miniatura|Mapa del Consell Circumpolar Inuit, que agrupa els diversos pobles èsquimos: els yupik (yupik i yupik siberians), i els inuit (iñupiat, inuvialuit, nunavut, nunavik, nunatsiavut i kalaallit). miniatura|Un caçador de foques en el seu kayak. miniatura|Kudliks: Llànties esquimals d'oli de foca. Els esquimals o èsquims (en anglès i en danès: Eskimo; en francès: Esquimaux; en rus: эскимосский) és la designació genèrica que s'aplica als diversos pobles indígenes de la regió circumpolar àrtica, des de la Sibèria oriental (Rússia), passant per Alaska (Estats Units) i el Canadà, fins a Grenlàndia (Dinamarca). Concretament, són els gairebé residuals yupik, els ja desapareguts sirenik i els majoritaris inuit, amb totes les seves subdivisions.
Avui en dia es considera ofensiu el terme esquimal i es tendeix a substituir-lo per inuit o yupik, segons escaigui.Kaplan, Lawrence. "Inuit or Eskimo: Which name to use?" Alaskan Native Language Center, UFA. Consultat: 27/11/2013. "Eskimo." The Free Dictionary. Consultat: 27/1/2014.
Etimologia El terme èsquim (o èsquimo) prové del mot eskimo, passat pel terme francès més comú, esquimau (femení esquimau, de cops esquimaude, plural esquimaux). És atestat per la primera vegada el 1691 en la Nouvelle relation de la Gaspésie de Chrétien Le Clercq (sota l'ortografia eskimau, plural eskimaux), en què designa els « habitants des régions arctiques de l'Amérique ». La denominació podria venir d'un terme algonquí del s. XVII que significa ‘menjador de carn crua’, però aquesta hipòtesi és refusada per certs lingüistes, que fan valer que els primers exploradors europeus han obtingut el terme a partir d'un mot micmac que tindria relació amb les raquetes de neu, mentre que uns altres han proposat que significava ‘els locutors d'una llengua estrangera’. El terme ha estat popularitzat pels exploradors polar del , notablement en les revistes de viatges tal com Le Tour du monde.vegeu per exemple l'edició del segon semestre del 1860. Segons Barnum, el nom vindria del missioner jesuïta francès Charlevoix establit al Canadà al . Els esquimòlegs han adoptat el terme eskimo, invariable en l'ortografia danesa, per a designar tradicionalment el grup lingüístic.
El terme esquimal és impropi, car té origen de resultes d'una interferència del francès: la «falsa» forma plural esquimaux (amb la -x final en comptes de -s, alineada sobre els mots patrimonials que majoritàriament fan els plurals en -x) va induir a imaginar un paral·lel entre francès i català amb aquest mot, com existeix entre els mots francesos en -al>-aux i els equivalents catalans en -al>-als.
Denominació El mot èsquim s'usa indegudament, especialment a Alaska, per a referir-se alhora als yupik i als iñupiat (que són del grup inuit). També es diu «nadius d'Alaska», si bé referit a tots els pobles indígenes d'Alaska, inclosos els diversos pobles indígenes de la costa del nord-oest del Pacífic i els dené (amerindis). S'han proposat noms alternatius a Alaska, com ara inuit–yupik,Holton, Gary. "Place-naming strategies in Inuit-Yupik and Dene languages in Alaska." Consultat: 27/1/2014. però sense gaire èxit.
En canvi, al Canadà i a Grenlàndia, aquesta denominació ha decaigut perquè es considera pejorativa i ofensiva,"Inupiatun, Northwest Alaska." Ethnologue. Consultat: 8/12/2013. Nuttall 580 i ha estat substituïda en general per inuit.usage note, Inuit, American Heritage Dictionary of the English Language: Fourth Edition, 2000 Però en un principi no ho era. http://alt-usage-english.org/excerpts/fxeskimo.html
El 1977, la Conferència Circumpolar Inuit, reunida a Barrow (Alaska), adoptà oficialment el nom d'inuit per a tots els pobles èsquims, independentment de les diverses denominacions locals que es mantenen vigents. El govern canadenc va reaccionar substituint oficialment eskimo per inuit (inuk en singular). El cas és que el Consell Circumpolar Inuit, fins al dia d'avui, continua a emprar indistintament les dues denominacions inuit i eskimo en els seus documents oficials, de manera que el terme èsquim roman en ús.
Per la seva banda, els èsquims de Groenlàndia s'estimen més anomenar-se «grenlandesos»."Inuktitut, Greenlandic." Ethnologue. Consultat: 6/8/2012.
És discutible, tanmateix, que es pugui aplicar un nom comuna als pobles yupik i inuit, ateses les grans diferències lingüístiques, ètniques i culturals que hi ha entre ells. Però s'ha provat: el Consell Circumpolar Inuit, que representa una població de 150.000 inuit i yupik de Groenlàndia, Canadà, Alaska i Sibèria, defineix els inuit com el conjunt dels «inupiat i yupik (Alaska), inuit i inuvialuit (Canadà), kalaallit (Groenlàndia) i yupik (Rússia)».Inuit Circumpolar Council. (2006). "Charter." Consultat: 6/4/2007
En lingüística, el terme èsquim defineix la branca principal de la família de llengües esquimoaleutianes.
Història miniatura|Yupik siberians amb armadura. Prehistòria Hi ha constància de diverses cultures èsquimos prehistòriques a la zona àrtica, cap al 3000 aC, anteriors a l'aparició de la cultura Dorset. Sembla que van desenvolupar-se a Alaska a partir de poblacions arribades des d'Àsia pertanyents a la tradició d'eines petites de l'Àrtida, probablement entre el 3000 aC i el 1000 aC, és a dir, molt més tard que els pobles amerindis, que ja poblaven tot el continent americà. S'han trobat eines similars a Sibèria de fa uns 18.000 anys.
Les llengües i cultures yupik d'Alaska van evolucionar i després van emigrar de tornada a Sibèria, a l'inici de la cultura pre-Dorset. Cap al 2000 aC, es va diferenciar la cultura Unangan dels aleutians, que se sol considerar una cultura no èsquimo.
Aproximadament entre l'any 1 i el 500, aparentment al nord-oest d'Alaska, es van separar dues altres branques: la llengua inuit es va separar de la yupik i, al llarg de diversos segles, es va anar expandint pel nord d'Alaska i del Canadà fins a Groenlàndia. La cultura de Thule es va diferenciar i desenvolupar al nord-oest d'Alaska cap a l'any 1000, i força ràpidament va arribar a tota l'àrea dels pobles èsquimos, si bé no tots la van adoptar. El 1300 va saltar a Groenlàndia.
Colonització europea Entre el 1000 i el 1450 hi hagué una colònia europea a l'Illa de Baffin, potser més antiga que la dels vikings a Groenlàndia.Jane George, "Kimmirut site suggests early European contact: Hare fur yarn, wooden tally sticks may mean visitors arrived 1,000 years ago" , Nunatsiaq News, 12/9/2008, consultat: 5/10/2009
Els avantpassats dels inuits groenlandesos van arribar a la zona colonitzada pels vikings, a la costa oest, cap a l'any 1200, procedents del nord-oest de l'illa. Després s'hi van quedar com a únics habitants de tot Groenlàndia, durant diversos segles, quan les colònies noruegues es van extingir per no poder resistir el clima. Durant aquest temps, tanmateix, el Regne de Dinamarca i Noruega, potser perquè es creia que els colons noruecs havien sobreviscut, va seguir reclamant la sobirania de Groenlàndia. El 1721, va arribar una expedició de missioners cristians danesos que, en no trobar cap descendent dels vikings, es van dedicar a evangelitzar els inuit. A partir d'aquí, Dinamarca-Noruega va imposar el seu domini econòmic i polític sobre Groenlàndia.
Tanmateix, el veritable inici dels contactes entre els pobles inuit i Europa es deu a les expedicions que cercaven l'anomenat Pas del Nord-oest, començant el 1576."Nunavut: The Story of Canada's Inuit People" , Maple Leaf Web
Guerra i postguerra Durant la Segona Guerra Mundial, quan Alemanya envaí Dinamarca, els groenlandesos van quedar aïllats i van estrènyer llaços amb els Estats Units i el Canadà. Després de la guerra, Dinamarca recuperà el control sobre Groenlàndia, i el 1953 va promoure la colònia a l'estatus de província danesa, cosa que significa la seva annexió.
Durant la Guerra Freda, el govern del Canadà va deportar molts inuits del Quebec i del Territori del Nord-oest a les illes Cornwallis i Ellesmere, a l'oceà Àrtic. L'objectiu era assegurar la sobirania sobre els territoris més septentrionals del país abans no hi posés l'ull la Unió Soviètica. El primer grup va arribar l'any 1953, amb promeses d'habitatges i caça abundant, però els deportats no es van trobar ni una cosa ni l'altra.Història de Grise Fiord També es van haver d'enfrontar a setmanes de foscor durant l'hivern, i amb llum solar les 24 hores durant l'estiu, coses que no havien vist mai al nord del Quebec. Se'ls havia dit que podrien tornar al cap d'un any, si ho desitjaven, però totes les promeses foren oblidades. Al final, els inuit deportats van saber controlar les rutes migratòries de la beluga i foren capaços de sobreviure a la zona caçant-la.McGrath, Melanie. The Long Exile: A Tale of Inuit Betrayal and Survival in the High Arctic. Alfred A. Knopf, 2006. Tapa dura: Butxaca:
El 1993, el govern canadenc va fer que la Comissió Reial per als Pobles Aborígens investigués el programa de deportació.The High Arctic Relocation: A Report on the 1953-55 Relocation by René Dussault and George Erasmus, produced by the Royal Commission on Aboriginal Peoples, published by Canadian Government Publishing, 1994 (190 pages) Es van pagar 10 milions de dòlars canadencs als supervivents i als seus descendents, però encara no s'ha demanat perdó. Sense formació ni motivació, actualment aquests inuit depenen principalment dels ajuts del govern.Melanie McGrath, The Long Exile: A Tale of Inuit Betrayal and Survival in the High Arctic, Alfred A. Knopf, 2006, Tapa dura: Butxaca:
Processos d'emancipació nacional Groenlàndia miniatura|Kuupik Kleist, Primer Ministre de Groenlàndia, mig inuit, mig danès. miniatura|Sofie Petersen, primera bisbe inuit de l'Església luterana. Des del 1979, Groenlàndia gaudeix d'autonomia dins del regne de Dinamarca, i el 1985, decidí abandonar la Unió Europea, amb el consentiment de Dinamarca. Actualment hi segueix circulant la corona danesa, malgrat que la metròpoli s'hagi integrat a la Zona Euro.
Nunavut Des dels anys 1960, es discutia al Canadà sobre la conveniència de repartir el Territori del Nord-oest entre els inuit i els amerindis, amb opinions a favor i en contra, inicialment per administrar millor el territori en funció dels seus grups ètnics, i en part per mirar de satisfer les reclamacions territorials dels inuits. Finalment, el 14 d'abril del 1982, un referèndum dins el territori va donar una majoria de vots a favor de la divisió, i el govern federal va consentir set mesos més tard. La llei constitucional canadenca del 1982 reconegué els inuit com un grup diferenciat dels «pobles aborígens del Canadà». Però només era un primer pas. El setembre del 1992, es va guanyar un nou referèndum dins el territori inuit per gairebé un 85% de vots a favor de la creació de Nunavut com a nou territori federal. El 9 de juliol del 1993, el Parlament canadenc aprovà la llei que reconeixia el dret dels inuit a un territori i la llei de creació de Nunavut, cosa que es feu efectiva des de l'1 d'abril del 1999.
Nunavik En canvi, a Nunavik, la regió inuit del nord del Quebec, les coses han anat diferent. Les negociacions per l'autonomia i per les reclamacions territorials s'iniciaren els anys 2000.Nunavik Government | The Agreement in Principle and Where It's At La capital del nou territori havia de ser Kuujjuaq. Tanmateix, un referèndum el 2011 ha donat un 70% de vots contraris a crear el nou territori autònom de Nunavik.
Nunatsiavut Els inuit de Terranova i Labrador reclamen el territori de Nunatsiavut, que ha estat reconegut oficialment a la constitució de la província el 2002, tot i que només amb la meitat del seu territori teòric.
Nunatukavut Nunatukavut és el territori pretès, i encara no reconegut, per una comunitat de 6.000 mestissos inuit al sud del Labrador. Inicialment, es consideraven d'ètnia métis, però des del 2010 es reivindiquen com a autèntics inuit, i reclamen el seu territori.
Diversitat lingüística i ètnica