Cactoblastis cactorum es una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels piràlids (Pyralidae) originària de l'Argentina, Paraguai, Uruguai i el sud del Brasil. És una de les cinc espècies del gènere Cactoblastis que habiten Amèrica del Sud. Aquesta espècie s'ha introduït a moltes zones fora de la seva àrea de distribució natural, incloent Austràlia, el Carib i Sud-àfrica. En alguns llocs, s'ha estès de manera incontrolable, esdevenint una espècie invasora. En altres llocs com a Austràlia, però, ha tingut efectes beneficiosos pel seu paper en el control dels cactus del gènere Opuntia.
Interaccions en el seu hàbitat natural A l'Amèrica del Sud, Cactoblastis cactorum té molts depredadors naturals, incloses formigues i micos del nou món. Les formigues, els principals depredadors de les arnes, en consumeixen les seves larves, impedint la seva expansió desmesurada. Els micos del nou món també s'alimenten de les larves, extraient-les de les tiges dels cactus que les alberguen. La relació entre les espècies de Cactoblastis cactorum i Opuntia cactus és parasitària, ja que l'arna s'alimenta del cactus hoste perjudicant-lo. Treballs recents a Amèrica del Sud han identificat quatre ecotips de C. cactorum genèticament diferenciats que infesten diferents hostes i posseeixen una morfologia larvària diferent. El mecanisme que condueix aquest aïllament ecotípic roman desconegut.
Anatomia Els adults de Cactoblastis cactorum són arnes de color gris marronós amb potes i antenes llargues. Les arna només es poden identificar mitjançant un examen microscòpic dels genitals masculins.
Les ales anteriors mostren un patró de bandes característic, similar al que tenen altres arnes. Les ales posteriors són blanquinoses i semitransparents. L'envergadura de les ales de les arnes adultes pot variar segons l'edat i el sexe; l'envergadura mitjana és d'entre 27 i 40 mm per a les femelles i d'entre 23 a 32 mm per als mascles.
Les larves de C. cactorum són erugues amb un color rosaci-crema inicialment, que vira cap a un color ataronjat amb l'edat, amb taques o bandes negres distintives.
Reproducció i esperança de vida L'aparellament de Cactoblastis cactorum es produeix abans de l'alba. Les parelles sexuals es troben les unes a les altres mitjançant l'atracció per feromones. Com en les altres arnes, el procés d'aparellament comença quan la femella i el mascle s'uneixen a l'abdomen. El mascle l'espermatòfor, i la femella emmagatzema el sac al seu centre reproductor a l'abdomen. Després del període d'incubació, la femella diposita un conjunt que conté entre 30 i 50 ous. Els ous es ponen a la punta de les espines del cactus, a les fulles, al cladodi o al fruit del cactus.
Els ous es desenvolupen i es desclouen en 25-30 dies. Les larves gregaries que naixen s'obren pas a la polpa del cactus a través d'un forat d'entrada que generen mastegant la cutícula dura de l'exterior del cladodi. Això produeix uns danys externs en el cactus, que es caracteritzen per la formació d'un teixit vegetal groguenc. Les larves s'alimenten a l'interior del cactus i l'acaben buidant, consumint-ho tot excepte els teixits vasculars.
Les larves solen passar uns dos mesos dins del cactus amfitrió durant l'estiu i aproximadament quatre mesos a l'hivern. Un cop completament desenvolupades les larves surten de l'interior del cactus per formar capolls on faran la metamorfosi a arna. Tan aviat com surten les arnes, busquen una parella sexual, i generalment es reprodueixen fins a tres o quatre vegades durant la seva vida. La longevitat mitjana és de nou dies per a les femelles i d'onze dies per als mascles. Durant aquest temps, la femella no menja; utilitza tota la seva energia per viatjar fins a 10 quilòmetres en la recerca de cactus per a la seva reproducció. L'arna mascle dedica la seva energia a maximitzar les seves oportunitats d'aparellament. Els mascles s'aparellen entre dues i cinc vegades, i esperen de dos a tres dies de mitjana entre els aparellaments. esquerra|miniatura|Larves de Cactoblastis cactorum alimentant-se d'un cactus del gènere Opuntia.
Efectes i estat actual Com a agent de control biològic Cactoblastis cactorum es va introduir per primera vegada a Austràlia el 1925 des de l'Argentina, on es va utilitzar amb èxit com a agent de control biològic dels cactus invasors del gènere Opuntia. A causa d'aquest èxit, es va introduir posteriorment a altres països com Sud-àfrica el 1933 i el Carib als anys 50.
Després de la introducció, Cactoblastis va exercir un efecte negatiu sobre la comunitat agrícola de Sud-àfrica, on va disminuir la població de les espècies d'Opuntia utilitzades com a farratge per al bestiar. El 1956, l'arna es va introduir a l'illa del Carib de Nevis, on es va utilitzar amb èxit per controlar l'expanció d'una espècie de cactus. Posteriorment, el 1960, Cactoblastis es va introduir amb èxit a l'Illa de Montserrat i a l'Illa d'Antigua com a agent de control biològic.
Propagació Després de la seva introducció voluntaria al Carib, Cactoblastis cactorum es va estendre per l'Oceà Atlàntic i tot el Carib a través mitjançant diferents fenòmens com la dispersió natural, el transport humà intencionat i no intencionat i la importació de farratge infestat. S'ha vist a Saint Kitts, les Illes Verges Nord-americanes, Haití, Cuba, la República Dominicana, les Bahames, les Illes Caiman, Puerto Rico i Barbados. Finalment va arribar al sud-est dels Estats Units d'Amèrica, on es va detectar per primera vegada a Florida el 1989. Cactoblastis cactorum probablement va entrar-hi mitjançant la importació dOpuntia de la República Dominicana. Cactoblastis actualment es troba al llarg de les costes del Golf i de l'Atlàntic, amb un augment constant de la taxa de colonització al llarg de la costa del Golf. A mesura que s'estén, amenaça la població autòctona de gactus del gènere Opuntia a Florida, a la costa atlàntica fins a Charleston, Carolina del Sud, i al voltant de la costa del Golf fins a Nova Orleans.
La presència de l'arna al sud-est dels Estats Units, posa en perill moltes espècies de cactus i amenaça els ecosistemes. A Florida, la major preocupació és pel cactus de Opuntia leucotricha, que actualment està en perill d'extinció. Els estudis actuals tenen com a objectiu identificar la forma més eficient de prevenir la invasió de Cactoblastis cactorum a la població de cactus autòctons. Ll'arribada de Cactoblastis cactorum als Estats Units va causar també preocupació per la indústria de cactus ornamentals a Arizona, Califòrnia, Nevada, Nou Mèxic i Texas. Arizona té la major participació econòmica en cactus del gènere Cactoblastis; el valor de la seva indústria de cactus és actualment d'uns 9,5 milions de dòlars. Cactoblastis cactorum també s'ha estès pel golf fins a Mèxic, on es va descovrir per primera vegada a Isla Mujeres, una petita illa a la costa nord-est de la península de Yucatán. Es desconeix com va migrar l'arna a Mèxic; possibles mètodes de propagació inclouen vents i huracans, el transport involuntari per part dels humans o les relacions comercials. Més recentment, cactorum ha començat a atacar cactus del gènere dOpuntia a l'illa de San Salvador a les Bahames, on els cactus Opuntia, són una font important d'aliment per a les iguanes del gènere Cyclura. La disminució de la població de cactus Opuntia suscita preocupació per greus danys a la població d'iguanes.
El 2020, un estudi va trobar que C. cactorum no és selectiva pel que fa a de quines espècies dopuntia s'alimenta. Això pot indicar que la seva devastació sigui encara més generalitzada del que s'esperava anteriorment.
Projeccions de difusió futura Els investigadors projecten una expansió de Cactoblastis cactorum cap a l'oest d'Amèrica del Nord. Això amenaça les indústries de cactus al sud-oest dels Estats Units i les parts interiors de Mèxic. Als Estats Units occidentals, més de seixanta espècies d'''Opuntia són una part vital de l'ecosistema. A Mèxic, Opuntia és una planta vital; el seu fruit és un aliment bàsic, i els cactus triturats s'utilitzen per mantenir el bestiar en èpoques de sequera, a més, algunes espècies dOpuntia donen suport a la gran indústria dels tints de cotxinilla. Així, la pèrdua d'aquests cactus tindria un impacte ambiental i econòmic molt important al país. L'expansió de les poblacions d'arnes està en teoria restringida als climes temperats, a causa del període d'incubació de les seves larves, tot i això, altres factors poden tenir un paper important en la determinació de la propagació. Els models basats en les toleràncies ambientals prediuen que els seus límits de rang als Estats Units estan units per Charleston, Carolina del Sud, al nord i per Califòrnia a l'oest, no obstant, l'extensió de la propagació no està clara perquè sabem poc sobre les interaccions biòtiques que es poden produir en aquesta regió.
Interaccions i mecanismes ecològics La relació ecològica entre l'arna Cactoblastis cactorum i el cactus Opuntia és una relació paràsit-hoste.
Els estudis d'alimentació de laboratori suggereixen que Cactoblastis cactorum és una de les arnes menys selectives del gènere Cactoblastis pel que fa a la selecció de l'hoste, però els patrons d'infestació observats al camp suggereixen que la identitat de l'hoste és important per determinar quins llocs s'infecten. Disposen d'un sistema de detecció que els permet detectar els gradients de carboni i nitrogen a l'aire que envolta l'hoste. Les femelles tenen un sistema de detecció superior al dels mascles perquè el fan servir per determinar on implantar les larves, que després destrueixen els cactus.
Competició Fins ara no hi ha hagut estudis formals de competència entre C. cactorum i altres espècies de cactòfags. Aquesta és una àrea d'estudi de gran interès potencial al sud-oest dels Estats Units i Mèxic, perquè sabem poc sobre com la diversitat d'insectes cactòfags que es troben a la regió pot influir en la difusió de C. cactorum.
Depredació Un altre factor que permet que l'arna es propagui tan fàcilment als Estats Units és la manca de depredació. A l'Amèrica del Sud, diverses espècies parasitoides així com malalties ajuden a controlar la propagació de l'arna i les seves larves. Els parasitoides i les malalties semblen ser suficients per controlar la propagació de Cactoblastis cactorum. Aquests parasitoides i malalties no estan presents a les zones on l'arna s'ha convertit en un problema. Això pot estar permetent que l'arna s'estengui més ràpidament del normal. Encara s'ha de determinar si aquests organismes que limiten el creixement del Cactoblastis són prou específics de l'hoste per introduir-se a les zones afectades com a mètode de control biològic.de la pròpia arna, o podrien afectar altres espècies autòctones.
Estratègia d'història de vida Cactoblastis cactorum mostra trets de la història de vida seleccionats tant per r com per k. Tot i que l'arna es reprodueix més d'una vegada a la vida (un tret més típic dels organismes seleccionats per k), produeix un gran nombre d'ous (un tret més típic dels organismes seleccionats per r). Una arna femella pot pondre fins a 50 ous per generació i produir almenys tres generacions. Les generacions múltiples són un signe de reproducció iteroparosa. No obstant això, una gran quantitat de descendència durant una sola generació és un tret de la reproducció semelparosa. En aquest cas particular, l'arna també presenta taxes elevades de mortalitat en adults el que tendeix a ser més típic dels organismes amb reproducció semelparosa. A més, aquestes generacions es produeixen en un curt període, tenint en compte que una arna adulta només viu durant uns nou dies.