides s'esmenten , De Homero et quae sit apud eum antiqua Philosophia, i , Rectene Socrates fecerit, quod accusatus non responderit, que serien parts de la primera. Hom li atribuí , Oratio Funebris per Paris el troià, però sense prou base.Maximus Tyrius a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1000-1001
Referències
Categoria:Filòsofs de la Grècia romana Categoria:Persones de Tir Categoria:Filòsofs del segle II Categoria:Filòsofs del platonisme mitjà Categoria:Escriptors libanesos Categoria:Filòsofs libanesos Categoria:Escriptors de la Grècia romana Categoria:Romans del segle II