Bernard de Montfaucon (13 de gener de 1655, Solatge - 21 de desembre de 1741, Saint Germain des Prés) fou un monjo benedictí maurista francès, historiador, traductor, bibliògraf, paleògraf i editor de texts patrístics.
Biografia Primers anys Nascut al castell de Solatge al si d'una família de la noblesa francesa, feu els seus primers estudis al col·legi de la doctrina cristiana de Limós, tot i que poc després el seu pare Timoleon de Montfaucon li assignà un preceptor particular juntament amb els seus germans a la residència familiar del castell de Ròcatalhada, on descobrí el seu amor per la lectura.
Destinat a la carrera militar, amb disset anys entrà al cos de cadets de Perpinyà, i després de la mort del seu pare aquell mateix any, entrà com a voluntari al cos de granaders de Llenguadoc comandat pel seu parent el marquès d'Hautepoul, amb qui participà en l'exèrcit que el mariscal Turenne dirigia durant la Guerra Francoholandesa. Aconsellat pel marquès, després de dues campanyes abandonà la vida militar per tornar a Ròcatalhada, quan morí la seva mare.
Vida religiosa Fou admès com a novici al monestir de la Daurada a Tolosa, pertanyent a la Congregació de Sant Maur de l'Orde de Sant Benet, en la qual professà el 1676. Traslladat a l'abadia de Sorese i després a la de La Grassa, on passà vuit anys instruint-se en l'estudi de la filosofia, teologia, grec i història. Les seves primeres aportacions al treball escolàstic de la congregació foren la correcció de les versions llatines dels autors grecs, que cridaren l'atenció de Claude Martin; de La Grassa fou traslladat a l'abadia de Sainte-Croix de Burdeus, i d'aquí el 1687 a la de Blancs Manteaux, prop de París.
Primeres obres Durant els deu anys següents traduí la regla monàstica Typicum d'Irene Ducena, els tractats sobre mesures d'Heró d'Alexandria i la Logarique d'Aleix I Comnè, que foren inclosos a Analecta graeca,Analecta graeca, sive varia opuscula graeca hactenus non edita (1688). composta en col·laboració amb Antoine Pouget i Jacques Lopin; publicà una demostració de l'autenticitat del Llibre de Judit contra les tesis protestants que negaven el seu valor canònic,La vérité de l'histoire de Judith (1690). per la qual rebé la felicitació del bisbe Jacques-Bénigne Bossuet, i treballà en l'edició de les obres de Sant AtanasiSancti Patris nostri Athanasii archiep. Alexandrini opera omnia (1698), 3 vols. que Louis Ellies Dupin qualificà com «una obra incomparable», al temps que aprenia hebreu, siríac, samarità, copte, àrab i numismàtica.
Viatge a Itàlia La projectada edició de les obres de Sant Joan Crisòstom requeria documentació que no estava al seu abast a França, i així el maig de 1698 Montfaucon partí cap a Itàlia juntament amb Paul Brioys per investigar a les biblioteques de Milà, Mòdena, Venècia, Ravenna, Bolonya, Florència, Montecassino, i sobretot a Roma, on durant un breu període fou procurador general de la congregació davant la cort papal de Climent XI; d'aquesta època data un opuscle escrit en defensa de l'edició benedictina de Sant Agustí que tan criticada fou pels jesuïtes.Vindicias Editionis Sancti Augustini, a Benedictis adornata, adversus Epistolam Abbatis Germani (1699).
Consagració com a escriptor El 1701 tornà a París i s'establí a l'abadia de Saint Germain des Prés, casa mare de la congregació, que fou la seva residència durant la resta de la seva vida. En una edat ja madura, amb una sòlida formació i àmplia experiència, apassionat per l'estudi, constant en el treball, eloqüent i de memòria prodigiosa, frugal en els seus costums i amb una bona salut, començà el període més fecund de la seva vida envoltat per una cohort de deixebles popularment coneguts com «els bernardins», entre els quals hi havia Martin Bouquet, Jacques Martin, Simon Mopinot, Claude Devic, Joseph Vaissette, Charles de la Rue, Guillaume le Sueur, Vincent Thuillier o l'abat Prévost.
La recopilació dels sues treballs italians fou publicada l'any següent de la seva tornada a Diarium Italicum;Diarium Italicum (1702). continuà amb l'edició de les obres d'Eusebi de Cesarea, en què inclogué les de Cosme Indicopleustes i alguns opuscles de Sant Atanasi;Collectio nova patrum et scriptorum graecorum (1706), 2 vols. un complet volum titulat Palaeographia graeca sobre l'escriptura grega, la seva cal·ligrafia, taquigrafia, fórmules oficials i diplomàtiques, instruments, la seva evolució al llarg dels segles i el mètode per interpretar els manuscrits, que fou considerat el primer tractat sobre paleografia grega, equivalent al que per la llengua llatina deixés escrit Jean Mabillon;Palaeographia graeca, sive De ortu et progressu literarum graecarum (1708). la traducció del llibre de Filó d'Alexandria sobre la vida contemplativa i un assaig sobre si la comunitat dels terapeutes era cristiana o jueva;Le Livre de Philon de la vie contemplative (1709). l'edició dels Hexapla d'OrígenesHexaplorum Origenis quae supersunt, multis partibus auctiora (1713), vol. I i vol. II. i el catàleg dels manuscrits grecs de la biblioteca del canceller Pierre Séguier, que havien passat al bisbe de Metz, Henri Coislin.Bibliotheca Coisliniana, olim Segueriana (1715). miniatura|esquerra|Lluitador grec, a L'Antiquité expliquée. El 1719 el duc d'Orleans, regent durant la minoria de Lluís XV, el feu membre honorari de l'Académie des inscriptions et belles-lettres en substitució del difunt Michel Le Tellier, per a la qual escrigué diversos discursos i dissertacions breus sobre l'ús dels papirs,Dissertation sur la plante appelée papyrus, sur le papier d'Egypte, sur le papier de coton et sur celui (1720). el far d'Alexandria,Dissertation sur le Phare d'Alexandrie, sur les autres Phares bâtis depuis, & particulierement sur celui de Boulogne sur Mer (1729). cert passatge d'Heròdot,Ecrit sur un passage d'Herodote, sur lequel s'eleva une dispute littéraire (1734). antiguitats de França,Discours sur les monumens antiques: sur ceux de la ville de Paris & sur une Inscription trouvée au Bois de Vincennes (1734). RomaLes modes & les usages du siecle de Théodose-le-Grand & d'Arcadius son fils (1737). o Egipte,Observations sur les anciennes divinités de l'Egypte & sur la dorure de quelques figures Egyptiennes (1738). que foren inclosos en les memòries literàries de l'acadèmia.
Continuà l'edició de les obres completes de Sant Joan Crisòstom, que havia iniciat feia 30 anys i en trigà encara uns altres 20 en acabar;Sancti Joannis Chrysostomi opera omnia (1718-1738) 13 vols. publicà la seva obra més extensa i curiosa: L'Antiquité expliquée et représentée en figures, volums preciosament il·lustrats en què explicava els costums, religió, cerimònies, jocs, armes, indumentàries, mesures, navegació, obres públiques i objectes d'ús quotidià dels antics grecs, romans, egipcis i gals, que fou un èxit de vendes: la tirada de 1.800 exemplars s'esgotà en dos mesos;L'Antiquité expliquée et représentée en figures (1719-1724), 15 vols. i a semblança d'aquesta obra i com a continuació seva, publicà Les monuments de la monarchie françoise, una història de França des dels primers temps fins l'època d'Enric IV, que també incloïa abundants gravats.Les monuments de la monarchie françoise, qui comprenent l'histoire de France (1729-1733), 5 vols. y Trésor des antiquités de la couronne de France (1745), 2 vols.
La seva última publicació fou un catàleg de tots els manuscrits conservats a les principals biblioteques de França, Itàlia, Alemanya i Anglaterra.Bibliotheca bibliothecarum manuscriptorum nova (1739), vol. I y vol. II El desembre de 1741, amb 86 anys, morí sobtadament dos dies després de plantejar davant l'acadèmia el seu pla per a la continuació de la Monarchie françoise i la reedició del diccionari grec d'Emilius Portus.
Referències
Categoria:Benedictins francesos Categoria:Historiadors francesos Categoria:Traductors francesos Categoria:Escriptors medievals en llatí Categoria:Paleògrafs francesos Categoria:Morts a París Categoria:Persones de l'Aude Categoria:Lingüistes occitans Categoria:Escriptors francesos en llatí Categoria:Religiosos del Llenguadoc-Rosselló Categoria:Religiosos occitans Categoria:Escriptors de la regió d'Occitània Categoria:Escriptors occitans Categoria:Escriptors benedictins Categoria:Nascuts el 1655 Categoria:Morts el 1741 Categoria:Escriptors francesos del segle XVII Categoria:Escriptors nascuts al segle XVII Categoria:Escriptors morts al segle XVIII