El poder transversal, soft power en anglès, és exercir el control de les accions de les persones mitjançant elements culturals com el llenguatge, les expectatives i les imatges. El terme s'empra principalment en política, (específicament en política internacional). S'involucren tots els productes culturals possibles: música, videojocs, cinema, televisió i llibres, de ficció i no ficció. És una estratègia de persuasió i aplicació de poder desenvolupada per Joseph Nye de la Universitat Harvard. El terme apareix la primera vegada en 1990 a Bound to Lead: The Changing Nature of American Power.
Segons la definició de Nye, el poder consisteix en la capacitat d'influir el comportament dels altres amb la intenció d'aconseguir els resultats que un vol. Hi ha diferents aproximacions a l'ús del poder: una d'elles és emprar la coerció i les amenaces, mentre que una altra és l'ús d'eines d'atracció i apropació. Aquesta idea es pot contrastar amb la de hard power of "poder dur": l'ús de la coerció i el pagament. Tal com s'indica en el llibre de Nye, “quan un país aconsegueix que altres països vulguen el que ell vol podem cridar-ho coerció o poder transversal, en contrast amb el dur o d'ordenar als altres que facin el que vols”. El soft power pot ser emprat per estats així com qualsevol agent de la política internacional, com les ONG i les institucions supranacionals. Es considera la "segona cara del poder" que indirectament permet a aquests agents aconseguir els resultats desitjats. La major part de les seves fonts són propietat de les persones i grans empreses que concentren el poder, són privades i, fins i tot en una dictadura comunista, es troben fora del control del govern.
Història Nye ha desenvolupat amb més extensió el concepte a la seva obra de 2004 titulada Soft Power: The Means to Success in World Politics. Aquest mot avui en dia es fa servir extensament en relacions internacionals per part d'analistes i polítics. Per exemple, l'any 2004 Hu Jintao (l'aleshores Secretari General del Partit Comunista Xinès) en un discurs dirigit al 17è Congrés del Partit Comunista digué que Xina ha de créixer en el seu ús de soft power, mentre que Robert Gates, Ministre de Defensa dels Estats Units va parlar el mateix any de la necessitat d'augmentar el soft power americà mitjançant "un increment dramàtic de la inversió en els instruments civils de seguretat nacional: diplomàcia, comunicacions estratègiques, assistència estrangera, acció civil i reconstrucció i desenvolupament econòmic.
L'any 2010 Annete Lu, ex-vicepresidenta de Taiwan, en una visita a Corea del Sud va defensar l'ús de soft power de la República de la Xina com un model per resoldre conflictes internacionals. El general Wesley Clark ha fet servir també el terme comentant que ha donat als Estats Units "influència molt més enllà dels límits establerts per les polítiques tradicionals basades en el balanç de poder".
Eines "Un país pot obtenir els resultats desitjats en política internacional si d'altres països que, admirant els seus valors, imitant el seu exemple, aspirant el seu nivell de prosperitat i obertura, el volen seguir. En aquest sentit, és també important d'assignar propòsits i atreure d'altres en política mundial, i no tan sols forçar-los al canvi mitjançant les amenaces del poder militar o sancions econòmiques. Aquest soft power, fent que d'altres vulguin els mateixos resultats que tu, és apropiació més que no pas coerció."Nye, Joseph. Soft Power: The Means to Success in World Politics (Nova York: Public Affairs, 2004). Ch 3.
Les eines emprades pel soft power són els recursos que produeixen atracció i que sovint produeixen un consens amb els altres.Nye, Joseph. Soft Power: The Means to Success in World Politics (Nova York: Public Affairs, 2004). Nye escriu que la "seducció és sempre més efectiva que la coerció, i un bon nombre de valors com la democràcia, els drets humans i les oportunitats individuals són profundament seductores."Nye, Joseph. Soft Power: The Means to Success in World Politics (Nova York: Public Affairs, 2004).p X Angelo Codevilla ha observat que un aspecte sovint oblidat d'aquest tipus de poder és que diferents segments d'una mateixa població senten atracció i repulsió per objectes, idees, imatges o perspectives diferents.Angelo M. Codevilla, Political Warfare: A Set of Means for Achieving Political Ends, in Waller, ed., Strategic Influence: Public Diplomacy, Counterpropaganda and Political Warfare (IWP Press, 2008). El "poder tou" es troba amb problemes quan la política, la cultura o els valors produeixen repulsió en altres en lloc d'atracció.
En la seva obra, Nye descriu la dificultat dels governs a l'hora de servir-se del soft power, que seria una eina més complicada que l'ús del "poder dur" per dues raons: En primer lloc, la major part de les seves fonts es troben fora del control del govern. En segon lloc, tendeix a "funcionar indirectament moldejant l'entorn per l'acció política, i de vegades es triguen anys a aconseguir els resultats desitjats." El llibre identifica tres categories essencials de soft power: cultura, valors polítics i polítiques.Nye, Joseph. Soft Power: The Means to Success in World Politics (Nova York: Public Affairs, 2004).p X.Lord, Carnes, Public Diplomacy and Soft Power, in Waller, ed., Strategic Influence: Public Diplomacy, Counterpropaganda and Political Warfare (IWP Press, 2008.) p 59-71.
Exemples Mundialment La Unió Soviética va competir amb Estats units per influència al llarg de la Guerra Freda. Els soviètics estaven implicats en una gran campanya per a convèncer al món del atractiu del sistema comunista. En 1945, la unió soviètica fos molt efectiva en atraure a gran part d'Europa per la seua resistència davant de Hitler, també va ser-ho en zones que havien sigut colonitzades al llarg del món, per la seua oposició al Imperialisme Europeu. També emplearen un gran programa de diplomàcia pública que incluia: promocionar la seua alta cultura, radiodifusió, disseminar informació sobre l’Oest, promocionar protestes nuclears, moviments de pau i organitzacions de juventud. A pesar d'això, el seu sistema tancat i la falta de cultura popular va reduir la seua capacitat de competir amb els estats units en termes de poder trasnversal.
Alguns governs no democràtics han intentat usar la migració com a eina de soft power: Un exemple és Egipte, el qual sota la pesidencia de Gamal Abdel Nasser va entrenar i enviar centenars de mestres al llarg del món arab amb la intenció de proliferar idees anticolonialistes i antizionistes. Un altre ho es Cuba, on el programa d'internacionalisme mèdic del règim de Fidel Castro ha enviat a milers de professionals mèdics a l'estranger per a fins diplomàtics de la cultural. Els Instituts Confucius patrocinats per la Xina disposats al llarg de tot el món s'apoyen en professors xinesos per tal de reforçar el poder transversal del país a l'estranger. Més recentment, la diplomàcia de migració turca ha incluit el patrocinament de l'emigració a curt termini d'imams a Europa i Amèrica del Nord.
Després que el papa Joan Pau II visités Polònia el 1979, alguns comentaristes polítics van afirmar que la seva visita va influir en els esdeveniments contra el govern comunista de Polònia, la Unió Soviètica i finalment el comunisme, els quals promovien l'ateisme.
"El papa va guanyar aquesta lluita trascendint la política. Això és el que Joseph Nye anomena poder transversal, el poder d'atracció i repulsió. Va començar amb un enorme avantatge i el va explotar al màxim: Dirigia aquella institució que representava el contrari de la manera de vida comunista, que odiava el poble polonès. Ell mateix era polonès, però es trobava per sobre de l'abast del règim. En identificar-se amb ell, els polonesos tindrien l'oportunitat de netejar-se els compromisos que havien de fer per a viure sota el règim. I van venir amb ell per milions. Van escoltar. Els va dir que fossin bons, que no es comprometessin a si mateixos, que es mantinguessin els uns als altres, que no tinguessin por, i que Déu és l'única font de bondat, l'únic estàndard de conducta. "No tingueu por", va dir. Milions de persones van cridar en resposta: "Volem a Déu! Volem a Déu! Volem a Déu!" El règim es va acovardir. Si el papa hagués triat convertir el seu poder transversal en poder dura, el règim podria haver estat ofegat en sang. En canvi, el papa simplement va portar al poble polonès a desertar dels seus governants afirmant la solidaritat entre ells. Els comunistes van aconseguir mantenir-se com a dèspotes una dècada més. Però com a líders polítics, van acabar."
A més de la visita del papa, la radiodifusió i la propaganda nord-americana a l'Europa usada pels soviètics (particularment a Polònia) van contribuir a l'ascens del moviment “Solidaritat” i al col·lapse dels governs recolzats pels soviètics allà i en la resta de l'aliança del Pacte de Varsòvia.
Els Estats Units i Europa han estat constantment fonts d'influència i poder transversal. Alguns dels motius han sigut l'art, la literatura, la música, el disseny, la moda i fins i tot el menjar. A més, Europa i els Estats Units han afirmat sovint donar suport als drets humans i a les lleis internacional. El 2012, la Unió Europea va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau "per més de sis dècades de contribució a l'avanç de la pau i la reconciliació, la democràcia i els drets humans a Europa." El 2019, els Estats Units contenen la segona xarxa diplomàtica més gran del món, el major nombre de periodistes estrangers amb seu al país, i es converteixen en la destinació més popular per als estudiants internacionals. Les pel·lícules americanes, entre altres influències, han contribuït a l'americanització d'altres cultures.
Un punt important per al poder transversal d'Europa consisteix en el futbol i el seu abast mundial, en Estats Units els esports més destacats (com el futbol americà i el beisbol) són en gran manera impopulars a l'escenari mundial.
Àsia i més recentment la Xina han estat treballant per maximitzar el potencial del seu poder transversal, utilitzant l'admiració de cultures antigues, arts, moda i cuina. Malgrat això, la Xina es presentant-se com a defensora de la sobirania nacional, es va convertir en un problema després de la campanya aèria de l'OTAN per enderrocar al coronel Muammar Gadafi i el suport de l'OTAN als rebels a Líbia. Els xinesos també competeixen amb els Estats Units per guanyar influència a tot el Pacífic sud, no obstant això alguns comentaristes han dit que la seva recent asserció en aquesta regió ha creat una crida perquè les nacions d'aquesta regió s'alineïn amb els Estats Units i augmentar d'aquesta manera el poder transversal dels Estats Units en aquesta àrea.
El poder tou s'estén més enllà de les operacions governamentals, a les activitats del sector privat, la societat i la cultura en general.El poder tou ha guanyat influència gràcies a que aborda les disposicions preexistent de persones que cada vegada s'han tornat més actives en els seus governs. Això és cert fins i tot als països autoritaris on les persones i les institucions són cada vegada més capaces de donar forma al debat.
L'era de la informació també ha portat a l'augment dels recursos de poder transversal per a agents no estatals, principalment, a través de l'ús de mitjans de comunicació globals, i en major mesura Internet utilitzant eines com la World Wide Web, les entitatsno estatals han estat capaços d'augmentar el seu poder transversal i pressionar influint en els resultats de les polítiques. En lloc d'organitzacions de front, aquests agents no estatals poden crear organitzacions de ciberdefensa per reclutar membres i projectar la seva veu a l'escenari global.
Xina