miniatura|Tauler de backgammon, i posició de les peces a l'inici de la partida El backgammon és un joc de tauler que combina estratègia i atzar on dos jugadors fan córrer cada un les seves 15 peces en una "cursa d'obstacles" per un tauler de 24 posicions o fletxes, segons els punts que marquen les tirades de dos daus. Està molt estès arreu del món, però especialment als països anglosaxons o d'herència cultural britànica. És similar al joc de jaquet, o sinònim.
Tot i que la sort té un paper important en el joc, hi ha un ampli marge per l'estratègia. Cada vegada que es llencen els daus, els jugadors han de triar entre nombroses opcions, per moure les seves peces i anticipar els possibles moviments del contrincant. Els jugadors poden augmentar les apostes durant el joc. Hi ha un repertori establert de tàctiques i situacions comunes.
Com en el cas dels escacs, els informàtics han estudiat el backgammon amb gran interès. A causa d'aquesta investigació, s'ha desenvolupat un programari de backgammon que és capaç de derrotar jugadors humans de classe mundial.
Descripció de l'equipament Cada jugador té quinze peces del seu color (blanc o negre).
Es juga amb dos daus de sis cares, numerades de l'1 al 6. A més, si es juga apostant, es fa servir un altre dau més, anomenat dau de doblar (vegeu més endavant).
El tauler té vint-i-quatre caselles o fletxes. Les fletxes estan agrupades en quatre compartiments o quadres. Convencionalment, per descriure les posicions, encara que no és necessari per jugar, les fletxes de l'itinerari d'un jugador es numeren del 24 a l'1, entenent que cada jugador mou les seves peces des de les fletxes amb números més alts cap a les de números més baixos.
Al mig del tauler hi ha un espai que el divideix en dos anomenat barra, que és on es deixen les peces capturades (vegeu més endavant).
Principi de la partida En la posició de principi de partida, cada jugador té 2 peces a la fletxa 24, 5 a la fletxa 13, 3 a la fletxa 8, i 5 a la fletxa 6.
Al principi de la partida, les peces negres i blanques es disposen d'aquesta manera: miniatura|Tauler de backgammon, i posició de les peces a l'inici de la partida A la figura, el quadre de sota a la dreta és l'inici de l'itinerari de les negres, que continuaran el seu itinerari pel quadre de sota a l'esquerra, el quadre de dalt a l'esquerra o quadre exterior negre, i el quadre de dalt a la dreta o quadre interior negre, fins a sortir del tauler.
Les blanques segueixen l'itinerari invers. A la figura, el quadre de dalt a la dreta és l'inici de l'itinerari de les blanques, que continuaran el seu itinerari pel quadre de dalt a l'esquerra, el de sota a l'esquerra o quadre exterior blanc, i el de sota a la dreta o quadre interior blanc, fins a sortir del tauler.
Cada jugador tira un dau. Si empaten, tornen a tirar. El jugador amb el dau més alt tria color i comença a jugar.
Com es mouen les peces miniatura|Moviment de les peces negres i blanques (aquí vermelles) miniatura|Exemple d'una partida de backgammonEls jugadors tiren els daus i mouen les seves peces (en anglès man) alternativament. Les peces es mouen de fletxa en fletxa segons els punts que marquen els daus. El joc consisteix primer a portar totes les peces del color propi al quadre interior propi, per després poder-les fer sortir del tauler. Guanya el jugador que fa sortir primer totes les seves peces.
Si els punts dels dos daus són diferents el jugador pot moure: O bé dues peces diferents, una per cada dau. O bé una sola peça en dues passes. En aquest cas, la fletxa destinació de la primera passa també ha de ser oberta (vegeu més endavant què entenem per oberta).
Si els punts dels dos daus són iguals (un doble), el jugador compta com si tingués quatre daus (i no dos), i pot moure: O bé una sola peça amb un moviment múltiple de quatre passes. O bé dues peces diferents, amb dues passes per cada peça. O bé dues peces diferents, amb una sola passa amb una, i un moviment múltiple de tres passes amb l'altra. O bé tres peces diferents, amb una sola passa amb dues, i un moviment múltiple de dues passes amb l'altra. O bé quatre peces diferents, amb una sola passa amb cadascuna.
Una fletxa és oberta (s'hi pot deixar una peça o fer-hi una passa en un moviment múltiple) només si: O bé és buida. O bé conté peces del color propi. O bé només conté una sola peça del color contrari (en anglès blot o exposed man). En aquest cas, aquesta peça és vulnerable i es pot capturar (vegeu més avall com es captura).
Per contra, si una fletxa conté dues o més peces del contrari, la fletxa és ocupada i no és oberta (no s'hi pot pas deixar una peça pròpia ni tampoc fer-hi una passa en un moviment múltiple).
Un jugador està obligat a moure amb tots dos daus sempre que pugui. Si es juguen tots dos daus, es poden comptar en l'ordre que més convingui (per exemple, per aconseguir passar per entre fletxes ocupades pel contrari, o cap al final de la partida per fer sortir peces sense deixar peces vulnerables - vegeu més endavant).
Si un jugador només pot moure amb un qualsevol dels dos daus però no amb tots dos, llavors ha de moure amb el dau que marca més punts. Altrament, si només pot moure amb un dels daus però no amb l'altre, llavors mou amb el dau que pot i perd l'oportunitat de moure amb l'altre dau.
Si un jugador no pot fer cap jugada (per exemple, qualsevol dels moviments marcats pels daus el portaria a fletxes ocupades pel contrari) llavors passa i perd el seu torn.
Com es captura i es fa tornar a entrar les peces mortes Un jugador pot capturar una peça del contrari (en anglès hit a man) si està sola en una fletxa i, per tant, és vulnerable.
Per capturar una peça, el jugador pot o bé moure-hi una peça pròpia, o bé fer-hi una passa d'un moviment múltiple. Llavors aquesta peça capturada es desa a la barra central del tauler.
Un jugador no pot fer cap altre moviment mentre tingui alguna peça capturada a la barra central. Les peces capturades s'han de tornar a fer entrar al joc al quadre del principi del seu itinerari (és a dir, dins del quadre interior contrari).
Per tornar a fer entrar una peça capturada al joc els punts d'un dels daus han de portar a una fletxa oberta dins del primer quadre de l'itinerari del jugador (comptant 1 per la primera fletxa, 2 per la segona, etcètera). Si els punts de tots dos daus porten a fletxes ocupades, el jugador passa i ha d'esperar un altre torn per intentar tornar a entrar la peça capturada.
Quan una peça capturada es torna a entrar amb els punts d'un dels daus, els punts de l'altre dau es poden fer servir o bé per moure endavant la mateixa peça acabada d'entrar o bé per moure'n una altra de pròpia que ja era al joc (sempre que el jugador no tingui cap altra peça capturada, és clar).
Si un jugador té dues peces capturades només les pot tornar a fer entrar alhora si els dos daus porten a dues fletxes obertes. Si només una de les dues fletxes està oberta, s'entra una peça i el jugador ha d'esperar un altre torn per intentar tornar a entrar l'altra peça capturada.
Com es fan sortir les peces Quan un jugador té totes les seves peces al seu quadre interior (el quart i darrer quadre del seu itinerari) pot començar a fer-les sortir del tauler. Les peces que s'han tret del tauler ja no hi tornen a entrar. Guanya el jugador que fa sortir abans totes les seves peces.
Un jugador no pot fer sortir peces mentre en tingui alguna morta a la barra central o fora del seu quadre interior. És a dir, si un jugador ja ha començat a fer sortir peces però n'hi maten una, llavors no pot continuar fent-ne sortir fins que aquesta hagi tornat a entrar i hagi fet altra vegada el recorregut fins al seu quadre interior.
Les peces es poden fer sortir del tauler segons els punts que marquen els daus (es compta 1 per l'última fletxa, 2 per la segona fletxa abans de la sortida, etcètera).
Per exemple, amb un doble 6 es poden fer sortir de cop quatre peces de la 6a fletxa abans de la sortida.
Si la fletxa indicada pel dau és buida però al jugador li queden peces més endarrerides, llavors amb aquest dau ha de moure endavant alguna de les endarrerides, i no pot pas fer-lo servir per a moure o fer-ne sortir una de més avançada (per exemple, si un jugador té peces a la fletxa 6a i a la 3a, i la fletxa 4a és buida, amb un dau 4 pot moure endavant una de la 6a, però no pot fer-ne sortir una de la 3a).
Si la fletxa indicada pel dau és buida i al jugador no li queda cap peça més endarrerida (el dau marca més punts dels necessaris per a fer sortir la peça més endarrerida que li queda), llavors amb aquest dau ha fer-ne sortir una de les de la fletxa més endarrerida on en tingui, i no pot pas fer-lo servir per a fer sortir una peça més avançada (per exemple, si un jugador té peces a la fletxa 4a i a la 3a, i no n'hi queda cap de més endarrerida, amb un dau 4 ha de fer-ne sortir una de la 4a, però no pot fer-ne sortir una de la 3a).
Ara bé, un jugador no està obligat a fer sortir una peça si pot fer un altre moviment vàlid qualsevol. Pot ser que a un jugador li convingui més de moure una altra peça endavant que no pas fer-ne sortir una i deixar la seva parella sola i vulnerable. En alguns casos, per fer sortir peces sense risc (sense deixar-ne altres de soles i vulnerables) pot ser millor jugar el dau més baix abans del més alt (cal jugar tots dos daus sempre que es pugui, però es pot triar l'ordre si totes dues combinacions són vàlides).
Per exemple, si un jugador té una peça a la fletxa 5 i dues a la fletxa 2, i el jugador contrari en té una a la fletxa 1 i una a la barra, i els daus marquen daus 6-3, el jugador pot moure la de la fletxa 5 a la fletxa 2 amb el dau 3, i llavors fer-ne sortir una amb l'altre dau (el 6), deixant-ne dues segures a la fletxa 2 sense deixar-ne cap de vulnerable. Per contra, l'altre moviment possible, fer servir el 6-3 per fer sortir la de la fletxa 5 i una de les de la fletxa 2, en deixaria una de sola a la fletxa 2 amb moltes possibilitats de ser capturada pel jugador contrari.
Final de la partida Guanya el jugador que fa sortir abans totes les seves peces. La partida guanyada val més o menys segons la posició al final de la partida:
Un hit o partida simple: quan el perdedor ha fet sortir almenys una de les seves peces, el guanyador rep un punt o l'aposta acordada.
Un gammon o partida doble: quan el perdedor encara no ha fet sortir cap peça, el guanyador rep dos punts o el doble de l'aposta acordada.
Un backgammon o partida triple: quan el perdedor encara no ha fet sortir cap peça i a més encara li'n queda alguna al seu primer quadre o alguna de capturada a la barra, el guanyador rep tres punts o el triple de l'aposta acordada.
Les apostes i el dau de doblar miniatura|120px|Dau de doblar Si es juga com a joc d'aposta es fa servir el dau de doblar, un dau de sis cares numerades 2,4,8,16,32,64. Inicialment, el dau de doblar és fora del tauler.
Si un jugador creu que té prou avantatge posicional, abans de jugar el seu torn pot doblar, o demanar que la partida valgui el doble de l'aposta acordada fins a aquell moment. Aquest jugador posa el dau amb el 2 de cara amunt davant de l'altre jugador per mostrar que la partida s'ha doblat.
El jugador contrari pot, o bé abandonar el joc i perdre la partida (i l'aposta acordada), o bé acceptar l'envit. Si l'accepta, llavors té dret de redoblar en aquest mateix moment o més endavant, i llavors posa el dau amb el 4 de cara amunt davant de l'altre jugador, etcètera.
A partir d'aquest moment, el dau de doblar només el pot tocar el jugador que ha acceptat l'últim doblatge.
Joc en clubs i tornejos miniatura|esquerra|Jugadors medievals, il·lustració dels Carmina Burana ().