va ser un cantant, compositor i productor discogràfic estatunidenc de country i pop, conegut pel seu treball amb el guitarrista Duane Eddy a finals dels anys 1950 i amb la cantant Nancy Sinatra als anys 1960 i 1970. Les seves col·laboracions amb Sinatra, així com la seva producció en solitari han estat elogiades com una contribució essencial a un so sovint descrit com a "psicodèlia cowboy" o saccharine underground. Rolling Stone va classificar Lee Hazlewood i Nancy Sinatra en el número 9 de la seva llista dels 20 millors duos de tots els temps.
Biografia Barton Lee Hazlewoo va néixer a Mannford el 9 de juliol de 1929. El pare de Hazlewood era treballador del petroli, fet que va fer que visquessin a Oklahoma, Arkansas, Kansas i Louisiana. La seva mare era meitat creek. Lee va créixer escoltant música pop i bluegrass i va estudiar medicina a la Universitat Metodista del Sud a Dallas. Va servir a l'exèrcit dels Estats Units durant la Guerra de Corea. Després de ser donat de baixa de l'exèrcit el 1953, Hazlewood no va reprendre els seus estudis, sinó que va treballar com a discjòquei a Coolidge (Arizona), i dos anys més tard es va traslladar a la ràdio KRUX de Phoenix. Durant aquest temps, ja estava escrivint cançons i va formar el seu propi segell discogràfic, Viv.
Hazlewood va ser conegut inicialment com a productor i compositor. El seu primer senzill d'èxit va ser «The Fool», gravat per l'artista de rockabilly Sanford Clark el 1955. Després, es va associar amb el guitarrista pioner del rock Duane Eddy, produint i coescrivint una sèrie de discos instrumentals d'èxit. Va escriure «Houston», un èxit nord-americà del 1965 gravat per Dean Martin. Va produir diversos senzills per a la filla de Martin, Deana Martin, inclòs el seu èxit country, «Girl of the Month Club», quan Deana era adolescent. Altres cançons d'aquest projecte van ser «When He Remembers Me», «Baby I See You» i «The Bottom of My Mind», totes gravades durant la dècada del 1960.
Hazlewood és sobretot conegut per haver escrit i produït el número 1 de Nancy Sinatra de 1966 «These Boots Are Made for Walkin» i «Summer Wine», aquesta última enregistrada per primera vegada amb Suzi Jane Hokom el 1966. La seva col·laboració amb Nancy Sinatra va començar quan Frank Sinatra va demanar-li que l'ajudés a guiar la carrera de la seva filla. Quan va gravar «These Boots are Made for Walkin'», Hazlewood va suggerir a Nancy Sinatra: «ja no pots cantar com Nancy "Nice Lady". Has de cantar per als camioners». Més endavant, ella el va descriure com «part Henry Higgins i part Sigmund Freud».miniatura|Lee Hazlewood i Nancy Sinatra al programa de televisió The Hollywood Palace el 1968Hazlewood també va escriure «How Does That Grab Ya, Darlin», «Friday's Child», «So Long, Babe», «Sugar Town» i d'altres per a Sinatra. Entre les seves actuacions vocals més conegudes hi ha «Some Velvet Morning», un duet de 1967 amb Sinatra. A principis de 1967, Hazlewood va produir el número 1 per a Frank i Nancy Sinatra, «Somethin' Stupid». La parella es va convertir en l'únic duet pare-filla a encapçalar la Billboard Hot 100. El disc va obtenir una nominació al Grammy a la gravació de l'any i continua essent l'únic duet pare-filla que ha arribat al número 1 als Estats Units. Per a la pel·lícula de detectius de Frank Sinatra de 1967, Tony Rome, Hazlewood va escriure la cançó principal, que va ser interpretada per Nancy. Hazlewood va escriure «This Town», una cançó gravada per Frank Sinatra que va aparèixer al seu àlbum Greatest Hits de 1968 i que va ser la base del tema del segment «Small Town News» de Paul Shaffer a Late Show with David Letterman.
El 1967, Hazlewood va fundar el seu propi segell discogràfic, LHI Records (Lee Hazlewood Industries). Tot i que no va rebre gaire atenció en aquell moment, la International Submarine Band, liderada per un Gram Parsons, aleshores desconegut, va signar amb LHI el 1967 i hi va publicar el seu únic àlbum, Safe at Home. Poc després de la gravació de l'àlbum, Parsons va deixar el grup per a unir-se a The Byrds, contribuint amb diverses cançons al seu àlbum de 1968 Sweetheart of the Rodeo. Com va assenyalar més tard Suzi Jane Hokom, productora de LHI Records i exparella de Hazlewood, aquest era un artista i no un home de negocis, i la seva manca de perspectiva empresarial va influir en gran manera en la desaparició del segell el 1971. Va tenir un paper secundari a la pel·lícula The Moonshine War, estrenada el 1970 a partir d'una història d'Elmore Leonard, protagonitzada per Patrick McGoohan.
A la dècada del 1970, Hazlewood es va traslladar a Estocolm, on va escriure i produir el programa de televisió d'una hora Cowboy in Sweden juntament amb el seu amic i director de televisió Torbjörn Axelman, que més endavant també es va convertir en un àlbum. Durant deu anys a Suècia, va gravar discos i pel·lícules amb Axelman. Segons una retrospectiva de la seva carrera, el trasllat a Europa va ser motivat pels seus «problemes fiscals», la preocupació que el seu fill pogués ser reclutat per a la Guerra del Vietnam i el fet que el seu segell discogràfic LHI «s'estava morint de totes maneres», per la qual cosa Suècia semblava l'escapada perfecta.
A finals dels anys 1970 i 1980, Hazlewood estava semiretirat del negoci de la música. Tanmateix, la seva producció va aconseguir un estatus de culte a l'escena del rock underground, amb cançons versionades per artistes com Miles Kane, Primal Scream, Nick Cave, The Jesus and Mary Chain, The Ukiah Drag, Beck, Baustelle, The Tubes, Thin White Rope, Yonatan Gat, Zeena Schreck / Radio Werewolf i Slowdive.
El 2007, Reprise/Rhino Handmade Records va publicar pòstumament Strung Out On Something New: The Reprise Recordings, un conjunt del seu treball a Reprise del 1964 al 1968 (excloent-hi les gravacions de Nancy Sinatra). La col·lecció de 2 CD, amb un total de 55 pistes, inclou tres dels seus àlbums en solitari, així com treballs de producció per a altres artistes, com ara Duane Eddy, Sanford Clark, Jack Nitzsche i Dino, Desi & Billy. Des del 2012, el segell discogràfic Light in the Attic ha reeditat diversos àlbums de Hazlewood, inclòs 400 Miles From LA: 1955-1956, el setembre del 2019.
El seu darrer enregistrament va ser per a la veu del senzill «Hilli (At the Top of the World)» del quartet islandès Amiina. El 2005, a Hazlewood li van diagnosticar càncer de ronyó terminal, i va dur a terme una extensa ronda d'entrevistes i activitats promocionals de presentació del seu darrer àlbum, Cake or Death. Va morir de càncer renal a Henderson el 4 d'agost de 2007, i va deixar la seva esposa Jeane, el seu fill Mark i les seves filles Debbie i Samantha. Hazlewood té una neta anomenada Phaedra, un homenatge a la lletra de «Some Velvet Morning». Phaedra es va unir a Hazlewood en la versió introspectiva d'aquesta cançó del seu últim àlbum, Cake or Death.
Discografia 1963 – Trouble Is a Lonesome Town 1964 – The N.S.V.I.P.'s 1965 – Friday's Child 1966 – The Very Special World of Lee Hazlewood 1967 – Lee Hazlewoodism: Its Cause and Cure 1968 – Nancy & Lee – en col·laboració amb Nancy Sinatra 1968 – Something Special 1968 – Love and Other Crimes 1969 – The Cowboy and the Lady – en col·laboració amb Ann-Margret 1969 – Forty 1970 – Cowboy in Sweden – dues cançons són a Forty, ai una altra a Love and Other Crimes 1971 – Requiem for an Almost Lady 1971 – Nancy & Lee Again/Nancy & Lee - Did You Ever? – en col·laboració amb Nancy Sinatra 1972 – 13 1973 – I'll Be Your Baby Tonight 1973 – Poet, Fool or Bum 1974 – The Stockholm Kid Live at Berns 1975 – A House Safe for Tigers 1976 – 20th Century Lee 1977 – Movin' On 1977 – Back on the Street Again 1993 – Gypsies & Indians – en col·laboració amb Anna Hanski 1999 – Farmisht, Flatulence, Origami, ARF!!! & Me... 2002 – For Every Solution There's a Problem 2004 – Nancy & Lee 3 – en col·laboració amb Nancy Sinatra 2006 – Cake or Death
Referències
Categoria:Cantautors d'Oklahoma Categoria:Morts a Nevada Categoria:Cantants de country estatunidencs Categoria:Alumnes de la Universitat Metodista del Sud Categoria:Compositors estatunidencs del segle XXI Categoria:Compositors estatunidencs nascuts al segle XX