Donaldson Toussaint L'Ouverture Byrd II, músic i compositor de jazz estatunidenc, va néixer a Detroit el 1932. Se'l considera un dels trompetistes més representatius del hard-bop posteriors a la mort de Clifford Brown.
Fill d'un capellà metodista i músic amateur, Donald Byrd ja interpretava peces clàssiques amb la trompeta en la seva època d'institut, arribant a tocar amb Lionel Hampton. Durant la seva estada a l'exèrcit, Byrd toca en la banda militar, i el 1954 finalitza la llicencitura en música a la Wayne State University. El 1955 se'n va a Nova York a aprofundir en els seus estudis de música, i ben aviat s'uneix als Jazz Messengers d'Art Blakey. Al mateix temps comença a fer diverses sessions com a líder pel segell discogràfic Savoy; també grava com a sideman sota el segell Prestige.
El 1957 s'uneix amb Gigi Gryce, fundant el Jazz Lab Quintet.
L'any 1958 signa un contracte d'exclusivitat amb Blue Note, associant-se amb el saxofonista Pepper Adams fins a 1961, on demostra la seva creativitat com a compositor. A poc a poc es guanya una reputació com a estilista sòlid, amb un to net i melòdic. D'aquesta època cal destacar l'àlbum Byrd in Hand (1959).
El 1961, la gravació de Free Form suposa el début discogràfic d'un jove Herbie Hancock. Després d'una estada a Europa, retorna el 1963 amb A New Perspective, on incorpora cors de gòspel en els arranjaments.
Paral·lelament, Byrd desenvolupa una carrera com a acadèmic de la música, fent de professor en diverses universitats i assolint el doctorat en etnomusicologia. Inspirat pel moviment pels drets civils dels negres, comença a estudiar la música africana. En aquesta època grava els darrers àlbums d'estil hard-bop, com Mustang! (1966). Influenciat per Miles Davis, Byrd comença a apropar-se cap a un estil de fusió, amb l'ús de l'electrònica i de ritmes funkies. El 1972, amb el disc Black Byrd, una barreja de jazz, funky i R&B obté un gran èxit. Resulta ser el disc més venut en la història de Blue Note, tot i que les crítiques no li són gaire favorables. Els anys 70 i 80 fa de mànager de músics joves, amb els quals també grava. destaca especialment el grup de fusió The Blackbyrds.
Discografia Com a líder: Byrd's Word (1955) Off to the Races (1958) Byrd in Hand (1959) Byrd in Flight (1960) The Cat Walk (1961) A New Perspective (1963) Electric Byrd (1970) Black Byrd (1972)
Com a sideman:
Jazz Messengers (1956, Art Blakey) Lush Life (1957, John Coltrane) Sonny's Crib (1957, Sonny Clark) Vertigo (1959, Jackie McLean) My Point of View (1963, Herbie Hancock) Turnaround (1965, Hank Mobley)
Referències
Enllaços externs Discografia completa
Categoria:Músics de Detroit Categoria:Compositors de Michigan Categoria:Compositors de jazz estatunidencs Categoria:Trompetistes de jazz estatunidencs Categoria:Pedagogs musicals estatunidencs Categoria:Alumnes de la Universitat de Colúmbia Categoria:Alumnes del Teachers College Categoria:Alumnes de la Universitat Estatal Wayne Categoria:Alumnes de la Manhattan School of Music Categoria:Alumnes de la Cass Technical High School Categoria:Professors de la Universitat Rutgers Categoria:Professors de la Universitat Howard Categoria:Morts a Delaware Categoria:Compositors estatunidencs del segle XXI Categoria:Compositors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Comtat de Kent (Delaware)