miniatura|Moment magnètic. En física atòmica, el magnetó de Bohr (simbolitzat ) és una constant física de moment magnètic que rep el seu nom en honor del físic danès Niels Bohr. És la unitat natural (i el valor aproximat) per a expressar el moment dipolar magnètic de l'electró. El seu valor va ser calculat per primera vegada el 1911 pel físic romanès Ștefan Procopiu, i a l'estiu del 1913 pel físic danès Niels Bohr.
En unitats del sistema internacional es defineix com a:
i en unitats del sistema CGS com a:
en què: és la càrrega elemental, és la constant de Planck, és la massa en repòs de l'electró, és la velocitat de la llum.
En unitats del SI el seu valor és: = 9.274 009 49(80) × 10-24 J·T-1
En el sistema cegesimal d'unitats, el seu valor és aproximadament: NIST Reference on Constants, Units and Uncertainty. Robert C. O'Handley (2000). Modern magnetic materials: principles and applications. John Wiley & Sons. page 83A. Mahajan and A. Rangwala. Electricity and Magnetism, p. 419 (1989). Via Google Books. erg·G-1
En unitats atòmiques és adimensional, i el seu valor és simplement:
Expressat en electró-volts: eV·T-1
Referències
Vegeu també Magnetó nuclear.
Categoria:Magnituds electromagnètiques Categoria:Constants físiques