El Quebec (en francès Québec pronunciat ; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és un país constituït com a regió canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.
El seu idioma, la seva cultura i les seves institucions, formen del Quebec una nació dins del Canadà.Tribunal Suprem del Canadà - Quebec referència oposició a una resolució per esmenar la Constitució el 1982 - «Hom haurà de reconèixer que les dues persones que van fundar el Canadà són fonamentalment iguals i que el Quebec forma a l'interior del conjunt de la federació canadenca una societat diferent, per raó de la llengua, la cultura, les institucions, i que posseeix tot els atributs d'una comunitat nacional diferent.» (versió original en francès: « On devra reconnaître que les deux peuples qui ont fondé le Canada sont foncièrement égaux et que le Québec forme à l'intérieur de l'ensemble fédéral canadien une société distincte par la langue, la culture, les institutions et qui possède tous les attributs d'une communauté nationale distincte. » La capital del Quebec és la ciutat de Quebec. La ciutat més poblada del Quebec és Mont-real, que és la segona ciutat més gran del món on es parla francès. El francès gaudeix de protecció legal i fins i tot la província compta amb inspectors lingüístics que revisen i controlen el seu ús. El zel dels quebequesos per la seva llengua i el seu estatus de minoria lingüística a l'Amèrica del Nord ha arribat a certs extrems polítics, però també en la seva història el poble quebequès va sofrir períodes de repressió i assimilació anglesa.
El Referèndum d'independència del Quebec de 1980 va tenir lloc el 20 de maig d'aquest mateix any i els independentistes liderats per René Lévesque van obtenir el 40,5 % dels sufragis. En canvi, en el Referèndum d'independència del Quebec de 1995, els independentistes es van quedar a menys d'un punt percentual d'aconseguir-ho amb el 49,6% dels vots.
El 27 de novembre de 2006 el parlament canadenc, amb el suport del partit governant, va reconèixer als quebequesos com una nació dins d'un Canadà unit en un intent d'aplacar els desitjos secessionistes dels partits independentistes, encara que va ser en un sentit cultural i social però no legal.House passes motion recognizing Québécois as nation. CBS News Canada (27/11/2006). Consultat el 12/7/2008.
En les eleccions generals del Quebec de 2012, el partit independentista, el Partit Quebequès, liderat per Pauline Marois, va guanyar la majoria dels seients de l'Assemblea Nacional del Quebec, formant un govern minoritari. En el discurs del dia de les eleccions, la guanyadora va plantejar la possibilitat de convocar un nou referèndum per la independència en expressar el seu desig que el Quebec es converteixi en un país independent i la seva convicció que això succeirà: «Volem un país i el tindrem.»
Història Nova França
El primer explorador francès al Quebec va ser Jacques Cartier, que en 1534 va establir en Gaspé una gran creu de fusta amb tres flors de lis, prenent possessió d'aquelles terres en nom de França. Cartier va descobrir el riu Sant Llorenç. En 1608, Samuel de Champlain va donar naixement a la Nova França fundant en la riba nord del riu Sant Llorenç, en un lloc que els indis anomenaven Kebek («estret»), la ciutat de Quebec. La ciutat es tornarà així el punt de partida de les exploracions franceses a l'Amèrica del Nord. Després de 1627, el rei de França Lluís XIII va concedir el monopoli de la colonització als catòlics. La Nova França es va tornar una colònia real en 1663, sota el regnat de Lluís XIV.
Amèrica del Nord britànica
La Gran Bretanya va prendre possessió de Nova França a conseqüència del Tractat de París, el 1763. Lluís XV i els seus consellers s'estimen més conservar l'illa de Guadeloupe, productora de sucre que el Quebec, ja que aquest era considerat com un gran territori de gel sense cap importància per al regne de França. Tot i això, França perd l'imperi colonial que havia bastit a l'Amèrica del Nord.
El 1774 amb la Llei del Quebec, Londres donava reconeixement oficial als drets del poble francès del Quebec: l'ús de la llengua francesa, la pràctica de la religió catòlica i l'ús del dret romà en lloc del jurisprudencial anglosaxó. Abans d'aquesta data, la situació de la religió catòlica era molt fràgil i les possibilitats per als catòlics, molt limitades.
Com a resposta a les agitacions de les colònies americanes, la corona britànica va instaurar l'Acta del Quebec el 1774, que restaurava el codi civil francès i el sistema de propietat territorial, garantia la pràctica del catolicisme però mantenia el codi criminal anglès. Durant la revolució americana, la ciutat de Mont-real va ser presa i els revolucionaris americans va intentar de guanyar els canadencs a llur causa. Aquests darrers van romandre més aviat neutrals durant el conflicte, seguint les recomanacions de l'església catòlica, que es va declarar a favor dels britànics.
miniatura|L'Alt i el Baix Canadà després de la Llei Constitucional de 1791. miniatura Rere la independència americana, els qui havien donat suport la causa anglesa s'instal·laren al Quebec. Insatisfets dels nombrosos privilegis concedits als canadencs, van demanar reformes i van obtenir el que volien a l'acta constitucional de 1791. El 1791 la Llei Constitucional del Canadà va establir dues províncies al voltant del riu Ottawa: l'Alt Canadà (l'actual província d'Ontario), de majoria anglòfona, i el Baix Canadà (l'actual província del Quebec), província majoritàriament francòfona. Les dues poblacions van descobrir el parlamentarisme britànic i van adonar-se, molt ràpidament, dels límits d'aquest sistema colonial.
Les grans idees del liberalisme de l'època van acabar provocant un alçament armat al Baix Canadà i a l'Alt Canadà el 1837; la revolta va tenir lloc rere el refús de Londres a prendre en consideració les peticions del Partit dels patriotes de Louis-Joseph Papineau. El 1867, la signatura de la Llei d'Amèrica del Nord Britànica va consagrar la federació de les províncies del Canadà, que constava llavors del Quebec, Ontario, Nova Brunswick i Nova Escòcia.
Revolució Tranquil·la
L'exclusió econòmica dels francoparlants del Quebec va ser considerada sempre un problema al Quebec fins a les reformes dels anys 1960, l'anomenada Revolució Tranquil·la (Révolution Tranquille). El primer ministre del Quebec, Jean Lesage, va proposar la nacionalització de la producció d'electricitat. El govern va crear empreses i bancs nacionals, i després va imposar la legislació per reconèixer el dret de treballar en francès.
El 1948 es va aprovar l'actual bandera del Quebec com a oficial i la llengua francesa seria cooficial al costat de l'anglès a tot el Canadà des de 1968. El 1976 va guanyar les eleccions el nacionalista Partit Quebequès de René Lévesque que promulgaria la Llei 101 per la qual el francès seria l'única llengua oficial del Quebec, de treball i de l'ensenyament no universitaris (amb l'excepció dels alumnes de famílies anglòfones). El Referèndum d'independència del Quebec de 1980 va sortir negatiu amb un 59,6% de vots en contra. De nou en el poder el 1995, el Partit Quebequès convocaria un nou referèndum el 30 d'octubre de 1995 on el no a la independència va guanyar per tan sols 54.000 vots i un 50,4% de sufragis, amb una participació que va superar el 90% del cens electoral. Segons les enquestes poc més d'un terç dels quebequesos (i 40% dels francòfons) segueix desitjant constituir-se en estat independent.
El 27 de novembre de 2006 el parlament canadenc, amb el suport del partit del govern, va reconèixer als quebequesos (québécois, en francès) com a nació dins d'un Canadà unit en un intent d'aplacar els desitjos secessionistes dels partits independentistes, encara que en sentit cultural i social, no legal.
Així mateix, la província del Quebec té unes altres 10 nacions d'indis i inuits, reconegudes com a tals per la seva Assemblea Nacional a l'època de René Lévesque, i són també reconegudes pel govern federal (les Primeres Nacions).List of Québec's First Nations (Department of Indian Affairs and Northern Development (DIAND)) Altres nacions de la província del Quebec podrien eventualment ser reconegudes, com els «metis», els angloquebequesos.
Idiomes
L'idioma oficial de la província és el francès; és l'única província canadenca on la majoria de la població és francòfona. L'anglès no és reconegut com a llengua oficial per les lleis de la província, però segons la llei constitucional del Canadà de 1867 tant el francès com l'anglès poden ser usats en l'Assemblea Nacional del Quebec i en judicis. Alguns documents oficials també han d'estar en ambdós idiomes.
Segons el cens de l'any 2001 la llengua majoritària és el francès, parlada pel 81,2% de la població. El 10,0% parla una llengua no oficial (els anomenats al·lòfons), el 8,0% és anglòfon i només són bilingües el 0,8% de la població. A l'àrea metropolitana de Mont-real el percentatge de francòfons és del 68,0%, mentre que el 18,5% són al·lòfons, el 12,5% anglòfons i l'1,0% bilingües. A les altres ciutats el percentatge de francòfons supera el 90%.
Política i govern El Tinent Governador del Canadà representa el rei Carles III del Regne Unit i actua simbòlicament com a cap d'estat. El cap de govern és el Primer Ministre, que és el president del partit que més escons ocupa a l'Assemblea Nacional del Quebec. Els partits més forts són el federalista Partit Liberal del Quebec (Parti Libéral du Québec) de centredreta i el nacionalista Partit Quebequès (Parti québécois) de centreesquerra.
Demografia esquerra|miniatura|Vista de Mont-real, la ciutat més gran del Quebec. El 2004 la província del Quebec tenia 7.542.800 habitants, la majoria dels quals residien a l'àrea metropolitana de Mont-real, que té 3.607.200 habitants, la segona ciutat en habitants del Canadà i la segona metròpoli francòfona del món occidental després de París. Altres àrees metropolitanes de més de 100.000 habitants són les de Ciutat de Quebec (710.800), Sherbrooke (172.300), Ville de Saguenay (154.200) i Trois-Rivières (141.200). L'àrea de Gatineau (277.700), enfront d'Ottawa, forma al costat d'aquesta una àrea metropolitana d'1.050.800 habitants. La població urbana el 2004 era d'un 80,4% i el percentatge d'immigrants es xifra en un 12% de la població total. L'esperança de vida és de 81,9 anys per a les dones i 76,3 anys per als homes.
Les regions administratives El Quebec està dividit en 17 regions administratives: miniatura|Regions del Quebec. Bas-Saint-Laurent Saguenay-Lac-Saint-Jean Capitale-Nationale Mauricie Estrie Mont-real Outaouais Abitibi-Témiscamingue Côte-Nord Nord-du-Québec Gaspésie–Îles-de-la-Madeleine Chaudière-Appalaches Laval Lanaudière Laurentides Montérégie Centre-du-Québec
Geografia El Quebec està situat a l'est del Canadà, envoltat per la província d'Ontario i la badia de Hudson a l'oest, per les províncies de Terranova i Labrador i de Nova Brunswick a l'est, els Estats Units (els estats de Maine, Nou Hampshire, Vermont i Nova York) al sud i l'oceà Àrtic al nord.
El Quebec és la província més extensa del Canadà, és un vast territori, aproximadament 2,8 vegades l'estat francès, la major part del qual es troba poc poblat. Més del 90% de la superfície del Quebec forma part de l'escut canadenc, un gran territori que, històricament, es deia la regió d'Ungava. Al temps de la Nova França, el Quebec consistia en una franja de terra habitable d'algunes desenes de quilòmetres d'amplària que vorejava les dues ribes del riu Sant Llorenç. Va ser aquí que els primers colons francesos van instal·lar-se per conrear-hi la terra, després d'haver-la romput.