Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica. El dret internacional defineix els estats sobirans com aquells que tenen una població permanent, amb un territori definit, un únic govern i la capacitat per tenir relacions internacionals amb altres estats. Normalment, s'entén que un estat sobirà no depèn ni està sotmès a cap altre poder o estat.
Segons la teoria declarativa de l'estat, un estat sobirà pot existir sense ser reconegut per altres estats sobirans.Thomas D. Grant, The recognition of states: law and practice in debate and evolution (Westport, Connecticut: Praeger, 1999), chapter 1. Els estats no reconeguts sovint tenen dificultats per exercir plens poders per fer tractats o per iniciar relacions diplomàtiques amb altres estats sobirans.
Etimologia i definició Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans l'estat és la "formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies".diccionari.cat, consulta 12 de juny del 2021 Ací l'adjectiu "sobirà" vol donar-nos la noció d'independència, de lliure decisió sense retre comptes a cap més.
Els estats contemporanis es defineixen per: una població permanent un territori determinat un govern sobirà capacitat del govern a entrar en relació amb altres estats
Tot període de la història comprès, l'estat es materialitza per un governant, normalment un home degut a tota una tradició patriarcal que s'hereva de l'Edat antiga. Per sota seu, sigui o no escollit democràticament, hi ha ministres, també anomenats consellers. Cadascú representa una carpeta sobre el despatx, és a dir, un tema a controlar per tal de poder gestionar l'estat. Pot ser economia, la salut, la defensa de l'estat, etc. A la mitologia grega, cadascun d'aquests ministeris hi té associada una musa, que després es va traduir a l'escultura en unes divinitats amb atributs.
Tot seguit, es desgrana una piràmide per sota de cada ministeri amb funcionaris que reparteixen les tasques en funció de la divisó del treball. Amb la Il·lustració, el poder queda dividit en tres parts, per tal d'assegurar-se un repartiment just de la vida política. El legislatiu, el judicial i l'executiu s'administren tots sols, que vol dir que cadascun construeix la seva pròpia piràmides de funcionaris.
A tot plegat s'anomena estat. Aquesta burocràcia es dona de forma molt pronunciada a la Xina, tot i que també en trobem a l'Egipte antic o a l'antiga Mesopotàmia.
Relació estat-govern Tot i que els termes "Estat" i "govern" s'empren ben sovint indistintament, el dret internacional distingeix entre l'entitat estatal i el seu govern. Els Estats són entitats jurídiques immaterials i, tècnicament, no es corresponen a cap tipus d'organització. Normalment, però, només el govern d'un Estat pot adquirir compromisos en nom seu, com, per exemple, en el cas dels tractats internacionals.
Caracterització ontològica de l'estat La caracterització ontològica de l'estat és un tema de debat filosòfic recurrent, especialment al si mateix de l'estat, una entitat immaterial que ningú pot tocar o veure, perquè realment no existeix.
L'estat com a entitat gairebé abstracta S'ha argumentat que una raó potencial de la controvèrsia que envolta l'existència dels estats és el fet de no tenir cap lloc clar a la tradició dualista platònica sobre allò concret i abstracte. Més específicament, els objectes concrets són els qui posseeixen una posició a l'espai com al temps (i que manca als estats, perquè malgrat que els seus territoris tinguin una ubicació espacial, els estats no són pas l'equivalent al seu territori); i els objectes abstractes són els qui no tenen posició ni a l'espai, ni al temps (els estats tenen una posició de temps, perquè poden ser creats en un moment determinat i desaparèixer en un temps futur). Els objectes abstractes són tot del tot intrínsecament no-casuals, i això tampoc no és una de les característiques de l'estat, a partir del fet que poden actuar al món real i provocar o causar alguns esdeveniments (encara i així, és únicament mitjançant les accions que duen a terme els seus representants).
Per tot plegat s'ha raonat que els estats pertanyen a una tercera categoria, "gairebé abstracta", concepte que lliga amb l'àrea filosòfica de la documentalitat, una teoria ontològica que analitza la funció dels documents amb la fi d'entendre la realitat social. Els objectes gairebé abstractes, com els estats, poden ser entesos mitjançant els seus actes documentals, i poden igualment ser manipulables, tal com succeeix en assumptes derivats de les obligacions que generen els tractes, fins i tot quan desapareix la documentació degut a una guerra.
Els experts en relacions internacionals es divideixen en dues escoles diferents quant a l'opinió que genera la caracterització ontològica de l'estat: els realistes els pluralistes
Els realistes sostenen que el món és el primer dels estats i, que les relacions internacionals i la identitat de l'estat, es defineixen abans que no pas les relacions internacionals ho fan amb els altres estats. D'altra banda, els pluralistes troben que l'estat no és pas l'únic actor de les interaccions i les relacions internacionals entre estats, de forma que l'estat competeix contra alguns altres més actors.
L'estat com a "entitat espiritual" Una altra teoria sobre l'ontologia de l'estat és la que sosté que es tracta d'una entitat espiritual o "entitat mística" amb ésser propi, diferent a la trobada en alguns altres membres de l'estat. El filòsof idealista alemany Georg Hegel /1770-1831) va ser en aquest sentit el més important, potser, defensor d'aquesta teoria. La definició hegeliana de l'estat és: "la idea divina tal com existeix a la terra".
Organització política de l'estat Existeixen dues formes d'estat: La monarquia és la forma d'estat en què el cap d'estat és un monarca (rei, emperador, etc.), de manera que el càrrec és hereditari dins la família. En una monarquia absoluta el poder, d'"origen diví", resideix en el monarca. En una monarquia parlamentària el rei està sotmès a la llei, aprovada pel Parlament, representació de la sobirania nacional, la qual resideix en el poble. Una monarquia constitucional és aquella en què el rei deu obediència a la constitució. La república és la forma d'estat en què el poder resideix en el poble, que elegeix un president per sufragi directe o indirecte (elecció parlamentària, o bé a través de compromissaris).
Independentment de la forma d'estat, el règim polític pot ésser una democràcia o una dictadura. En les democràcies hi ha partits polítics que representen diferents ideologies, interessos o grups socials. En les dictadures el poder recau en una sola persona, o en una oligarquia, que apliquen la censura i la repressió política. miniatura|Al·legoria de la Pau i la felicitat de l'Estat. La Pau era la conseqüència lògica de la justícia i el bon govern i es lligava amb el concepte de florir i fer fructificar un Estat. Obra conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer
L'estat modern té tres poders: el poder legislatiu, que elabora i aprova les lleis; el poder executiu, que les aplica i que dirigeix l'administració; i el poder judicial, que interpreta les lleis i en castiga els infractors. Aquesta separació de poders fou elaborada per Montesquieu al seu L'Esprit des lois.
Extinció, desintegració o desaparició de l'estat Generalment, els Estats són entitats permanents, malgrat que sigui possible fer-los desaparèixer, vulgui ser voluntàriament o per la imposició de forces exteriors, com en el cas de les conquestes militars. Atès que els estats no són entitats jurídiques físiques, la seva extinció no es pot dur a terme mitjançant l'ús exclusiu de la força física. A la pràctica, abolir un Estat requereix un seguit d'actes judicials i socials.
Simbologia de l'estat L'estat s'ha anat dotant amb el ròssec del temps d'una simbologia i d'un protocol que ha estat alterat segons el període, la ubicació i el passat polític.
Un símbol recurrent actualment és la bandera, el blasó, el lema i l'himne. Ben sovint són símbols que provenen de l'Edat mitjana, sobretot pel que fa Europa, i van carregats de significat.
Els protocols són en aquest sentit una pràctica que va estretament relacionada amb l'estat i la religió, i que es manifesten ben aviat, a Egipte, la Xina, el Japó o Mesopotàmia mateix.
Part de la simbologia havia de servir com a forma d'identificació d'un sobirà, és a dir, com a manera de donar credibilitat, veracitat a la signatura d'un monarca. Avui la simbologia identifica més que no dona veracitat. Altres formes han anat substituït les maneres de fer antigament per reconèixer l'estat.
Classificació Tipus d'estat Segons l'estructura interna Una primera classificació dels estats fa referència a llur estructura, amb què es distingeix entre estats unitaris, d'una banda, i, de l'altra, estats d'estructura complexa, que consisteixen, generalment, en federacions o en confederacions, així com en altres tipus intermedis.
L'estat federal és la unió d'un nombre específic de territoris amb personalitat jurídica pròpia (estats federats, regions autònomes, etc.) units en un estat comú i amb institucions "federals" supremes i comunes a tots. En una federació, l'estatus autònom dels estats federats o regions autònomes que la constitueixen, normalment és establert constitucionalment i no pot ser alterat per decisió unilateral del govern central. Les federacions es conformen usualment per acord entre els estats i/o regions, encara que generalment no gaudeixen del dret a la secessió de manera unilateral; la sobirania, en darrera instància, resideix en el conjunt i no en les parts. L'estructura constitucional d'una federació es coneix com a federalisme. Sovint s'aplica a estats multinacionals, com a forma de reconeixement d'aquesta multinacionalitat (com fou el cas de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques); però també pot respondre a una filosofia d'autogovern popular al si d'un estat que es considera mononacional (com ara els Estats Units d'Amèrica), o a una combinació d'ambdós motius a què se suma una llarga tradició històrica (cas de Suïssa).
La Confederació és un estat format per acord entre estats independents i sobirans que pacten cedir part de la sobirania a les institucions comunes, tot conservant cadascun la sobirania sobre el propi territori i, sovint, forces armades i política exterior pròpies, així com el dret a abandonar la Confederació unilateralment; en la Confederació, la sobirania, en darrera instància, resideix en les parts i no pas en el conjunt. Actualment no existeix cap confederació pròpiament dita (tot i que el mot figura en la denominació oficial d'algun estat, com Suïssa), de manera que avui es tracta d'una possibilitat teòrica. Àustria-Hongria tenia força trets confederals; la fundació de l'URSS partí d'una filosofia més o menys confederalista.