La Colònia Sedó és un recinte industrial i entitat de població al terme d'Esparreguera (Baix Llobregat), situat a la dreta del riu Llobregat, al congost del Cairat, on hi ha la presa del mateix nom, aprofitada per a la fàbrica. Actualment acull el Museu de la Colònia Sedó, pertanyent a la xarxa del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
Història miniatura|esquerra|Xemeneies de la fàbrica miniatura|esquerra|Aqüeducte miniatura|esquerra|Turbina Planas miniatura|esquerra|Església de Santa Victorina
El 1841, Miquel Puig i Catasús (1800-1863), natural de Vilafranca del Penedès, va fundar la societat Miquel Puig i Cia per a la fabricació de filats de cotó al carrer de Trentaclaus (actualment Arc del Teatre) de Barcelona. El 1846, va adquirir en nom de l'empresa l'antic molí fariner de Can Broquetes, on va instal·lar una fàbrica de filats i teixits de cotó moguda per una roda hidràulica, que es posaria en marxa el 1850. Tenia 3.500 pues de filar i 100 telers mecànics, i hi treballaven uns 150 obrers. El 1853, la vella roda hidràulica va ser substituïda per una altra importada d'Anglaterra, que va costar 50.000 duros.
Miquel Puig va morir el 17 de setembre del 1863, essent succeït pel seu fill Josep Puig i Llagostera (1835-1879) al capdavant de l'empresa, que prendria el nom de Josep Puig i Cia. Aquell mateix any, hi instal·là la primera turbina, que substituïa la roda hidràulica, però la sortida d'alguns socis —Manuel Puig i Carsi per a instal·lar la seva filatura i tissatge de cotó a Monistrol de Montserrat i Isidre Puig per a fer el mateix a Cabrianes— en plena «fam de cotó» van motivar unes pèrdues de 46.000 duros els dos primers anys. Finalment, va aconseguir l'entrada dels germans Ignasi i Casimir Girona i Agrafel, propietaris de la Ferreria de la Mare de Déu del Remei, que aportaren 60.000 duros de capital. També hi retornà Isidre Puig, soci de Puig i Mir, comerciants de cotó amb casa a Nova Orleans, assegurant el proveïment de matèria primera.
El 1867, la fàbrica obrí una secció destinada al blanqueig de les peces teixides, però el 1869, Josep Puig tancà la fàbrica provisionalment, amb unes pèrdues de 26.000 duros sobre un capital de 189.000, que el 1871 va augmentar fins a 280.000 duros. Aquest va ser un altre any dolent, amb un nou tancament de la fàbrica, l'acomiadament de treballadors i els primers conflictes socials. El 1875, Puig va demanar permís per a construir la resclosa i el canal del Cairat, pressupostada en 140.000 duros. També va ampliar la fàbrica fins a 25.000 pues de filar i 500 telers. La inversió prevista entre l'obra civil i la nova maquinària ascendia a 225.000 duros.
L'octubre del 1879, Josep Puig va rebre la visita del cap de govern Cánovas del Castillo, acompanyat per la plana major del partit conservador a Catalunya, i va morir dos mesos després, essent succeït pel seu company de partit Antoni Sedó i Pàmies (1842-1902). El 1881 es va constituir la societat Antoni Sedó i Cia, amb un capital de 750.000 duros i la incorporació de nous socis com l'industrial Ferran Puig i Gibert, sogre de Camil Fabra i Fontanills, i Romero Robledo i Salvador de Zulueta. Aquell mateix any, es va posar en marxa la primera turbina moguda per l'aigua del canal del Cairat, i el 1899 s'encarregà a l'empresa Planas, Flaquer i Cia la fabricació de dues turbines de 1.400 i 200 CV, a les quals seguiren el 1901 dues més de 120 i 180 CV.
El 1888, l'empresa es va presentar a l'Exposició Universal de Barcelona amb empesa blanquejada, guanyant una medalla de bronze. El 1897 introduïren a l'estat la tela engomada per a calcar i per a plànols. Sota la gerència d'Antoni Sedó, culminaria el procés de creixement i formació de la colònia industrial que portaria el seu nom i s'encarregaria de tot el cicle productiu: filats, teixits i acabats. Al mateix temps, engrandí la colònia amb nous habitatges per als treballadors i les seves famílies, i amb la instal·lació de botigues, escoles, església, dispensari, cinema, casino, etc.
A la seva mort el 1902, fou succeït pel seu fill Lluís Alfons Sedó i Guichard (1873-1952), tot i que a la nova societat comanditària Lluís A. Sedó també s'incorporaren els seus germans Martí (†1936) i Artur Sedó i Guichard (1881-1965). El 1903 s'hi inicià la fabricació de panes, producte que tindria un gran èxit. El 6 d'agost d'aquest any s'hi va declarar un incendi que destruí les sales de selfactines, l'estenedor, els batans i la sala de borres, però la fàbrica només va estar parada durant tres setmanes. El 1914, l'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va suposar d'entrada una considerable davallada de les vendes, però el novembre es produí un fort increment de la demanda de panes, destinades a la confecció d'uniformes per als soldats francesos.
El 1928, l'empresa comprà una fàbrica de teixits de seda a Rubí (Tey i Cia), i el 1936 es va convertir en la societat anònima Manufactures Sedó, amb els germans Sedó i Guichard com a gerents. El president era Joan Girona i Vilanova, fill d'Ignasi Girona, i els vocals José Enrique de Olano y Loizaga, comte de Fígols, Alfred Sedó i Peris-Mencheta, fill de Lluís, i els altres germans Sedó i Guichard. A l'esclat de la Guerra Civil, tots els membres del consell d'administració, excepte Joan Girona, que ja era molt gran, es passaren a la zona franquista, i Martí Sedó va morir a Sevilla aquell mateix any. El 1939, un cop finalitzat el conflicte bèl·lic, els altres retornaren a Catalunya i trobaren la fàbrica en perfecte estat i amb unes existències considerables.
El 1940, Manufactures Sedó va adquirir La María SA, una fàbrica de teixits creada a Sevilla durant la guerra pels Sedó i alguns membres de L'Espanya Industrial. El capital fou ampliat fins a 16 milions de pessetes, i l'any següent, centenari de l'empresa, fins a 20 milions. El 1952, el capital fou ampliat a 52 milions, i l'empresa arribà a la seva màxima expansió, amb fàbriques a Esparreguera, Rubí —filatures i teixits de llana i fibres artificials—, Gràcia —telers jacquard per a seda natural i fibres artificials—, i Sabadell —filatures de llana cardada—. Hi treballaven 2.500 persones.
La greu crisi del sector tèxtil al començament dels anys 1970 va motivar que el 1979 l'empresa es declarés en suspensió de pagaments i tanqués. Tot i la reducció progressiva de l'ocupació dels habitatges obrers, actualment la colònia s'ha convertit en un important polígon industrial, on tenen cabuda diferents empreses i activitats industrials, a més del Museu de la Colònia Sedó.
Descripció El conjunt, catalogat com a bé cultural d'interès local, està format per diverses naus, xemeneies —de diverses formes, com una rectangular o una altra helicoïdal—, un aqüeducte, cases per als treballadors i una església amb escola. Són construccions senzilles i funcionals, de pedra i maó amb teulada a dues aigües.
S'hi conserva la turbina Planas, de 1.400 CV, construïda el 1899 per l'empresa gironina Planas, Flaquer i Cia.
Referències
Bibliografia
Vegeu també Aqüeducte de la Colònia Sedó Palanca de la Colònia Sedó Història de la indústria cotonera a Catalunya
Enllaços externs
Categoria:Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Sedó Categoria:Museus del Baix Llobregat Categoria:Patrimoni monumental d'Esparreguera Categoria:Edificis d'Esparreguera