Lalfabet oriya (Oriya: ଓଡ଼ିଆ ଲିପି; també transliterat com a odia) és un abugida de la família bràmica utilitzat per escriure l'oriya, llengua oficial de l'estat d'Orissa, al nord-est de l'Índia.
Història miniatura|Inscripció de Kharabela en alfabet kalinga i llengua oriya a Hatigumpha, Khandagiri, Bhubaneswar L'alfabet oriya deriva de l'alfabet Kalinga, un dels molts descendents de l'alfabet brahmi de l'antiga Índia.Oriya Lipi, Satya N. Rajaguru, Orissa Sahitya Academy, Bhubaneswar, Odisha. Page 1-58 La inscripció més antiga que es coneix en llengua oriya, escrita en alfabet kalinga, data de 1051. miniatura|Mostra d'alfabet oriya d'un text budista, dels volts de 1060 dC, escrit per Sarahapada L'escriptura dels Edictes d'Aixoca a Dhauli i Jaugada i les Inscripcions menors de Kharavela a les coves d'Udayagiri i Khandagiri donen un primer indici del possible origen de la llengua oriya. Des d'una perspectiva lingüística, les inscripcions de Hati Gumpha són similars a l'oriya modern i essencialment diferent de la llengua dels edictes d'Aixoca. S'ha contemplat també la possibilitat que el pali fos la llengua prevalent a Orissa durant aquest període. Les inscripcions de Hati Gumpha, que són en Pali, són potser l'única evidència d'inscripcions en pedra en Pali. Aquest seria el motiu pel qual el reconegut lingüista alemany Oldenburg va afirmar que el Pali era la llengua original d'Orissa.
Hi ha semblances remarcables entre l'alfabet oriya i el tai, cosa que proporciona pistes sobre els Sadhaba, els comerciants de Kalinga (l'actual Oissa) que van viatjar i dominar pels mars del sud-est asiàtic, deixant evidència de l'escriptura oriya a l'alfabet tai, juntament amb un impacte cultural. http://drs.nio.org/drs/bitstream/2264/127/3/Man_Environ_27_117.pdf
L'aspecte sinuós de l'escriptura oriya és resultat de la pràctica d'escriure damunt fulles de palma, les quals poden estripar-se si s'utilitzen massa les línies rectes.
L'oriya és un alfabet sil·làbic o abugida, és a dir, les lletres consonants representen el so consonàntic amb una vocal inherent incorporada. Per indicar una vocal diferent de la vocal inherent s''utilitzen diacritics (que poden aparèixer sobre, sota, davant o darrere de la consonant a la qual acompanyen). Quan les vocals apareixen a principi d'una síl·laba, s'escriuen amb lletres independents. D'altra banda, quan determinades consonants van seguides, es representen lligadures que solen combinar les parts essencials de cada símbol consonàntic.
Bàsicament, només s'utilitza l'alfabet oriya en l'escriptura de la llenfua oriya. Tanmateix, ha estat utilitzat regionalment com a sistema d'escriptura per al sànscrit. A més, Grierson en el seu Linguistic Survey of India esmenta que l'alfabet oriya de vegades s'utilitzat per al Chhattisgarhi, una llengua indoària central, a les regions frontereres orientals de Chhattisgarh. http://dsal.uchicago.edu/books/lsi/lsi.php?volume=6&pages=286#page/33/mode/1up Tanmateix, sembla que ha estat reemplaçat pel Devanagari. miniatura|600x600px|Desenvolupament dels alfabets d'Orissa miniatura|600x600px|Desenvolupament dels nombres antics en Oriya
Alfabet
Tots els caràcters ଼ ଽ ା ି ୀ ୁ ୂ ୃ ୄ େ ୈ ୋ ୌ ୍ ଁ ଂ ଃ
୦୧୨୩୪୫୬୭୮୯
ଅ ଆ ଇ ଈ ଉ ଊ ଋ ୠ ଌ ୡ ଏ ଐ ଓ ଔ [ସ୍ୱର ବର୍ଣ୍ଣ]
କ ଖ ଗ ଘ ଙ ଚ ଛ ଜ ଝ ଞ ଟ ଠ ଡ (ଡ଼) ଢ (ଢ଼) ଣ ତ ଥ ଦ ଧ ନ ପ ଫ ବ ଭ ମ ଯ ର ଳ ବ ଶ ଷ ସ ହ କ୍ଷ ୟ ଲ [ବ୍ୟଞ୍ଜନ ବର୍ଣ୍ଣ]
ଵ (ଏହି ବ'ର କୌଣସି ଇତିହାସ କିମ୍ବା ବ୍ୟବହାରିତା ନାହିଁ)
ୱ ଅତିରିକ୍ତ ବର୍ଣ୍ଣ ଯାହା ବୈଦେଶିକ ଶବ୍ଦ ଲେଖିବା ପାଇଁ ବ୍ୟବହାର କରାଯାଏ।
Vocals independents Les vocals "ଇ" ("i"), "ଈ" ("ī"), "ଉ" ("u") i "ଊ" ("ū") es pronuncien igual, com la majoria de vocals llargues es pronuncien igual que les vocals breus. LletraDiacrñiticTransliteració ISOn/aaāiīuūr̥r̥̄l̥l̥̄eaioau Quan una vocal segueix una consonant, s'escriu amb un diacrític i no com a carta separada.
Consonants En oriya hi ha dues categories de lletres consonants (ବ୍ୟଞ୍ଜନ byan̄jana) : consonants classificades i consonants no classificades.
Consonants classificades Les consonants es classifiquen segons el punt d'articulació i el mode d'articulació, que inclou cinc categories depenent de la sonoritat (sorda/sonora), l'aspiració (aspirada/no aspirada) i la nasalització. La taula següent mostra les consonants amb la transliteració IAST. sordessordes aspiradessonoressonores aspiradesnasalsVelars (ka) (kha) (ga) (gha) (ṅa)Palatals (ca) (cha) (ja) (jha) (ña)Retroflexes (ṭa) (ṭha) (ḍa) (ḍha) (ṇa)Dentals (ta) (tha) (da) (dha) (na)Labials (pa) (pha) (ba) (bha) (ma)
Consonants no classificades Les consonants no classificades són consonants que no entren en cap de les categories de la classificació anterior.
(ja), (ra), (ḷa), (wa), (śa), (ṣa), (sa), (ha), (ksha). (ya). (la),
Vocals dependents Com en altres abugides de la família bràmica, les consonants de l'oriya tenen una vocal inherent. Es translitera com a ⟨a⟩, i fonèticament és . L'absència de vocal es marca amb halanta (virāma):
Fitxer:Oriya Halant.gif
Altres diacritics que s'utilitzen són: କକଁକଂକଃକ୍kakãkaṁkaḥk (Nota: En moltes fonts oriya les vocals e, ai, o, au no es mostren correctament; com a mètode alternatiu s'escriuen entre parèntesis a sota.) କକାକିକୀକୁକୂକୃକୄକୢକୣକେ (େକ)କୈ (େକୖ)କୋ (େକା)କୌ (େକୗ)kakākikīkukūkr̥kr̥̄kl̥kl̥̄kekaikokau Els diacrítics vocàlics poden estar més o menys fusionats amb les consonants, encara que en la impressió moderna aquestes lligadures han esdevingut menys habituals.
Fitxer:Oriya VowelLig1.gif
Fitxer:Oriya VowelLig2.gif
Lligadures consonàntiques Els grups de dues o més consonants formen una lligadura. Bàsicament l'oriya té dos tipus de lligadures consonàntiques. El tipus "septentrional" està format per la fusió de dues o més consonants com en els sistemes d'escriptura del nord com ara en Devanāgarī (però en menor mesura també en l'alfabet malaiàlam del sud). En alguns casos es poden identificar fàcilment els components, però de vegades es formen glifs completament nous. Amb el tipus "meridional", el segon component es redueix de mida i s'escriu a sota del primer com en els sistemes d'escriptura meridionals com ara el kannaḍa i telugu (i fins a cert punt també per a l'alfabet malaiàlam). La taula següent mostra totes les possibles lligadures. (Diferents tipus de lletra poden utilitzar lligadures diferents.) କଖଗଘଙଚଛଜଝଞଟଠଡଢଣତଥଦଧନପଫବଵଭମଯୟରଲଳୱଶଷସହକକ୍କକ୍ଖକ୍ଗକ୍ଘକ୍ଙକ୍ଚକ୍ଛକ୍ଜକ୍ଝକ୍ଞକ୍ଟକ୍ଠକ୍ଡକ୍ଢକ୍ଣକ୍ତକ୍ଥକ୍ଦକ୍ଧକ୍ନକ୍ପକ୍ଫକ୍ବକ୍ଵକ୍ଭକ୍ମକ୍ଯକ୍ୟକ୍ରକ୍ଲକ୍ଳକ୍ୱକ୍ଶକ୍ଷକ୍ସକ୍ହଖଖ୍କଖ୍ଖଖ୍ଗଖ୍ଘଖ୍ଙଖ୍ଚଖ୍ଛଖ୍ଜଖ୍ଝଖ୍ଞଖ୍ଟଖ୍ଠଖ୍ଡଖ୍ଢଖ୍ଣଖ୍ତଖ୍ଥଖ୍ଦଖ୍ଧଖ୍ନଖ୍ପଖ୍ଫଖ୍ବଖ୍ଵଖ୍ଭଖ୍ମଖ୍ଯଖ୍ୟଖ୍ରଖ୍ଲଖ୍ଳଖ୍ୱଖ୍ଶଖ୍ଷଖ୍ସଖ୍ହଗଗ୍କଗ୍ଖଗ୍ଗଗ୍ଘଗ୍ଙଗ୍ଚଗ୍ଛଗ୍ଜଗ୍ଝଗ୍ଞଗ୍ଟଗ୍ଠଗ୍ଡଗ୍ଢଗ୍ଣଗ୍ତଗ୍ଥଗ୍ଦଗ୍ଧଗ୍ନଗ୍ପଗ୍ଫଗ୍ବଗ୍ଵଗ୍ଭଗ୍ମଗ୍ଯଗ୍ୟଗ୍ରଗ୍ଲଗ୍ଳଗ୍ୱଗ୍ଶଗ୍ଷଗ୍ସଗ୍ହଘଘ୍କଘ୍ଖଘ୍ଗଘ୍ଘଘ୍ଙଘ୍ଚଘ୍ଛଘ୍ଜଘ୍ଝଘ୍ଞଘ୍ଟଘ୍ଠଘ୍ଡଘ୍ଢଘ୍ଣଘ୍ତଘ୍ଥଘ୍ଦଘ୍ଧଘ୍ନଘ୍ପଘ୍ଫଘ୍ବଘ୍ଵଘ୍ଭଘ୍ମଘ୍ଯଘ୍ୟଘ୍ରଘ୍ଲଘ୍ଳଘ୍ୱଘ୍ଶଘ୍ଷଘ୍ସଘ୍ହଙଙ୍କଙ୍ଖଙ୍ଗଙ୍ଘଙ୍ଙଙ୍ଚଙ୍ଛଙ୍ଜଙ୍ଝଙ୍ଞଙ୍ଟଙ୍ଠଙ୍ଡଙ୍ଢଙ୍ଣଙ୍ତଙ୍ଥଙ୍ଦଙ୍ଧଙ୍ନଙ୍ପଙ୍ଫଙ୍ବଙ୍ଵଙ୍ଭଙ୍ମଙ୍ଯଙ୍ୟଙ୍ରଙ୍ଲଙ୍ଳଙ୍ୱଙ୍ଶଙ୍ଷଙ୍ସଙ୍ହଚଚ୍କଚ୍ଖଚ୍ଗଚ୍ଘଚ୍ଙଚ୍ଚଚ୍ଛଚ୍ଜଚ୍ଝଚ୍ଞଚ୍ଟଚ୍ଠଚ୍ଡଚ୍ଢଚ୍ଣଚ୍ତଚ୍ଥଚ୍ଦଚ୍ଧଚ୍ନଚ୍ପଚ୍ଫଚ୍ବଚ୍ଵଚ୍ଭଚ୍ମଚ୍ଯଚ୍ୟଚ୍ରଚ୍ଲଚ୍ଳଚ୍ୱଚ୍ଶଚ୍ଷଚ୍ସଚ୍ହଛଛ୍କଛ୍ଖଛ୍ଗଛ୍ଘଛ୍ଙଛ୍ଚଛ୍ଛଛ୍ଜଛ୍ଝଛ୍ଞଛ୍ଟଛ୍ଠଛ୍ଡଛ୍ଢଛ୍ଣଛ୍ତଛ୍ଥଛ୍ଦଛ୍ଧଛ୍ନଛ୍ପଛ୍ଫଛ୍ବଛ୍ଵଛ୍ଭଛ୍ମଛ୍ଯଛ୍ୟଛ୍ରଛ୍ଲଛ୍ଳଛ୍ୱଛ୍ଶଛ୍ଷଛ୍ସଛ୍ହଜଜ୍କଜ୍ଖଜ୍ଗଜ୍ଘଜ୍ଙଜ୍ଚଜ୍ଛଜ୍ଜଜ୍ଝଜ୍ଞଜ୍ଟଜ୍ଠଜ୍ଡଜ୍ଢଜ୍ଣଜ୍ତଜ୍ଥଜ୍ଦଜ୍ଧଜ୍ନଜ୍ପଜ୍ଫଜ୍ବଜ୍ଵଜ୍ଭଜ୍ମଜ୍ଯଜ୍ୟଜ୍ରଜ୍ଲଜ୍ଳଜ୍ୱଜ୍ଶଜ୍ଷଜ୍ସଜ୍ହଝଝ୍କଝ୍ଖଝ୍ଗଝ୍ଘଝ୍ଙଝ୍ଚଝ୍ଛଝ୍ଜଝ୍ଝଝ୍ଞଝ୍ଟଝ୍ଠଝ୍ଡଝ୍ଢଝ୍ଣଝ୍ତଝ୍ଥଝ୍ଦଝ୍ଧଝ୍ନଝ୍ପଝ୍ଫଝ୍ବଝ୍ଵଝ୍ଭଝ୍ମଝ୍ଯଝ୍ୟଝ୍ରଝ୍ଲଝ୍ଳଝ୍ୱଝ୍ଶଝ୍ଷଝ୍ସଝ୍ହଞଞ୍କଞ୍ଖଞ୍ଗଞ୍ଘଞ୍ଙଞ୍ଚଞ୍ଛଞ୍ଜଞ୍ଝଞ୍ଞଞ୍ଟଞ୍ଠଞ୍ଡଞ୍ଢଞ୍ଣଞ୍ତଞ୍ଥଞ୍ଦଞ୍ଧଞ୍ନଞ୍ପଞ୍ଫଞ୍ବଞ୍ଵଞ୍ଭଞ୍ମଞ୍ଯଞ୍ୟଞ୍ରଞ୍ଲଞ୍ଳଞ୍ୱଞ୍ଶଞ୍ଷଞ୍ସଞ୍ହଟଟ୍କଟ୍ଖଟ୍ଗଟ୍ଘଟ୍ଙଟ୍ଚଟ୍ଛଟ୍ଜଟ୍ଝଟ୍ଞଟ୍ଟଟ୍ଠଟ୍ଡଟ୍ଢଟ୍ଣଟ୍ତଟ୍ଥଟ୍ଦଟ୍ଧଟ୍ନଟ୍ପଟ୍ଫଟ୍ବଟ୍ଵଟ୍ଭଟ୍ମଟ୍ଯଟ୍ୟଟ୍ରଟ୍ଲଟ୍ଳଟ୍ୱଟ୍ଶଟ୍ଷଟ୍ସଟ୍ହଠଠ୍କଠ୍ଖଠ୍ଗଠ୍ଘଠ୍ଙଠ୍ଚଠ୍ଛଠ୍ଜଠ୍ଝଠ୍ଞଠ୍ଟଠ୍ଠଠ୍ଡଠ୍ଢଠ୍ଣଠ୍ତଠ୍ଥଠ୍ଦଠ୍ଧଠ୍ନଠ୍ପଠ୍ଫଠ୍ବଠ୍ଵଠ୍ଭଠ୍ମଠ୍ଯଠ୍ୟଠ୍ରଠ୍ଲଠ୍ଳଠ୍ୱଠ୍ଶଠ୍ଷଠ୍ସଠ୍ହଡଡ୍କଡ୍ଖଡ୍ଗଡ୍ଘଡ୍ଙଡ୍ଚଡ୍ଛଡ୍ଜଡ୍ଝଡ୍ଞଡ୍ଟଡ୍ଠଡ୍ଡଡ୍ଢଡ୍ଣଡ୍ତଡ୍ଥଡ୍ଦଡ୍ଧଡ୍ନଡ୍ପଡ୍ଫଡ୍ବଡ୍ଵଡ୍ଭଡ୍ମଡ୍ଯଡ୍ୟଡ୍ରଡ୍ଲଡ୍ଳଡ୍ୱଡ୍ଶଡ୍ଷଡ୍ସଡ୍ହଢଢ୍କଢ୍ଖଢ୍ଗଢ୍ଘଢ୍ଙଢ୍ଚଢ୍ଛଢ୍ଜଢ୍ଝଢ୍ଞଢ୍ଟଢ୍ଠଢ୍ଡଢ୍ଢଢ୍ଣଢ୍ତଢ୍ଥଢ୍ଦଢ୍ଧଢ୍ନଢ୍ପଢ୍ଫଢ୍ବଢ୍ଵଢ୍ଭଢ୍ମଢ୍ଯଢ୍ୟଢ୍ରଢ୍ଲଢ୍ଳଢ୍ୱଢ୍ଶଢ୍ଷଢ୍ସଢ୍ହଣଣ୍କଣ୍ଖଣ୍ଗଣ୍ଘଣ୍ଙଣ୍ଚଣ୍ଛଣ୍ଜଣ୍ଝଣ୍ଞଣ୍ଟଣ୍ଠଣ୍ଡଣ୍ଢଣ୍ଣଣ୍ତଣ୍ଥଣ୍ଦଣ୍ଧଣ୍ନଣ୍ପଣ୍ଫଣ୍ବଣ୍ଵଣ୍ଭଣ୍ମଣ୍ଯଣ୍ୟଣ୍ରଣ୍ଲଣ୍ଳଣ୍ୱଣ୍ଶଣ୍ଷଣ୍ସଣ୍ହତତ୍କତ୍ଖତ୍ଗତ୍ଘତ୍ଙତ୍ଚତ୍ଛତ୍ଜତ୍ଝତ୍ଞତ୍ଟତ୍ଠତ୍ଡତ୍ଢତ୍ଣତ୍ତତ୍ଥତ୍ଦତ୍ଧତ୍ନତ୍ପତ୍ଫତ୍ବତ୍ଵତ୍ଭତ୍ମତ୍ଯତ୍ୟତ୍ରତ୍ଲତ୍ଳତ୍ୱତ୍ଶତ୍ଷତ୍ସତ୍ହଥଥ୍କଥ୍ଖଥ୍ଗଥ୍ଘଥ୍ଙଥ୍ଚଥ୍ଛଥ୍ଜଥ୍ଝଥ୍ଞଥ୍ଟଥ୍ଠଥ୍ଡଥ୍ଢଥ୍ଣଥ୍ତଥ୍ଥଥ୍ଦଥ୍ଧଥ୍ନଥ୍ପଥ୍ଫଥ୍ବଥ୍ଵଥ୍ଭଥ୍ମଥ୍ଯଥ୍ୟଥ୍ରଥ୍ଲଥ୍ଳଥ୍ୱଥ୍ଶଥ୍ଷଥ୍ସଥ୍ହଦଦ୍କଦ୍ଖଦ୍ଗଦ୍ଘଦ୍ଙଦ୍ଚଦ୍ଛଦ୍ଜଦ୍ଝଦ୍ଞଦ୍ଟଦ୍ଠଦ୍ଡଦ୍ଢଦ୍ଣଦ୍ତଦ୍ଥଦ୍ଦଦ୍ଧଦ୍ନଦ୍ପଦ୍ଫଦ୍ବଦ୍ଵଦ୍ଭଦ୍ମଦ୍ଯଦ୍ୟଦ୍ରଦ୍ଲଦ୍ଳଦ୍ୱଦ୍ଶଦ୍ଷଦ୍ସଦ୍ହଧଧ୍କଧ୍ଖଧ୍ଗଧ୍ଘଧ୍ଙଧ୍ଚଧ୍ଛଧ୍ଜଧ୍ଝଧ୍ଞଧ୍ଟଧ୍ଠଧ୍ଡଧ୍ଢଧ୍ଣଧ୍ତଧ୍ଥଧ୍ଦଧ୍ଧଧ୍ନଧ୍ପଧ୍ଫଧ୍ବଧ୍ଵଧ୍ଭଧ୍ମଧ୍ଯଧ୍ୟଧ୍ରଧ୍ଲଧ୍ଳଧ୍ୱଧ୍ଶଧ୍ଷଧ୍ସଧ୍ହନନ୍କନ୍ଖନ୍ଗନ୍ଘନ୍ଙନ୍ଚନ୍ଛନ୍ଜନ୍ଝନ୍ଞନ୍ଟନ୍ଠନ୍ଡନ୍ଢନ୍ଣନ୍ତନ୍ଥନ୍ଦନ୍ଧନ୍ନନ୍ପନ୍ଫନ୍ବନ୍ଵନ୍ଭନ୍ମନ୍ଯନ୍ୟନ୍ରନ୍ଲନ୍ଳନ୍ୱନ୍ଶନ୍ଷନ୍ସନ୍ହପପ୍କପ୍ଖପ୍ଗପ୍ଘପ୍ଙପ୍ଚପ୍ଛପ୍ଜପ୍ଝପ୍ଞପ୍ଟପ୍ଠପ୍ଡପ୍ଢପ୍ଣପ୍ତପ୍ଥପ୍ଦପ୍ଧପ୍ନପ୍ପପ୍ଫପ୍ବପ୍ଵପ୍ଭପ୍ମପ୍ଯପ୍ୟପ୍ରପ୍ଲପ୍ଳପ୍ୱପ୍ଶପ୍ଷପ୍ସପ୍ହଫଫ୍କଫ୍ଖଫ୍ଗଫ୍ଘଫ୍ଙଫ୍ଚଫ୍ଛଫ୍ଜଫ୍ଝଫ୍ଞଫ୍ଟଫ୍ଠଫ୍ଡଫ୍ଢଫ୍ଣଫ୍ତଫ୍ଥଫ୍ଦଫ୍ଧଫ୍ନଫ୍ପଫ୍ଫଫ୍ବଫ୍ଵଫ୍ଭଫ୍ମଫ୍ଯଫ୍ୟଫ୍ରଫ୍ଲଫ୍ଳଫ୍ୱଫ୍ଶଫ୍ଷଫ୍ସଫ୍ହବବ୍କବ୍ଖବ୍ଗବ୍ଘବ୍ଙବ୍ଚବ୍ଛବ୍ଜବ୍ଝବ୍ଞବ୍ଟବ୍ଠବ୍ଡବ୍ଢବ୍ଣବ୍ତବ୍ଥବ୍ଦବ୍ଧବ୍ନବ୍ପବ୍ଫବ୍ବବ୍ଵବ୍ଭବ୍ମବ୍ଯବ୍ୟବ୍ରବ୍ଲବ୍ଳବ୍ୱବ୍ଶବ୍ଷବ୍ସବ୍ହଵଵ୍କଵ୍ଖଵ୍ଗଵ୍ଘଵ୍ଙଵ୍ଚଵ୍ଛଵ୍ଜଵ୍ଝଵ୍ଞଵ୍ଟଵ୍ଠଵ୍ଡଵ୍ଢଵ୍ଣଵ୍ତଵ୍ଥଵ୍ଦଵ୍ଧଵ୍ନଵ୍ପଵ୍ଫଵ୍ବଵ୍ଵଵ୍ଭଵ୍ମଵ୍ଯଵ୍ୟଵ୍ରଵ୍ଲଵ୍ଳଵ୍ୱଵ୍ଶଵ୍ଷଵ୍ସଵ୍ହଭଭ୍କଭ୍ଖଭ୍ଗଭ୍ଘଭ୍ଙଭ୍ଚଭ୍ଛଭ୍ଜଭ୍ଝଭ୍ଞଭ୍ଟଭ୍ଠଭ୍ଡଭ୍ଢଭ୍ଣଭ୍ତଭ୍ଥଭ୍ଦଭ୍ଧଭ୍ନଭ୍ପଭ୍ଫଭ୍ବଭ୍ଵଭ୍ଭଭ୍ମଭ୍ଯଭ୍ୟଭ୍ରଭ୍ଲଭ୍ଳଭ୍ୱଭ୍ଶଭ୍ଷଭ୍ସଭ୍ହମମ୍କମ୍ଖମ୍ଗମ୍ଘମ୍ଙମ୍ଚମ୍ଛମ୍ଜମ୍ଝମ୍ଞମ୍ଟମ୍ଠମ୍ଡମ୍ଢମ୍ଣମ୍ତମ୍ଥମ୍ଦମ୍ଧମ୍ନମ୍ପମ୍ଫମ୍ବମ୍ଵମ୍ଭମ୍ମମ୍ଯମ୍ୟମ୍ରମ୍ଲମ୍ଳମ୍ୱମ୍ଶମ୍ଷମ୍ସମ୍ହଯଯ୍କଯ୍ଖଯ୍ଗଯ୍ଘଯ୍ଙଯ୍ଚଯ୍ଛଯ୍ଜଯ୍ଝଯ୍ଞଯ୍ଟଯ୍ଠଯ୍ଡଯ୍ଢଯ୍ଣଯ୍ତଯ୍ଥଯ୍ଦଯ୍ଧଯ୍ନଯ୍ପଯ୍ଫଯ୍ବଯ୍ଵଯ୍ଭଯ୍ମଯ୍ଯଯ୍ୟଯ୍ରଯ୍ଲଯ୍ଳଯ୍ୱଯ୍ଶଯ୍ଷଯ୍ସଯ୍ହୟୟ୍କୟ୍ଖୟ୍ଗୟ୍ଘୟ୍ଙୟ୍ଚୟ୍ଛୟ୍ଜୟ୍ଝୟ୍ଞୟ୍ଟୟ୍ଠୟ୍ଡୟ୍ଢୟ୍ଣୟ୍ତୟ୍ଥୟ୍ଦୟ୍ଧୟ୍ନୟ୍ପୟ୍ଫୟ୍ବୟ୍ଵୟ୍ଭୟ୍ମୟ୍ଯୟ୍ୟୟ୍ରୟ୍ଲୟ୍ଳୟ୍ୱୟ୍ଶୟ୍ଷୟ୍ସୟ୍ହରର୍କର୍ଖର୍ଗର୍ଘର୍ଙର୍ଚର୍ଛର୍ଜର୍ଝର୍ଞର୍ଟର୍ଠର୍ଡର୍ଢର୍ଣର୍ତର୍ଥର୍ଦର୍ଧର୍ନର୍ପର୍ଫର୍ବର୍ଵର୍ଭର୍ମର୍ଯର୍ୟର୍ରର୍ଲର୍ଳର୍ୱର୍ଶର୍ଷର୍ସର୍ହଲଲ୍କଲ୍ଖଲ୍ଗଲ୍ଘଲ୍ଙଲ୍ଚଲ୍ଛଲ୍ଜଲ୍ଝଲ୍ଞଲ୍ଟଲ୍ଠଲ୍ଡଲ୍ଢଲ୍ଣଲ୍ତଲ୍ଥଲ୍ଦଲ୍ଧଲ୍ନଲ୍ପଲ୍ଫଲ୍ବଲ୍ଵଲ୍ଭଲ୍ମଲ୍ଯଲ୍ୟଲ୍ରଲ୍ଲଲ୍ଳଲ୍ୱଲ୍ଶଲ୍ଷଲ୍ସଲ୍ହଳଳ୍କଳ୍ଖଳ୍ଗଳ୍ଘଳ୍ଙଳ୍ଚଳ୍ଛଳ୍ଜଳ୍ଝଳ୍ଞଳ୍ଟଳ୍ଠଳ୍ଡଳ୍ଢଳ୍ଣଳ୍ତଳ୍ଥଳ୍ଦଳ୍ଧଳ୍ନଳ୍ପଳ୍ଫଳ୍ବଳ୍ଵଳ୍ଭଳ୍ମଳ୍ଯଳ୍ୟଳ୍ରଳ୍ଲଳ୍ଳଳ୍ୱଳ୍ଶଳ୍ଷଳ୍ସଳ୍ହୱୱ୍କୱ୍ଖୱ୍ଗୱ୍ଘୱ୍ଙୱ୍ଚୱ୍ଛୱ୍ଜୱ୍ଝୱ୍ଞୱ୍ଟୱ୍ଠୱ୍ଡୱ୍ଢୱ୍ଣୱ୍ତୱ୍ଥୱ୍ଦୱ୍ଧୱ୍ନୱ୍ପୱ୍ଫୱ୍ବୱ୍ଵୱ୍ଭୱ୍ମୱ୍ଯୱ୍ୟୱ୍ରୱ୍ଲୱ୍ଳୱ୍ୱୱ୍ଶୱ୍ଷୱ୍ସୱ୍ହଶଶ୍କଶ୍ଖଶ୍ଗଶ୍ଘଶ୍ଙଶ୍ଚଶ୍ଛଶ୍ଜଶ୍ଝଶ୍ଞଶ୍ଟଶ୍ଠଶ୍ଡଶ୍ଢଶ୍ଣଶ୍ତଶ୍ଥଶ୍ଦଶ୍ଧଶ୍ନଶ୍ପଶ୍ଫଶ୍ବଶ୍ଵଶ୍ଭଶ୍ମଶ୍ଯଶ୍ୟଶ୍ରଶ୍ଲଶ୍ଳଶ୍ୱଶ୍ଶଶ୍ଷଶ୍ସଶ୍ହଷଷ୍କଷ୍ଖଷ୍ଗଷ୍ଘଷ୍ଙଷ୍ଚଷ୍ଛଷ୍ଜଷ୍ଝଷ୍ଞଷ୍ଟଷ୍ଠଷ୍ଡଷ୍ଢଷ୍ଣଷ୍ତଷ୍ଥଷ୍ଦଷ୍ଧଷ୍ନଷ୍ପଷ୍ଫଷ୍ବଷ୍ଵଷ୍ଭଷ୍ମଷ୍ଯଷ୍ୟଷ୍ରଷ୍ଲଷ୍ଳଷ୍ୱଷ୍ଶଷ୍ଷଷ୍ସଷ୍ହସସ୍କସ୍ଖସ୍ଗସ୍ଘସ୍ଙସ୍ଚସ୍ଛସ୍ଜସ୍ଝସ୍ଞସ୍ଟସ୍ଠସ୍ଡସ୍ଢସ୍ଣସ୍ତସ୍ଥସ୍ଦସ୍ଧସ୍ନସ୍ପସ୍ଫସ୍ବସ୍ଵସ୍ଭସ୍ମସ୍ଯସ୍ୟସ୍ରସ୍ଲସ୍ଳସ୍ୱସ୍ଶସ୍ଷସ୍ସସ୍ହହହ୍କହ୍ଖହ୍ଗହ୍ଘହ୍ଙହ୍ଚହ୍ଛହ୍ଜହ୍ଝହ୍ଞହ୍ଟହ୍ଠହ୍ଡହ୍ଢହ୍ଣହ୍ତହ୍ଥହ୍ଦହ୍ଧହ୍ନହ୍ପହ୍ଫହ୍ବହ୍ଵହ୍ଭହ୍ମହ୍ଯହ୍ୟହ୍ରହ୍ଲହ୍ଳହ୍ୱହ୍ଶହ୍ଷହ୍ସହ୍ହ
Formes especials ⟨ẏ⟩ I ⟨r⟩ com components d'una lligadura tenen un tractament especial. En posició final esdevenen respectivament; Fitxer:Oriya_yvat.gif i Fitxer:Oriya_rvat.gif
Fitxer:Oriya_RephLig.gif
⟨r⟩ en posició inicial d'una lligadura esdevé Fitxer:Oriya_Reph.gif (anomenat Repha en altres escriptures índiques) i es col·loca al final de la ligadura:
Fitxer:Oriya_Dia1.gif
Ambigüitats L'alfabet oriya presenta algunes ambigüitats que afegeixen certa dificultat als principiants que l'estudien.
Algunes de les lletres de l'alfabet es poden confondre fàcilment. Per reduir les ambigüitats s'afegeix un traç oblic petit a l'extrem inferior dret com a diacrític. S'assembla a la halanta (Virāma) però tocant a la lletra, mentre que la halanta no s'ho uneix. Quan la consonant forma una lligadura vocàlica que afecta l'extrem inferior dret, aquest traç es desplaça cap a una altra posició. Això s'aplica també a les lligadures consonàntiques que porten aquest traç (vegeu la taula de lligades consonàntiques).
Fitxer:Oriya Dia1.gif
Algunes de les consonants agregades, altres components de lligadura i variants dels diacrítics vocàlics tenen funcions canviants:
Les consonants obertes per la part superior tenen una variant agregada del diacrític vocàlic de com a
Fitxer:Oriya_Dia2.gif
Aquest mateix petit ganxo s'utilitza en algunes lligadures consonàntiques per denotar com a primer component:
Fitxer:Oriya_Dia3.gif
La forma agregada de també s'utilitza per a la forma agregada de
Fitxer:Oriya_Dia4.gif
La forma agregada de ⟨bh⟩ serveix també com a diacrític d'altres lletres:
Fitxer:Oriya_Dia5.gif
Les formes agregades de ⟨ṇ⟩ i ⟨tu⟩ són gairebé idèntiques:
Fitxer:Oriya_Dia6.gif