El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs. Queden 220 dies per a finalitzar l'any.
El 25 de maig és el Dia d'Àfrica. És un dia internacional promocionat per l'ONU en record de la fundació de l'Organització per a la Unitat Africana. Organització de les Nacions Unides (ONU).
Esdeveniments Països Catalans 945 - Marganell, Bages: se signa l'acta fundacional del monestir de Santa Cecília de Montserrat. 1448 - terratrèmol amb epicentre entre Cardedeu i Llinars del Vallès, que va causar danys molt importants en nombroses poblacions (Papiol, Sentmenat, Montornès del Vallès), i a la muralla de Barcelona. 1810 - la Vall d'Aran: les tropes napoleòniques ocupen la vall (Guerra del Francès). 1899 - Últim número de Quatre gats, setmanari artístic i literari que havien creat Pere Romeu, Ramon Casas i Miquel Utrillo. 1933 - Barcelona: el Parlament de Catalunya aprova l'Estatut Interior de Catalunya, la primera forma d'autogovern des de la supressió de la Mancomunitat. 1939 - Seta: Surt el buc Sinaia, amb 1500 republicans espanyols, cap a Veracruz, Mèxic. 1938 - Bombardeig del Mercat Central d'Alacant per part de l'aviació feixista italiana amb més de 300 morts.
Resta del món 240 aC - Primer pas periheli registrat del cometa de Halley. 1521 - Worms (Sacre Imperi Romagermànic): es promulga l'edicte de Worms. S'hi proscriu Martí Luter per les seves tesis reformistes i se n'ordena l'empresonament i la crema dels seus llibres. 1810 - Revolució de Maig al Virregnat del Riu de la Plata, primera revolució que va tenir èxit al procés d'independència de Sud-amèrica. 1819 - Buenos Aires, Argentina: el Congrés de Tucumán promulga una Constitució, que serà rebutjada per les províncies. 1870 - París: s'estrena el ballet Coppélia de Léo Delibes, a la Salle Le Peletier, aleshores seu de l'Òpera de París. 1946 - Jordània: s'independitza de la Societat de Nacions. 1961 - Estats Units d'Amèrica: John F. Kennedy anuncia al Congrés el seu objectiu de fer arribar un home a la Lluna durant la dècada del 1960. 1977 - S'estrena la pel·lícula La guerra de les galàxies. 2012 - El Dragon de SpaceX es converteix en la primera nau espacial comercial que s'acobla amb l'Estació Espacial Internacional. 2020 - Minneapolis, Minnesota, EUA: George Floyd mor per l'asfixia causada per un agent de la policia municipal. El fet generarà una gran onada de protestes. 2024 - Bilbao, País Basc: el primer equip femení de futbol del FC Barcelona guanya la seva tercera Lliga de Campions. S'imposa a l'Olympique de Lió per 2 a 0 a la final.
Naixements Països Catalans 1853: Vila-seca, Tarragonès: Maria Elena Maseras i Ribera, metgessa i pedagoga catalana. Barcelona: Jaume Gustà i Bondia, arquitecte català (m. 1932). 1674 - Morella: Carles Gassulla d'Ursino, jurista, polític, dramaturg i poeta valencià. 1855, Cummertrees: Florence Dixie, viatgera i escriptora escocesa, corresponsal de guerra i feminista (m. 1905). 1893 - Buenos Aires: Rosa Estaràs i Valeri, mestra que contribuí a la renovació educativa a les Balears a principi del (m.1972). 1930 - Sabadell: Joaquim Piña i Batllevell, jesuïta català (m. 2013). 1944 - Barcelona: Carles Miralles i Solà, poeta, hel·lenista i crític literari català. 1951 - Terrassa: Dolors Puig i Gasol, enginyera tècnica i política catalana, ha estat diputada al Congrés dels Diputats. 1961 - Lleida: Núria Perpinyà i Filella, escriptora catalana. 1989 - Barcelona: Esteve Rabat i Bergada, més conegut com a Tito Rabat, pilot de motociclisme.
Resta del món 1616, Florència (Gran Ducat de Toscana): Carlo Dolci, pintor italià del Barroc (m. 1686). 1668, Tongcheng, Zongyang, Anhui (Xina): Fang Bao (1668-1749) escriptor, poeta, acadèmic i filòsof xinès durant la primera etapa de la dinastia Qing (m. 1749). 1803, Boston, Massachusetts (EUA): Ralph Waldo Emerson, assagista, filòsof i poeta estatunidenc (m. 1882). 1821, Venlo, Regne Unit dels Països Baixos: Henri Alexis Brialmont, enginyer militar i general (m. 1903). 1847, Anvers: Alphonse Goovaerts, compositor i musicòleg belga. 1865: Zonnemaire, Zelanda, Països Baixos: Pieter Zeeman, físic neerlandès, Premi Nobel de Física del 1902 (m. 1943). Nova York, EUA: John Raleigh Mott, Premi Nobel de la Pau de 1946 (m. 1955). 1913, Buford, Geòrgia: Brownie Wise, llegendària venedora i empresària, responsable de l'èxit de Tupperware (m. 1992). 1921, Bad Kissingen, Baviera (Alemanya): Jack Steinberger, químic i físic estatunidenc d'origen alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1988. 1922, Sàsser (Sardenya): Enrico Berlinguer, polític italià, secretari general del Partit Comunista Italià (PCI) des de 1972 fins a la seva mort (m. 1984). 1925: Barstow, Califòrnia: Jeanne Crain, actriu estatunidenca (m. 2003). Catània (Itàlia): Aldo Clementi, fou un compositor italià de la segona meitat del (m. 2011). Mèxic, D. F.: Rosario Castellanos, una de les escriptores mexicanes més importants del . 1929, Brooklyn, Nova York: Beverly Sills, de nom real Belle Silverman, cantant d'òpera americana (m. 2007). 1930, París: Sonia Rykiel, modista i dissenyadora francesa (m. 2016). 1938, Clatskanie, Oregon (EUA): Raymond Carver, poeta i escriptor de contes estatunidenc (m. 1988). 1953, Nova York: Eve Ensler, dramaturga, feminista i activista social estatunidenca autora d'Els monòlegs de la vagina. 1958, Woking, Anglaterra: Paul Weller, músic anglès, membre de The Jam i The Style Council. 1969, Aurora (Ohio), (EUA): Anne Heche, actriu nord-americana.
Necrològiques Països Catalans 1364 - Barcelonaː Francesca Saportella, abadessa de Santa Maria de Pedralbes de 1336 fins a la seva mort. 1881 - Barcelona: Gertrudis Castanyer i Seda, fundadora de la congregació de les Filipenses Missioneres de l'Ensenyament (n. 1824). 1895 - Tarragona: Josep Yxart i de Moragas, crític literari català (n. 1852). 1972 - Godella: Josefina Robledo Gallego, guitarrista valenciana (n. 1897). 1977 - Figueres: Maria dels Àngels Vayreda i Trullol, escriptora catalana (n. 1910). 2004 - Surrey, Anglaterraː Maria Josep Colomer –Pepa Colomer–, primera aviadora de Catalunya i tercera de l'estat. (n. 1913).
Resta del món 1312 - Roma, Estats Pontificis: Teobald de Bar, príncep-bisbe del principat de Lieja. 1607 - Florència: Maria Maddalena de' Pazzi, noble toscana, religiosa carmelita, mística i escriptora (n. 1566). 1693 - París: Madame de La Fayette, escriptora, autora de la primera novel·la històrica francesa, La princesa de Clèves (m. 1693). 1899 - San Pedro del Pinatar, Regió de Múrcia, Espanya: Emilio Castelar y Ripoll, l'últim president de la Primera República Espanyola i l'últim president del consell de Ministres (n. 1832). Thomery (By), França: Rosa Bonheur, artista francesa, animalière (pintora d'animals) i escultora. 1918 - Madrid, Espanya: Luis Foglietti Alberola, compositor valencià de sarsuela (n. 1877). 1934 - Londres, Anglaterra: Gustav Holst, compositor anglès (n. 1874). 1954 - Thai Binh (Vietnam): Robert Capa, fotògraf hongarès (n. 1913). 1981 - Sydney, Austràlia: Ruby Payne-Scott, pionera australiana en el camp de la radiofísica solar i la radioastronomia (n. 1912). 1984, Erfurt: Grete Reichardt, artista tèxtil i dissenyadora alemanya, alumna de Bauhaus. 1988 - Berlín (Alemanya): Ernst Ruska, físic i enginyer, Premi Nobel de Física de l'any 1986 (n. 1906). 1993 - Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Dan Seymour, actor estatunidenc. 2009 - Nairobi, Kenya Tajudeen Abdul-Raheem, nigerià diputat director de la Campanya del Mil·lenni de les Nacions Unides per Àfrica. 2011 - Ciutat de Mèxic: Leonora Carrington, pintora, escultora, escriptora, dramaturga i escenògrafa surrealista (n. 1917). 2015 - Nova York, Estats Units: Mary Ellen Mark, fotògrafa americana (n. 1940). 2016 - Pequín (Xina): Yang Jiang, dramaturga, escriptora i traductora xinesa, especialment coneguda per la traducció d'obres occidentals com El Quixot (n. 1911). 2018 - Barcelona: Carme Peris Lozano, il·lustradora catalana (n. 1941). 2020 - Minneapolis, EUA: George Floyd, ciutadà afroamericà mort per la policia a causa d'una asfixia injustificada (n. 1973). Londres: Edith Aron, escriptora i traductora alemanya, inspiradora de la Maga, de Rayuela (n. 1923). 2026 - Woodstock (Nova York): Sonny Rollins, saxofonista de jazz estatunidenc (n. 1930).
Festes i commemoracions Festa local de Sagàs, a la comarca del Berguedà Dia d'Àfrica Dia de l'Orgull Friqui Diada nacional georgiana Santoral Maria Auxiliadora.
Església Catòlica Sants al Martirologi romà (2011): Beda el Venerable, prevere i Doctor de l'Església; Gregori VII, papa; Maria Magdalena de Pazzi, carmelita; Magdalena Sofia Barat, fundadora de la Societat del Sagrat Cor de Jesús; Urbà I, papa; Cani d'Atella, bisbe màrtir; Dionís de Milà, bisbe; Zenobi de Florència, bisbe; Lleó de Mantenay, abat; Adelelm de Sherborne, bisbe; Gennadi d'Astorga, bisbe; Geri de Rocafort, eremita; Dionisi Ssebuggwawo, màrtir; Pere Doan Van, màrtir; Agustín Caloca Cortes i Cristóbal Magallanes Jara, sacerdots màrtirs; . Beats Gherardo Mecatti, eremita; Giacomo Filippo Bertoni, servita; Mykola Cehelskyj sacerdot màrtir. Sant Senci de Blera, eremita màrtir. Beat Bartolomeo Magi d'Anghiari, franciscà. Venerable Fabrizio Caracciolo, cofundador de l'orde dels Clergues Regulars Menors; serventa de Déu Gertrudis Castanyer i Seda, fundadora de les Filipenses Missioneres de l'Ensenyament. Venerats a l'Orde de la Mercè: sants Pere Malasanc i Joan de Granada, màrtirs mercedaris; sant Antoni Caixal, general de l'orde.
Església Copta 17 Baixans: partida de sant Epifani de Salamina.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 7 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen als sants del 12 de maig del calendari julià litúrgic: Sants Epifani de Salamina; Germà I de Constantinoble, patriarca; Pancraç de Roma, màrtir; Sabí de Xipre, arquebisbe; Polibi de Xipre, arquebisbe; Dionís de Sant Sergi, arximandrita; Hermògenes de Moscou, patriarca; Joan de Valàquia, màrtir; Teodor de Citera, monjo.
Església Ortodoxa de Geòrgia Sant Andreu apòstol.
Església d'Anglaterra Sants Beda el Venerable, erudit i historiador.
Església Episcopal dels Estats Units Beda el Venerable, prevere.
Esglésies luteranes Beda, teòleg.
Referències
25