miniatura|Declaració d'Independència d'Azerbaidjan La Declaració d'Independència d'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycanın İstiqlal Bəyannaməsi), de la República Democràtica d'Azerbaidjan respecte de l'Imperi rus, es va proclamar a Tbilisi el 28 de maig del 1918.

La República Democràtica d'Azerbaidjan la va fundar el Consell Nacional Azerbaidjanés després del col·lapse de l'Imperi rus, que començà amb la Revolució Russa del 1917. Fins aleshores només una referència geogràfica, Azerbaidjan esdevingué així el nom d'un estat, amb una població d'uns 2 milions de persones, formada per tàrtars, musulmans transcaucàsics i turcs blancs.

Història A la primeria del 1918, la situació política al Caucas continuava sent crítica. Després del fracàs del Tractat russoalemany de Brest-Litovsk, les tropes germanoturques van començar a atacar el 6 de desembre del 1917 el Caucas. A començament de gener del 1918 les tropes turques van aconseguir conquerir les províncies de Kars i Batumi.

Els diputats transcaucàsics van decidir crear un Sejm de Transcaucàsia: el Parlament de Transcaucàsia, l'òrgan de govern del país, el 14 de febrer del 1918.

Adopció El 28 de maig del 1918, al palau de l'antic governador de l'emperador rus al Caucas, a Tbilisi, Hassan Bey Aghayev va informar els participants del col·lapse del Sejm de Transcaucàsia, així com de la situació interna i externa imperant a l'àrea. Aghayev va considerar un Azerbaidjan lliure i independent. Després d'una llarga i exhaustiva discussió, el secretari, Mustafa Mahmudov, va llegir els noms dels votants. Amb 24 vots, i 2 abstencions, es va adoptar una declaració d'independència per a Azerbaidjan. La declaració fou signada per Hassan Bey Aghayev, Fatali Khan Khoyski, Nassib Youssifbeyli, Jamo Bey Hadjinski, Chafi Bey Rustambeyli, Nariman Bey Narimanbeyov, Javad Malik-Yeganov i Mustafa Mahmudov. Només Jafar Ahundov i un dels del partit İttihad, Majid Sultan Ghani Zadeh, no votaren pas a favor de l'adopció de la declaració.

Monument El monument commemoratiu de la declaració d'independència, erigit a Bakú al carrer Istiglaliyyat en honor de la República Democràtica d'Azerbaidjan, s'inaugurà el 25 de maig del 2007. La declaració d'independència, en ambdues versions escrites en alfabets àzeri i llatí, està gravada en el monument. El president İlham Əliyev va assistir a la cerimònia d'inauguració. El monument es va erigir entre l'edifici de l'Institut de Manuscrits i el de la Universitat d'Economia.

Festa estatal El dia de la declaració d'independència és el Dia de la República a l'Azerbaidjan, celebrat com a diada des del 28 de maig del 1990.

Text de la declaració "Azerbaidjan és un estat plenament sobirà; comprén les parts meridional i oriental de Transcaucàsia, sota l'autoritat del poble àzeri." "Es conclou que la forma de govern de l'estat d'Azerbaidjan independent és una república democràtica." "La República democràtica d'Azerbaidjan establirà relacions d'amistat amb tothom, en particular amb les nacions i els estats veïns." "La República democràtica d'Azarbaidjan garanteix a tota la seua ciutadania tots els drets civils i polítics, sense distinció d'origen ètnic, religiosa, de classe social, de professió ni de sexe." "La República democràtica d'Azerbaidjan empentarà la lliure evolució totes les nacionalitats del seu territori." "Fins a la convocatòria de l'Assemblea constituent, l'autoritat suprema sobre l'Azerbaidjan l'exercirà un Consell nacional elegit universalment i pel govern provisional responsable davant aquest consell."

Notes i referències

Categoria:Història contemporània de l'Azerbaidjan Azerbaidjan