Segons la Constitució Apostòlica Romano Pontifici eligendo de 1975 (II, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys. A la mort de Pau VI el 6 d'agost de 1978, hi havia un total de 130 cardenals, dels quals només 115 tenien dret d'elecció a causa de l'esmentada raó d'edat.
El 16 d'agost, mentre durava la sede vacante, va morir el cardenal Paul Yü Pin (Xina), amb la qual cosa els electors passaven a ser 114. Tots aquests cardenals van ser convocats al conclave que s'esdevingué a Roma del 25 al 26 d'agost de 1978. Tanmateix tres d'ells, els cardenals Bolesław Filipiak (Polònia), Valerian Gracias (Índia) i John Josep Wright (Estats Units d'Amèrica) no hi pogueren assistir per malaltia, de manera que els electors reunits només foren 111. Entre ells hi havia el borrianenc Vicent Enrique i Tarancón, cardenal del títol de S. Giovanni Crisostomo a Monte Sacro Alto, arquebisbe de Madrid, i el colomenc Narcís Jubany i Arnau, cardenal del títol de S. Lorenzo in Damaso, arquebisbe de Barcelona.
A la quarta votació, el segon dia de conclave, va ser elegit papa Albino Luciani, cardenal del títol de S. Marco, patriarca de Venècia, Itàlia, el qual va adoptar en nom de Joan Pau I.
Cardenals convocats Aquesta llista de cardenals convocats està ordenada per continents i dintre de cada continent per data de naixement (imprescindible per a computar els vuitanta anys). De cadascun, s'indica el bisbat suburbicari, el títol o la diaconia i l'any del consistori papal en el qual va ser promogut al cardenalat, a més dels càrrecs que ocupava (vigents, emèrits i/o anteriors).Conclave d'agost 1978 amb tots els cardenals convocats, a Catholic-hierarchy.org
Àfrica Léon-Étienne Duval (9 de novembre de 1903), cardenal del títol de S. Balbina (1965), arquebisbe d'Alger, abans bisbe de Constantina (Algèria). Stephanos I Sidarouss, C.M. (22 de febrer de 1904), cardenal-Patriarca Catòlic Copte d'Alexandria (1965), abans bisbe titular de Sas (Egipte). Owen McCann (26 de juny de 1907), cardenal del títol de S. Prassede (1965), arquebisbe de Ciutat del Cap, abans bisbe titular de Stettorio i vicari apostòlic de la mateixa arxidiòcesi (Sud-àfrica). Laurean Rugambwa (12 de juliol de 1912), cardenal del títol de S. Francesco a Ripa (1960, arquebisbe de Dar es Salaam, abans bisbe titular de Febiana i vicari apostòlic de Lower Rufera, bisbe de Rutabo i de Bukoba, successivament (Tanzània). Emmanuel Nsubuga (11 de novembre de 1914), cardenal del títol de S. Maria Nuova (1976), arquebisbe de Kampala (Uganda). Dominic Ignatius Ekandem (s./d., 1917), cardenal del títol de S. Marcello (1976), bisbe d'Ikot Ekpene i administrador apostòlic de Port-Harcourt, abans bisbe titular de Gerapoli di Isauria i auxiliar de Calabar (Nigèria). Paul Zougrana, M.Afr. (3 de setembre de 1917), cardenal del títol de S. Camillo agli Orti Sallustiani (965), arquebisbe d'Ouagadougou (Burkina Faso). Joseph Malula (12 de desembre de 1917), cardenal del títol de Ss. Protomartiri a Via Aurelia Antica (1969), arquebisbe de Kinshasa, abans bisbe titular d'Attanaso i auxiliar de la mateixa arxidiòcesi (Zaire). Hyacinthe Thiandoum (2 de febrer de 1921), cardenal del títol de S. Maria del Popolo (1976, arquebisbe de Dakar (Senegal). Victor Razafimahatratra, S.J. (8 de setembre de 1921), cardenal del títol de S. Croce in Gerusalemme (1976), arquebisbe d'Antananarivo, abans bisbe de Farafangana (Madagascar). Bernardin Gantin (8 de maig de 1922), cardenal-diaca de S. Cuore di Cristo Re (1977), president de la Comissió Pontifícia Iustitia et Pax i del Consell Pontifici Cor Unum, abans bisbe titular de Tirasa di Mauritania i auxiliar de Cotonou i arquebisbe d'aquesta mateixa arxidiòcesi, successivament (Benin). Maurice Michael Otunga (12 de gener de 1923), cardenal del títol de S. Gregorio Barbarigo alle Tre Fontane (1973), arquebisbe de Nairobi, abans bisbe titular de Tacape i auxiliar de Kisumu, bisbe de Kisii, arquebisbe titular de Bomarzo i coadjutor de la mateixa arxidiòcesi, successivament (Kenya).
Amèrica José Clemente Maurer, C.Ss.R. (13 de març de 1900), cardenal del títol de SS. Redentore e S. Alfonso in Via Merulana (1967), arquebisbe de Sucre, abans bisbe titular de Cea i auxiliar de La Paz (Bolívia). José Humberto Quintero Parra (22 de setembre de 1902), cardenal del títol de Ss. Andrea e Gregorio al Monte Celio (1961), arquebisbe de Caracas, abans bisbe titular d'Arida i coadjutor de Mérida (Veneçuela). Alfredo Vicente Scherer (5 de febrer de 1903), cardenal del títol de N. Signora de La Salette (1969), arquebisbe de Porto Alegre, Rio Grande do Sul, abans bisbe titular d'Emeria i auxiliar de la mateixa arxidiòcesi (Brasil). Pablo Muñoz Vega, S.J. (23 de maig de 1903), cardenal del títol de S. Roberto Bellarmino (1969), arquebisbe de Quito, abans bisbe titular de Ceramo i coadjutor de la mateixa arxidiòcesi (Equador). Paul Émile Léger, P.S.S. (26 d'abril de 1904), cardenal del títol de S. Maria degli Angeli (1953), arquebisbe de Mont-real (Canadà). John Joseph Carberry (31 de juliol de 1904), cardenal del títol de S. Giovanni Battista de' Rossi a Via Latina 1969), arquebisbe de St. Louis, Missouri, abans bisbe titular d'Elide i coadjutor i després sede plena de Lafayette, Indiana, i bisbe de Columbus, Ohio, successivament (Estats Units). Maurice Roy (25 de gener de 1905), cardenal del títol de Ns. Signora del SS. Sacramento e Ss. Martiri Canadesi (1965), arquebisbe de Quebec, abans bisbe de Trois-Rivières i vicari general castrense, successivament (Canadà). George Bernard Flahiff, C.S.B. (26 d'octubre de 1905), cardenal del títol de S. Maria della Salute a Primavalle (1969), arquebisbe de Winnipeg, Manitoba (Canadà). Octavio Antonio Beras Rojas (16 de novembre de 1906), cardenal del títol de S. Sisto (1976, arquebisbe de Santo Domingo i vicari general castrense, abans bisbe titular d'Eucaita i coadjutor de la mateixa arxidiòcesi (República Dominicana). Raúl Silva Henríquez, S.D.B. (27 de setembre de 1907), cardenal del títol de S. Bernardo alle Terme Diocleziane (1962), arquebisbe de Santiago, abans bisbe de Valparaíso (Xile). John Francis Dearden (15 d'octubre de 1907), cardenal del títol de S. Pio X alla Balduina (1969), arquebisbe de Detroit, Michigan, abans bisbe titular de Sarepta i coadjutor de Pittsburgh, Pennsilvània, i bisbe sede plena d'aquesta mateixa diòcesi, sucessivament (Estats Units). John Patrick Cody (24 de desembre de 1907), cardenal del títol de S. Cecilia (1967), arquebisbe de Chicago, Illinois, abans bisbe titular d'Apollonia i auxiliar de St. Louis, Missouri, bisbe coadjutor de Kansas City (Missouri), arquebisbe titular de Bostra i coadjutor de Nova Orleans, Louisiana i arquebisbe d'aquesta darrera arxidiòcesi, successivament (Estats Units). Aníbal Muñoz Duque (3 d'octubre de 1908), cardenal del títol de S. Bartolomeo all'Isola (1973), arquebisbe de Bogotà i vicari general castrense, abans bisbe de Socorro y San Gil, bisbe de Bucaramanga, arquebisbe de Nueva Pamplona, administrador apostòlic sede plena de Bogotà i bisbe coadjutor d'aquesta darrera arxidiòcesi, successivament (Colòmbia). Mario Casariego y Acevedo, C.R.S. (13 de febrer de 1909), cardenal del títol pro illa vice de S. Maria in Aquiro (1969), arquebisbe de Guatemala, abans bisbe titular de Pudenziana i auxiliar i posteriorment arquebisbe titular de Perge i coadjutor, sempre de la mateixa arxidiòcesi (Guatemala). John Joseph Wright (18 de juliol de 1909), cardenal del títol de Gesù Divin Maestro alla Pineta Sachetti (1969), prefecte de la Congregació per al Clergat, abans bisbe titular d'Egea i auxiliar de Boston, Massachusetts, bisbe de Worcester, Massachusetts, i bisbe de Pittsburgh, Pennsilvània, successivament. No assistí al conclave per motius de salut (Estats Units). Timothy Manning (15 de novembre de 1909), cardenal del títol de S. Lucia a Piazza d'Armi (1973), arquebisbe de Los Angeles, Califòrnia, abans bisbe titular de Lesvi i auxiliar de Los Angeles, bisbe de Fresno, Califòrnia, i arquebisbe de Carpi i coadjutor de Los Ángeles (Estats Units). José Salazar López (12 de gener de 1910), cardenal del títol de S. Emerenziana a Tor Fiorenza (1973), arquebisbe de Guadalajara, Jalisco, abans bisbe titular de Prosiade i coadjutor de Zamora, Michoacán, i bisbe sede plena d'aquesta darrera diòcesi (Mèxic). John Joseph Krol (26 d'octubre de 1910), cardenal del títol pro illa vice de S. Maria della Mercede e S. Adriano (1967), arquebisbe de Filadèlfia, Pennsilvània, abans bisbe titular de Cadi i auxiliar de Cleveland, Ohio (Estats Units). Juan Carlos Aramburu (12 de febrer de 1912), cardenal del títol de S. Giovanni Battista dei Fiorentini (1976), arquebisbe de Buenos Aires, abans bisbe titular de Platea i auxiliar de Tucumán, bisbe sede plena i arquebisbe de Tucumán, i arquebisbe titular de Torri de Bizancena i coadjutor de Buenos Aires (Argentina). Avelar Brandão Vilela (13 de juny de 1912), cardenal del títol de Ss. Bonifacio ed Alessio (1973), arquebisbe de Salvador de Bahia, abans bisbe de Petrolina, Pernambuco, i arquebisbe de Teresina, Piauí, successivament (Brasil). Agnelo Rossi (4 de maig de 1913), cardenal del títol de Gran Madre di Dio (1965, prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles, abans bisbe de Barra do Pirai, Rio de Janeiro, arquebisbe de Riberão Preto i arquebisbe de São Paulo, successivament (Brasil). Juan Landázuri Ricketts, O.F.M. (19 de desembre de 1913), cardenal del títol de S. Maria in Aracoeli (1962), arquebisbe de Lima, abans bisbe titular de Roina i coadjutor de la mateixa arxidiòcesi (Perú). Humberto Sousa Medeiros (6 d'octubre de 1915), cardenal del títol de S. Susanna (1973), arquebisbe de Boston, Massachusetts, abans bisbe de Brownsville, Texas (Estats Units). Raúl Francisco Primatesta (14 d'abril de 1919), cardenal del títol de Beata Vergine Addolorata a Piazza Buenos Aires, arquebisbe de Córdoba, abans bisbe titular de Tanais i auxiliar de La Plata i bisbe de San Rafael, successivament (Argentina). Eugênio de Araújo Sales (8 de novembre de 1920, cardenal del títol de S. Gregorio VII (1969), arquebisbe de Salvador de Bahia, abans bisbe titular de Tibica i auxiliar i després administrador apostòlic de Natal, Rio Grande do Norte, i administrador apostòlic de la seva actual arxidiòcesi, successivament (Brasil). Eduardo Francisco Pironio (3 de desembre de 1920), cardenal-diaca de Ss. Cosma e Damiano (1976), abans bisbe titular de Ceciri i auxiliar de La Plata i bisbe de Mar del Plata (Argentina). Terence James Cooke (1 de març de 1921), cardenal del títol de Ss. Giovanni e Paolo (1969), arquebisbe de Nova York i vicari castrense, abans bisbe titular de Suma i auxiliar de la mateixa arxidiòcesi (Estats Units). Paulo Evaristo Arns, O.F.M. (14 de setembre de 1921), cardenal del títol de S. Antonio da Padova in Via Tuscolana (1973, arquebisbe de São Paulo, abans bisbe titular de Respetta i auxiliar d'aquesta arxidiòcesi (Brasil). Luis Aponte Martínez (4 d'agost de 1922), cardenal del títol de S. Maria della Provvidenza a Monte Verde (1973), arquebisbe de San Juan de Puerto Rico, abans bisbe titular de Lares i auxiliar de Ponce, coadjutor i després bisbe sede plena d'aquesta diòcesi (Puerto Rico). Aloisio Lorscheider, O.F.M. (8 d'octubre de 1924), cardenal del títol de S. Pietro in Montorio (1976), arquebisbe de Fortaleza, Ceará, abans bisbe de Santo Angelo, Rio Grande do Sul (Brasil). William Wakefield Baum (21 de novembre de 1926), cardenal del títol de S. Croce in Via Flaminia (1976), arquebisbe de Washington DC, abans bisbe de Springfield-Cape Girardeau, Missouri (Estats Units).
Àsia Joseph-Marie Trinh-Nhu-Khuê (11 de desembre de 1898), cardenal in pectore (1976) i del títol de S. Francesco da Paola ai Monti (1976), arquebisbe de Hanoi, abans bisbe titular de Sinao i administrador apostòlic de la mateixa arxidiòcesi (Vietnam).