Làzeri o azerbaidjanès o azerbaidjanésAzerbaidjanés en pronúncia occidental i azerbaidjanès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil. és una llengua turquesa parlada per uns 9.000.000 de persones a l'estat de l'Azerbaidjan, incloent-n'hi 414.900 a la República Autònoma de Nakhtxivan (Azerbaidjan) i altres 20.000.000 aproximadament als estats veïns (sobretot a l'Iran, al territori d'Azerbaijan meridional)."Peoples of Iran" in Looklex Encyclopedia of the Orient. Consultat el 22 gener 2009."Iran: People" , CIA: The World Factbook: 24% of Iran's total population. Consultat el 22 gener 2009.G. Riaux, "The Formative Years of Azerbaijani Nationalism in Post-Revolutionary Iran", Central Asian Survey, 27(1): 45-58, març 2008: 25% of Iran's total population (p. 46). Consultat el 22 gener 2009."Iran" , Amnesty International report on Iran and Azerbaijanis. Consultat 30 juliol 2006."Borders and Brethren: Iran and the Challenge of Azerbaijani Identity" in The Azerbaijani Population by Brenda Shaffer, p. 221–225. The MIT Press (2003),
La llengua té dos grans dialectes, l'àzeri del nord, parlat a la República de l'Azerbaidjan i el Daguestan, on és oficial, i l'àzeri del sud, parlat a la regió iraniana de l'Azerbaidjan, on és la llengua majoritària, tot i que no hi és oficial. Encara que hi ha un grau molt alt d'intel·ligibilitat mútua entre ambdues formes d'àzeri, hi ha diferències significatives en fonologia, lèxic, morfologia, sintaxi i fonts de préstecs. També es parla en menor grau a les comunitats àzeris de Geòrgia i Turquia i a les comunitats de la diàspora, principalment a Europa i Amèrica del Nord.
La seva literatura és molt rica. Dintre de la seva família, només és superada per la uzbeka. Els primers textos àzeris daten del i estaven escrits amb alfabet àrab. Quan les llengües turqueses van canviar a la grafia llatina, el 1924 ho feu l'àzeri del nord, però en 1939 la Unió Soviètica va imposar l'alfabet ciríl·lic, que va ser el d'ús fins a la independència de l'Azerbaidjan. Els àzeris iranians van intentar recuperar el 1991 la grafia àrab, que a l'Iran s'havia mantingut sempre, però finalment es va imposar l'ús dels caràcters llatins.
L'idioma té moltes paraules provinents del mongol i de l'àrab clàssic, per influència de l'islam. És una llengua aglutinant, com la resta de llengües turqueses. No té articles ni gènere i acostuma a col·locar el verb al final de la frase.
L'àzeri és mútuament intel·ligible amb el turc i el turcman, fins al punt que en diferents moments han estat considerats la mateixa llengua.
Exemple d'àzeri amb traducció al català: «Ey göylərdə olan Atamız, adın müqəddəs tutulsun…», «Pare nostre que ets al cel, sigui santificat el teu nom…».
Etimologia i antecedents Històricament, els seus parlants nadius van referir-se a la llengua com a o , que significa "turc" o "turc". En els primers anys després de l'establiment de la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, la llengua encara s'anomenava "turc" als documents oficials. Tanmateix, a la dècada de 1930, el seu nom es va canviar oficialment per "àzeri". Sovint encara es fa referència a l'idioma com a turci o torki a l'Azerbaidjan iranià. El terme "àzeri", generalment intercanviable amb "azerbaidjan", prové del turc azeri que s'utilitza per al poble (azeri s'utilitza per a la llengua en turc), ell mateix del persa آذری, Āzarī. El terme també s'utilitza per a l'antic azeri, l'antiga llengua iraniana parlada a la regió fins al segle XVII.
Història i evolució L'àzeri va evolucionar a partir de la branca oriental del turc Oghuz ("Turquic occidental")"The Turkic Languages", Osman Fikri Sertkaya (2005) in Turks – A Journey of a Thousand Years, 600–1600, London que es va estendre al Caucas, a l'Europa de l'Est, i al nord de l'Iran, a l'Àsia occidental, durant les migracions turques medievals. El persa i l'àrab van influir en la llengua, però les paraules àrabs es van transmetre principalment a través del persa literari.John R. Perry, "Lexical Areas and Semantic Fields of Arabic" in Csató et al. (2005) Linguistic convergence and areal diffusion: case studies from Iranian, Semitic and Turkic, Routledge, p. 97: "It is generally understood that the bulk of the Arabic vocabulary in the central, contiguous Iranic, Turkic and Indic languages was originally borrowed into literary Persian between the ninth and thirteenth centuries CE..." L'àzeri és, potser després de l'uzbek, la llengua turca sobre la qual el persa i altres llengües iranianes han exercit l'impacte més fort, principalment en fonologia, sintaxi i vocabulari, menys en morfologia.
La llengua turca de l'Azerbaidjan va suplantar gradualment les llengües iranianes en el que ara és el nord-oest de l'Iran, i una varietat de llengües del Caucas i les llengües iranianes parlades al Caucas, particularment l'udi i l'àzeri antic. A principis del segle XVI, s'havia convertit en la llengua dominant de la regió. Era una de les llengües parlades a la cort dels safàvides, afxàrids i qajars.
El desenvolupament històric de l'àzeri es pot dividir en dos períodes principals: primerenc (c. segle al XVIII) i modern (segle XVIII fins a l'actualitat). Els primer àzeri es diferencia del seu descendent perquè contenia un nombre molt més gran de préstecs, frases i elements sintàctics perses i àrabs. Els primers escrits en àzeri també demostren la intercanviabilitat lingüística entre els elements oghuz i kypchak en molts aspectes (com ara pronoms, terminacions de casos, participis, etc.). A mesura que l'àzeri va passar de ser només un llenguatge de poesia èpica i lírica a ser també un llenguatge de periodisme i investigació científica, la seva versió literària s'ha tornat més o menys unificada i simplificada amb la pèrdua de molts elements turcs arcaics, iranismes i otomanismes i altres paraules, expressions i regles que no van aconseguir popularitat entre les masses azerbaiyanes.
L'annexió russa dels territoris de l'Iran al Caucas a través de les guerres russo-iranianes de 1804–1813 i 1826–1828 va dividir la comunitat lingüística en dos estats. Després, l'administració tsarista va encoratjar l'expansió de l'Azerbaidjan a la Transcaucàsia oriental com a reemplaçament del persa parlat per les classes altes, i com a mesura contra la influència persa a la regió.
Entre c. El 1900 i el 1930, hi va haver diversos plantejaments competitius per a la unificació de la llengua nacional en el que ara és la República de l'Azerbaidjan, popularitzat per estudiosos com Hasan bey Zardabi i Mammad agha Shahtakhtinski. Malgrat les grans diferències, tots tenien com a objectiu principal facilitar la lectura i comprensió de la literatura per a les masses semi-alfabetitzades. Tots van criticar l'ús excessiu d'elements perses, àrabs i europeus tant en el llenguatge col·loquial com literari i van demanar un estil més senzill i popular.
La Unió Soviètica va promoure el desenvolupament de l'idioma però el va retrocedir considerablement amb dos canvis successius d'escriptura –del persa al llatí i després a l'escriptura ciríl·lica–, mentre que els azerbaiyanos iranians van continuar utilitzant l'escriptura persa com sempre. Malgrat l'ampli ús de l'Azerbaidjan a la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, es va convertir en la llengua oficial de l'Azerbaidjan només el 1956.Language Commission Suggested to Be Established in National Assembly. Després de la independència, la República de l'Azerbaidjan va decidir tornar a una escriptura llatina modificada.
Literatura en Àzeri
miniatura|Mohammad-Hossein Shahriar, poeta iranià azerbaïdjanais, que va escriure en azerbaidjan i persa. El desenvolupament de la literatura àzeri està estretament relacionat amb el turc d'Anatòlia, escrit en escriptura perso-àrab. Exemples del seu despreniment daten del segle XIV o anteriors. Kadi Burhan al-Din, Hasanoghlu i Imadaddin Nasimi van ajudar a establir l'Azerbaidjan com una llengua literària al segle XIV a través de la poesia i altres obres. Un governant de l'estat de Qara Qoyunlu, Jahanshah, va escriure poemes en llengua àzeri amb el sobrenom de "Haqiqi".Javadi, Hasan; Burrill, Kathleen (2012). "Azerbaijan". In Yarshater, Ehsan (ed.). Encyclopædia Iranica. Vol. III/3: Azerbaijan IV–Bačča(-ye) Saqqā (Online ed.). Encyclopædia Iranica Foundation. § x. Azeri Turkish Literature, p. 251-255. "The 15th century saw the beginning of a more important period in the history of the Azeri Turkish literature. The position of the literary language was reinforced under the Qarāqoyunlu (r. 1400–68), who had their capital in Tabriz. Jahānšāh (r. 1438–68) himself wrote lyrical poems in Turkish using the pen name of 'Ḥaqiqi.'"V. Minorsky. Jihān-Shāh Qara-Qoyunlu and His Poetry (Turkmenica, 9). Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London. — Published by: Cambridge University Press on behalf of School of Oriental and African Studies, 1954. — V.16, p . 272, 283: «It is somewhat astonishing that a sturdy Turkman like Jihan-shah should have been so restricted in his ways of expression. Altogether the language of the poems belongs to the group of the southern Turkman dialects which go by the name of Azarbayjan Turkish.»; «As yet nothing seems to have been published on the Br. Mus. manuscript Or. 9493, which contains the bilingual collection of poems of Haqiqi, i.e. of the Qara-qoyunlu sultan Jihan-shah (A.D. 1438—1467).» Sultan Yaqub, un governant de l'estat d'Aq Qoyunlu, va escriure poemes en llengua àzeri.Javadi, Hasan; Burrill, Kathleen (2012). "Azerbaijan". In Yarshater, Ehsan (ed.). Encyclopædia Iranica (Online ed.). Encyclopædia Iranica Foundation. § x. Azeri Turkish Literature. "He wrote a maṯnawi entitled Yusof wa Zoleyḵā, and dedicated it to the Aqqoyunlu Sultan Yaʿqub (r. 1478-90), who himself wrote poetry in Azeri Turkish." Adapted from Javadi, Hasan; Burrill, Kathleen (1988). "Azerbaijan". In Yarshater, Ehsan (ed.). Encyclopædia Iranica. London and New York: Routledge & Kegan Paul. § x. Azeri literature. "He wrote a maṯnawī entitled Yūsof wa Zoleyḵā, and dedicated it to the Āq Qoyunlū Sultan Yaʿqūb (r. 883-96/1478-90), who himself wrote poetry in Azeri." El governant i poeta Ismail I va escriure sota el pseudònim Khatā'ī (que significa "pecador" en persa) durant el segle XV. Mark R.V. Southern. Mark R V Southern (2005) Contagious couplings: transmission of expressives in Yiddish echo phrases, Praeger, Westport, Conn. ISBN 978-0-31306-844-7 Durant el segle XVI, el poeta, escriptor i pensador Fuzûlî va escriure principalment en àzeri però també va traduir els seus poemes a l'àrab i al persa.