Atena (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets com Pal·les/Pal·las,D'acord amb la mitologia grega, Pal·les fou un epítet d'Atena, tan usual entre els grecs com entre els romans. Sembla que el seu significat original era el de «donzella», en al·lusió a la virginitat de la deessa. és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra. A més a més, va exercir també de deessa protectora de la ciutat d'Atenes, ciutat de la qual probablement va rebre el seu nom i que hostatja el Partenó de l'Acròpoli d'Atenes —centre de culte a aquesta deessa en l'Antiguitat.
Des del seu origen com a deessa palatina egea, Atena va estar estretament associada amb la ciutat i de fet és la divinitat tutelar d'Atenes. Dos dels seus epítets grecs van ser Polias i Polioukhos (ambdós derivats de polis, «ciutat estat») i els seus temples se situaven habitualment sobre l'acròpoli fortificada a la part central de la ciutat. Altres ciutadelles de diversos nuclis d'Esparta, Mègara i Argos també tenien temples que lloaven Atena. Es tracta d'una de les sis deesses principals del Panteó grec, que més tard va ser sincretitzada amb la deessa Minerva per la mitologia romana. Els principals símbols que se li associen són el mussol d'Atena, l'olivera, la serp i el gorgoneu. En l'art, es representa generalment amb un casc mentre sosté una llança.
Com a patrona de l'artesania, del teixit i alhora dels ferrers i dels vaixells, Atena també era coneguda amb l'epítet Ergáne. Aquesta també és un vessant de deessa guerrera, de la qual hom pensa que va liderar soldats de batalla encarnada en el mite d'Atena Pròmacos. El seu principal festival a Atenes van ser les Panatenees, celebrades durant el mes d'Hecatombeó —pertanyent a mitjans d'estiu— i que van esdevenir la celebració més important del calendari àtic.
Des del Renaixement, Atena s'ha convertit en un símbol internacional de la saviesa, les arts i l'aprenentatge clàssic. Artistes occidentals i al·legoristes de diverses etapes històriques l'han emprat sovint com a símbol de la llibertat i de la democràcia.
Etimologia Atena està associada a la ciutat d'Atenes. El nom de la ciutat en grec antic és (Athȇnai), un topònim plural, que designa el lloc on, segons el mite, presidia l'Atena, una confraria dedicada al seu culte. En l'antiguitat, els estudis van argumentar si Atena portava el nom d'Atenes o Atenes després d'Atena. Ara els estudis generalment estan d'acord que la deessa pren el seu nom de la ciutat; la terminació -ene és comuna en noms de llocs, però rara per a noms persones. Testimonis de diferents ciutats de l'antiga Grècia avalen que les deesses de ciutats semblants eren adorades en altres ciutats i, com Atena, prenien els seus noms de les ciutats on eren adorades. Per exemple, a Micenes hi havia una deessa anomenada Mykene, la germandat de la qual era coneguda com a Mykenai, mentre que a Tebes una deïtat anàloga es deia Teba, i la ciutat es coneixia amb la forma plural Thebai (o Thebes, en anglès, on la essa és la formació del plural). El nom Atena és probablement d'origen pregrec perquè conté el morfema presumiblement pregrec -ān-.
En el seu diàleg Cràtil, l'antic filòsof grec Plató (428–347 aC) dona algunes etimologies més aviat imaginatives del nom d'Atena, basades en les teories dels antics atenesos i les seves pròpies especulacions etimològiques. Així, Plató creia que el nom d'Atena derivava del grec, Atheonoa, que els grecs posteriors van racionalitzar com de la ment de la divinitat.
Per altra banda, l'orador del Publi Eli Aristides va intentar derivar símbols naturals de les arrels etimològiques dels noms d'Atena per ser èter, aire, terra i lluna.
Orígens Atena era originàriament la deessa egea del palau, que presidia l'artesania domèstica i protegia el rei. Una única inscripció grega micènica (a-ta-na po-ti-ni-ja) apareix a Cnossos a les taules lineals B de l'època minoica tardana II «Sala de les tauletes del carro»; aquests comprenen el primer arxiu Lineal B de qualsevol lloc. Encara que Athana potnia es tradueix sovint com a 'Senyora Atena', també podria significar 'la Potnia d'Athana', o la Dama d'Atenes. Tanmateix, qualsevol connexió amb la ciutat d'Atenes a la inscripció de Cnossos és incerta. Una sèrie de signes (a-ta-no-dju-wa-ja) apareix al corpus encara no desxifrat de tauletes Lineal A, escrites en la llengua minoica no classificada. Això podria estar relacionat amb les expressions micèniques Lineal B (a-ta-na po-ti-ni-ja) i (di-u-ja o di-wi-ja) Diwia, 'de Zeus' o, possiblement, relacionat amb una deessa homònima, donant lloc a una traducció 'Atena de Zeus' o 'Atena divina'. De la mateixa manera, en la mitologia grega i la tradició èpica, Atena figura com una filla de Zeus. Un fresc Micènic representa dues dones estenent les mans cap a una figura central, que està coberta per un enorme escut; això pot representar la deessa guerrera amb el seu pal·ladi, o el seu pal·ladi en una representació anicònica. En el «fresc de la processó» de Cnossos, que va ser reconstruït pels micènics, sembla que dues files de figures que transporten vaixells s'ajunten davant d'una figura central, que probablement és la precursora minoica d'Atena. L'erudit de principis del Martin Persson Nilsson va argumentar que les figuretes de la deessa serp minoica són les primeres representacions d'Atena.miniatura|Deessa de la saviesa i la guerra, Atena|esquerra|310x310px
Nilsson i altres han afirmat que, en els primers temps, Atena era una òliba o una deessa ocell en general. En el tercer llibre de l'Odissea, pren la forma d'una àguila marina. Els defensors d'aquesta visió argumenten que va deixar caure la seva màscara profilàctica de mussol abans de perdre les ales. «Atena, en el moment en què apareix a l'art», comenta Jane Ellen Harrisson, «ha deixat completament la seva forma animal, ha reduït les formes que una vegada portava de serps i ocells a atributs, però de tant en tant en pintures de gerros de figures negres encara apareix amb ales».
En general, s'acorda que el culte d'Atena conserva alguns aspectes de la deessa transfuncional protoindoeuropea. El culte d'Atena també pot haver estat influenciat per les deesses guerreres del Pròxim Orient com la semítica oriental Ixtar i la ugarítica Anat, ambdues sovint retratades portant armes. L'estudiós clàssic Charles Penglase assenyala que Atena s'assembla a Inanna en el seu paper de «deessa guerrera terrorífica» i que ambdues deesses estaven estretament vinculades amb la creació. El naixement d'Atena del cap de Zeus pot derivar-se del mite sumeri anterior del descens i retorn d'Inanna a l'Inframon.
Plató assenyala que els ciutadans de Sais a Egipte adoraven una deessa coneguda com a Neith, a qui identifica amb Atena. Nith era l'antiga deessa egípcia de la guerra i la caça, que també estava associada amb el teixit; el seu culte va començar durant el període predinàstic egipci. A la mitologia grega, es va informar que Atena va visitar llocs mitològics al nord d'Àfrica, com ara el riu Tritó de Líbia i la plana Flegrea. A partir d'aquestes similituds, el sinòleg Martín Bernal, va crear la hipòtesi "Atena Negra", que afirmava que Neith era portat a Grècia des d'Egipte, juntament amb «un nombre enorme de trets de la civilització i la cultura del tercer i segon mil·lenni». La hipòtesi de l'"Atena Negra" va provocar una controvèrsia generalitzada cap al final del , però ara ha estat àmpliament rebutjada pels estudiosos moderns.
Cultes Culte panhel·lènic i atenenc miniatura|Atena, part de la divinitat olímpica.En el seu aspecte d'Atena Polias, Atena era venerada com la deessa de la ciutat i la protectora de la ciutadella. A Atenes, la Plintèria, o "Festa del Bany", s'observava cada any al final del mes de Thargelion. El festival va durar cinc dies. Durant aquest període, les sacerdotesses d'Atena, o plintrides, van realitzar un ritual de neteja dins de l'Erectèon, un santuari dedicat a Atena i Posidó. Aquí es va despullar l'estàtua d'Atena, es va rentar la seva roba i es va purificar el cos. Atena era adorada en festivals com Calceia com Atena Ergane, la patrona de diversos oficis, especialment el teixit.També era la mecenes dels treballadors del metall i es creia que ajudava en la forja d'armadures i armes. Durant el final del , el paper de deessa de la filosofia es va convertir en un aspecte important del culte d'Atena.
Com Atena Prómakhos, es creia que portava els soldats a la batalla. Atena representava el costat estratègic i disciplinat de la guerra, en contrast amb el seu germà Ares, el patró de la violència, la set de sang i la matança: "la força bruta de la guerra". Es creia que Atena només donava suport a aquells que lluitaven per una causa justa i es pensava que veia la guerra principalment com un mitjà per resoldre el conflicte. Els grecs tenien molta més estima a Atena que Ares. Atena va ser adorada especialment en aquest paper durant les festes de les Panatenees i Pambeòcia, ambdues destacades mostrades de destreses atlètiques i militars. Com a patrona dels herois i guerrers, es creia que Atena afavoria aquells que utilitzaven l'astúcia i la intel·ligència en lloc de la força bruta.
En el seu aspecte de donzella guerrera, Atena era coneguda com Pàrtenos (Παρθένος 'verge'), perquè, com les seves companyes deesses Àrtemis i Hèstia, es creia que romania perpètuament verge. El temple més famós d'Atena, el Partenó de l'Acròpoli d'Atenes, pren el seu nom d'aquest títol. Segons Karl Kerényi, un estudiós de la mitologia grega, el nom Parthenos no és només una observació de la virginitat d'Atena, sinó també un reconeixement del seu paper com a encarregada de fer complir les regles de la modèstia sexual i el misteri ritual. Fins i tot més enllà del reconeixement, els atenesos van atribuir el valor de la deessa basant-se en aquesta puresa de virginitat, que van defensar com un rudiment del comportament femení. L'estudi i la teoria d'Atena de Kerényi explica el seu epítet virginal com a resultat de la seva relació amb el seu pare Zeus i una part vital i cohesionada del seu personatge al llarg dels segles. Aquest paper s'expressa en diverses històries sobre Atena. Marí de Flàvia Neàpolis informa que quan els cristians van treure l'estàtua de la deessa del Partenó, una bella dona va aparèixer en somni a Procle, un devot d'Atena, i va anunciar que la "Dame d'Atena" volia habitar amb ell. miniatura|Estàtua de la deessa Atena davant l'edifici del Parlament d'Àustria.
Cultes regionals Atena no només era la deessa patrona d'Atenes, sinó també era la deessa d'altres ciutats, com ara, Argos, Esparta, Gortina, Lindos i Larisa. Els diversos cultes d'Atena eren tots branques del seu culte panhel·lènic. Aquests cultes eren portals d'una socialització uniforme, fins i tot, més enllà de Grècia continental. Atena solia ser equiparada amb Afaia, una deessa local de l'illa d'Egina, originalment de Creta, i també va ser associada amb Àrtemis i la Nimfea Britomartis. Arcàdia, era assimilar amb l'antiga deessa Alea i adorada com Atena Àlea. També, hi va haver santuaris dedicats a Atena Alea que estaven situats a les ciutats Lacònia de Mantinea i Tègea. El temple d'Atena Alea, situat a Tegea, va ser un centre religiós i important de l'antiga Grècia. El geògraf Pausànies va ser informat que els temenos havien estat fundats per Aleu.