La badia de Bizerta, coneguda com a llac o llacuna de Bizerta (, ‘llac de Bizerta’) tot i que no és un llac, ja que comunica directament amb la mar, és una badia de mar quasi tancada a l'interior de la costa de Tunísia, a la governació de Bizerta, amb una superfície de 136 km². El seu perímetre és d'uns 60 km i la longitud és de 16 km amb una amplada d'entre 7 i 10 km. La profunditat és d'entre 7 i 12 metres.

S'alimenta de diversos rius que s'originen en una vasta conca. La conca s'ha vist significativament afectada en els darrers anys per les fluctuacions climàtiques i l'augment de les activitats econòmiques, que són els principals factors que influeixen en el flux d'aigua al llac.“Information about Lake Bizerte on id.loc.gov”. id.loc.gov. Archived from the original on 2020-11-03.

El llac Bizerta acull dos ports: el primer està situat al nord-est, mentre que el segon es troba al sud-oest a Menzel Bourguiba, on es troben molls de reparació de vaixells. A més, la regió es dedica a activitats d'aqüicultura, tot i que aquestes s'han desenvolupat lentament. Al nord-oest, hi ha una explotació de piscifactoria, mentre que al nord-est, hi ha una indústria activa de recol·lecció de marisc, que produeix aproximadament 120 tones d'ostres i musclos anualment.

El llac està situat en un entorn urbà i industrial. Les ciutats de Bizerta, Menzel Bourguiba, Menzel Abderrahman i Menzel Jemil, situades a la vora del llac, alberguen conjuntament més de 200.000 habitants. L'economia de la regió es basa en la indústria. Aquests inclouen un complex siderúrgic a Menzel Bourguiba, una refineria de petroli a Bizerta operada per l'empresa STIR, una instal·lació per al processament d'olis usats propietat de l'empresa Sotulub i una planta de ciment (Bizerte Cement). A més, hi ha una zona de lliure comerç a la vora del llac.

Es comunica amb la mar pel canal de Bizerta, de 7 km de llarg, a la riba esquerra del qual hi ha la ciutat de Bizerta i a la dreta la de Zarzouna o Jarzouna. El port de Menzel Bourguiba (Ferryville, entre 1881 i 1959) es troba a la riba sud. Un canal comunica la badia amb el llac d'Ichkeul, al qual aporta periòdicament la salinitat que li manca per preservar la seva fauna.

El seu nom en època romana era Palus Hipponites. La pretensió dels francesos de mantenir el control de Bizerta i la seva badia, que constituïa un port natural excel·lent i protegit, va provocar el conflicte de Bizerta, que va acabar amb la seva evacuació pels francesos.

La badia o llac fou declarat reserva natural de Tunísia.

Referències

Categoria:Golfs i badies de Tunísia Categoria:Llacs de Tunísia Categoria:Badies de la Mar Mediterrània