Caldes de Malavella, o simplement Caldes, és una vila i municipi de la comarca de la Selva. El terme municipal, un dels més extensos de la comarca, limita amb els municipis de Riudellots de la Selva, Vilobí d'Onyar, Sils, Vidreres, Llagostera, Cassà de la Selva i Sant Andreu Salou.
Situat a la plana selvatana, entre la Costa Brava i la Serra de les Guilleries. La seva ubicació estratègica, a tocar dels principals eixos de comunicació entre Girona i la costa, ha afavorit històricament el desenvolupament del municipi, que és conegut sobretot per les seves aigües termals, un dels patrimonis naturals i culturals més singulars de Catalunya. El terme municipal combina zones agrícoles, boscos i espais naturals amb un nucli urbà que conserva un ric llegat històric i arquitectònic.
L'aigua termal és el patrimoni més característic i original de Caldes, ja que l'evolució del municipi al llarg del temps, incloent-hi la cultura artística, l'arquitectura i l'activitat econòmica, hi està estretament vinculada. Les propietats medicinals de les seves aigües ja eren conegudes en època romana, quan s'hi va establir l'assentament d'Aquae Calidae. Encara avui es conserven les termes romanes, considerades un dels conjunts termals romans més importants de Catalunya, així com diverses fonts d'aigua calenta, entre les quals destaquen la Font del Raig, la Font de la Mina i el Bullidor de la Deu. A partir del , el termalisme va impulsar la construcció de balnearis i edificis modernistes i noucentistes que han configurat la fesomia actual de la vila.
Passejar pels carrers de Caldes és recórrer diferents etapes de la seva història. A més de les restes romanes, el municipi conserva vestigis de la muralla i del castell medieval, torres de defensa, cases històriques com Cal Ferrer de la Plaça o Can Trelles, i l'església parroquial de Sant Esteve, d'origen romànic i reformada posteriorment. El patrimoni arquitectònic es completa amb edificis vinculats a l'esplendor del termalisme, com els històrics balnearis i diverses construccions residencials d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX.
L'economia local continua estretament relacionada amb l'aigua, tant pel sector termal i turístic com per l'embotellament d'aigües minerals, una activitat de gran tradició al municipi. Alhora, l'agricultura, la ramaderia i la indústria mantenen un pes rellevant en el teixit econòmic. Durant l'any, Caldes acull diverses activitats culturals, fires i esdeveniments que contribueixen a difondre el seu patrimoni històric i natural i que reforcen el seu paper com un dels principals referents del termalisme a Catalunya.
Geografia Llista de topònims de Caldes de Malavella (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Nuclis i veïnats
Demografia
Economia miniatura|Panoràmica del club de Golf PGA Catalunya, a Caldes miniatura|Ampolles d'aigua embotellada a la població
Hi ha dos balnearis que aprofiten les aigües termals del municipi en els que les aigües brollen a una temperatura de 60 °C.
La principal activitat econòmica és al sector serveis (hotels, restaurants, golf) i en la indústria dedicada a l'embotellament de les aigües termals. Hi ha tres plantes embotelladores dins del terme municipal (Malavella, Aigua Sant Narcís i Vichy Catalán). També hi ha un camp de golf de la PGA i un Pitch&Putt.
Història Gràcies al descobriment d'unes restes arqueològiques al Puig de les Ànimes, es creu que els orígens del poble de Caldes es remunten al Paleolític superior. Aquestes restes testimonien que Caldes ja era lloc de pas d'humans en el Paleolític, ja que en època de cacera es desplaçaven seguint els ramats d'animals i havien de parar a descansar en llocs on hi havia aigua. Però no és fins al , amb la romanització, que Caldes es converteix en nucli urbà. El fet de tenir aigua calenta va ser molt important perquè això succeís, així que Caldes es va convertir en una important estació termal nomenada "Aquis Voconis". Posteriorment, i amb l'estatut del dret llatí, la vila de Caldes va passar a ser municipi romà.
Aquae Calidaeː A diferència d'altres ciutats romanes que van néixer per interès militar o estratègic, podem dir que Caldes es constitueix a partir d'un interès per la salut i el lleure. La gent acudia a les termes per curar-se, ja que l'aigua de Caldes tenia qualitats curatives. El fet que se situés a prop del traçat de la Via Augusta ajudava que molts viatgers es paressin per descansar i avituallar-se. Durant l'època del cristianisme, en els segles i dC, va aparèixer una necròpoli paleocristiana entre l'actual carrer Sant Esteve i el Passeig de Ronda, als afores del que hauria estat el nucli romà.
Passen els segles i Caldes va evolucionar com les altres poblacions per arribar a l'època medieval. Durant aquesta època, l'aspecte del nucli varia una mica, ens trobem amb l'emmurallament de la vila, del qual ens queden uns panys de paret i tres torres circulars ubicades al Turó de Sant Grau. Aquí s'ubicava el castell anomenat de Caldes, que es va convertir en símbol de poder feudal: es van prohibir els banys públics utilitzats pels romans i al seu lloc es va aixecar aquest castell.
Anys més tard, els banys s'utilitzaren com a hospital per a activitats curatives.
L'altre castell anomenat de Malavella, del , es troba al turó de Sant Maurici i en la seva època era de proporcions importants. Aquí també es troba l'ermita de Sant Maurici, d'època més moderna. Aquesta ermita és d'una sola nau i es va edificar aprofitant una de les torres del castell. Actualment constitueix un lloc molt apreciat pels habitants de Caldes sent lloc de veneració, i on se celebra un concorregut aplec cada 22 de setembre.
Es pot destacar, també, que a Caldes hi va haver diferències entre l'església i la noblesa, per la qual cosa l'església romànica de Sant Esteve no forma part del nucli urbà. Està situada fora de les muralles, però amb el temps ambdues parts es van anar ajuntant a causa del creixement i es va formar una classe de petit raval.
Durant el i a causa del creixement, les activitats agràries i artesanals van cobrar importància gràcies al pas de viatgers per la Via Augusta, llavors Camí Ral.
A partir d'aquest moment, la imatge que tenim de Caldes és la d'una població rural amb aigua termal però sense explotació ni pràcticament cap altre ús de l'aigua, que l'ús personal, mentre que altres zones del nostre país a començaments del ja comptaven amb establiments particulars de banys i explotacions de tractaments terapèutics.
No és fins a la segona meitat del que Caldes es converteix lentament en vila balneària. Els brolladors que ho van fer possible estaven situats en tres turons: el Puig de les Ànimes que contenia més de dos brolladors, la font de la "Pedrera", la font Xica i la font del Fetge. En el nucli urbà, en el Puig de Sant Grau, s'ubicaven les fonts que van ser explotades tradicionalment pels veïns: els Bullidors, el raig de Sant Grau, la font de l'Hospital i la font de Sant Narcís o d'en Pla. Finalment, i molt a prop del Puig de les Moleres, la Font de la Mina o d'en Xiberta i el Raig o Rec d'en Mel, descobertes el 1829 quan es va obrir una rasa per dessecar un camp pantanós.
L'any 1840, es va construir el primer establiment de banys modern, aprofitant les aigües d'"Els Bullidors", i a més es van instal·lar altres cases de banys, petits edificis amb capacitat limitada, que seran els antecedents dels futurs balnearis del . A partir d'aquest moment amb la construcció dels grans balnearis, Caldes es consolidarà com a poble d'estiuenc i funcionarà entorn de l'activitat balneària. Aquesta activitat comporta un augment de la població procedent majoritàriament de Barcelona i, sovint, d'elevada posició social. Tot això comporta canvis dins de l'estructura de la població de Caldes. Caldes creixerà i s'expandirà entorn de l'àrea d'influència dels balnearis, on es construeixen noves edificacions (xalets, cases, torres...) d'aspecte modernista. Apareixen també altres elements com jardins, parcs i passeigs que utilitzaven els estiuejants per gaudir de la calma i tranquil·litat de la vida rural. L'estació de ferrocarril facilita l'accés i l'afluència dels visitants i és també una novetat.
A causa de la importància que cobra l'aigua, les activitats econòmiques es veuran modificades i començaran a girar al voltant de l'aigua i els estiuejants, i paral·lelament a la revitalització de l'activitat termal, s'inicia un procés de comercialització de l'aigua mineral. De tota manera, això no assolirà unes dimensions considerables fins als anys trenta. Aquests dos fets faran que aparegui una nova oferta laboral basada tant en el sector dels serveis com en la indústria embotelladora
Cultura Es conserven restes de l'antic terme romà dAquae Calidae, compostes per una piscina termal que està envoltada d'habitacles destinats a la realització dels tractaments a base d'olis. Les troballes trobades durant les excavacions de la zona s'exposen en el Museu d'Arqueologia de Catalunya, situat en Girona. Entre les peces que s'exposen es troba un cap de gos realitzat en bronze així com monedes corresponents a diversos períodes.
miniatura|Termes Romanes del Puig de Sant Grau a principis del S.XIX. Fotografia de la col·lecció d'Antoni Vila.
L'església parroquial de Sant Esteve és d'origen romànic, construïda a finals del , encara que ha estat molt modificada. Va anar una de les possessions del monestir de Sant Salvador de Breda. Té planta basilical i tres àbsides decorades amb llambordes. La portalada és renaixentista i el campanar de base quadrada.
A Sant Maurici es troben les restes de l'antic castell de Malavella. Segons una llegenda en aquesta fortalesa, citada en documents de 1057, vivia una 'mala vella', que va donar origen al topònim de la vila. Aprofitant les pedres del castell es va construir una capella dedicada a Sant Maurici. A la zona de Sant Grau es troben les restes del castell de Caldes, documentat per primera vegada en 1362. Va formar part de la baronia de Llagostera i va ser enderrocat al .
Caldes de Malavella celebra la seva festa major el primer cap de setmana del mes d'agost, i la Fira de l'Aigua el primer cap de setmana d'octubre. A més a més, cada estiu es realitzen visites teatralitzades, i periòdicament mercats i fires temàtiques.
Llocs d'interès
Una passejada al llarg de la vila equival a una passejada a través de la història; entre ruïnes romanes, restes medievals i construccions modernistes i noucentistes. Finalitzada la passejada, i amb necessitat de relaxació, les aigües del poble, de reconegudes propietats curatives, ofereixen tractaments hidroterapèutics, des de les fonts d'aigua calenta o des dels balnearis.
Termes romanes i entorn miniatura|Termes Romanes de Caldes Monument històric d'interès nacional. Són les restes més ben conservades del municipi romà dAquae Calidae, actualment Caldes de Malavella. La recuperació de les termes va començar amb les excavacions arqueològiques de Norbert Font i Sagué en el període 1897-1902. Després d'anys d'inactivitat les excavacions es van reprendre entre el 1990 i el 1993, i es van acabar entre el 2002 i el 2007, ja dins dels treballs de rehabilitació i museïtzació. Però el que hi havia abans de les primeres excavacions era molt més significatiu. Descripcions i dibuixos del 1876 i 1881 detallaven que les estances de l'ala est i el porticat d'aquell mateix costat es conservaven encara fins al sostre, que era de volta de canó. També hi havia unes altres termes romanes al Puig de les Ànimes, on destacava una piscina rectangular esglaonada de 9 per 5,76 metres.