Comarques de Catalunya L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà novament aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès i el 3 de maig del 2023, el Lluçanès. El 17 de juny de 2023 Biosca i Torà van passar definitivament a formar part del Solsonès i el 29 de juny Sant Feliu Sasserra va tornar al Bages. El 30 de juliol de 2025 Aiguafreda va adscriure's a Osona provinent del Vallès Oriental.
Actualment, Catalunya està dividida en 43 entitats: 42 comarques, cadascuna administrada pel seu consell comarcal amb l'excepció del Barcelonès on el consell comarcal va ser suprimit el 2019, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran. Sovint es fa servir la simplificació de «43 comarques» (malgrat que l'Aran no és pas una comarca), que permet agrupar informacions equivalents utilitzant una única denominació.
Història Els romans van anomenar civitates els principals poblats ibers i al seu territori d'influència. El nom d'algunes d'aquelles tribus ha perdurat en la denominació del territori: Ceretans (Cerdanya), bergistans (Berguedà), ausetans (Osona).
Sota l'estructura administrativa romana, la província Tarraconense va ser dividida en convents jurídics. El convent de Tàrraco es corresponia aproximadament a l'actual Catalunya, sense la plana de Lleida i amb el Maestrat. Plini el Vell diu que al convent de Tàrraco hi havia 42 civitates, que venien a ser demarcacions territorials. Les denominacions que han perdurat com a comarcals són: gerundenses (Gironès), segarrensis (Segarra), a més del territorium tarraconensis (Camp de Tarragona i Tarragonès).
En l'època visigoda, es van constituir les seus episcopals al voltant de les principals ciutats mantenint una cohesió del seu territori. Entre altres: Bàrcino (que inclouria l'actual Barcelonès i les parts més properes a aquesta del Vallès Baix Llobregat i Maresme), Emporiae (Empordà tot i que l), Orgellia (Bisbat d'Urgell).
L'establiment de tot un seguit de comtats fronterers a la Gòtia per part de l'Imperi Carolingi va portar un règim feudal amb dominis senyorials variables estructurats en comtats, vescomtats i altres senyorius menors. A més de les denominacions ja tradicionals, apareixen els comtats del Rosselló, Pallars o Ribagorça.
Durant l'edat mitjana sorgeix la denominació de comarca com a sinònim de marca, terra fronterera, i es consolida com a denominació popular. A partir del 1600 alguns escriptors descriuen el Principat de Catalunya per comarques. Pere Gil (1551-1622) diu «Tot Catalunya pot dividir-se en vint-i-set parts, o climes, o comarques, o parts de terra». Andreu Bosch (1628) diu «Tota sa terra es divideix en quaranta-vuit parts». Josep Aparici (1708) anota trenta comarques: «Catalunya és coneguda per la seva repartició en comarques».Pau Vila, La divisió territorial de Catalunya (1937),
Políticament, el concepte de comarca no apareix fins a l'últim quart del . El catalanisme polític va manifestar el seu rebuig a la divisió provincial de 1833 plantejant com a alternativa una organització en comarques. El 1882, el projecte de Constitució per a l'Estat Català elaborat al Congrés Federal Regionalista propugnava una divisió en comarques. El 1892, la cinquena de les Bases de Manresa declarava: «La divisió territorial sobre la qual es desenrotlla la gradació jeràrquica dels poders governatiu, administratiu i judicial, tindrà per fonament la comarca natural, el municipi».Jesús Burgueño, De la vegueria a la província.
Esteve Sunyol va fer, el 1897, la primera concreció d'una divisió comarcal com a base politicoadministrativa. Diversos tractadistes van proposar una gran varietat de divisions comarcals i de nomenclatures. La majoria de comarcalitzacions proposades fins al 1930 tenien un caràcter naturalista i historicista. Pau Vila va fer un gir a aquest model donant prioritat als factors socials seguint els principis de geografia regional de l'escola geogràfica francesa.
L'octubre del 1931 la Generalitat va crear la Ponència d'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, amb Pau Vila com a vicepresident. Els treballs es van concretar en la divisió comarcal de 1936 amb trenta-vuit comarques.
El 1939, la dictadura franquista va anul·lar la comarcalització. El 1987 es va recuperar la mateixa divisió comarcal del 1936, amb algunes modificacions el 1988 i 1990 (creació administrativa de les comarques del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça).
Propostes i reivindicacions L'any 2000, en lInforme Roca'', un equip format per Miquel Roca i Junyent i Jesús Burgueño, entre d'altres, van proposar de crear alguna comarca més: El Moianès (capital: Moià) aprovada pel Parlament de Catalunya el 15-4-2015, la Vall de Camprodon (capital: Camprodon), la Selva Marítima (o Marina) (capital: Blanes), l'Alta Segarra (capital: Calaf) i el Segre Mitjà (capital: Ponts), a més de dividir el Baix Llobregat en dos (la part nord, el Baix Llobregat Nord, amb capital a Martorell). Tots els casos són antigues reivindicacions comarcals.
Encara J. Burgueño, l'any 2003, proposava de crear també el Lluçanès (capital: Prats de Lluçanès), la Vall de Ribes (capital: Ribes de Freser), la Ribera de Sió (capital: Agramunt), la Baixa Segarra (capital: Santa Coloma de Queralt) i el Baix Montseny (capital: Sant Celoni), a més de canvis de límits (les Garrigues, el Ripollès, etc.).Burgueño, J. Reflexions i propostes al voltant del sisteme electoral a Catalunya: consells comarcals, diputacions, Parlament i representació a Corts , Scripta Nova.
Llista de comarques Convencions El nom de les comarques catalanes s'escriu sempre precedit dels articles el/la, segons convingui. No obstant això, cal recordar que hi ha una excepció: la comarca d'Osona, que no el duu mai; i que és optatiu de posar-lo en tres més: Anoia, Garraf i Terra Alta. L'article inicial s'escriu sempre amb minúscula, tant en els mapes com en un text, tret que es tracti del començament d'una frase.
Els codis de dos dígits alfabètics són els usats en bases de dades a proposta de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu de la Generalitat.Abreviacions , editat per la Secretaria de Política Lingüística.
Comarques actuals Les dades bàsiques de les «43 comarques», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2022''', són: Comarca Coditerr.Codi Habitants(2022) Sup.(km²) Dens.(2022)(hab./km²) CapitalNotesl'Alt Camp 01AC45.54053884,7Vallsl'Alt Empordà 02AE144.9261.358106,8Figueresl'Alt Penedès 03AP110.929593187,2Vilafranca del Penedèsl'Alt Urgell 04AU20.4821.44714,2la Seu d'Urgelll'Alta Ribagorça 05AG3.9584279,3el Pont de SuertLa menys pobladal'Anoia 06AI125.065866144,4Igualadal'Aran 39VN10.26863416,2Vielha e Mijaranel Bages 07BG180.8731.092165,6Manresael Baix Camp 08BC197.525697283,3Reusel Baix Ebre 09BB79.6361.00379,4Tortosael Baix Empordà 10BM138.517702197,4la Bisbal d'Empordàel Baix Llobregat 11BT833.5404861.715,1Sant Feliu de Llobregatel Baix Penedès 12BP112.460296379,4el Vendrellel Barcelonès 13BR2.280.04214615.643,5BarcelonaLa més poblada, la més petita i la més densament pobladael Berguedà 14BD40.2791.18534Bergala Cerdanya (Baixa Cerdanya) 15CD19.44354735,6Puigcerdàla Conca de Barberà 16CB20.17665031Montblancel Garraf 17GF156.794185847Vilanova i la Geltrúles Garrigues 18GG19.01179823,8les Borges Blanquesla Garrotxa 19GX59.75073581,3Olotel Gironès 20GN198.582576345Gironael Lluçanès43n/d5.58622724,61Prats de Lluçanèsel Maresme 21MM462.2133991.159,8Mataróel Moianès 42MO14.42833842,7Moiàel Montsià 22MT68.74473593,5Ampostala Noguera 23NG39.2971.78422BalaguerLa més granOsona 24OS165.2291.245132,7Vicel Pallars Jussà 25PJ13.1991.3439,8Trempel Pallars Sobirà 26PS7.1811.3785,2SortLa menys densament pobladael Pla d'Urgell 27PU37.045305121,4Mollerussael Pla de l'Estany 28PE32.941263125,4Banyolesel Priorat 29PR9.23849918,5Falsetla Ribera d'Ebre 30RE21.92082726,5Móra d'Ebreel Ripollès 31RI25.51095726,7Ripollla Segarra 32SR23.60172332,7Cerverael Segrià 33SI212.3881.397152,1Lleidala Selva 34SV177.542995178,4Santa Coloma de Farnersel Solsonès 35SL13.6321.00113,6Solsonael Tarragonès 36TR263.428319824,8Tarragonala Terra Alta 37TT11.40874315,4Gandesal'Urgell 38UR37.44758064,6Tàrregael Vallès Occidental 40VC940.8815831.613,5Sabadell i Terrassael Vallès Oriental 41VR417.543735568,1GranollersCatalunyaCAT7.792.61132.108242,7
Les successives modificacions comarcals Les noves comarques de 1988 Els canvis produïts per la creació de comarques del 1988 foren: Municipi Comarca anterior Comarca actualBanyoles el Gironès el Pla de l'EstanyCamós el Gironès el Pla de l'EstanyCornellà del Terri el Gironès el Pla de l'EstanyCrespià el Gironès el Pla de l'EstanyEsponellà el Gironès el Pla de l'EstanyFontcoberta el Gironès el Pla de l'EstanyPalol de Revardit el Gironès el Pla de l'EstanyPorqueres el Gironès el Pla de l'EstanySant Miquel de Campmajor el Gironès el Pla de l'EstanySerinyà el Gironès el Pla de l'EstanyVilademuls el Gironès el Pla de l'EstanyBarbens l'Urgell el Pla d'UrgellBell-lloc d'Urgell el Segrià el Pla d'UrgellBellvís la Noguera el Pla d'UrgellCastellnou de Seana l'Urgell el Pla d'UrgellFondarella el Segrià el Pla d'UrgellGolmés el Segrià el Pla d'UrgellIvars d'Urgell l'Urgell el Pla d'UrgellLinyola la Noguera el Pla d'UrgellMiralcamp el Segrià el Pla d'UrgellMollerussa el Segrià el Pla d'Urgellel Palau d'Anglesola el Segrià el Pla d'Urgellel Poal la Noguera el Pla d'UrgellSidamon el Segrià el Pla d'UrgellTorregrossa les Garrigues el Pla d'UrgellVilanova de Bellpuig l'Urgell el Pla d'UrgellVila-sana l'Urgell el Pla d'UrgellBarruera el Pallars Jussà Alta Ribagorçael Pont de Suert el Pallars Jussà Alta RibagorçaVilaller el Pallars Jussà Alta Ribagorça
Revisió comarcal: 1990 Al gener del 1990 es va modificar l'adscripció comarcal d'alguns municipis: Municipi Comarca anterior Comarca actual Alfarràs Noguera Segrià Arbolí Priorat Baix Camp Bonastre Tarragonès Baix Penedès Caldes de Montbui Vallès Occidental Vallès Oriental Castellet i la Gornal Garraf Alt Penedès Esplugues de Llobregat Barcelonès Baix Llobregat els Garidells Tarragonès Alt Camp Masllorenç Alt Camp Baix Penedès la Molsosa Anoia Solsonès Montesquiu Ripollès Osona Montornès de Segarra Urgell Segarra Olesa de Bonesvalls Garraf Alt Penedès la Portella Noguera Segrià Sant Jaume d'Enveja Baix Ebre Montsià Sant Just Desvern Barcelonès Baix Llobregat Sant Quirze de Besora Ripollès Osona Santa Maria de Besora Ripollès Osona Vallfogona de Riucorb Segarra Conca de Barberà Vidrà Ripollès Osona
Creació del Moianès: 2015 Municipi Comarca anteriorNova comarca Calders BagesMoianès Castellcir Vallès OrientalMoianès Castellterçol Vallès OrientalMoianès Collsuspina OsonaMoianès l'Estany BagesMoianès Granera Vallès OrientalMoianès Moià BagesMoianès Monistrol de Calders BagesMoianès Sant Quirze Safaja Vallès OrientalMoianès Santa Maria d'Oló BagesMoianès
Creació del Lluçanès: 2023