René Quenouille (Sarlat e la Canedat, 6 de desembre de 1884 - assassinat pels nazis a Hamburg-Rothenburgsort, 21 d'abril del 1945) era un radiòleg, polític francès i membre de la resistència contra l'ocupació nazi. El 1980 el municipi de Villeneuve-Saint-Georges (França) va dedicar-li una llar d'infants: Crèche Départementale René Quenouille i també se li ha dedicat el museu commemoratiu de l'Escola del Bullenhuser Damm a Hamburg.
Després dels seus estudis va establir-se com a radiòleg a Villeneuve-Saint-Georges el 1925. Va afiliar-se al Partit Comunista Francès i esdevenir vicebatlle del municipi. Durant l'ocupació alemanya va adherir-se, junt amb la seva esposa Yvonne, al grup de resistència Patriam Recuperare que va ajudar paracaigudistes de les Forces Aliades a fugir vers la França inocupada. El 3 de març de 1943, Quenouille, la seva esposa i dues filles seves van ser arrestats per la Gestapo. Les tres dones van ser alliberades, però René Quenouille va ser condemnat a mort a la presó de Fresnes.Iris Groschek & Kristina Vagt, «René Quenouille», «…dass du weisst, was hier passiert ist» Medizinische Experimente im KZ Neuengamme und die Morde am Bullenhuser Damm, Bremen, Ed. Temmen, 2012, pàgines 62-63, (en català: «…que sàpigues el que va passar aquí» Experiments medicals al camp de concentració de Neuengamme i l'assassinat al Bullenhuser Damm.)Uwe Bahnsen, «Das Martyrium der Kinder vom Bullenhuser Damm», Die Welt, 10 d'abril 2005, (en català: El martiri dels nens del Bullenhuser Damm)
No va ser executat immediatament i el 16 d'octubre de 1943 varen transportar-lo al camp de concentració de Mauthausen-Gusen on va tenir la funció de metge per als presoners. El 17 de juliol de 1944 va ser transferit al camp de Neuengamme i hi va ser carregat del servei de radiologia. Després de l'arribada de 20 nens que el metge SS Kurt Heissmeyer va rebre per fer els seus experiments inhumans, Quenouille va ser transferit a la Sonderabteilung Heissmeyer per atendre als nens. Tot i que aquest departament era molt secret i amagat dins del camp i en pressentir que probablement ell mai no recobrés la llibertat, va trobar una fallada a la vigilància per tal de poder ensenyar-lo al metge i presoner René Veyssière al qual va dir: «Volia que veiessis els nens, perquè poguessis un dia testimoniejar sobre llur existència i els experiments. […] Cal que hi hagi algú més almenys que en pot parlar, si jo no torno.»Christian Bernada, Les médecins de l'impossible, Paris, Editions France-Empire, 1968, pàgina 229-230
Des d'abril 1945, quan la desfeta nazi s'adverava imminent, a tot arreu d'Alemanya els SS van deixar-se portar pel pànic i van provar d'amagar els seus crims, sovint afegint crims suplementaris a la seva llarga llista d'atrocitats, conegut en alemany com els Kriegsendphaseverbrechen o crims de la fase final. Així l'ordre va arribar des de Berlín d'assassinar i fer desaparèixer els nens del Departament Heissmeyer així com tots els presoners adults que n'estaven al corrent. Per tal d'evitar rumors i testimonis nous, sota el pretext de ser transferits a Theresienstadt René Quenouille i els altres van ser transportats a l'escola abandonada del l'Bullenhuser Damm al celler de la qual tots van ser matats durant la nit del 21 al 22 d'abril de 1945.Dr. René Quenouille, Fitxa bibliogràfica al web del Museu del Bullenhuser Damm Referències
Categoria:Metges francesos Categoria:Persones de Sarlat Categoria:Comunistes francesos Categoria:Víctimes del nazisme Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Morts a Hamburg Categoria:Científics de la Nova Aquitània Categoria:Polítics de la Nova Aquitània Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes francesos Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics francesos morts al segle XX