Federico García Lorca (Fuente Vaqueros,Biografia a Fundación Federico García Lorca Consultat el 10 de setembre de 2011 Granada, 5 de juny de 1898 – entre Víznar i Alfacar, Granada, 18 o 19 d'agost de 1936)Fundación Federico García Lorca: Biografía Consultat el 18 d'agost de 2023 va ser un poeta, dramaturg i prosista andalús, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts. Adscrit a l'anomenada generació del 27, és el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola del . Com a dramaturg, se'l considera un dels cims del teatre espanyol del , juntament amb Valle-Inclán.
Va morir executat l'any 1936 després de la revolta militar de la Guerra Civil espanyola, per la seva afinitat amb el Front Popular i per ser obertament homosexual.Federico García Lorca, 70 aniversario de su muerte, Universia.
Biografia miniatura|esquerra|Casa natal de Federico García Lorca, a Fuente Vaqueros Va néixer i créixer al municipi de Fuente Vaqueros (Granada), en el si d'una família benestant, el 5 de juny de 1898, i va ser batejat amb el nom de Federico del Sagrado Corazón de Jesús García Lorca; el seu pare va ser Federico García Rodríguez (1859-1945), un hisendat, i la seva mare, Vicenta Lorca Romero (1870-1959), va ser la segona esposa del seu pare, http://bib.cervantesvirtual.com/bib_autor/garcialorca/pcuartonivel.jsp?conten=cronologia mestra d'escola que va fomentar el gust literari del seu fill.
Des dels dos anys, segons un dels seus biògrafs, Edwin Honig, Federico García Lorca va mostrar la seva habilitat per aprendre cançons populars, i de ben petitet escenificava en miniatura oficis religiosos. La seva salut va ser fràgil i no va començar a caminar fins als quatre anys. Va llegir a casa seva l'obra de Víctor Hugo i de Miguel de Cervantes. Com a estudiant va ser irregular. De nen, el van posar sota la tutela del mestre Rodríguez Espinosa, a Almeria, ciutat en la qual va residir amb la seva família entre 1906 i 1909. Va iniciar el batxillerat de tornada a la seva província natal i va abandonar la Facultat de Dret de Granada per instal·lar-se a la Residencia de Estudiantes de Madrid (1918–1928); després d'un temps, va tornar a la Universitat de Granada, on es va llicenciar en dret, encara que mai va exercir l'advocacia, ja que la seva vocació era la literatura. miniatura|L'olivera on fou afusellat La ubicació meridional de Granada, on es trobava viva l'herència mora, el folklore, l'Orient i una geografia agresta, deixà empremta en tota la seva obra poètica, on els romancers i l'èpica es fonen de manera perceptible. Després de la seva mare, fou Fernando de los Ríos Urruti qui va estimular el talent del llavors pianista a favor de la poesia; així, el 1917 escriví el seu primer article sobre José Zorrilla, en el seu aniversari.
Influïren en la sensibilitat del poeta en formació Lope de Vega, Juan Ramón Jiménez, Antonio Machado, Manuel Machado Ruiz, Ramón del Valle-Inclán, Azorín i el cançoner popular.
Joventut i primeres obres El 1918 publicà el seu primer llibre Impresiones y paisajes, finançat pel seu pare. El 1920, s'estrenà en teatre la seva obra El maleficio de la mariposa, el 1921 es publicà Libro de poemas, i el 1923 s'escenificaren les comèdies de titelles La niña que riega la albahaca i El príncipe preguntón. El 1927, a Barcelona, va exposar per primer cop els seus quadres.
En aquesta època freqüentà activament els poetes de la seva generació, molts d'ells matriculats en la Residencia de Estudiantes: Jorge Guillén, Pedro Salinas, Gerardo Diego, Dámaso Alonso, Rafael Alberti, i sobretot Luis Buñuel, Maruja Mallo, i Salvador Dalí, a qui després dedicà lOda a Salvador Dalí. El pintor, per la seva banda, pintà els decorats del primer drama del poeta: Mariana Pineda. El 1928 publicà la revista literària Gallo, de la qual només s'editaren dos números.
El 1929 marxà a Nova York. Aleshores ja s'havien publicat, endemés dels ja esmentats, els seus llibres Canciones (1927) i Primer romancero gitano (1928). Aquesta última és la seva obra més popular i accessible. A García Lorca, el molestava molt que el públic el veiés com a gitano.
Viatge a Nova York Del seu viatge i estada a Nova York sorgí el llibre Poeta en Nueva York. El 1930 anà a l'Havana, on escrigué part de les seves obres Así que pasen cinco años i El público. Aquell any tornà a Espanya, i fou rebut amb la notícia que a Madrid s'estava escenificant la seva farsa popular La zapatera prodigiosa.
La Segona República i «La Barraca» En instaurar-se la Segona República espanyola, Fernando de los Ríos Urruti fou nomenat ministre d'Instrucció Pública. Sota el patrocini oficial, García Lorca fou encarregat de la companyia estatal de teatre «La Barraca», on gaudí de tots els recursos per produir, dirigir, escriure i adaptar algunes obres teatrals del segle d'or espanyol. Durant aquest període va escriure Bodas de sangre, Yerma i Doña Rosita la soltera.
El 1933 viatjà a l'Argentina de la Dècada Infame per tal de promoure l'escenificació d'algunes obres seves per la companyia teatral de Lola Membrives i per dictar una sèrie de conferències. La seva estada fou un èxit: per exemple, la seva escenificació de La dama boba —oblidada durant molts anys,"Cultura 'descubre' 17 años tarde un original de Lorca" El País, 21/2/2008 descoberta, editada i reeditada per la Universitat de La Rioja'Federico García Lorca y el teatro clásico español. La versión escénica de La dama boba, de Juan Aguilera e Isabel Lizarraga. '—, de Lope de Vega, va atraure més de seixanta mil persones. Fou cofundador l'11 de febrer de 1933 de l'Associació d'Amics de la Unió Soviètica, creada en uns temps en què la dreta sostenia un to condemnatori en relació amb els relats sobre les conquestes i els problemes del socialisme a l'URSS. Entre aquest any i 1936 escriví Diván de Tamarit, Llanto por Ignacio Sánchez Mejías, que va commoure el món de les lletres hispanes, La casa de Bernarda Alba i treballava ja en La destrucción de Sodoma quan esclatà la Guerra Civil espanyola. miniatura|García Lorca a Santoña, Cantàbria
Guerra Civil i assassinat Els ambaixadors de Colòmbia i Mèxic van preveure que García Lorca pogués ser víctima d'un atemptat en contra del seu càrrec de funcionari de la República, i li van oferir l'exili, però ell va rebutjar les ofertes i es va dirigir a la seva casa a Granada per passar l'estiu.
En aquests moments polítics, algú li va preguntar sobre la seva preferència política i ell va manifestar que se sentia alhora catòlic, comunista, anarquista, llibertari, tradicionalista i monàrquic. De fet, mai es va afiliar a cap de les faccions polítiques i mai va discriminar o es va distanciar de cap dels seus amics per cap qüestió política. Va tenir una gran amistat amb el líder i fundador de la Falange Española, José Antonio Primo de Rivera, molt aficionat a la poesia.Poesía y fascismo en España El mateix García Lorca deia d'ell:
Se sentia, com ell ho va dir en una entrevista a El Sol de Madrid poc abans de la seva mort, íntegrament espanyol.
Després d'una denúncia anònima, el 16 d'agost de 1936 va ser detingut a la casa d'un dels seus amics, el també poeta i falangista Luis Rosales, que va obtenir la promesa de les autoritats «nacionals» que seria posat en llibertat «si no existia denúncia en contra seva». L'ordre d'execució va ser donada pel governador civil de Granada, José Valdés Guzmán, que havia ordenat a l'antic diputat de la CEDA, Ramón Ruiz Alonso, la detenció del poeta.
Les últimes investigacions, com la de Manuel Titos Martínez, determinen que García Lorca va ser afusellat la matinada del 18 d'agost de 1936, segurament per qüestions territorials, ja que alguns cacics, molt conservadors, tenien rancúnia al pare de Lorca perquè era un cacic progressista.Paul Preston El Holocausto Español p. 248 En una entrevista al diari El Sol, havia declarat que «a Granada s'agita la pitjor burgesia d'Espanya», i això va ser la seva sentència de mort. Federico García Lorca va ser assassinat en el camí que va de Víznar a Alfacar, i el seu cos roman enterrat en una fossa comuna anònima en algun lloc d'aquests paratges amb el cadàver d'un mestre nacional, Dióscoro Galindo González, i els dels banderillers anarquistes Francisco Galadí Melgar i Joaquín Arcollas Cabezas, executats amb ell.
La fosa es troba al paratge de Fuente Grande, al municipi d'Alfacar, província de Granada. L'escriptor, autor del Romancero gitano, fou assassinat per ser republicà i homosexual, considerat en aquella època com a delicte imperdonable.
Herbert George Wells envià el despatx següent a les autoritats militars de Granada:
La resposta al qual fou la següent:
Després de la seva mort, es publicaren Primeras canciones i Amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín. Antonio Machado escriví el poema El crimen fue en Granada el 1937, al tema de la mort de García Lorca.
El 2009, en aplicació de la llei per a la recuperació de la memòria històrica aprovada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, es decideix obrir la fossa on suposadament hi ha les restes del poeta. Tot i així, no s'hi va trobar res.Ni Lorca ni fosa
La família va presentar escrits judicials per a investigar la seva mort així com per a trobar la fossa però fou rebutjat per un tribunal de primera instància, per l'Audiència Provincial de Granada i pel Tribunal Constitucional. Aquest últim per falta de transcendència constitucional.
Obra L'univers lorquià es defineix per un palpable sistematisme: la poesia, el drama i la prosa s'alimenten d'obsessions -amor, desig, esterilitat- i de claus estilístiques constants. La varietat de formes i tonalitats mai atempta contra aquesta unitat, que té com a qüestió central la frustració.
Estil Els símbols: d'acord amb el seu gust pels elements tradicionals, García Lorca utilitza freqüentment símbols en la seva poesia. Es refereixen molt freqüentment a la mort, encara que, depenent del context, els matisos en varien força. Són símbols centrals en l'obra de Lorca:
La lluna: és el símbol més freqüent en García Lorca. La seva significació més freqüent és la de mort, però també pot simbolitzar l'erotisme, la fecunditat, l'esterilitat o la bellesa. L'aigua: quan corre, és símbol de vitalitat. Quan està estancada, representa la mort. La sang: representa la vida i, vessada, és la mort. Simbolitza també el fecund, el sexual. El cavall (i el seu genet): està molt present en tota la seva obra, portant sempre valors de mort, encara que també representa la vida i l'erotisme masculí. Les herbes: el seu valor dominant, encara que no únic, és el de ser símbols de la mort. Els metalls: també el seu valor dominant és la mort. Els metalls apareixen sota la forma d'armes blanques, que comporten sempre tragèdia.
La metàfora: és el procediment retòric central del seu estil. Sota la influència de Góngora, García Lorca maneja metàfores molt arriscades: la distància entre el terme real i l'imaginari és considerable. A voltes, usa directament la metàfora pura. No obstant això, a diferència de Góngora, García Lorca és un poeta conceptista, en el sentit que la seva poesia es caracteritza per una gran condensació expressiva i de continguts, a més de freqüents el·lipsis. Les metàfores lorquianes relacionen elements oposats de la realitat, transmeten efectes sensorials entremesclats, etc.
El neopopularisme: encara que García Lorca assimila sense problemes les novetats literàries, la seva obra està plena d'elements tradicionals que, d'altra banda, demostren la seva immensa cultura literària. La música i els cants tradicionals són presències constants en la seva poesia. No obstant això, des d'un punt de vista formal, no és un poeta que mostri una gran varietat de formes tradicionals; no obstant això, aprofundeix en les constants de l'esperit tradicional de la seva terra i de la gent: l'esquinçament amorós, la valentia, la malenconia i la passió.
Poesia