miniatura|Escut del municipi de Beniparrell, que va donar nom a aquesta baronia La baronia de Beniparrell és un títol nobiliari espanyol creat l'1 d'agost de 1258 pel rei Jaume I d'Aragó a favor d'Arnau de Romaní i Escrivà.Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles. Instituto "Salazar y Castro", C.S.I.C.

Denominació La seva denominació fa referència al municipi de Beniparrell pertanyent al País Valencià i a la comarca de la Horta Sud.

Antecedents En els seus orígens Beniparrell era una alqueria musulmana, però una vegada conquistat el Regne de València, va passar a ser senyoriu d'Arnau de Romaní i Escrivà, en agraïment pels serveis prestats, com I baró de Beniparrell.

Arnau de Romaní i Escrivà, seria senyor de Beniparrell fins a 1297 quan es va vendre a Andreu d'Albalat, segon bisbe que va tenir València, per unes 44.000 lliures, qui el va donar als Pares Cartoixans (convent de Portaceli). Més tard, el 1314 Beniparrell va ser comprat per Pere de Ripoll, ciutadà de València, al monestir de Portaceli. Després d'alguns canvis de propietari més, finalment va tornar al llinatge dels Romaní.La Senyoria de Beniparrell: Dels Romaní Als Escrivà de Romaní (1258-1426)

En els últims anys del segle XIV es va convertir en una propietat de la família Escrivà que van tornar a ser barons de Beniparrell.

En 1600 es van vendre uns terrenys als frares carmelites perquè construïssin un convent. I va ser al voltant d'aquest on va començar a establir-se la població. Durant les desamortitzacions del segle XIX convent va passar a mans privades, sent comprat pel baró.

En 1776, Lluís Escrivà de Romaní i Camprodon, XII baró de Beniparrell, va repartir les terres entre els jornalers que les conreaven.

Barons de Beniparrell Titular Període Creació per Jaume I d'AragóIArnau de Romaní i Escrivà1258-IIIIIIVVVIVIIVIIIIXXLluís Escrivà de Romaní i Sanz d'AlboiXIJoan Escrivà de Romaní i CabanillesXIILluís Escrivà de Romaní i CamprodonXIIIJoaquim Escrivà de Romaní i Taverner-1850XIVJosep Maria Escrivà de Romaní i Dusay1856-1890XVJoaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba1894-1897XVILuis Beltrán Escrivá de Romaní y Sentmenat1898-1977XVIIIldefonso Escrivá de Romaní y Patiño1978-1982XVIIIAlfonso Escrivá de Romaní y Mora1983-actual titular

Història dels Barons de Beniparrell Arnau Romaní i Escrivà, I baró de Beniparrell.

Lluís Escrivà de Romaní i Sanz d'Alboy, X baró de Beniparrell. Li va succeir:

Joan Escrivà de Romaní i Cabanilles, XI baró de Beniparrell. Li va succeir:

Lluís Escrivà de Romaní i Camprodon (n. en 1762), XII baró de Beniparrell. Li va succeir:

Joaquim Escrivà de Romaní i Taverner (1793-1850), XIII baró de Beniparrell. Es va intitular "marquès de Santdionís" (no reconegut). Va casar amb Francisca Dusay i de Fivaller (1802-1854), II marquesa de Monistrol d'Anoia. Li va succeir, en 1857, el seu fill:Árbol genealógico, en ''compactgen.com. Consultado el 14 de marzo de 2014.

Josep Maria Escrivà de Romaní i Dusay (1825-1890), XIV baró de Beniparrell, II marquès de Santdionís, III marqués de Monistrol d'Anoia, Senador del Regne vitalici, Gran Cruz i Collaret de l'Orde de Carles III, membre de la Reial Mestrança de València, regidor i tinent alcalde de l'Ajuntament de Barcelona. Va casar, a Madrid, el 20 de juliol de 1857, amb María Antonia Fernández de Córdoba y Bernaldo de Quirós (n.1833), XV comtessa de Sastago. Li va succeir, en 1898, el seu fill:

Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba (1858-1897), XV baró de Beniparrell, III marquès de Santdionís, IV marquès de Monistrol d'Anoia, VII marquès d'Aguilar d'Ebre. Diputat a Corts, Gentil home de cambra, president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Va casar, a Barcelona, el 30 de juny de 1883, amb María del Pilar de Sentmenat i Patiño, Osorio i Queralt (n.1860), I comtessa d'Alcubierre i gran d'Espanya. Li va succeir, en 1898, el seu fill:

Lluís Beltrán Escrivà de Romaní i Sentmenat (1888-1977), XVI baró de Beniparrell, VIII marquès d'Aguilar d'Ebre, V marquès de Monistrol d'Anoia, XVI comte de Sástago, dues vegades grandesa d'Espanya, IX marquès de Peñalba, VIII comte de Glimes, mestrant de València, Gentilhome de Cambra del Rei Alfons XIII amb exercici i servitud. Va casar a Madrid (San Sebastián) el 10 de gener de 1913 amb Josefa Patiño y Fernández-Durán, la seva cosina segona, Dama de la Reina Victòria Eugènia i de la Mestrança de València, que va néixer a Madrid (San Sebastián) el 30 de novembre de 1889 i va finar en la mateixa el 23 de novembre de 1975, filla de Luis María de los Àngeles Patiño y Mesa, VIII marquès del Castelar i VI de la Sierra, gran d'Espanya, XII comte de Guaro, i de María de la Concepción Fernández-Durán y Caballero, dels marquesos de Perales del Río, naturals de Madrid. Li va succeir, en 1978, el seu fill:

Ildelfonso Escrivá de Romaní y Patiño (1918-1983), XVII baró de Beniparrell, IX marquès d'Aguilar d'Ebre, VI marquès de Monistrol d'Anoia, XVII comte de Sástago amb grandesa d'Espanya, X marquès de Peñalba (títol que va cedir al seu fill Luis Beltrán), cavaller de Malta i de la Reial Mestrança de Cavalleria de València, Germandat del Sant Calze i Cos de la Noblesa de Catalunya, Comandant de Cavalleria retirat, nascut a El Espinar (Segòvia) el 15 de setembre de 1918 i finat a Madrid l'11 d'agost de 1981. Va casar a Madrid el 10 de novembre de 1944 amb María de las Nieves de Mora y Aragón, nascuda a Getaria (Guipúscoa) el 28 d'agost de 1917 i morta a Madrid el 10 de desembre de 1985. Aquesta senyora era germana de Fabiola de Mora i Aragó, reina dels belgues pel seu matrimoni amb el rei Balduino I; filles totes dues de Gonzalo de Mora y Fernández del Olmo, IV marquès de Casa Riera, comte de Mora, i de Blanca de Aragón y Carrillo de Albornoz, dels marquesos de Casa Torres. Van ser pares de: Alfonso Escrivá de Romaní y Mora, que segueix, i de Luis Beltrán Escrivá de Romaní y Mora, XI marquès de Peñalba, nascut a Sant Sebastià el 23 d'agost de 1946 i casat a Madrid el 15 de juny de 1973 amb Ana Arsuaga de Gandarillas, nascuda a Madrid el 4 d'abril de 1949, filla de Pedro Arsuaga i Dabán, natural de Madrid, i de Dolores de Gandarillas y Calderón. Amb descendència. María del Perpetuo Socorro Escrivá de Romaní y Mora, nascuda el 5 de juliol de 1948 a Madrid, on va casar el 31 de maig de 1974 amb Javier de Silva y Mendaro, comte de Sinarques, mestrant de Sevilla, on va néixer el 16 de maig de 1946, fill de Luis de Silva y Azlor de Aragón, duc de Miranda, gran d'Espanya, comte de Sinarques i vescomte de Villanova, mestrant de Sevilla, natural de Madrid, i de María Fernanda Mendaro y Diosdado, marquesa d'Angulo i de Casa Mendaro, que ho era de Sevilla. Amb posteritat. María del Pilar Escrivá de Romaní y Mora, nascuda a Sant Sebastià el 2 d'octubre de 1949 i que roman soltera. Blanca Escrivá de Romaní y Mora, nascuda el 6 de gener de 1951 a Madrid, on va casar el 31 de maig de 1976 amb Diego Chico de Guzmán y Girón, VI marquès d'Ahumada, mestrante de Ronda, nascut a Madrid el 22 d'abril de 1947, fill de Diego Chico de Guzmán y Mencos, V comte de la Real Piedad, mestrant de Granada, i d'Ana María Girón y Canthal, V duquessa d'Ahuumada, gran d'Espanya, marquesa d'Ahumada i de las Amarillas, naturals de Madrid. Amb prole. José Escrivá de Romaní y Mora, marquès del Real Tesoro, nascut a Barcelona el 24 de juny de 1952 i casat a Madrid el 12 de gener de 1981 amb María de Morales-Arce y Crespí de Valldaura, nascuda a Madrid el 14 de juliol de 1955, filla de José María de Morales-Arce y López d'Ayala, mestrant de Saragossa, i de Margarita Crespí de Valldaura y Liniers, naturals de Madrid. Amb posteritat. María de las Mercedes Escrivá de Romaní y Mora, nascuda a Barcelona el 12 d'octubre de 1953, Ana Escrivá de Romaní y Mora, nascuda a Madrid el 21 d'octubre de 1954, que va professar carmelita descalça al convent del Cerro de los Ángeles. Inés Escrivá de Romaní y Mora, nascuda el 17 de juny de 1956 a Madrid, on va casar el 12 de juny de 1984 amb Fernando de Soto y Falcó, Enginyer Agrònom, nascut a Madrid l'11 de novembre de 1956, fill de Fernando de Soto y Colón de Carvajal, marquès d'Arienzo, gran d'Espanya, comte de Puertohermoso, natural de Pizarra (germà de María, la dona de Luis Beltrán Escrivá de Romaní y Patiño, comte Glimes), i de Mercedes Falcó y de Anchorena, duquessa de l'Arco, gran d'Espanya, nascuda a Madrid. Amb filles. I Joaquín Escrivá de Romaní y Mora, nascut el 25 de novembre de 1959 a Madrid, on va casar el 22 de maig de 1987 amb Beatriz Álvarez de las Asturias-Bohorques y Mac Crohon, nascuda a Madrid el 5 de maig de 1964, filla d'Agustín Álvarez de las Asturias-Bohorques y Silva, comte de Canillas de los Torneros de Enríquez, natural de Zarautz (Guipúscoa) i de María del Pilar Mac Crohon y Pellón, nascuda a Madrid. Amb descendència. Li va succeir, en 1982, el seu fill: Alfonso Escrivá de Romaní i Mora, XVIII baró de Beniparrell, X marquès d'Aguilar d'Ebre, VII marquès de Monistrol d'Anoia, XVIII comte de Sástago amb grandesa d'Espanya. Va casar en primeres núpcies, a Zarautz el 10 de setembre de 1970, amb Isabel de Miguel Anasagasti Alonso López-Sallaberry (Zarautz, 15 de setembre de 1947 - Madrid, 30 de desembre de 1982), filla de Luis María de Miguel y Alonso, natural de Valladolid, i de María Luisa Anasagasti y López-Salaberry, nascuda a Madrid. Va casar en segones núpcies, el 27 de febrer de 1988, amb Patrice Rutl Verhaaren (Nova York, 31 d'octubre de 1953), filla de Robert i de Ruth Verhaaren, naturals de Nova York. De la primera té per fills a: Alfonso Escrivá de Romaní i de Miguel. Isabela Escrivá de Romaní i de Miguel, nascuda a Madrid el 31 de desembre de 1973. Sofía Escrivá de Romaní i de Miguel, nascuda a Barcelona el 12 de juny de 1979.

Referències

Beniparrell