La Llaguna (, oficialment i en francès La Llagonne) és una comuna nord-catalana de la comarcaTradicionalment, les comunes de la Cabanassa, Montlluís, Planès i Sant Pere dels Forcats eren considerades per algunes obres i autors (Gran Enciclopèdia Catalana, Geografia Comarcal de Catalunya, Catalunya Romànica, Joan Coromines, etc.) pertanyents a l'Alta Cerdanya, així com la Llaguna al Capcir, però l'aparició l'any 2007 del Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, que té caràcter oficial atès que és aprovat per l'Institut d'Estudis Catalans i la Universitat de Perpinyà Via Domícia, i el 2015, de lAtles toponímic de Catalunya Nord, de Joan Becat, que segueix el mateix criteri geogràfic, deixa tancada la qüestió amb l'adscripció d'aquestes cinc comunes al Conflent. del Conflent.
L'església de Sant Vicenç de la Llaguna s'alça en un turó al costat de la torre del Capil, en l'espai on hi havia hagut el castell de la Llaguna.
En el terme comunal hi ha el petit aeròdrom de Montlluís situat al Coll de la Quillana. També s'hi troba el nucli de població dels Cortals.
Etimologia Segons lOnomasticon Cataloniae, de Joan Coromines, el nom Llacuna, o Llaguna, provéCoromines, 1996. de la paraula romànica llacuna, amb sonorització de l'oclusiva velar tal vegada per influència mossàrab. L'estany que donà nom al poble era a ponent seu; fou assecat a començaments del per fer-hi passar carretera general, D - 118.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|La Llaguna en el Conflent El terme comunal de la Llaguna, de 230.900 hectàrees d'extensió és situat en un pla allargassat de nord-oest a sud-est, lleugerament inclinat cap a aquest costat, per la qual cosa els seus cursos d'aigua pertanyen a la conca de la Tet. ÉsLa Llaguna en els ortofotomapes de l'IGNLa Llaguna a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a l'extrem oest de la comarca, al límit amb l'Alta Cerdanya i el Capcir.
El punt més elevat del terme de la Llaguna és el seu extrem nord-oest, termenal amb els Angles, on, al Serrat de l'Estany d'Auda, arriba als 2.193,5 m alt. Des d'aquest punt el termenal amb la comuna cerdana de Bolquera (tot i ser molt a prop del terme, també cerdà, d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, les dues comunes no s'arriben a tocar mai), sense cap accident geogràfic que el marqui, baixa cap al sud-oest fins a trobar la llera de la Tet a 1.940 m alt. Tot el termenal sud-oest del terme està constituït pel riu, entre l'altitud abans esmentada i els 1.527,9, que és el punt més baix de tot el terme. Poc abans d'aquest punt, el terme de la Llaguna limita breument de primer amb el de la Cabanassa i tot seguit amb el de Montlluís.
Tot el termenal nord i nord-est del terme és una línia que no segueix cap termenal natural, més que algunes carenes secundàries en alguns trams, i que va davallant dels 2.193,5 m alt anteriors, cap al Roc del Felip, de 2.132, cap al Puig de Calbet, de 1.893,2, i cap a la Jaça d'en Calbet, on, a 1.716,3 m alt, deixa de limitar amb els Angles i comença a fer-ho amb Matamala. Poc més al sud-est arriba als 1.718 m alt a prop al nord-oest del poble de la Llaguna, exactament a la cruïlla de les carreteres D - 32 i D -32f, torç cap al nord-est i segueix un tram de pla, passant pel Coll de la Quillana, de 1.711,7 m alt. Tot seguit torna a pujar, sempre cap al nord-est, cap al Roc Roig i el Roc del Puig de Castelló, on, a l'alçada de 1.953 m alt, on acaba el termenal amb Matamala i comença el de Caudiers de Conflent, fa una inflexió cap al sud-est vers el Coll de la Jaguinta, de 1.881,8 m alt, i el punt, a 1.918, abandona el termenal amb Caudiers de Conflent i comença el d'Aiguatèbia i Talau.
De seguida arriba al Coll del Comall, de 1.892,4 m alt, el Pic de la Tallada, de 1.919,2, el Coll de la Llosa, de 1.860,2, i el vessant sud-occidental del Pic o Puig de la Tossa, a la cota 2.028. En aquest lloc deixa de ser termenal amb Aiguatèbia i Talau i comença a ser-ho amb Sautó. Aquest termenal segueix la direcció sud-oest, i davalla progressivament sense seguir límits naturals, fins que arriba al Rialer, afluent per l'esquerra de la Tet, a 1.572 m alt. Aquest riu esdevé el terme sud-est i sud del terme de la Llaguna, limítrof amb Sautó, fins que s'aboca en la Tet en el punt més baix del terme de la Llaguna, abans esmentat, al límit amb Montlluís. El poble de la Llaguna és a 1.684,5 m alt, i a l'interior del terme no hi ha cap elevació destacada, a part de petits serrats no gaire eminents.
La Llaguna forma part del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans. Dins del terme hi ha part del Bosc Estatal del Camí Ramader, el Bosc Comunal de la Llaguna, al nord-est de la comuna, i el Bosc Estatal de Barrès, al nord-oest.
Termes municipals limítrofs:
La Llaguna miniatura|esquerra|La Llaguna en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|Vista del centre del poble El poble de la LlagunaLa Llaguna en els ortofotomapes de l'IGN està situat al centre de l'extrem sud-est del terme, a la zona de pas del Conflent al Capcir, a migdia del pla que domina la major part del territori de la Llaguna. És a 1.660 metres d'altitud. Al centre del nucli urbà es conserven les restes del Castell de la Llaguna, entre les quals, l'església parroquial del poble, Sant Vicenç de la Llaguna. El poble no presentava un nucli agrupat, sinó dispers en diversos ravals (el del nord-oest conserva el nom de Raval) als peus del turonet on eren el castell i l'església de Sant Vicenç.
El poble vell de la Llaguna era uns 700 metres a ponent del castell i de l'emplaçament actual del nucli de població, ran de l'estany que dona nom al poble, i que fou assecat a principis del segle XX per tal de fer-hi passar la carretera.
En els darrers cinquanta anys, el poble de la Llaguna s'ha estèsLa Llaguna actual en els ortofotomapes de l'IGN en els entorns del seu nucli primigeni, amb noves urbanitzacions com Cambra d'Ase, les Sorbiers. Plein soleil, la Via Reial, Lo Carretal, Vista Alegre, Lo Còrrec Roca Cornuda i els Tarters, a més de la Zona artesanal de les Artigues, en una barreja entre topònims tradicionals i noms de caràcter comercial, propagandístic.
Els Cortals miniatura|Els Cortals en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El petit nucli dels Cortals, antigament els Cortals d'Ovança, documentat des del 1.105, està situat a llevant de la Llaguna, a quasi un quilòmetre i mig en línia recat, al peu del Puig de la Tossa. Està format per un petit grup de cases, sense església, dessota mateix de l'important Bosc dels Cortals, que forma part actualment del Bosc Comunal de la Llaguna.
Pertanyia a la Baronia de Nyer, per tant, a la família de Banyuls, almenys des del 1340 i fins a la Revolució Francesa. Aleshores fou creada la comuna dels Cortals, que el 1822 era annexada a la Llaguna.
Els Colls Situat a ponent, i una mica per sota dels Cortals, a mig camí entre els Cortals i la Llaguna, els Colls és un petit nucli de població centrat en una masia o granja.
Castell de la Llaguna El 1267 és esmentat el castrum de ça Laguna, del qual roman dempeus actualment la torre cilíndrica del Capil i l'església fortificada. La torre fou construïda el 1267, alhora que les fortificacions del poble, per tal de prevenir les invasions franceses. La frontera francocatalana es trobava aleshores més al nord, al lloc que encara avui dia significa un dels límits septentrionals dels Països Catalans, al límit amb el terme de Queragut. La torre tenia la funció de guaita, i era la peça central d'una xarxa de la qual formaven part la Torre dels Angles, la torre del Castell de Prats de Balaguer, en el terme de Fontpedrosa, la de Fetges, la de la Quillana i la d'Ovança.
Espona L'antic lloc d'Espona era situatLloc on era el nucli d'Espona en els ortofotomapes de l'IGN aproximadament un quilòmetre al nord dels Cortals. És esmentat des de l'any 1.011, quan n'és esmentada l'església de Sant Valentí (eccl. S. Valentini in villa Sponda). A penes en resten algunes restes de murs, en el lloc encara conegut com a Sant Valentí. En aquest lloc hi ha restes d'un hàbitat prehistòric.
Els Pujals L'antic lloc dels Pujals és documentat des del 942, citat com a límit de la Llaguna. Pere PonsichPonsich, 1985. el situa en els vessants del Puig de la Tossa.
La Quillana miniatura|esquerra|Vista de conjunt de la Quillana El lloc de la Quillana, on hi havia una torre de guaita avui dia desapareguda, era en els entorns d'on ara es troba l'estació d'esquí d'aquest nom, a llevant del Coll de la Quillana i al nord-est de l'Aeròdrom de Montlluís.
Aeròdrom de Montlluís - la Quillana Al nord del poble de la Llaguna, ocupant tot el racó nord-estL'Aeròdrom de la Quillana en els ortofotomapes de l'IGN del terme comunal es troba el lloc de la Quillana, l'element actual més destacat del qual és l'Aeròdrom de Montlluís o de Montlluís - la Quillana. És un aeròdrom militar, actualment utilitzat per les unitats de paracaigudistes que integren la guarnició militar de Montlluís. És obert també a un centre de vol a vela.
El Reducte Dagobert El Reducte Dagobert pertanyia al complex d'estructures militars auxiliars de la fortalesa de Montlluís. Ara molt desfet per l'abandonament, el pas del temps i les feines forestals veïnes, el trapezi que formava conserva bona part del fossat que l'envoltava. Es tractava d'un punt avançat de guàrdia dalt d'una petita prominència, connectat a simple vista amb la fortalesa, però que ampliava la perspectiva cap a la Cerdanya. Està situatEl Reducte Dagobert en els ortofotomapes de l'IGN a ponent de la Llaguna, equidistant d'aquest poble i de Montlluís, a l'extrem sud-occidental del terme de la Llaguna.
Els masos del terme En el terme de la Llaguna no hi ha masos dispersos, sí algunes construccions aïllades amb diverses finalitats, com les barraques relacionades amb la vida al bosc i el pastoreig: barraques de la Jaça de Bernadí, de la Pedrera, del Coll de la Llosa, del Pla de Llosent, i Barraques del Pla de Barrés; corrals: el Corral dels Avellaners; cortals: la Borda, el Cortal dels Tallats; construccions amb finalitats específiques: la Casa del Capcir i l'Alt Conflent, antigament Casa Cantonyera de la Quillana, la Central Elèctrica, el Refugi militar de la Jaça de Bernadí, la Serradora i els Telesquís. Hi ha algunes creus de terme: Creu de la Roca Cornuda, Creu de l'Església Vella, Creu de la Llaguna, Creu del Serrat de Priol i Creu del Pla de Barrés. Hi ha també ponts i passarel·les: la Passarel·la, la Passarel·la del Pla de Barrés i el Pont de la Tet. Hi havia hagut el Molí de la Llaguna, o d'en Boneric, però es tracta avui dia d'un nom antic.
Hidrònims Cursos d'aigua Pocs hidrònims rellevants es troben a la Llaguna, principalment perquè el terme és un gran pla inclinat poc solcat per cursos d'aigua que hi hagin obert camí. El principal riu és la Tet, que marca tot el límit oest i sud del terme, i el seu afluent del Rialer, que davalla de la Quillana passant a llevant del poble i rep per la dreta el Rec de l'Artiga, per l'esquerra el Rec dels Cortals, o de Coma Ermada, i altre cop per la dreta el Regueró. Al nord hi ha uns cursos d'aigua que davallen cap al vessant de l'Arieja, a Matamala: el Rec de Conill i a prop seu, ponent, el Rec d'en Calbet.
Estanys i embassaments Dins del terme de la Llaguna es poden trobar el Barratge de la Salita, a la Tet, les Basses de la Jaça Petita, l'Estany (sense nom), els Estanys de la Serra, a prop al nord-oest de l'Estany, les Molleres de Font Cairada i la Presa del Rialer.
Fonts Les principals fonts del terme són la Font de la Bernada, la Font de la Casa dels Guardaboscs, la Font de la Jaguinta i la Font del Roc, a part de la Font del poble i la Font del Cementiri, també al poble.
Orònims