Bernadette Peters nascuda Bernadette Lazzara, (Ozone Park, Queens, Nova York, 28 de febrer de 1948) és una actriu, cantant i autora de llibres infantils estatunidenca. Durant el transcurs d'una carrera que s'estén durant 5 dècades ha estat protagonista de teatre musical, cinema, televisió, a més de fer concerts en solitari i diversos enregistraments. És un dels intèrprets més aplaudits a Broadway, havent estat nominada fins a set vegades al Premi Tony, dels quals n'ha guanyat dos (a més d'un premi honorífic), i ha rebut nou nominacions als Premis Drama Desk, dels quals n'ha guanyat tres. Quatre dels registraments que ha protagonitzat han guanyat el Premi Grammy.
Vista per molts com la principal intèrpret dels treballs de Stephen Sondheim,Witchel, Alex. "A True Star, Looking For Places to Shine". The New York Times, February 28, 1999, p. AR5, accessed March 28, 2008 Peters és principalment remarcada pels seus papers a Broadway, incloent Mack & Mabel, Sunday in the Park with George, Song and Dance, Into the Woods, Annie Get Your Gun, Gypsy i Hello, Dolly!.
Peters va debutar a l'escenari com a actriu infantil a la dècada de 1960, i al cinema i a la televisió als 70. Va ser aplaudida pels seus primers treballs i per les aparicions a The Muppet Show, The Carol Burnett Show i d'altres programes televisius, així com per les seves aparicions en pel·lícules com Silent Movie, The Jerk, Pennies from Heaven i Annie. Durant la dècada de 1980 tornà als escenaris, on es convertiria en una de les estrelles de Broadway més conegudes durant tres dècades. Ha enregistrat sis àlbums en solitari i diversos enregistraments dels musicals on treballava; i habitualment actua en concerts en solitari. Peters segueix treballant al cinema i a la televisió, on ha estat nominada per a 3 Premis Emmy i tres Premis Globus d'Or, guanyant-ne un.
Biografia Peters va néixer en una família siciliana-americana a Ozone Park a la ciutat de Nova York, al districte de Queens, la menor de tres nens.Okamoto, Sandra. "Broadway star and Tony award winner Bernadette Peters comes to the RiverCenter Saturday" , Ledger-Enquirer (Columbus, Georgia), September 27, 2012 El seu pare, Peter Lazzara, conduïa un camió de lliurament de pa, i la seva mare, Marguerite (née Maltese), la va iniciar en el programa de televisió Juvenile Jury a l'edat de tres anys i mig. Els seus germans són la directora de càsting Donna DeSetaSiegel, Micki. "Shell of a Life", New York Post, December 27, 2012 i Joseph Lazzara."Peters Family", tcm.com, accessed April 18, 2016 Va aparèixer als programes de televisió Name That Tune i diverses vegades a The Horn and Hardart Children's Hour als cinc anys.Speace, Geri. "Bernadette Peters Biography", MusicianGuide.com, accessed February 10, 2009
El gener de 1958, als nou anys, va obtenir la seva Actors Equity Card amb el nom de Bernadette Peters per evitar els estereotips ètnics, amb el nom escènic del nom de pila del seu pare. Va debutar en la seva etapa professional el mateix mes a This Is Goggle, una comèdia dirigida per Otto Preminger que es va tancar durant les proves fora de la ciutat abans d'arribar a Nova York. A continuació, va aparèixer a la cadena de televisió NBC com a Anna Stieman a A Boy Called Ciske, una producció del Kraft Mystery Theatre, al maig de 1958, i en una vinyeta titulada "Miracle in the Orphanage", part de "The Christmas Tree", una producció de Hallmark Hall of Fame, el desembre de 1958Lux, Kevin. "Bernadette's Timeline". Bernadette Peters Broadway's Best website (2008) amb l'actor infantil Richard Thomas i les actrius veteranes Jessica D'Andy i Margaret Hamilton.Internet Movie DataBase. "The Christmas Tree". Hallmark Hall of Fame, Season 8, Episode 4, December 14, 1958 Va aparèixer per primera vegada a l'escenari de Nova York als 10 anys com a Tessie a la reestrena del New York City Center de The Most Happy Fella (1959)."Bernadette Peters. The Stars", PBS.org, accessed April 18, 2016 I En els seus anys adolescents, va assistir a l'Escola de Joves Professionals de Quintano, una escola privada ara desapareguda a la qual van assistir diverses persones famoses, com Steven Tyler.Green, Jesse. "Her Stage Mother, Herself", The New York Times, April 27, 2003, accessed March 28, 2008
Als 13 anys, Peters va aparèixer com una de les "Hollywood Blondes" i va ser suplent a "Dainty June" a la segona gira nacional de Gypsy.Green, Adam. "People are Talking about Bernadette Peters", Vogue Magazine, March 2003, p. 408–10 Durant aquesta gira, Peters va conèixer per primera vegada el seva acompanyant, director i arranjador durant molt de temps, Marvin Laird, que va ser l'assistent de direcció de la gira. Laird va recordar: «Vaig sentir-la cantar una frase estranya o dues i pensava:" Déu és una gran veu la d'aquesta nena petita,»Kanny, Mark. "Peters brings depth of talent to Heinz Hall", pittsburghtrib, March 18, 2009, accessed November 22, 2016 L'estiu següent, va interpretar Dainty June en estoc d'estiu i el 1962 va gravar. el seu primer single. El 1964, va fer de Liesl a The Sound of Music i Jenny a Riverwind al Mt. Gretna Playhouse (Pensilvania), i Riverwind de nou al Bucks County Playhouse el 1966.Homan, Henry. "Carousel a grand production for LHS in the 50s", The Lebanon Daily News, Lebanon, Pennsylvania, December 5, 2005Ruth, Jim. "History repeats itself at Gretna Playhouse", Sunday News, Lancaster, Pennsylvania, p. H1, May 5, 2002"Bucks County Playhouse History, 1966" . Bucks County Playhouse site at ralphmiller.com, accessed February 10, 2009 Després de graduar-se a l'escola secundària, va començar a treballar constantment, apareixent al Off-Broadway als musicals The Penny Friend (1966) i Curley McDimple (1967) i com a suplent a Broadway a The Girl in the Freudian Slip (1967). Va debutar a Broadway a JJohnny No-Trump el 1967, i després va aparèixer com a germana de George M. Cohan, Josie davant Joel Gray, a George M! (1968), guanyant el premi Theatre World.
La interpretació de Peters com a "Ruby" a la producció del Off-Bradway de Dames at Sea, una paròdia dels musicals dels anys trenta, li va portar l'aclamació crítica i el seu primer Premi Drama Desk. Ella havia aparegut en una versió anterior de Dames at Sea al 1966, al club de l'Off-Off-Broadway, Caffe Cino.Barnes, Clive. "Theater: Musical Pastiche of the 30's With Panache", The New York Times, December 22, 1968, p. 54Kerr, Walter. "Rudy, Ruby, Busby-and Julie", The New York Times, January 5, 1969, p. D1Crespy, p. 43 Peters protagonitzaria els seus propers treballs a Broadway: Gelsomina a La Strada (1969) i Hildy a On the Town (1971), pels quals va rebre la seva primera nominació al Premi Tony. Va interpretar a Mabel Normand a Mack & Mabel (1974), rebent una altra nominació al Tony. Clive Barnes va escriure: «Amb l'esquitxada Mack & Mabel ... la petita i contralt Bernadette Peters es converteix en una gran estrella de Broadway.»Barnes, Clive. "Mack & Mabel and Silent Film Era", The New York Times, October 7, 1974, p. 54 Tot i que no va estar gaire temps en cartell, Peters va ser distingit per elogis pels crítics, i l'àlbum del repartiment Mack i Mabel es va fer popular entre els aficionats al teatre musical. Es va traslladar a Los Angeles a principis dels anys 70 per concentrar-se en treballs de televisió i cinema.
Aparicions al cinema Peters ha aparegut en 33 llargmetratges o pel·lícules de televisió a partir del 1973, inclosa la pel·lícula de Mel Brooks de 1976 Silent Movie (per la qual va ser nominada al Premi Globus d'Or), el musical Annie (1982), El cadillac rosa (1989), la qual co-va protagonitzar al costat de Clint Eastwood, i Alice de Woody Allen (1990).
Peters va actuar al costat de Steve Martin a The Jerk (1979), en un paper que va escriure per a ella, i de nou a in Diners caiguts del cel (1981), per la qual va guanyar el Globus d'Or com a millor actriu de cinema en comèdia o musical. A Diners caiguts del cel, va interpretar a Eileen Everson, una professora convertida en prostituta. De la seva actuació a Diners caiguts del cel, John DiLeo va escriure que "no només és embrutadora com espereu, sinó que té una fortalesa interior sorprenent".DiLeo, John. "'Pennies From Heaven'". One Hundred Great Film Performances, Hal Leonard Corporation, 2002, , p. 341 Pauline Kael va escriure a The New Yorker: "Peters té misteriosament raó en tots els matisos".Kael, Pauline. The New Yorker, December 21, 1981, reprinted in Taking It All In, p. 272-278 Kael va remarcar que "Els números de ball són divertits, sorprenents i bells alhora; diversos d'ells són perfectes".Kael, Pauline. "'Pennies from Heaven (1981)'", 5001 Nights At the Movies, Macmillan, 1991, , p. 574
Peters va aparèixer amb tres generacions de la família Kirk Douglas a la pel·lícula de 2003 Coses de família, en què va interpretar a l'esposa del personatge de Michael Douglas. Al maig del 2006, va aparèixer a la pel·lícula Come le formiche (Wine and Kisses) amb F. Murray Abraham, filmada a Itàlia, interpretant una rica americana que s'implica amb una família italiana propietària d'una vinya. El DVD es va publicar el 2007 a Itàlia."Come Le Formiche 2007", July 4, 2007 Yahoo! Cinema Italia , accessed November 22, 2016 Va protagonitzar una pel·lícula titulada Coming Up Roses, interpretant una antiga actriu de comèdia musical amb dues filles. La pel·lícula, dirigida per Lisa Albright,Gans, Andrew. "Everything's "Coming Up Roses" for Bernadette Peters in New Film", Playbill, February 26, 2010 es va estrenar el 2012.Weitzman, Elizabeth. "Movie Review: 'Coming Up Roses'", New York Daily News, November 8, 2012
Papers al teatre, 1980s fins avui El 1982, Peters va tornar a l'escenari de Nova York després de vuit anys d'absència en una de les seves poques aparicions en escenaris no musicals, la producció del Manhattan Theatre Club de l'Off-Broadway de la comèdia-dramàtica Sally and Marsha,per la qual va ser nominada per un Premi Drama Desk. Després va tornar a Broadway com a Dot/Marie en el musical de Stephen Sondheim i James Lapine Sunday in the Park with George, el 1984, pel qual va rebre la seva tercera nominació al premi Tony. El crític de teatre del New York Times, Frank Rich, va qualificar la seva actuació de "radiant".Rich, Frank. "Sunday in the Park with George". The New York Times, May 3, 1984, accessed September 11, 2010 Va gravar el paper per a PBS el 1986, guanyant un Premi ACE el 1987."Sunday in the Park with George". IMDB, accessed September 11, 2010 El seu següent paper va ser "Emma" a Song and Dance, d'Andrew Lloyd Webber, a Broadway el 1985, guanyant el seu primer premi Tony a la Millor actriu en un musical. Frank Rich va escriure en un comentari d'una altra manera negatiu de l'espectacle que Peters "no té cap parell al teatre musical ara mateix".Rich, Frank. "Stage: Song and Dance, With Bernadette Peters", The New York Times, September 19, 1985, p. C19
Després va crear el paper de la bruixa a Into the Woods de Sondheim-Lapine (1987). Peters és "considerat per molts com el primer intèrpret de l'obra de [Sondheim]", segons l'escriptor Alex Witchel. Raymond Knapp va escriure que Peters "va aconseguir la seva estrella definitiva amb Sunday in the Park With George i Into the Woods."Knapp, p. 215 Sondheim ha dit de Peters: "Com pocs altres, ella canta i actua al mateix temps", diu. "La majoria dels intèrprets actuen i després canten, actuen i després canten ... Bernadette és impecable pel que fa a mi. No puc pensar en res negatiu. Peters continuà amb la seva associació amb Sondheim apareixent en un concert benèfic de Anyone Can Whistle, interpretant el paper de Fay Apple. A més, va aparèixer en diversos concerts amb l'obra de Sondheim i va actuar per a ell en la cerimònia del Kennedy Center Honors de 1993.Sandler, Adam. "Kennedy Center Honors: A Celebration of the Performing Arts", Variety, December 29, 1993, accessed July 5, 2008