Dolors Batlle i Sunyer (Agullana, 2 de març de 1892 – Barcelona, 16 de gener de 1982) fou educadora i mestra, i va renovar els esquemes educatius de Catalunya.
Filla del també mestre Joan Batlle i París, Dolors Batlle va exercir l'ensenyament a Banyoles i durant els anys 1921-1923 a Barcelona, concretament a l'escola unitària de la plaça Comas, a les Corts, i va ser seleccionada per a formar part del grup Escolar La Farigola. Fou considerada com una de les mestres capdavanteres que abans de la Guerra civil van renovar els esquemes educatius de Catalunya, per això fou escollida per a codirigir el Grup Escolar Lluís Vives de Sants, primer amb Josep Barceló i Matas i, després amb Pere Blasi, un dels grups de més prestigi del Patronat Escolar de Barcelona. Va treballar en aquest centre des de la inauguració, el 1931, fins al gener de 1939, essent la directora de la secció de noies, però durant la guerra ho fou en funcions de tot el Grup per l'activitat política de Pere Blasi.
Es va jubilar a l'escola unitària del carrer de Princesa, al Born. Va ser enterrada per voluntat pròpia a Llers.
Repressió franquista Va patir sancions i fou depurada pel nou règim franquista després de 1939.
Va sofrir un expedient de depuració que es va resoldre el 18 de març de 1939. Els motius de l'acusació van ser que s'expressava en català a l'aula i negant-se a utilitzar el castellà que era la llengua imposada a l'aula pel règim franquista. També se l'acusava de separatista i de relacionar-se amb el tècnic de cultura de l'ajuntament, Manuel Ainaud, relació que es va considerar ser clau per aconseguir el càrrec de directora del grup escolar Lluís Vives (Sants-Montjuïc). Se la va condemnar a un trasllat professional fora de Catalunya, amb la prohibició de sol·licitar el retorn durant cinc anys, i amb una inhabilitació per exercir càrrecs durant tres anys. Va recórrer contra la sentència mitjançant una apel·lació presentada el 18 de març del 1950, conjuntament amb un nombre elevat de mestres que sol·licitaven poder-se optar a la primera vacant que es produís a Barcelona; aquesta apel·lació fou desestimada el 15 d'abril d'aquell mateix any.
Mesures de reparació Des d'abril de 2022, la ciutat de Barcelona ha donat el seu nom a un carrer del barri de Sants en substitució de l'anterior dedicat a Enric Bargés. En aquell moment es va destacar que que només el 7,7% dels espais públics de Barcelona portaven el nom de dona, mentre que tradicionalment predominaven les denominacions dedicades a homes vinculats a l'església, l'exèrcit, la monarquia o l'aristocràcia.
Referències
Categoria:Agullanencs Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Pedagogs catalans del sud contemporanis