Gianmaria Testa (1958-2016) era un cantautor piemontés en italià, assai popular a França, Itàlia, Alemanya o l'Amèrica del Nord.
Trajectòria Naixut en una família de campanyols en la qual només se parlava piemontés, Gianmaria Testa començà la sua carrera artística quan encara era el cap de l'estació de ferrocarril de Cuneo, un empleo que va mantendre fins a 2007, i programava los concerts quan los sous companys no feien vacances. Després de formar part de qualqui grups de rock, Testa obtengué lo primer premi del Festival de Cançó de Recanati de 1993, on un any pus tard coneixeriva la productora francesa Nicole Courtois, la qual produiriva lo sou primer disc, Montgolfières (1995). Lego d'un concert a l'Olympia (París), el diari Le Monde li dedicà mig full ple d'elogis.
Xu Gianmaria Testa actuà per primera vegada a Catalunya en 1999 en lo Festival de Teatre de Sitges, acompanyat per Paco Ibáñez; en 2004 actuà en L'Espai i en 2006 i 2010 en Luz de Gas, dins la programació del festival Barnasants: en aqueixa ocasió feu lo repertori de Solo dal vivo amb «Biancaluna», «Gli amanti di Roma» (los amants de Roma) o «Come al cielo gli aeroplani» (com al cel los avions) a més d'«Hotel Supramonte» de Fabrizio De André i «Miniera». El 2011 feu lo darrer concert a Espanya en la catedral de Cartagena, dins del festival Mar de Músicas, retransmés per la Radio 3: acompanyat de Piero Ponzo i Nicola Negrini, com a bis feu «Tus ojos me recuerdan» d'Antonio Machado, musicada per xu Ibáñez.
Més avant, també es dedicà al teatre, amb un homenatge a Fred Buscaglione o en col·laboració amb l'escriptor Erri De Luca.
En març de 2015, Testa tingué de cancel·lar la sua gira per Itàlia i França, mes tenia previst tornar a Espanya pel juliol i treballava en un nou disc sobre la Terra, del qual tenia la darrera cançó. Aqueix maig anuncià que havia estat diagnosticat d'un tumor. L'anada següent, lego d'uns dies ingressat al Centre de Rehabilitació Ferrero d'Alba, Gianmaria Testa morí en presència de la sua muller i del sou cunyat, Oscar Farinetti:
Lo ministre de cultura italià, Dario Franceschini, se llastimà de la mort de Testa: «Amb gran dolor he coneixut la mort prematura de Gianmaria Testa. Lo país i lo món de la música perden un extraordinari cantautor que, a través de les sues cançons, va relatar amb extrema delicadesa i poesia la sua terra i l'univers dels immigrants.» L'anada 2017, l'editora Einaudi li publicà lo llibre pòstum Da questa parte del mare —una «multibiografia», segons el prefaci d'Erri de Luca— posat en escena pel director Giorgio Gallione amb l'actor Giuseppe Cederna no només com a homenatge a Testa, sinó com a denúncia de la crisi dels refugiats a Europa.
Lo 2019 se publicà lo sou darrer disc pòstum, Prezioso, amb onze gravacions casolanes seleccionades per xa Farinetti de l'arxiu personal del cantant, entre les quals les cançons inèdites Alichino, Anche senza parlare (amb Mirabassi), Merica Merica (amb l'actor Giussepe Battiston), Povero tempo nostro i Una carezza d'amor; una revisitació de La tua voce amb la col·laboració de Bïa Krieger i Erik West-Millette; i una versió de Le plat pays de Jacques Brel traduïda a l'italià com a Questa pianura, amb Ponzo i Negrini.
Discografia
Referències
Enllaços externs
Cancioneros Gianmaria Testa, grande entre los grandes per Xavier Pintanel RTVE.esGianmaria Testa desde la Catedral
Categoria:Baixos italians Categoria:Cantautors italians Categoria:Persones de la província de Cuneo Categoria:Morts al Piemont Categoria:Morts el 2016 Categoria:Compositors italians del segle XXI Categoria:Compositors piemontesos Categoria:Cantants piemontesos Categoria:Compositors italians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1958