Temple del Sol de Konark (Oriya: କୋଣାର୍କ ସୂର୍ଯ୍ୟ ମନ୍ଦିର [koɳarkə], també Konarak) és un temple hindú del dedicat a Surya, déu del sol, (també conegut com la Pagoda Negra), situat a la localitat de Konark, a Orissa, Índia. Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1984. http://whc.unesco.org/en/list/246
Localització i etimologia Anteriorment anomenat Pagoda Negra a causa dels nombrosos naufragis que es van produir a la costa i que van utilitzar el temple com a punt de referència de navegació. Es troba a la ciutat de Konark, que també trobem anomenada "Konarak", "Konarka" o "Kanarak". Es tracta d'una ciutat històrica situada a la zona oriental de l'estat d'Orissa, a 60 quilòmetres de Buvaneswar i a la vora del golf de Bengala.
Està situat en un entorn natural, que abunda en plantacions de diversos tipus d'arbres que creixen en sòls arenosos.
La localització del temple no és una coincidència, ja que el nom de la ciutat "Konark" deriva de la unió de dues paraules del sànscrit: Kona (cantonada) i Arka (sol), de manera que és una referència al fet que el temple estigui dedicat al déu hindú de el sol.
Història El temple va ser encarregat a mitjans del per Raja Narasimha I, el rei de la dinastia Ganga de la major part d'Orissa a l'Índia Oriental, i va poder finançar el projecte gràcies al botí de guerra que va aconseguir en les seves campanyes militars contra els estats musulmans veïns. La seva planificació va durar 6 anys i 3 mesos, la seva construcció i la talla d'estàtues i relleus 12 anys i 6 mesos, fins a acabar les obres el 1258 el dia de l'aniversari del déu solar Surya.
La construcció del temple també ha estat lligada a una llegenda hindú. Segons aquesta llegenda, Samba, el fill del rei-Déu hindú Krishna, va ser maleït pel seu pare a tenir la lepra, a causa d'una falta greu (en alguns casos es diu que va cometre incest amb les seves mares, les 16.108 esposes de Krishna, i en altres es diu que l'incest no va ser comès sinó que Krishna va ser enganyat per Narada, que havia estat insultat per Samba i volia venjar-se). En qualsevol cas, Samba acaba fent penitència per 12 anys per guanyar-se el favor de Surya, el déu del sol, i aquest li acaba curant la lepra. A causa d'això, Samba va decidir erigir-li un temple a Surya com a agraïment i es diu que aquest temple és el que es troba en Kornak.
Construcció Els informes originals sobre la construcció del temple són coneguts, ja que aquests van ser copiats en un manuscrit de fulla de palma que va ser descobert a Puri, prop de Konark, el 1960 per Alice Boner. Aquests expliquen detalladament la crònica de la seva planificació i construcció, i esmenten amb freqüència als artesans i constructors, masculins i femenins, contractats, els seus salaris, com treballaven, etc.
El manuscrit comença amb el nomenament de l'arquitecte en cap, un sacerdot braman anomenat Sadaskva Samantaraya Mahaputra, i va ser qui va nomenar l'arquitecte executiu, el superintendent de les obres, el constructor en cap d'imatges, etc.
Després es va fer la purificació del ritual de la terra del recinte on s'erigiria el temple, es va delimitar la planta de l'edifici sobre la terra i es van assignar els materials als diversos grups de treballadors. Es van extreure de les seves pedreres tres tipus diferents de pedres que no s'han trobat prop del terreny i van ser col·locades en rodets i transportades per elefants cap al terreny on es construiria el temple. A mesura que el temple s'alçava, els blocs de pedra eren elevats per mitjà de politges i un sistema de palanques. En el manuscrit s'expliquen els problemes durant la construcció que va causar la mort d'alguns obrers.
Materials i estructura El temple va ser construït amb grans blocs de pedres sense morter i revestits amb calç i sorra. Per donar estabilitat a l'estructura es van col·locar espigues de ferro entre els blocs, i les articulacions van ser camuflades amb decoració superficial. Les estàtues principals i marcs de les portes estan fets de clorita; el cos del temple de condalita; i el nucli de la plataforma, escales i la major part del mur de laterita. La khondalita va ser transportada a una distància de 170 kilòmetres i conté cristalls de granat, quars i marbre, que pot ser que centellegessin quan estaven acabades d'extreure i van poder haver fet el cos del temple més espectacular.
Els blocs de pedra van ser portats de zones llunyanes i es creu que van ser traslladats per mitjà d'un canal que actualment s'ha perdut. Es van fer columnes de pedra com a elements sustentants i la majoria dels sistemes estructurals es van construir amb columnes que sustentaven les bigues principals. Per a les portes sempre es feia servir fusta i per les finestres es feien servir barres de fusta copiades en planxes de pedra perforada.
Descripció Com s'ha dit abans i com el seu nom indica, el temple estava dedicat a Surya, el déu hindú del sol, de manera que, per vincular-lo a la deïtat, es va fer en forma del vehicle que porta aquest personatge. L'estructura té la forma d'un carruatge gegant flanquejat per 24 rodes ornamentades i desplaçat per 7 cavalls distribuïts tres a nord i quatre a sud. Les rodes tallades a cada costat del temple simbolitzen, o bé els dotze mesos de l'any, o les 24 hores del dia, mentre que els cavalls representen els set dies de la setmana. Els vuit radis principals de les rodes i els vuit intermedis també podien significar la funció d'un rellotge solar.
Mesura aproximadament 30 metres d'altura però el pla original era 60, cosa que no va poder ser perquè l'estructura s'hauria caigut. L'exterior està decorat per diverses escultures, la majoria de les quals representen escenes eròtiques.
El seu estil pertany al de l'escola Kalinga, que destaca per les torres curvilínies muntades per cúpules i està directament i materialment relacionat amb el bramanisme i els sistemes de creences tàntriques.
En el seu temps s'acostumava a celebrar el cerimonial de Surya traient un carruatge adornat amb flors i passejant-lo en processó pel pati del temple.
Distribució Com molts temples indis, aquest està dividit en diverses parts. Un d'aquests és el santuari principal, també anomenat "Vimana", que estava coronat per una torre alta amb un tipus de cap de coronació anomenat "shikhara", que es va perdre al . Aquest mesura gairebé 70 metres d'altura i va ser construït juntament amb la Sala d'Audiències, "Mukhasala" o "Jahamogana", la qual mesurava uns 39 metres d'alçada i es trobava sobre una massa piramidal a l'est, i ara es troba en ruïnes. Més a l'est es troba el Saló de ball o "Natmandir", que s'eleva en una plataforma alta i avui en dia no té sostre.
Vimana El temple o santuari principal es denomina "Vimana" o "Rekha Deul" i aquest solia guardar la imatge del déu Surya al seu interior, que estava flanquejat a les capelles laterals per Danda i Pingala, o per Saturn i Yama, o per Kesava (Visnu) i Siva. Aquest estava caracteritzat per una torre curvilínia i per tenir una estructura quadrangular a l'interior malgrat tenir forma de carruatge a l'exterior. Anava a sobre d'una plataforma anomenada "Pitha" a uns 5 metres de terra, on es troben tallades les rodes i diverses escultures. A sobre hi ha una altra "pitha" superior amb una arquitectura similar a l'anterior i a l'inferior hi ha una altra "pitha" dividida en tres parts.
Jagamohana o Mukhasala És la sala d'audiències i aquesta es trobava al capdavant de la "Vimana". Era on es reunien els devots i així com el temple principal, aquesta es trobava sobre un "pitha" i tenia una estructura quadrangular a l'interior. Actualment mesura gairebé 40 metres i és la sala que millor es conserva de tot el conjunt. El sotre té una forma piramidal escalonada i es conforma per tres nivells decorats amb relleus. La part superior consistia en un "Kalasa" i un "Khwajapadma" que s'han trencat i havien de mesurar uns 6 metres d'altura, per la qual cosa es pensa que l'altura original havia de ser de 45 metres aproximadament.
Es troba en una plataforma de 4 metres d'alt i la seva escala es trobava lligada al carruatge amb set cavalls. Tenia quatre portes fetes de clorit negre i decorades d'escultures. La que es trobava a l'oest condueix al temple principal, mentre que les altres conduïen als pòrtics exteriors.
Natmandir o Naata Mandir El saló de ball es trobava en una plataforma separada de la que sostenia al "Vimana" i la sala d'audiències, però tenia una forma similar. Localment era anomenada "Bhoga Mandap", que és el nom que sol rebre el saló d'ofrenes, però com aquest conjunt no la tenia, es relacionava amb la sala de ball, a més que l'estructura s'assembla més a la d'un saló de ball que no pas un saló d'ofrenes. Estava separat del porxe a una distància de 9 metres i l'alçada de la "pitha" o plataforma sobre la qual estava construït era gairebé la mateixa a la del temple principal (5 metres).
També té quatre portes, cadascuna a un punt cardinal, i sembla que aquestes van ser construïdes tenint en compte la diferent posició zodiacal del sol, per facilitar que els raigs passessin a través de les estructures en diferents moments del dia.
Hi ha quatre trams de graons en quatre costats del Naata Mandir. Els quatre trams de graons per al passadís no semblen haver estat construïts al mateix temps, ja que una sèrie de bells motius van ser completament superposats pels últims. Només el sud no està construït contra la cara ornamental, i es pensa que és perquè possiblement aquest era el primer destinat a portar ofrenes cuinades d'un saló destinat a la cuina. Les escales portaven a una plataforma per ballar, amb quatre pilars de dos metres d'alt en les cantonades, plens de relleus.
Escultures Totes les superfícies dels murs exteriors del temple tenen relleus i escultures de figures en tot tipus de posicions sexuals. Aquestes han estat descrites com a metàfores de l'èxtasi de l'ànima humana en la seva unió amb lo diví. S'han associat a una doctrina tàntrica que va sorgir al segle VII en què es fomenta la meditació per resoldre la dualitat sexual dins de l'ànima microcòsmica. També s'ha suggerit que les talles il·lustren ritus d'orgies que es duien a terme al temple però van acabar sent suprimides pels brahmans ortodoxos.
Surya és considerat el benefactor dels humans i el progenitor de la raça humana. És possible que aquesta sigui la raó per la qual els temples dedicats a ell solen tenir escultures eròtiques. Segons un mite, ell era la font original d'amrita i és qui nodreix a la lluna.
Hi han molt pocs exemples de talles així abans del i era poc habitual veure una unió tan íntima entre l'arquitectura i l'escultura.
Escultura al Vimana Va ser una especialitat dels artesans de Konark que van construir el temple de fer la porta oriental de tal manera que va facilitar que el primer raig de Sol caigués sobre el cap del déu Sol col·locat sobre el tron del temple principal.
La zona inferior del temple està decorada amb una banda d'aproximadament 1452 elefants en diferents postures. En alguns llocs, es veu al propi Rei movent-se sobre l'esquena de l'elefant, amb els seus servents sostenint el paraigües reial (Raja-Chhatra). També es van trobar guerrers avançant sobre els elefants i els cavalls per lluitar, sostenint espases i escuts a les mans. La porta de l'entrada principal del temple està decorada amb imatges de lleons sobre elefants (Gajasimha), igual que la fila central de les parets del temple. Un altre tipus d'escultures a les parets són de lleons sobre homes (Nara-Vyala) o híbrids meitat humà i meitat serp (Naga-Mithunas), i figures masculines i femenines en diferents postures.