Llista dels accidents geològics del satèl·lit de Saturn Tità. Els noms oficials d'aquests accidents són molt recents, ja que la superfície del satèl·lit ha estat desconeguda fins a l'arribada de la sonda Cassini–Huygens. Alguns d'aquests trets geològics es coneixien amb noms informals, en la següent llista estan escrits amb els noms apropiats.

Accidents relacionats amb l'albedo Els accidents relacionats amb l'albedo a Tità reben el nom de llocs sagrats del món de la mitologia i la literatura.

Accidents relacionats amb albedo brillant Accident d'albedo Coordenades Origen del nom Adirii Adiri, paradís de Melanèsia. Dilmun Dilmun, cel dels Sumeris. Quivira Quivira, ciutat llegendària d'Ameria del sud. Tsegihi Tsegihi, lloc sagrat del poble Navajo. Xanadu Xanadu, palau imaginari a l'obra de Samuel Taylor Coleridge Kubla Khan.

Accidents relacionats amb albedo fosc Accident d'albedo Coordenades Origen del nom Nom informal Aaru Aaru, paradís egipci. Aztlan Aztlán, casa mítica dels asteques. Part sud de lH jaient Belet Belet, paradís dels malais. Ching-tu Ching-tu, paradís budista. Fensal Fensal, mansió celestial de la mitologia noruega Part nord de lH jaient Mezzoramia Mezzoramia, llegenda italiana de l'oasi de felicitat d'Àfrica. Senkyo Senkyo, paradís japonès. Shangri-La Xangri-La, paradís tibetà.

Arcūs Els arcūs (singular arcus) són accidents geològics en forma d'arc de la superfície de Tità, reben el nom de deïtats de la felicitat.

Accident d'albedo Coordenades Origen del nom Hotei Arcus Hotei, déu japonès

Cràters Els cràters són cràters d'impacte de la superfície de Tità, reben el nom de deïtats de la saviesa. Accident d'albedo Coordenades Diàmetre (km) Origen del nom Nom informal Afekan 115.0 Afekan, deessa de la creació de Nova Guinea Ksa 29.0 Ksa, deu de la Nació Lakota i els oglala lakota Menrva 392.0 Menrva, deessa de la mitologia etrusca 'Circus Maximus' Selk 80.0 Selk, deessa dels egipcis Sinlap 80.0 Sinlap, esperit dels Katxin

Faculae Les faculae (en sigular facula) són punts brillants sobre la superfície del satèl·lit, reben el nom d'illes terrestres no políticament independents. Els grups de faculae reben el nom d'arxipèlags de la Terra.

Facula Coordenades Origen del nom Nom informal Antilia Faculae Antillia, Arxipèlag mitològic de l'Atlàntic Bazaruto Facula Illa de Bazaruto, illa de Moçambic Coats Facula Illa de Coats, Canadà Crete Facula Creta, illa de Grècia Elba Facula Elba, illa d'Itàlia Kerguelen Facula Illes Kerguelen, illes subantàrtiques franceses Mindanao Facula Mindanao, illa de les Filipines 'Irlanda' Nicobar Faculae Nicobar, arxipèlag de l'Índia Oahu Facula Oahu, illa de Hawaii Santorini Facula Santorini, illa de Grècia Shikoku Facula Shikoku, illa del Japó 'Gran Bretanya' Sotra Facula Sotra, illa de Noruega 'La Rosa' Texel Facula Texel, illa neerlandesa 'Manhattan' Tortola Facula Tortola, Illes Verges Britàniques 'El cargol' Vis Facula Vis, illa de Croàcia

Fluctūs Els fluctūs (en singuar fluctus) fa referència a fluxos de terra (esllavissaments). Els Fluctūs reben el nom de figures mitològiques associades a la bellesa.

Fluctus Coordenades Origen del nom Ara Fluctus Ara el bell, figura llegendària d'Armènia Leilah Fluctus Layla, deessa persa Rohe Fluctus Rohe, deessa de la mitologia Maori Winia Fluctus Winia, La primera dona de la mitologia Indonèsia

Flumina Els flumina (en singular flumen) és un tret geològic semblant a un canal excavat a terra per un líquid. Hi ha un grup de flumina a Tità amb nom.

Flumina Coordenades Origen del nom Elivagar Flumina Els Élivágar (Ones de gel), un grup de rius glaçats de la mitologia noruega Grans accidents en forma d'anell Les àmplies estructures anulars reben el nom de deïtats de la saviesa del món de la mitologia.

Accidents en forma d'anell Coordenades Origen del nom Guabonito Guabonito, deessa del mar dels Taíno Nath deessa de la saviesa en la mitologia irlandesa Paxsi deessa de la lluna i la saviesa del poble Aimara Veles déu de la mitologia eslava. Insulae Les insulae (en singular insula) són illes que es troben dins els mars de Tità. Reben el nom d'illes llegendàries.

Insula Coordenades Origen del nom Mayda Insula Mayda, Illa llegendària del nord-est de l'Atlàntic

Labyrinthi Els labyrinthi (en singular labyrinthus) reben el nom de planetes de l'obra de ficció l'univers de Dune de l'autor de la novel·la Duna Frank Herbert.

Labyrinthus Coordenades Origen del nom Sikun Labyrinthus Sikun Lacūs miniatura|Llacs de metà líquid a Tità des del Bolsena Lacus (a baix a la dreta) fins al Mackay Lacus (a dalt a l'esquerra).

Els lacūs (en singular lacus) són llacs d'hidrocarburs. Reben el seu nom a partir de llacs de la superfície terrestre.

Lacūs Coordenades Origen del nom Abaya Lacus Llac Abaya, Etiòpia Albano Lacus Llac Albano, Itàlia Atitlán Lacus Llac Atitlán, Guatemala Bolsena Lacus Llac Bolsena, Itàlia Cardiel Lacus Llac Cardiel, Argentina Cayuga Lacus Llac Cayuga, EUA Feia Lacus Llac Feia, Brasil Freeman Lacus Llac Freeman, EUA Jingpo Lacus Llac Jingpo, Xina Junín Lacus Llac Junín, Perú Kivu Lacus Llac Kivu, a la frontera entre Ruanda i la República Democràtica del Congo Koitere Lacus Koitere, Finlàndia Lanao Lacus Llac Lanao, Filipines Logtak Lacus Llac Loktak, Índia Mackay Lacus Llac Mackay, Austràlia Mývatn Lacus Mývatn, Islàndia Neagh Lacus Lough Neagh, Irlanda del Nord Ohrid Lacus Llac d'Okhrida, Macedònia del Nord i Albània Oneida Lacus Llac Oneida, EUA Ontario Lacus Llac Ontario, a la frontera entre el Canadà i els Estats Units. Sevan Lacus Llac Sevan, Armènia Sotonera Lacus Llac Sotonera, Espanya Sparrow Lacus Llac Sparrow, Canadà Towada Lacus Llac Towada, Japó Uvs Lacus Uvs Nuur, Mongòlia Vänern Lacus Vänern, Suècia Waikare Lacus Llac Waikare, Nova Zelanda

Maculae Les maculae (en singular macula) són llocs foscos de la geografia de Tità, reben noms de deïtats de la felicitat, la pau i l'harmonia.

Macula Coordenades Origen del nom Eir Macula Eir, deessa de la mitologia noruega. Elpis Macula Elpis, déu de la mitologia grega. Ganesa Macula Ganeixa, déu Hindú. Omacatl Macula Omacatl, déu de la mitologia asteca. Polaznik Macula Polaznik, déu de la mitologia eslava. Polelya Macula Polelya, déu eslau. Maria

Maria (en singular mare) són mars d'hidrocarburs de la superfície de Tità. Nom Coordenades Diàmetre (km) Origen del nom Kraken Mare 1.170 Kraken, Monstre marí nòrdic. Ligeia Mare 500 Ligeia, una de les sirenes, monstres de la mitologia grega. Punga Mare 380 Punga, els ancestre Māori dels taurons i els llangardaixos Montes Els montes (en singular mons) són muntanyes de la superfície de Tità. Reben noms de muntanyes de la Terra Mitjana de l'obra de ficció de J.R.R. Tolkien.

Mons Coordinates Named after Angmar Montes Muntanyes dAngmar Dolmed Montes Munt Dolmed Doom Mons Munt Doom Echoriat Montes Echoriath Erebor Mons Mount Erebor Gram Montes Munt Gram Irensaga Montes Irensaga Merlock Montes Muntanyes Merlock Mindolluin Montes Mindolluin Misty Montes Muntanyes Boiroses Mithrim Montes Muntanyes de Mithrim Rerir Montes Munt Rerir Taniquetil Montes Taniquetil Planitiae Les planitiae (en singular planitia) són zones planes a baixa alçada de la superfície del satèl·lit. Reben el nom de planetes de l'obra de ficció Univers Dune de Frank Herbert.

Planitia Coordendes Origen del nom Arrakis Planitia Arrakis Chusuk Planitia Chusuk Regiones Les regiones (en singular regio) són zones de la superfície de Tità marcadament diferents de les dels seus voltants. Reben el nom de deïtats de la pau i la felicitat.

Regio Coordenades Origen del nom Hotei Regio Budai, déu xinès/japonès. Tui Regio Tui, deessa de la mitologia xinesa.

Virgae Les virgae (en singular virga) són ratlles de colors. Reben el nom de déus de la pluja de diferents mitologies.

Virga Coordenades Origen del nom Bacab Virgae Bacab, déu de la pluja maia. Hobal Virga Hobal, déu de la pluja àrab. Kalseru Virga Kalseru, déu de la pluja en la mitologia dels aborígens australians. Perkunas Virgae Perkūnas, déu suprem lituà Shiwanni Virgae Shiwanni, déu de la pluja de la zuni Uanui Virgae Uanui, déu de la pluja maori

Accidents sense nom formal Com que es desconeix la natura exacta de molts accidents geològics de la superfície del satèl·lit, la majoria no tenen assignat un nom formal i es coneixen per noms informals. En la majoria dels casos, fan referència a indicacions sobre la lluentor o la foscor d'imatges infraroges utilitzades per observar la superfície a través de la boira de Tità. La sonda Cassini també ha començat a cartografiar porcions del satèl·lit mitjançant el radar. Alguns d'aquests: La falç: és una regió extensa i fosca en forma de falç identificada pel telescopi espacial Hubble. El gos i la pilota, 'el cap de drac': són zones fosques de la zona equatorial identificades pel Very Large Telescope de l'Observatori Europeu Austral (ESO), i que reben aquest nom a causa de les seva forma. El gat Si-Si: és una regió que es mostra fosca a les imatges del radar, se l'anomena pel nom que li posà la filla de l'investigador que digué que semblava un gat.

Referències

Enllaços externs USGS: Nomenclatura de Tità Enllaços de l'USGS a mapes en PDF amb la nomenclatura

Categoria:Llistes d'astronomia Categoria:Tità