Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria. L'assentament d'aquest poble és similar al dels altres pobles de la Itàlia antiga, com els romans, els llatins, els sabins, i els vènets. La qüestió dels orígens del poble etrusc ha estat durant molt de temps un tema d'interès i debat entre els historiadors. En els temps moderns, totes les proves reunides fins ara per arqueòlegs, antropòlegs i etruscòlegs prehistòrics i protohistòrics apunten a un origen indígena dels etruscs.
Origen dels etruscs
Opinió dels antics autors Des de l'antiguitat s'han proposat diverses opinions. Heròdot diu que eren un poble procedent de Lídia. El rei Atis d'aquell país, tenia dos fills: Lidos i Tirrè. Lidos es va quedar a Lídia, i l'altre va emigrar amb la meitat del poble a causa d'una gran fam. Van anar a Itàlia, al país dels umbres.Heròdot. Històries, I, 94, 3-7 Dionís d'Halicarnàs, Timeu de Tauromènion, Licofró i altres escriptors en fan relats semblants, i després els romans explicaven la mateixa història. Però l'historiador de Lídia, Xant, no parla d'aquesta emigració i diu que els dos fills d'Atis es deien Lidos i Torrebos, que van originar els pobles dels lidis i dels torrebis. Aquests darrers són molt poc coneguts i, probablement Heròdot va confondre els torrebis amb els tirsens i tirrens. Hel·lànic deia que els tirrens d'Etrúria eren pelasgs, que van emigrar de Tessàlia a Itàlia, on haurien fundat Spina a la desembocadura del Po i després haurien anat cap a l'interior fins a establir-se a Tirrènia. Només Dionís d'Halicarnàs diu que eren d'origen lidi, i que per les seves característiques eren massa diferents dels altres pobles, pel llenguatge, les maneres, els costums i la religió, i en suposa un origen autòcton.
Opinions modernes La qüestió dels orígens etruscs ha estat durant molt de temps un tema d'interès i debat entre els historiadors. En els temps moderns, totes les proves reunides fins ara per arqueòlegs, antropòlegs i etruscòlegs prehistòrics i protohistòrics apunten a un origen indígena dels etruscs. No hi ha cap evidència arqueològica o lingüística d'una migració dels lidis o dels pelasgs a Etrúria. Els etruscòlegs i arqueòlegs moderns, com Massimo Pallottino (1947), han demostrat que les suposicions i afirmacions dels primers historiadors sobre el tema eren infundades. L'etruscòleg Dominique Briquel va explicar amb detall per què creu que els escrits dels historiadors grecs antics sobre els orígens etruscs ni tan sols haurien de comptar com a documents històrics. Argumenta que l'antiga història dels «orígens lidis» dels etruscs va ser una fabricació deliberada i motivada políticament, i que els antics grecs van inferir una connexió entre els tirrens i els pelasgs únicament sobre la base de certes tradicions gregues i locals i pel simple fet. que hi havia hagut comerç entre els etruscs i els grecs. Va assenyalar que, fins i tot si aquestes històries inclouen fets històrics que suggereixen un contacte, aquest contacte és més plausiblement traçable a l'intercanvi cultural que a la migració. miniatura|Caps votius etruscs, segles IV-II aC
Inicis del poder etrusc El nucli inicial del poder etrusc es creu que va ser la ciutat de Cortona i des d'allà es va estendre a tota Etrúria; les llegendes parlen més aviat d'un procés invers des del sud, amb la ciutat de Tarquínia, on l'heroi epònim Tarquini Prisc d'on sorgiria la paraula Tarcon, és presentat sovint com el fundador de les dotze ciutats etrusques.
La civilització etrusca es va desenvolupar fins al , i va originar després una talassocràcia de ciutats que va comerciar per la Mediterrània, comerç que es pot seguir per les troballes de l'anomenada ceràmica de bucchero nero, trobada al sud d'Itàlia, Còrsega, Sardenya, la costa africana als voltants de Cartago i la costa catalana.
Etruscs, cartaginesos i grecs miniatura|Cap de guerrer etrusc trobat a Orvieto Les marines etrusca i cartaginesa van estar relacionades a través del comerç i es van oposar a l'expansió grega. Van topar amb els grecs establerts a Lipari. Quan els foceus es van establir a Còrsega, els etruscs i els cartaginesos aliats van lluitar contra ells en la batalla d'Alàlia, cap a l'any 535 aC, que es considera el final de l'expansió grega a la Mediterrània occidental (tot i que, de fet, va durar uns anys més). Uns anys després, els etruscs estaven assentats a l'illa, sobre la qual exercien una suau sobirania que va durar fins a la meitat del , testimoniada encara l'any 453 aC.
Expansió etrusca al nord Al , els etruscs es van estendre cap a la vall del Po i cap al Laci i la Campània, coincidint amb el període monàrquic de Roma. A la vall del Po, van fundar Spina (a la desembocadura del Po) Felsina (després Bononia), Màntua i Àdria i probablement Melpum; Ravenna va ser probablement també una ciutat etrusca per un temps. Es creu que van establir algunes colònies al Picenum.Stoddard, Simon. «Divergent trajectories in central Italy 1200–500 BC». A: Centre and Periphery : Comparative Studies in Archaeology. Florència: Taylor and Francis, 2005, p. 99-102.
Les dotze ciutats miniatura|lang=ca|Extensió d'Etruria i la civilització etrusca Segons la tradició que recull Titus Livi, entre l'any 600 aC i el 500 aC es va formar una aliança entre dotze ciutats etrusques, que s'anomenava la Lliga Etrusca, Federació Etrusca o Dodecàpolis (en grec Δωδεκάπολις). Segons la llegenda, Tarcont i el seu germà Tirrè van fundar la Lliga Etrusca de les dotze ciutats. Tarcont va donar el seu nom a la ciutat de Tarquinnii, com era coneguda pels romans. Tirrè va donar el seu nom als tirrens, el nom alternatiu dels etruscs.Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 21
El territori central d'Etrúria incloïa 12 ciutats (duodecim Etruriae populi), però com que cap autor en dona una llista completa s'han hagut de suposar: les que figuren en totes les teories són Tarquinii, Veii, Volsinii, Clúsium, Volaterrae, Vetulonia, Perusia, Cortona, i Arrècium, les que tenen les majors probabilitats de ser-hi incloses són Caere i Falerii, i les que es consideren fundades pels etruscs, però no hi ha cap prova són Faesulae, Rusel·les, Pisae, i Volci, totes de semblant importància. Populonium és considerada colònia de Volaterrae, però en algun moment va ser independent i el mateix caldria dir de Capena, Luna i d'altres. És possible que el nombre fos sempre el mateix, però que no sempre fossin les mateixes ciutats.
Les modernes llistes donen com a més probables: Vetulònia, Arezzo (Arretium), Cortona, Bolsena (Volsinii), Perusa (Perugia), Popluna (Populònia), Clúsium (Chiusi), Ruselle (Rusel·les), Vulci (Vúlcia), Tarquínia o Tarquinii, Chisra (Cerveteri) i Veii (Veïs). Volterra (Volaterrae) no era una de les dotze ciutats, però potser ho va ser en algun moment en lloc d'una altra.
Les ciutats etrusques eren antics assentaments que compartien la mateixa llengua i la mateixa cultura, tot i que eren ciutats-estat independents. Es van iniciar a la meitat nord d'Itàlia a partir de l'edat del ferro, i en alguns casos tenien un gran nivell de riquesa i de poder. Finalment van ser assimilats primer pels itàlics al sud, després pels celtes al nord i finalment la mateixa Etruria va ser absorbida per la República Romana.
Sembla que els etruscs es governaven de forma autònoma a cada ciutat, però feien reunions generals a Fanum Voltumnae, encontres que se celebraven una vegada a l'any. Eren més aviat trobades que tractaven temes econòmics i religiosos, on s'elegia un gran sacerdot que oficiava en nom de les dotze ciutats. Els governs de cada una de les ciutats eren aristocràtics i controlaven també el poder religiós. Un dels càrrecs de govern s'anomenava lucumó o lucmo (etrusc laucme), però no es coneixen les seves funcions. Els romans de vegades consideraven la paraula com equivalent a nobles més que no pas un càrrec; d'altres el consideraven un nom propi, i d'altres pensaven que es referia al cap dels magistrats i fins i tot al rei. Els serfs, que eren la majoria de la població (equivalents als plebeus) es deien penestai. Es creu que els penestai van tenir el poder per un temps a Volsinii, probablement a causa d'una revolta.
Moltes ciutats van tenir reis fins al , però al o la monarquia ja havia desaparegut substituïda per un magistrat que s'elegia anualment. Veii va veure negada l'ajuda d'altres ciutats quan lluitava contra Roma, per haver-se posat sota un rei.
Els etruscs a la Campània A la zona de la Campània, es van fundar, segons Estrabó,Estrabó. Geografia, V unes altres dotze ciutats, però no es poden determinar els seus noms, tot i que es coneixen Càpua (Vulturnum), Nola, i probablement Pompeia, Herculà, Surrentum, Marcina i Salernum, que van conviure amb ciutats gregues com Cuma o Cumae, Partènope o Neàpolis (Nàpols), Diceàrquia i d'altres, i la seva expansió va topar amb els samnites, que van acabar sotmetent-los. El període d'establiment etrusc es considera que va transcórrer entre el 600 aC i el 450 aC, segons els autors. Dionís d'Halicarnàs esmenta el primer atac etrusc (a Cumae) l'any 525 aC. (Vegeu Campània.)
La derrota etrusca a la mar La pressió dels etruscs per mar no va afluixar fàcilment. Va retardar la colonització grega a Sicília. Anaxilau, dèspota de Rhegium (494 aC-476 aC), va establir una fortificació a la ciutat per prevenir atacs dels "tirrens" i impedir que passaren l'estret de Messina.Anaxilaus or Anaxilas a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 164 La flota etrusca, aliada a la cartaginesa, a la que van demanat ajut per defensar Cumae, va patir una derrota decisiva a la ciutat davant de Hieró I de Siracusa, cosa que va iniciar el declivi de la marina etrusca. L'any 453 aC, la flota siracusana, dirigida per Failos i Apel·les, va assolar les costes d'Etrúria, de Còrsega i d'Elba i, fins i tot, es van apoderar d'aquesta darrera illa, i es van emportar un gran botí. Els etruscs van donar suport als atenencs a Sicília en la seva expedició del 415-413 aC.
L'any 383 aC, Dionís de Siracusa va fer una expedició a les costes d'Etrúria al territori de Caere i va saquejar el temple de Pyrgi. Mentrestant, els gals havien expulsat els etruscs de la vall del Po i els samnites havien conquerit o dominat les ciutats de la Campània. Les ciutats d'Etrúria eren en lluita contra els gals al nord i els romans al sud; els romans van conquerir Veïs, i va coincidir amb la caiguda al mateix any (396 aC) de Melpum al nord. L'any 307 aC, encara s'esmenten grups de guerrers etruscs actuant com a mercenaris a Cartago contra Agàtocles.
Guerres contra Roma