William Barclay, llatinitzat com a Guillelmus Barclaius (1546-1608) fou un jurista i monarquista escocès.
És conegut com l'autor de l'obra amb el títol De regno et regali potestate adversus Buchanum, Brutum et Boucherium et reliquos Monarchomaquos libri sex (traducció del títol : Sis llibres sobre el regnat i el poder reial, contre Buchanan, Brutus i Boucher el les autres monarcòmacs).
En aquest llibre, fulmina contra tota una sèrie d'escriptors contemporanis que refusen el principi de la monarquia absoluta. Inventa la paraula «monarcòmac» que defineix com a persones propenses per demolir regnes i monarquies i convertir-les en anarquies.texte original en llatí «Qui Regna et Monarchias demoliri atque in Anarchias redigere conati sunt» Al títol s'adreça contra tres autors que van criticar la monarquia, des de punts de vista molt diferents. George Buchanan (1506-1582) - va escriure contra la tirania i que refusa una sobirania que només rau en una persona, sense garanties institucionals i sense control pel poble. El «Brutus» del títol és el pseudònim de l'autor de l'obraVindiciae contra tyrannos (1579), una obra escrita en la tradició dels hugonots calvinistes i el tercer és Jean Boucher (1548-1946), un teòleg catòlic que als seus pamflets va justificar l'assassinat del rei Enric III de França «ennemy de la Religon Catholique» per causa de les seves concessions als protestants i la seva vida afectuosa.
Referències
Categoria:Escriptors en llatí Categoria:Alumnes de la Universitat d'Aberdeen Categoria:Escriptors escocesos Categoria:Morts a Angers Categoria:Juristes britànics Categoria:Escriptors nascuts al segle XVI Categoria:Escriptors morts al segle XVII Categoria:Nascuts el 1546