miniatura|Camp de refugiats sirians a la frontera turca miniatura|Camp de refugiats, Beirut miniatura|Camp de refugiats d'Um Piam a Tailàndia (2009)) miniatura|Participants en la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats: Un refugiat (segons defineix a l'article 1A de la Convenció de 28 de juliol de 1951 relativa a l'estatut dels refugiats de les Nacions Unides) és una persona que es troba fora del país d'origen, o bé on hi resideix habitualment, a causa d'un desastre natural, fugí d'una guerra o d'un temor fonamentat de persecució per raons d'ètnia, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social o opinions polítiques, i que no pot o no vol reclamar la protecció del seu país per a poder tornar-hi. La Convenció de 1951 relativa a l'estatut dels refugiats
Concepte El concepte de refugiat es va expandir gràcies al Protocol de la Convenció de 1967 i les convencions regionals d'Àfrica i Amèrica Llatina per a incloure que havien fugit de la guerra i d'altres persecucions violentes al seu país. Les dones i nens refugiats representen una subsecció addicional dels refugiats que calen d'una atenció especial.
El 1951 l'Organització de les Nacions Unides defineix al refugiat com la persona que:
El terme refugiat és sovint usat per a incloure persones desplaçades que podien quedar al marge de definició legal en la Convenció, o bé perquè havien deixat els seus països a causa d'una guerra i no per la por a persecució, o perquè havien estat forçats a emigrar a l'interior dels seus països. La Convenció que regula els aspectes propis dels problemes dels refugiats a l'Àfrica, adoptada per l'Organització per a la Unitat Africana el 1969, utilitza una definició més àmplia de la Convenció, incloent-ne les persones que van deixar els seus països d'origen no sols a causa de la persecució, sinó també a causa d'actes d'agressió exteriors, ocupació, dominació per potències estrangeres o greus pertorbacions de l'ordre públic.
Els refugiats foren definits com a grup legal en resposta a la gran quantitat de persones que fugien d'Europa de l'Est després de la Segona Guerra Mundial. L'agència internacional encarregada de coordinar la protecció dels refugiats és l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), que va comptar 8,4 milions els refugiats arreu del món a principis de 2006. Aquesta ha estat la xifra més baixa des de 1980.Refugees by Numbers 2006 edition, UNHCR La principal excepció són els 4.600.000 refugiats palestins sota l'autoritat de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA), que són l'únic grup que té reconegut l'estatut de refugiat també als seus descendents d'acord amb la definició anterior.
El Comitè dels EUA per als Refugiats i Immigrants xifra un total de 62 milions els refugiats arreu del món i estima que hi ha més de 34 milions desplaçats per la guerra, inclosos els desplaçats interns, que romanen dins les fronteres nacionals. La majoria dels refugiats que abandonen el seu país demanen asil als països veïns. Les "solucions duradores" per a les poblacions de refugiats, definides per l'ACNUR i pels governs, són les següents: la repatriació voluntària al país d'origen, la integració al país d'asil i el reassentament en un tercer país.Framework for Durable Solutions for Refugees and Other Persons of Concern, Grup Central de l'ACNUR sobre solucions duradores, maig de 2003, p. 5
El 31 de desembre de 2005 els països amb major nombre de refugiats són l'Afganistan, l'Iraq, Myanmar, Sudan i els territoris palestins. El país amb el major nombre de desplaçats interns és Sudan, amb més de 5 milions. A partir de 2006, amb 800.000 refugiats i desplaçats interns, Azerbaidjan era el país amb població de desplaçats interns més alta del món.Education in Azerbaijan. UNICEF.
Història miniatura|Una refugiada armènia i el seu fill miniatura|Un milió d'armènics abandonaren Turqiia entre 1915 i 1923 per a fugir del genocidi. La idea o concepte que una persona que cercava refugi en un lloc sagrat no podia ser capturat sense sanció divina era ja familiar entre els antics grecs i egipcis. Tanmateix, el dret a cercar asil en una església o qualsevol altre lloc sagrat fou codificat per primer cop en la llei d'Ethelbert de Kent vers l'any 600. Durant l'edat mitjana es van dictar lleis similars arreu d'Europa. El concepte d'exiliat polític, força relacionat, també té una llarga història: Ovidi fou enviat a Tomis, Voltaire es va exiliar a Anglaterra. La Pau de Westfàlia de 1648 significà el reconeixement de la sobirania entre les diferents nacions signants. No obstant això, no va ser fins a l'arribada del nacionalisme romàntic del quan va guanyar força i significat el concepte «país de nacionalitat» i es requeria la presentació d'identificació per a travessar la frontera.
El terme «refugiat» sovint és aplicat amb efectes retroactius a grups que es troben en situacions delimitades per la convenció de 1951. Per exemple, després de l'Edicte de Fontainebleau de 1685 pel que es va prohibir el protestantisme a França, centenars de miliers d'hugonots marxaren a Anglaterra, Països Baixos, Suïssa, Sud-àfrica, Alemanya i Prússia. Les onades de progroms que sacsejaren l'Imperi Rus al pas del al provocaren l'emigració de dos milions de jueus entre 1881 i 1920. Simultàniament, durant el una bona part dels pobles musulmans (Muhacir) que habitaven els Balcans, el Caucas, Crimea i CretaEs calcula que el 45% dels habitants de l'illa eren musulmans s'aixoplugaren a l'actual Turquia, conformant-ne l'actual país.Justin McCarthy, Death and Exile: The Ethnic Cleansing of Ottoman Muslims, 1821-1922, (Princeton, N.J: Darwin Press, c1995 Durant les Guerres balcàniques de 1912-1913 unes 800.000 persones hagueren d'abandonar la seva llar.Greek and Turkish refugees and deportees 1912-1924 . Universiteit Leiden. Alguns d'aquests grups foren considerats oficialment com a refugiats després de la Primera Guerra Mundial.
Societat de Nacions (SDN) La primera coordinació internacional sobre els refugiats arribà amb el nomenament per part de la Societat de Nacions del primer Alt Comissionat per als Refugiats, Fridtjof Nansen. Aquesta Comissió fou creada el 1921 per tal d'ajudar al gairebé un milió i mig de refugiats provocats per la Revolució Russa i la següent guerra civil (1917–1921),"Transactions of the American Philosophical Society". American Philosophical Society, James E. Hassell (1991). p.1. molts d'ells aristòcrates fugint del govern comunista. El 1923 el mandat de la comissió fou aixamplat per tal d'incloure el més d'un milió d'armenis que havien fugit de l'Àsia Menor turca entre 1915 i 1923 (genocidi armeni. Uns anys més tard el mandat fou aixamplat per tal d'incloure els refugiats assiris i turcs.
L'intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923) va implicar al voltant de dos milions de persones, la majoria convertits en refugiats forçats i privats de iure de la seva nacionalitat de segles, en un tractat promogut i supervisat per la comunitat internacional com a part del Tractat de Lausana.
El Congrés dels Estats Units aprovà el 1921 la Llei de Quotes d'Emergència i el 1924 la Llei d'Immigració Johnson-Reed, que tenia com a finalitat restringir encara més l'entrada d'emigrants d'Europa meridional i oriental, especialment jueus, italians i eslaus, que havien començat a entrar en gran nombre a partir de la dècada de 1890.Old fears over new faces, The Seattle Times, September 21, 2006 La majoria de refugiats europeus (principalment jueus i eslaus) que fugien de Stalin, dels nazis i de la Segona Guerra Mundial els fou prohibida l'entrada als Estats Units.
El 1930 es va establir l'Oficina Internacional Nansen pels Refugiats com a successora de l'Alt Comissionat per a Refugiats, i que entre les seves principals fites fou l'establiment del passaport Nansen per als refugiats, cosa que li va fer merèixer el Premi Nobel de la Pau de 1938. L'Oficina Nansen s'enfrontà a problemes com la manca de finançament, l'augment del nombre de refugiats, i la falta de cooperació per part d'alguns Estats membres, cosa que li va restar èxit. No obstant això, aconseguí que catorze nacions ratifiquessin la Convenció de Refugiats de 1933, una solució ràpida i relativament modesta, antecedent de carta dels drets humans, i assolí assistència per al voltant d'un milió de refugiats arreu del món.The Nobel Peace Prize 1938: Nansen International Office for Refugees, Nobelprize.org
miniatura|Nens preparats per a ser evacuats d'Espanya durant la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939.
L'arribada al poder del nazisme va provocar un fort increment en el nombre de refugiats d'Alemanya, de tal manera que el 1933 la Societat va crear l'Alta Comissió per a Refugiats d'Alemanya. El 4 de juliol de 1936 es va signar un acord sota els auspicis de la SDN que definia refugiat provinent d'Alemanya com a "qualsevol persona que estava establart en aquest país, que no posseís cap altra nacionalitat que l'alemanya i respecte de les quals s'estableix que de fet o de dret no gaudeix de la protecció del Govern del Reich"(article 1)Text de League of Nations Treaty Series, vol. 171, p. 76-87. El mandat d'aquesta Alta Comissió fou expandit per tal d'incloure als refugiats d'Àustria i de Sudetenland. Des de l'1 d'octubre de 1938 uns 150.000 txecs foren desplaçats quan l'exèrcit alemany envaí Txecoslovàquia segons el que establia l'acord de Múnic.Forced displacement of Czech population under Nazis in 1938 and 1943, Radio Praga
El 31 de setembre de 1938 tant l'Oficina Nansen com l'Alta Comissió foren dissoltes i substituïts per l'Oficina de l'Alt Comissionat per als Refugiats sota la protecció de la SDN. Això va coincidir amb l'arribada a França de nombrosos refugiats republicans després de ser derrotats pels franquistes en la Guerra Civil espanyola.Spanish Civil War fighters look back
Segona Guerra Mundial i l'UNRRA El conflicte i la inestabilitat política durant la Segona Guerra Mundial provocaren grans quantitats d'emigrats forçats (vegeu l'evacuació i expulsió durant la Segona Guerra Mundial). En acabar la guerra hi havia a Europa més de 400 milions de refugiats. El 1943, els Aliats van crear l'Administració de Socors i Rehabilitació de les Nacions Unides (UNRRA) per tal de proporcionar ajuda a les zones alliberades de les potències de l'Eix, incloent parts d'Europa i Xina. Això incloïa el retorn de més de set milions de refugiats, comunament coneguts com a persones desplaçades, al seu país d'origen i l'establiment de campaments de persones desplaçades per a un milió de refugiats que es negaven a ser repatriats.
En els últims mesos de la Segona Guerra Mundial uns cinc milions de civils alemanys de les regions alemanyes de Prússia Oriental, Pomerània i Silèsia van fugir de l'ofensiva de l'Exèrcit Roig i es van convertir en refugiats a Mecklenburg, Brandenburg i Saxònia. Després de la capitulació de la Wehrmacht el maig de 1945 els aliats van ocupar Alemanya en les fronteres reconegudes el 31 de desembre de 1937, segons l'acordat en la Declaració de Berlín de 5 de juny de 1945. Des de la primavera de 1945 els polonesos havien forçat enèrgicament l'expulsió dels alemanys d'aquestes províncies en un programa de neteja ètnica. Quan els aliats es van reunir a Potsdam el 17 de juliol de 1945 en la Conferència de Potsdam s'hagueren d'enfrontar a una situació caòtica amb els refugiats. El 2 d'agost de 1945, es va establir el protocol de Potsdam. L'article IX posava una quarta part del territori d'Alemanya sota l'administració provisional de Polònia i l'article XIII va ordenar que els alemanys ètnics de Polònia, Txecoslovàquia i Hongria fossin transferits a Alemanya Occidental d'una manera "ordenada i humana".