Lhaecceitas o ecceïtat (del llatí per designar «essència») és un terme de l'escolàstica medieval forjat pels seguidors de Joan Duns Escot (1266-1308) per descriure un concepte que denota les qualitats discretes, propietats o característiques d'una cosa que la fa ser una cosa particular. L'haecceitas és l'«estitat» d'una persona o d'un objecte, la diferència individualitzadora que existeix entre el concepte d'«un home» i el concepte «home concret».W. H. Gardner, Gerald Manley Hopkins (1975), p. xxiii Haecceitas és una traducció literal del terme equivalent en grec τὸ τί ἐστι - «el que és»"Aristòtil, Metafísica, 1030a
Haecceitas i quidditat L'haecceitas es pot definir en alguns diccionaris tan senzillament com l'«essència» de quelcom, o com un simple sinònim de quidditat o hipokímenon. Tot i així, tals definicions priven el terme de la seva subtil distintibilitat i utilitat. Mentre que l'haecceitas es refereix a aspectes d'una cosa que fa una cosa ser particular, la quidditat es refereix a les qualitats universals d'una cosa, el seu 'valor' o els aspectes d'una cosa que pugui compartir amb altres coses i per què el pot fer formar part d'un gènere de coses.Peter Hicks, The Journey So Far (2003), p. 218
Duns Escot feu la següent distinció: Mentre termes com haecceitas, quidditat, noümen i hipokímenon evoquen l'essència d'una cosa, cadascun té subtils diferències i es refereixen a aspectes diferents de l'essència de la cosa.
El terme haecceitas va permetre a Escot de trobar un terme mig per al problema dels universals entre nominalisme i realisme.Hicks, p. 218
Charles Sanders Peirce (1839-1914) emprà el terme com referència no descriptiva d'un individu.M. A. Bertman, Humanities Insights (2007), p. 39
Referències
Categoria:Conceptes filosòfics