Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats. En un sentit més estricte, és específicament la posició segons la qual no hi ha deïtats. També és vist simplement com a l'absència de la creença en l'existència de deïtats. L'ateisme és l'oposició del teisme, que en termes generals és la creença de l'existència d'una o diverses deïtats.
El terme ateisme prové del grec ἄθεος (atheos), significa 'sense déu(s)' i es feia servir com un terme pejoratiu aplicat als que rebutjaven els déus adorats per la societat en general. Amb la difusió del lliure pensament, la investigació escèptica i el posterior augment de la crítica de la religió, es va limitar l'abast d'aplicació del terme. Els primers individus que s'autoidentificaren com a "ateus" van ser del .
Els arguments de l'ateisme van des de plantejaments filosòfics fins a socials i històrics. Les justificacions per no creure en cap deïtat sobrenatural inclouen la falta de proves empíriques, el problema del mal, l'argument de revelacions inconsistents, el rebuig dels conceptes que no poden ser falsats i l'argument de la no-creença. Tot i que alguns ateus han adoptat filosofies seculars, a . no hi ha una ideologia que els englobi a tots. Molts ateus sostenen que l'ateisme és una visió del món més parsimoniosa que la del teisme, i per tant, la càrrega de la prova no recau en l'ateu per refutar l'existència de déu, sinó en el teista per proporcionar una justificació per al teisme., citing
L'ateisme s'accepta dins d'algunes religions i creences espirituals, com per exemple l'hinduisme, el jainisme, el budisme, el moviment raelià, moviments neopagans com la wicca i les religions no teistes. El jainisme, així com algunes branques del budisme, no propugnen la creença en déus, mentre que també l'hinduisme considera vàlid l'ateisme, tot i que algunes de les seves escoles veuen difícil el camí d'un ateu pel que fa a l'espiritualitat.
Donada la variabilitat de les concepcions d'ateisme, és difícil determinar quants ateus hi ha al món. Segons una estimació feta el 2007, al voltant del 2,3% de la població és atea, mentre que un 11,9% addicional es considera no religiosa. D'acord amb una enquesta mundial realitzada per WIN/GIA el 2012, el 13% dels enquestats van dir que eren ateus. Segons un altre estudi, els percentatges més elevats es troben als països occidentals; alguns exemples en són: els Estats Units (4%), Itàlia (7%), Espanya (11%), Gran Bretanya (17%), Alemanya (20%), i França (32%). Actualment, un 22,5% dels ciutadans de Catalunya manifesten ser ateus. Aquestes dades provenen de l'estudi d'opinió de 2005 de l'Institut d'Estadística de Catalunya, en què un 22,5% es van declarar com a no creients (ateus), un 16,5% com a agnòstics i un 59% com a creients en alguna religió.
Definicions i distincions miniatura|Diagrama mostrant la relació entre les definicions d'ateisme fort/feble i explícit/implícit. Els ateus explícits forts/positius (en morat a la dreta) sostenen que "almenys una deïtat existeix" és una afirmació falsa. Els ateus explícits febles/negatius (en blau a la dreta) rebutgen o eviten la "creença" que una deïtat existeixi sense sostenir que l'afirmació que "almenys una deïtat existeix" sigui falsa. Els ateus implícits febles/negatius (en blau a lesquerra) inclourien la gent (per exemple, nens petits i algunes classes d'agnòstics) que no creuen en cap deïtat, però que no han rebutjat explícitament aquesta creença. (Les grandàries del diagrama no representen les mides relatives de les poblacions.) Els escriptors no estan d'acord amb la millor manera de definir i classificar l'ateisme. Hi ha disputes pel que fa a quines entitats sobrenaturals se'ls aplica el terme, si es tracta d'una afirmació en si mateixa o simplement de la seva absència, i si requereix un rebuig explícit conscient. L'ateisme ha estat considerat com a compatible amb l'agnosticisme i també s'ha contrastat amb aquest. S'han utilitzat una varietat de categories per a distingir les diferents formes d'ateisme.
Abast Part de l'ambigüitat i controvèrsia involucrada en la definició de l'ateisme sorgeix de la dificultat per arribar a un consens en la definició de termes com deïtat i Déu. La pluralitat de concepcions de Déu i deïtats molt diferents condueix a diferents idees sobre l'aplicabilitat de l'ateisme. Els antics romans van acusar els cristians de ser ateus per no adorar els déus pagans. A poc a poc, aquest punt de vista va caure en desgràcia quan el teisme va arribar a ser entès com la creença en qualsevol divinitat.
Pel que fa a l'abast de fenòmens que pot rebutjar, l'ateisme pot negar només l'existència d'una deïtat o bé l'existència de qualsevol dels conceptes espirituals, sobrenaturals o transcendentals possibles, com els esmentats dins del budisme, hinduisme, jainisme o taoisme.
Implícit contra explícit
Les definicions de l'ateisme també varien segons el grau de consideració que hom dedica a la idea dels déus per ser considerat un ateu. En algunes ocasions, s'ha definit l'ateisme per tal d'incloure la simple absència de creença en l'existència de deïtats. Aquesta àmplia definició inclouria els nounats i altres persones que no hagin estat exposades a les idees teistes. Ja el 1772, el baró de Holbach va dir: "Tots els nens neixen ateus, no tenen idea de Déu". De la mateixa manera, George H. Smith va suggerir que: "L'individu que no estigui familiaritzat amb el teisme és un ateu perquè no creu en un déu. Aquesta categoria també inclouria el nen amb la capacitat conceptual per comprendre les qüestions en joc, però que encara no està al corrent d'aquestes qüestions. El fet que aquest nen no cregui en déu el qualifica d'ateu".. Smith va encunyar el terme ateisme implícit per referir-se a "l'absència de la creença teista sense un rebuig conscient d'aquesta" i el dateisme explícit per referir-se a la definició més comuna d'incredulitat conscient. Ernest Nagel contradiu la definició de Smith de l'ateisme com una mera "absència del teisme", reconeixent només l'ateisme explícit com a veritable "ateisme".reimprès a Critiques of God, editat per Peter A. Angeles, Prometheus Books, 1997.
Positiu contra negatiu
Filòsofs com Antony Flew: "En aquesta interpretació es converteix en un ateu: no algú que afirma positivament la no existència de Déu; però algú que no és simplement un teista. Anem, per referència d'una futura llista, introduïm les etiquetes ateu positiu per al primer i ateu negatiu per al segon." i Michael Martin han contrastat l'ateisme positiu (fort) amb el negatiu (dèbil). L'ateisme positiu és l'afirmació explícita que els déus no existeixen. L'ateisme negatiu inclou totes les altres formes de no-teisme. D'acord amb aquesta classificació, qualsevol persona no teista és o un ateu negatiu o un de positiu. Els termes dèbil i fort són relativament recents, mentre que els termes negatiu i positiu tenen un origen més antic, després d'haver estat utilitzats (en formes lleugerament diferents) en la literatura filosòfica i en l'apologètica catòlica. En virtut d'aquesta demarcació de l'ateisme, la majoria dels agnòstics queden definits com a ateus negatius.
Mentre que Martin, per exemple, afirma que l'agnosticisme implica l'ateisme negatiu, molts agnòstics veuen el seu punt de vista com una cosa diferent de l'ateisme, i de vegades consideren que l'ateisme és difícil de justificar o que requereix unes conviccions similars al teisme. L'afirmació de la inaccessibilitat del coneixement a favor o en contra de l'existència dels déus es veu de vegades com una indicació que l'ateisme requereix un salt de fe. Les respostes més comunes a aquest argument per part dels ateus inclouen que les proposicions religioses no demostrades mereixen tanta incredulitat com totes les altres proposicions no demostrades,. "Qui afirma seriosament que hauríem de dir 'jo no crec ni deixo de creure que el papa és un robot', o 'pel que fa a si em menjo o no aquest tros de xocolata em convertiré en un elefant sóc completament agnòstic'. En absència de bones raons per creure aquestes afirmacions extravagants, amb raó no creure-les, no ens limitem a suspendre el judici." i que la indemostrabilitat de l'existència d'un déu no implica una probabilitat igual de les dues possibilitats.. "La falta de proves recau cap a la suspensió de la creença. Això és perquè quan tenim una falta de la prova absoluta que encara podem tenir evidència aclaparadora o una explicació que és molt superior a les alternatives." El filòsof escocès J. J. C. Smart va afirmar que: "a vegades una persona que és realment atea pot descriure's a si mateixa, fins i tot amb passió, com un agnòstic per l'escepticisme filosòfic generalitzat i irracional que ens impediria dir qualsevol cosa que sabem, amb la possible excepció de les veritats de les matemàtiques i la lògica formal". En conseqüència, alguns autors ateus com Richard Dawkins prefereixen distingir els conceptes teista, agnòstic i ateu al llarg d'un espectre de probabilitat teístic —la probabilitat que cada posició assigna a l'afirmació "déu existeix".
Definició d'impossible o impermanent Abans del , l'existència de Déu era tan universalment acceptada en el món occidental que fins i tot la possibilitat de l'ateisme va ser qüestionada. Aquest concepte s'anomena innatisme teístic: la noció segons la qual totes les persones creuen en Déu des del naixement; dins d'aquest punt de vista, es troba la connotació segons la qual els ateus simplement són negacionistes.
També hi ha una posició que al·lega que els ateus són proclius a creure en déu en temps de crisi, que els ateus fan conversions al llit de mort, o que "no hi ha ateus a les trinxeres".Vegeu, per exemple, No obstant això, hi ha hagut exemples del cas contrari, entre aquests exemples literals d'"ateus a les trinxeres".
Alguns ateus han dubtat de la mateixa necessitat del terme ateisme. En el seu llibre Letter to a Christian Nation, Sam Harris va escriure:
Conceptes La delimitació més àmplia de la racionalitat atea és entre l'ateisme pràctic i teòric.
Ateisme pràctic
miniatura|Paul Henri Thiry d'Holbach, un defensor de l'ateisme del .
En l'ateisme pràctic o pragmàtic, també conegut com a agnosticisme apàtic, les persones viuen com si no hi hagués déus i expliquen els fenòmens naturals sense fer referència a cap deïtat. L'existència dels déus no es rebutja, però pot ser designada innecessària o inútil; d'acord amb aquest punt de vista, els déus ni proporcionen objectius a la vida ni influencien en la vida quotidiana. Una forma d'ateisme pràctic amb implicacions per a la comunitat científica és el naturalisme metodològic: l'"adopció tàcita o assumpció del naturalisme filosòfic en el mètode científic, tant amb la seva acceptació total o creença en aquest, com sense".
L'ateisme pràctic pot adoptar diverses formes:
Absència de motivació religiosa: la creença en déus no motiva l'acció moral, l'acció religiosa o qualsevol altra forma d'acció. Exclusió activa del problema dels déus i de la religió de l'activitat intel·lectual i l'acció pràctica. Indiferència: l'absència d'interès pels problemes de déus i de la religió. Desconeixement del concepte de deïtat.
Ateisme teòric Temes ontològics
L'ateisme teòric postula explícitament arguments en contra de l'existència de déus, en resposta als arguments teistes comuns, com ara l'argument del disseny o de la juguesca de Pascal. L'ateisme teòric és principalment una ontologia, o més precisament una ontologia física.
Arguments epistemològics