Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq). Es va originar a partir dels territoris units d'Accàdia i Sumer. La tradició la fa fundada fa quatre mil cinc-cents anys per Nimrod, que també va construir la famosa Torre de Babel. La llengua accàdia va evolucionar per formar la llengua babilònica, mentre que la llengua sumèria va desaparèixer.
Ciutat estat La ciutat era un petit poder local que va estar sotmès a tribut per Umma, Accad, els guti, Uruk, Ur, i Isin del que es va independitzar cap a l'any 1894 aC, sota governants d'origen amorrita.
Primera Dinastia de Babilònia No es pot establir amb certesa com va pujar al poder l'anomenada Primera dinastia de Babilònia iniciada l'any 1894 aC pel rei Sumuabum, que va aprofitar hàbilment la rivalitat entre Isin i Larsa. Una vegada el rei Rim-Sin I de Larsa va conquerir Isin (potser l'any 1793 aC) després d'una extenuant lluita que va tenir per centre principal la ciutat de Nippur, Hammurabi, que per les mateixes dates havia pujat al tron de la ciutat de Babilònia, va poder començar a expandir-se fins crear el que coneixem com a Imperi paleobabilònic. Hammurabi es va posar al front d'una coalició amb Elam, Assur (Assíria), els guti, Eshunna i Malgium (1764 aC) que el 1763 aC va assetjar Larsa, ciutat que es va rendir el 1762 aC. Després es va girar contra els seus aliats i va conquerir la regió del Tigris fins Ekal·latum que pertanyia a Assur. L'any 1759 aC va ocupar Mari i Malgium, i probablement Eshunna. Va entrar en guerra amb Assíria, on Hammurabi, en general, sempre en va sortir victoriós, i cap a l'any 1750 aC, quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats d'Eridu, Ur, Lagaix, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kiš, Malgium, Maskham-shapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tuttul, Assur i Nínive (a part dels estats menors). La plana mesopotàmica es va anomenar «País d'Accad» (Mat Akkadi) però convencionalment se l'anomena Babilònia.
A Hammurabi el va succeir el seu fill Samsuiluna, que va haver de lluitar per conservar els dominis paterns però encara va aconseguir llegar un imperi al seu successor.
Les invasions dels cassites a la segona meitat del i les revoltes internes, van desestructurar l'imperi. Cap a l'any 1647 aC quan va morir Ammiditana i el va succeir Ammisaduqa, l'estat encara comprenia Borsippa, Larsa, Uruk, Isin, Kishurra, Malgium, Emutbal (o Yamutbal), Suhum (a la riba de l'Eufrates) i dos províncies a l'est del Tigris.
Els hitites aliats amb els cassites, establerts a l'Eufrates (Regne de Khana), van ocupar Babilònia, on governava Samsuditana, el 1594 aC i van posar fi a la dinastia. Els hitites, comandats pel rei Mursilis I, es van emportar molts presoners i riqueses. Babilònia va ser objecte d'atacs de diversos poders (Cassites, País del Mar…) per caure finalment en mans dels cassites el 1570 aC. Seguirà un llarg període de domini cassita.
MonarcaInici del regnatFinal del regnatSumuabum 1894 a. C. 1881 a. C.Sumulael 1880 a. C. 1845 a. C.Sabium 1844 a. C. 1831 a. C.Apil-Sin 1830 a. C. 1813 a. C.Sin-Mubal·lit 1812 a. C. 1793 a. C.Hammurabi 1792 a. C. 1750 a. C.Samsuiluna 1749 a. C. 1712 a. C.Abieixukh 1711 a. C. 1684 a. C.Ammiditana 1683 a. C. 1647 a. C.Ammisaduqa 1646 a. C. 1626 a. C.Samsuditana 1625 a. C. 1595 a. C.
I i II Dinasties cassita (II i III de Babilònia) lang=ca|miniatura|upright=2.0|La situació geopolítica a l'Orient Mitjà cap al 1200 aC, al final de l'Edat del Bronze Final.
Els cassites van començar les seves incursions des de la Mèdia l'any 1741 aC i des de llavors van continuar. Cap el 1729 aC havien aconseguit establir-se a la regió de l'Eufrates, formant el regne de Khana (Mari i Terqa). El seu primer governant, Gandaix, portava el pompós títol de «rei dels cassites, de Sumer, Accàdia, i Babilònia», encara que sembla que no dominava Babilònia ni Sumer i només part d'Accàdia. Va governar sobre els cassites establerts a l'Eufrates durant l'última part del . Gandaix va fundar la dinastia cassita que va regnar més endavant a Babilònia. Els vuit primers reis no van governar Babilònia amb aquest títol, ja que eren caps tribals dels cassites, però tradicionalment se'ls inclou en les llistes reials. Sembla que podia haver estat contemporani del rei de Babilònia Samsuiluna. Babilònia després es transformarà en Karduniash una paraula considerada equivalent a Mesopotàmia.
La dinastia, poderosa al començament, es va anar descomponent lentament. La intervenció elamita i la revolta d'Isin que va establir una dinastia al sud, van obrir el camí a la renovada Assíria per ocupar Babilònia potser l'any 1235 aC, i es van annexionar el seu territori però després es va convertir en un govern vassall governat per un cassita anomenat Enlilnadinxumi. Kadaixmankharbe II el va succeir, sembla que col·locat per l'exèrcit elamita però al cap d'un any i mig l'exèrcit d'Assíria el va deposar. Coincideix en el temps amb el rei d'Assíria Tukultininurta I que havia conquerit el regne de Babilònia. Sembla que els assiris van posar en el tron a Adadxumaiddina, potser un fill d'Enlilnadinxumi.
Per raons dinàstiques poc clares (ja que no es coneix la legitimitat dinàstica de la tercera dinastia) la dinastia elamita es considerava amb dret al tron de Babilònia. El rei d'Elam Sutruk-Nakhunte, que probablement va ser qui va escriure una carta (conservada al Museu de Berlín) on reclamava el tron, va dirigir les primeres expedicions a Mesopotàmia. Per les inscripcions se sap que va saquejar Accad, Babilònia i Eixnunna. De la ciutat d'Eixnunna es va emportar les estàtues de Manixtuixu, i va portar a Susa el codi d'Hammurabi i l'Estela de Naram-Sin. L'any 1158 aC va matar al rei cassita Zababaixumaiddina i va col·locar al tron de Babilònia al seu propi fill gran Kutir-Nakhunte III. El príncep cassita Enlilnadinakhi va organitzar la resistència, que va durar dos o tres anys, i al final Kutir-Nakhunte, ja rei d'Elam, va derrotar definitivament a Enlilnadinakhi (circa 1155 aC) i el va capturar. Un governador elamita (segurament de la família real) es va establir a la ciutat. Silkhak-Inxuixinak, germà de Kutir-Nakhunte, va deixar nombroses inscripcions esmentant les seves campanyes a Mesopotàmia i recordant els temples construïts o restaurats per ell. Un poder rival volia també el tron de Babilònia, la dinastia establerta a Isin que domina el centre i sud del país. A tot tardar el 1135 aC el rei d'Isin Ittimardukbalatu va ocupar Babilònia, expulsant als elamites, emportant-se presoner l'últim rei cassita Enlilnadinakhi i establint la quarta dinastia de Babilònia. miniatura|Dinastia cassita (ca. 1507–1155 aC) miniatura|El rei Melixiku (centre) (ca. 1186–1172 aC)
Monarca Regnat Comentaris Gandaix fl. c. 1730 aC Agum I Conegut com a Maḫrû, "el primer," o rabi, "el gran." Kaixtiliaix I Fill d'Agum I segons la "inscripció Agum-Kakrime" Abirattaix Fill de Kaixtiliaix I *; pot haver ocupat el cinquè lloc, per tant Ušši o Uššiašu podria ser aquí Kaixtiliaix II Urzigurumaix Descendent d'Abi-Rattaš *; lectura alternativa Tazzigurumaš Kharbaixikhu Tell Muḥammed nivell 3 Tiptakzi Tell Muḥammed nivell 2 Agum II c. 1507 aC Burnaburiaix I Tractat amb Puzur-Aixur III d'Assíria Kaixtiliaix III Ulamburiaix Conquereix la primera dinastia del País de la Mar Agum III Karaindaix Contemporani d'Amenofis III d'Egipte Kadaixmankharbe Kurigalzu I Kadaixman-Enlil I c. 1374–1360 aC Contemporani d'Amenofis III d'Egipte i de les Cartes d'Amarna Burnaburiaix II c. 1359–1333 aC Contemporani d'Akhenaton i Aixurubal·lit I Karakhardaix c. 1333 aC Net d'Aixurubal·lit I d'Assíria Nazibugaix o Suzigaix c. 1333 aC Deposat per Aixurubal·lit I d'Assíria Kurigalzu II c. 1332–1308 aC Fill de Burnaburiaix II; Lluità a la batalla de Sugagu amb Enlilnirari d'Assíria Nazimaruttaix c. 1307–1282 aC Contemporani d'Adadnirari I d'Assíria Kadaixmanturgu c. 1281–1264 aC Contemporani de Hattusilis III dels hitites Kadaixman-Enlil II c. 1263–1255 aC Contemporani de Hattusilis III dels hitites Kudur-Enlil c. 1254–1246 aC Xagarakti-Xuriaix c. 1245–1233 aC Fill de Kudur-Enlil Kaixtiliaix IV c. 1232–1225 aC Deposat per Tukultininurta I d'Assíria Enlilnadinxumi c. 1224 aC Assíria el posà com a governador sota el regnat de Tukultininurta I Kadaixmankharbe II c. 1223 aC Assíria el posà com a governador sota el regnat de Tukultininurta I Adadxumaiddina c. 1222–1217 aC Assíria el posà com a governador sota el regnat de Tukultininurta I Adadxumausur c. 1216–1187 aC Contemporani d'Aixurnirari III d'Assíria Melixiku c. 1186–1172 aC Mardukaplaiddina c. 1171–1159 aC Zababaixumaiddina c. 1158 aC Enlilnadinakhi c. 1157–1155 aC Deposat per Sutruk-Nakhunte d'Elam; final de la dinastia cassita
Quarta dinastia de Babilònia (II d'Isin) La dinastia d'Isin es va enfrontar amb Elam i Assíria. Cap a l'any 1080 aC els assiris van conquerir Dur Kurigulzu, Sippar, Shamash, Annunitum, Opi i la mateixa Babilònia. Marduk-Kabitahheixu va ser governador d'Isin sota el rei elamita Kutir-Nakhunte. Segons la Llista dels reis de Babilònia va ser el fundador de la dinastia d'Isin. Sembla que va fer costat als reis d'Elam quan van posar fi a la dinastia cassita que governava Babilònia. Més tard, el rei Marduknadinakhkhe va morir segurament durant la conquesta de Babilònia i el va succeir el seu fill Mardukxapikzeri. Els assiris es van retirar després del saqueig i la fam es va abatre sobre el país, i es va arribar al canibalisme. Pocs anys després un arameu, Adadapaliddina, va usurpar el tron, i finalment el 1024 aC, un rei procedent del País del Mar, Shimmashshiku, va poder instaurar una nova dinastia que va iniciar un període de caos polític. Babilònia ja no dominava altres ciutats. Al va començar la infiltració dels arameus. Aquest període de debilitat i anarquia, que també va afectar Assíria, fins potser l'any 800 aC, es va anomena «l'època fosca», ja que no hi ha altra documentació que la Llista dels reis de Babilònia, de vegades fragmentada.
MonarcaInici del regnatFinal del regnatMarduk-Kabitahheixu 1157 a. C. 1140 a. C.Ittimardukbalatu 1139 a. C. 1132 a. C.Ninurtanadinxumi 1131 a. C. 1126 a. C.Nabucodonosor I 1125 a. C. 1104 a. C.Enlilnadinapli 1103 a. C. 1100 a. C.Marduknadinakhkhe 1099 a. C. 1082 a. C.Mardukxapikzeri 1081 a. C. 1069 a. C.Adadapaliddina 1068 a. C. 1047 a. C.Mardukakhkheriba 1046 a. C. Marduk-Zer 1045 a. C. 1034 a. C.Nabu-Xum-Libur 1033 a. C. 1026 a. C. Al País de la Mar 1024 a. C.
Dinastia del País del Mar (V de Babilònia) Van venir uns temps difícils amb sequeres que van malmetre les collites i Babilònia va patir freqüents incursions de pobles veïns seminòmades, que van provocar la caiguda de Nabu-Xum-Libur, de la segona dinastia d'Isin i de la quarta dinastia de Babilònia. El primer rei, Simbar-Xipak, era un soldat al servei de la dinastia de Damiq ilishu, una referència a l'últim rei de la dinastia del País de la Mar que va regnar a Mesopotàmia, i se'n declarava descendent. Simbar-Xipak (rei del País del Mar) 1024-1007 aC Ea-mukin-zeri 1007-1006 aC Kaixu-nadin-ahhe 1006-1003 aC
Dinastia de Bazi o Bazu (VI de Babilònia) Els Bazi o Bit-Bazi eren una tribu assentada vora el Tigris, que segurament els cassites van integrar al seu territori. Segurament durant el període de confusió que van ocasionar les invasions dels arameus, Eulmaix-xakin-xumi es va apoderar del tron de Babilònia al final de la segona dinastia del País de la Mar. Eulmaix-xakin-xumi 1003-987 aC Ninurta-kudurri-usur I 987-985 aC Xirikti-Xuqamuna 985-984 aC
Dinastia elamita (VII de Babilònia) L'únic rei d'aquesta dinastia va ser Mar-biti-apla-usur. Segons la Llista sincrònica de reis, era contemporani d'Aixurreixixi II. Mar-biti-apla-usur 984-979 aC
Vuitena dinastia de Babilònia