La Simfonia núm. 4 en do major és una simfonia del compositor francès Guy Ropartz, composta aproximadament entre els anys 1908 i 1911. L’obra, concebuda com un cicle continu sense interrupcions clares entre els moviments, té una durada aproximada de 30 minuts. La simfonia està dedicada a Gaston Carraud i fou estrenada el 15 d’octubre de 1911 a París, en el marc dels Concerts Lamoureux, sota la direcció de Camille Chevillard.
Estructura L’obra consta de tres moviments enllaçats entre si:
Allegro moderato Adagio (assaig 15) – Allegretto (assaig 18) – Adagio (assaig 21) Allegro moderato (assaig 29)
La concepció cíclica reforça la unitat formal i expressiva de la simfonia, amb recurrències de tempo i caràcter entre el primer i el darrer moviment.
Instrumentació L’orquestra requerida és la següent:
Fusta: 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets en si♭, clarinet baix, 2 fagots Metall: 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, trombó contrabaix Percussió: timbales Arpa: 1 arpa Cordes: violins I i II, violes, violoncels i contrabaixos
Referències
Categoria:Composicions musicals del 1911 Ropartz 04 Categoria:Composicions en do major Categoria:Simfonies de Guy Ropartz