LOrquestra femenina de París (1930 - 1943) va ser fundada al setembre de 1930 per la violinista Jane Evrard, que esdevindrà la primera directora dona a França. L'orquestra la formaren 25 músiques de corda, primers premis del Conservatori de París i conegudes de Jane Evrard. Va ser tramesa per l'Expansion Française de Beaux Arts.

Història miniatura|Jane Evrard|vora|234x234px

Era una orquestra íntegrament de corda, sense cap músic de vent, ja que el públic considerava desagradable i poc "femení" que les dones toquessin instruments de vent degut a la contracció que havien de fer amb els músculs facials i la inflor de les galtes que havien de fer a l'hora de tocar. Músics com ara Émile Vuillermoz, Maurice le Flem, Henri Casadesús, Susanne Demarquez, Joaquím Nin i Ernest Halffter han fet lloances considerables, assenyalant els concerts de l'orquestra com un veritable esdeveniment de la més exquisida qualitat artística.

El projecte aviat va ser molt reconegut a París, on van poder tocar habitualment a les sales Salle Gaveau, Salle du Conservatoire, Salle Pleyel i Palais Chaillot. També van realitzar nombroses gires a França i arreu d'Europa: Paris, Lille, Douai, Saint-Etienne, Lyon, Toulon, Marseille, Montpellier, a 24 ciutats d'Espanya i a 4 d'Holanda.

L'orquestra femenina de París redueix la intensitat d'assajos i concerts amb l'arribada de la Segona Guerra Mundial. El 1941, l'organització Jeune France, fundada per Pierre Schaeffer, proposa a Jane Evrard de col·laborar en un projecte educatiu als centres juvenils parisencs. L'objectiu del projecte era educar els joves desafavorits de les escoles i universitats a través d'activitats culturals com els concerts, obres de teatre...

El món de la música sota les restriccions del règim nazi va afavorir la censura de molts músics jueus. A falta de músics a les orquestres professionals es va començar a contractar a dones a les orquestres. Aquesta va ser la principal causa de la desaparició de l'Orquestra femenina de París.

Per escoltar l'Orquestra femenina de París, redirigiu-vos a aquesta pàgina web (minut 2:39): https://www.francemusique.fr/emissions/vinyle-classique/jane-evrard-la-premiere-femme-chef-d-orchestre-en-france-58974

Gira a Espanya, 1933 La gira realitzada a Espanya el 1933 va començar a Bibao. Van arribar a Barcelona van arribar al febrer, gràcies a que l'Associació Mundial de Defensa de les Dones va organitzar una sèrie de concerts per recaptar fons. En aquestes vetllades musicals, l'Orquestra Femenina de París va participar al Palau de la Música Catalana. La repercussió d'aquella gira va ajudar a la creació, el 1932, de l'Orquestra Femenina de Barcelona, dirigida per Isabel de la Calle i integrada per les membres del Conservatori Femení del barri de Gràcia. miniatura|Conservatori femení, creat durant la primera meitat del segle XX per la pianista Isabel de la Calle, al barri de Gràcia de Barcelona. miniatura|Salle du Conservatoire

Concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona L'Orquestra femenina de París va actuar al Palau de la Música Catalana de Barcelona els dies 8 i 11 de Febrer de 1933. Al concert, organitzat per l'Associació de Música da camera, només hi podien assistir els socis d'aquesta associació. En aquest concert es va interpretar el Concert per a 2 violins d'Antonio Vivaldi, Concert en mi menor de Nardini, G. F. Haendel, J. Haydn, W. A. Mozart, Pièces en Concert de Couperin, Deux gentileses de J. Bodin de Boismortier, Deux Pupazzi de Florent Schmitt, Prelude, Salut et danse de Geroge Migot, Le Voyage de Armande Polignac i Sarabanda lejana i Villancico de Joaquín Rodrigo.

Van actuar com a solistes la violinista Violette d'Ambrosio amb el Concert en mi menor de Nardini i la violinista Guerra amb el Concert per a dos violins de Vivaldi. La violoncelista Paule d'Ambrosio va interpretar el Segon Divertimento de J. Haydn i Pièces en Concert de Couperin. miniatura|Palau de la Música Catalana

Obres comissionades Durant els 9 anys que estigué en actiu l'Orquestra femenina de París, a part d'interpretar obres clàssiques de grans compositors com la Simfonia n. 6 en Fa Major "Pastoral", op. 68 de Ludwig van Beethoven, també va comissionar nombroses obres: +TítolCompositorPrélude, arioso et fughetteArthur HoneggerSix poèmes de Jean CocteauArthur HoneggerSymphonie pour cordes et trompetteArthur HoneggerTroisième symphonie pour cordesJean RivierPrélude, salut et danse (Estrena al Palau de la Música Catalana

de Barcelona, 11 de febrer 1933)George MigotCortège d'Amphitrite (Choeurs et cordes)George MigotChant de NoëlJoaquin RodrigoSarabande lointaineJoaquin RodrigoSinfoniettaAlbert RousselJaniana - symphonie pour cordesFlorent SchmittSonate à deuxMaurice JaubertIntermèdesMaurice JaubertLe triptyqueAlexandre TansmanLes danceriesMarguerite Roesges-ChampionSuite pour cordesMarguerite Roesges-ChampionTroisème concerto pour clavecin et orchestreMarguerite Roesges-ChampionValse romantiqueMarguerite Roesges-ChampionÉvocationMarguerite Roesges-ChampionValse 1930Marguerite Roesges-ChampionSuite de danses (Deux valses, cordes, harpe)Yvonne DesportesTrois chansons pour cordesMaurice RavelSérénade pour orchestre à cordesYves Daniel-LesurPetite suiteGuy RopartzConcerto grossoAlbert StoesselLa Tristesse et la joieJean BarraudJavaIvan de MaigretLes Figures de quadrilleHenri Casadesús

Referències

Bibliografia Hamer, L. (2011). Jane Evrard and the Orquestre fémenin de Paris. The Musical Times, 152 (1916), 81-100. Portier, M. (26 juliol 1936). Femmes Chef D'orchestre. La Femme de France. Lluís, N. (1933). 8 de Febrer 1933. La Publicitat. (20059), 3. Millet, L. (1933). Butlletí mensual del Oró Català. Revista musical catalana. (352), 156-157. Lluís, N. (1933). 25 de Gener 1933. La Publicitat. (054), 3.

Enllaços externs Theros, X. (21 agost 2013). El consevatorio de la Infanta. El país. Recuperat de https://elpais.com/ccaa/2013/08/21/catalunya/1377106737_970452.html Poulet, M. (2003). Jane EVRARD. Recuperat de http://www.christianpoulet.com/Mafamillemusicienne/jane.htm Chancel, J. (2018). Jane EVRARD [Radioscopie]. France: Institut National de l'audiovisuel. (1977). Recuperat de https://www.ina.fr/audio/PHY03005701 Voisin, A. (2019). Jane Evrard, la première femme chef d'orchestre en France [Vinyle classique]. France: France musique. (2018). Recuperat de https://www.francemusique.fr/emissions/vinyle-classique/jane-evrard-la-premiere-femme-chef-d-orchestre-en-france-58974

Categoria:Orquestres de França Categoria:Orquestres de cambra