Unarre és un poble del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, ubicat a la vall d'Unarre
Fou cap del municipi independent d'Unarre fins que el 1971 va ser fusionat amb Escaló i Jou en el nou municipi. El 1847 el municipi inicial d'Unarre fou ampliat amb l'afegitó dels ajuntaments, tots creats el 1812, de Burgo, Cerbi, Escalarre, Gavàs i Llavorre. Comprenia, a més, el poble d'Aurós.
Unarre té un aspecte molt característic; encimbellat en la confluència d'uns cursos d'aigua de muntanya, té tota l'aparença d'un poble que no ha canviat en els dos-cents darrers anys. El Pic de Ventolau és el cim més emblemàtic del poble.
Etimologia
Segons Joan Coromines,Coromines 1997. Unarre és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Està format per dos ètims: ur (aigua, riu...) i arre (gris, tèrbol). D'aquest primitiu Urarre es passa a Unarre per dissimilació. Riu d'aigua tèrbola podria ser la significació del nom.
Geografia És a 1.219,4 metres d'altitud, al vessant nord de la Vall d'Àneu al terç baix de la vall del Riu d'Unarre, de la qual, de fet, constitueix el centre. Al seu nord hi ha el poble de Cerbi i al nord-est, els d'Aurós i Gavàs, i al sud, els d'Escalarre i de Burgo; més allunyat al sud-est hi ha el de Llavorre. És al vessant oriental del Faro i en el sud-oriental del Pic d'Escobedo.
El poble d'Unarre és a la zona central-baixa de l'antic terme, a la vall del Riu d'Unarre. És a la dreta d'aquest riu, just en el lloc on hi aiguavessa el Barranc de la Fenera, que prové del nord-oest. Aquest barranc passa pel mig del poble just abans d'abocar-se en el riu. És en el vessant oriental del Faro, al fons de la vall.
El poble d'Unarre Arquitectura El poble disposa d'uns edificis d'ús comunitari, alguns en bon estat de conservació.
L'església parroquial de Sant Julià, situada dalt d'una penya que domina el poble. Tot i ser formalment parroquial, no té actualment rector propi, i és regida des de la parròquia de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu.
El comunidor d'Unarre, situat al costat de l'església de Sant Julià. Es un tipus d'edificació que es troba a diversos pobles del Pallars, i tenen unes característiques comuns. La d'Unarre és una petita construcció de planta quadrada i amb una teulada piramidal recoberta de lloses de pissarra. Està estructurada en dos nivells i oberta als quatre vents. Des del comunidor es conjuraven les tempestes i el mal temps, amb oracions o exorcismes. És un edifici declarat Bé Cultural d'Interès Local.
També destaca el Castell de Puigllorenç, situat a la rodalia.
Les cases del pobleMontaña 2004.
Casa Agneta Casa Aiguanot Casa Aurós Casa Capverd Casa Carrera Casa Carreta Casa Julià
Casa Cervós Casa Elvira Casa Esteve Casa Felip Casa Foixenc Casa Graciona Casa Joquet
Casa Isús Casa Jardó Casa Jaume Casa Joan Casa Joan d'Aurós Casa Joanet Casa Joli
Casa Picolo La Rectoria Casa Teixidor Casa Tonya Casa Tuixén Casa Turet Casa Montoliu
Història miniatura|L'església de Sant Julià Edat moderna En el fogatge del 1553, Unarre declara 6 focs laics i 1 d'eclesiàstics (uns 35 habitants).Mossèn Joan Blanca; Guillem Blanc, Bernat Moga, Pere Soler, Peret de Joan l'aranès, Bartomeu de Pierro i Guillem de Gasseus. Iglésies 1981, p. 80
Edat contemporània Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...Madoz 1845. a Unarre. Hi diu que és una localitat amb ajuntament al qual estan units Cerbi, Gavàs, Aurós, Burgo, Escalarre i Llavorre. Està situada en una petita vall, envoltada de muntanyes molt altes. El clima és fred i rep els vents del nord i del sud, i s'hi pateixen pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 13 cases i l'església parroquial de Sant Julià, servida per un rector i dos beneficiats. Hi ha l'ermita de Sant Joan d'Aurós, damunt d'un turonet. Té una bona pedrera de pissarra de la qual s'assorteixen els pobles dels voltants. Hi havia diverses fonts. Les terres són fluixes, pedregoses i molt muntanyoses, però despoblades. S'hi collia blat, sègol, ordi, fenc i patates. S'hi criava tota mena de bestiar, especialment vacum, i hi havia caça de llebres i perdius, i pesca de truites. Comptava amb 5 veïns (caps de casa) i 96 ànimes (habitants).
Referències
Bibliografia
Edició facsímil:
Enllaços externs
Unarre en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya