El Corb (Corvus) és una petita constel·lació austral de només 11 estels visibles a simple vista (de brillantor major que la magnitud 5,5). És una de les 48 constel·lacions de Claudi Ptolemeu, i també una de les 88 constel·lacions modernes. Representa un corb, un ocell associat a històries sobre el déu Apol·lo, posat a l'esquena de la constel·lació de l'Hidra Femella, la serp d'aigua. Les quatre estrelles més brillants, Gamma del Corb, Algorab, Epsilon i Beta Corvi, formen un quadrilàter distintiu al cel nocturn.
Amb una magnitud aparent de 2,59, Gamma Corvi, també coneguda com Gienah, és l'estrella més brillant de la constel·lació. És un gegant blau envellit, unes quatre vegades més massiu que el Sol. S'ha trobat que la jove estrella Eta del Corb tenia dos discs de fragments. Tres sistemes estel·lars tenen exoplanetes, i un quart sistema planetari no està confirmat. TV Corvi és una nova nana: una nana blanca i una nana marró en òrbita molt propera.
Història i mitologia Als catàlegs d'estrelles babilònics que daten almenys de l'any 1100 aC, el que més tard es coneixeria com a Corb es va anomenar el corb (MUL. UGA. MUSHEN). Igual que amb l'astronomia clàssica més familiar, es va col·locar assegut a la cua de la Serp (Hidra grega). La constel·lació de Babilònia era sagrada per Adad, el déu de la pluja i la tempesta; al segon mil·lenni aC hauria augmentat just abans de l'estació de pluges de tardor. John H. Rogers va observar que Hidra era Ningishzida, el déu de l'Inframon en el compendi babilònic MUL. APIN. Va proposar que Corb i Crater (juntament amb Hidra) fossin símbols de mort i marquessin la porta de l'inframon. Aquestes dues constel·lacions, juntament amb la constel·lació de l'Àguila i la del peix, van ser introduïdes als grecs cap al 500 aC; van marcar els solsticis d'hivern i d'estiu respectivament. A més, Hidra havia estat una fita ja que s'havia situat a cavall de l'equador celeste a l'antiguitat. El Corb i Crater també apareixen a la iconografia del mitraisme, que es creu que va ser d'origen oriental abans d'estendre's a l'antiga Grècia i Roma.
miniatura|El Corb tal com es mostra a The Manuchihr Globe fet a Mashad 1632-33 dC. Col·lecció Adilnor, Suècia. El Corb està associat amb el mite d'Apol·lo i el seu amant Coronis el Làpites. Coronis havia estat infidel a Apol·lo; quan va saber aquesta informació d'un corb blanc pur (o corb en algunes versions), va tornar les seves plomes negres en un atac de ràbia. Una altra llegenda associada al Corb és que un corb es va aturar en el seu camí, quan buscava aigua per a Apol·lo, per menjar figues. En lloc de dir la veritat a Apol·lo, va mentir i va dir que una serp, Hidra, el va mantenir fora de l'aigua, mentre sostenia una serp a les urpes com a prova. Apol·lo, adonant-se que tot això era mentida, va llançar el corb (Corvus), la copa (Constel·lació de la Copa) i la serp (Hidra) al cel. A més, va castigar l'ocell rebel assegurant-se que tindria set per sempre, tant a la vida real com al cel, on la Copa està fora de l'abast.
En altres cultures En l'astronomia xinesa, les estrelles del Corb es troben dins de l'Ocell vermell del Sud (南方朱雀, Nán Fāng Zhū Què). Les quatre estrelles principals representen un carro, Zhen, que és la 28a i última mansió lunar; Alpha i Eta marquen els eixos de les rodes, i Zeta és Changsha, un taüt. En l'astronomia índia, les cinc estrelles principals del Corb representen una mà o puny corresponent a lHasta, el 13è nakshatra o mansió lunar.
El Corb va ser reconeguda com una constel·lació per diverses cultures polinèsies i utilitzat com a guia per a la navegació oceànica. A les illes Marqueses s'anomenava Mee; a Pukapuka, es deia Te Manu, i a les Illes de la Societat, es deia Metua-ai-papa. Pels illencs de l'estret de Torres, el Corb era la mà dreta (que sostenia la fruita kupa) de l'enorme constel·lació de Tagai, un home pescant.
El poble bororo de Mato Grosso, al centre del Brasil, considerava la constel·lació com una tortuga terrestre Geriguigui, mentre que el poble tucano de la regió nord-oest de l'Amazònia la veia com una garsa. Per als tupís de l'illa de São Luís al Brasil, el Corb podria haver estat vist com una graella o barbacoa: seychouioura, on es feia peix a la brasa. La representació també podria haver fet referència a la constel·lació del Pegàs.
Característiques Cobrint 184 graus quadrats i, per tant, el 0,446% del cel, El Corb ocupa el lloc 70 de les 88 constel·lacions de l'àrea. Limita amb Virgo al nord i a l'est, Hidra al sud i Crater a l'oest. L'abreviatura de tres lletres de la constel·lació, adoptada per la Unió Astronòmica Internacional el 1922, és «Crv». Els límits oficials de la constel·lació, tal com els va establir l'astrònom belga Eugène Delporte el 1930, es defineixen per un polígon de sis segments. En el sistema de coordenades equatorials, les coordenades Ascensió recta|d'ascensió recta d'aquestes fronteres es troben entre i , mentre que les coordenades de declinació estan entre −11,68° i −25,20°. La seva posició a l'hemisferi sud celeste significa que tota la constel·lació és visible per als observadors al sud de 65°N. miniatura|La constel·lació del Corb tal com es pot veure a ull nu
Estrelles El cartògraf alemany Johann Bayer va utilitzar les lletres gregues Alfa a Eta per etiquetar les estrelles més destacades de la constel·lació. John Flamsteed va donar nom a nou estrelles en la Nomenclatura de Flamsteed, mentre que una estrella que va situar a la constel·lació veïna Crater— 31 Crateris— es trobava dins de Corb un cop es van establir els límits de la constel·lació el 1930. Dins dels límits de la constel·lació, hi ha 29 estrelles més brillants o iguals que la magnitud aparent 6,5.
Quatre estrelles principals, Algorab, Gamma del Corb, Epsilon i Beta Corvi, formen un asterisme quadrilàter conegut com la «Spica's Spanker» o «la Vela». Tot i que cap de les estrelles és especialment brillant, es troben en una zona fosca del cel, cosa que fa que l'asterisme sigui fàcil de distingir al cel nocturn. Gamma i Delta serveixen com a indicadors cap a Spica. També anomenada Gienah, Gamma és l'estrella més brillant del Corb amb una magnitud de 2,59. El seu nom tradicional significa «ala», l'estrella que marca l'ala esquerra a l'Uranometria de Bayer. A 154 ± 1 anys llum de la Terra, és una estrella gegant de color blau-blanc de tipus espectral B8III que és de </br> vegades més massiu, i 355 vegades més lluminós que el Sol. Al voltant </br> milions d'anys, ha esgotat en gran part el seu nucli d'hidrogen i ha començat a expandir-se i refredar-se a mesura que s'allunya de la seqüència principal. Una estrella binària, té una estrella nana taronja o vermella companya de tipus espectral K5V a M5V que és aproximadament 0,8 vegades més massiva que el Sol. A unes 50 unitats astronòmiques distants de Gamma Corvi A, s'estima que completarà una òrbita en 158 anys. Delta Corvi, anomenada tradicionalment Algorab, és una estrella doble visible en petits telescopis amateurs. La primària és una estrella blau-blanca de magnitud 2,9, a uns 87 anys llum de la Terra. Una estrella enigmàtica aproximadament 2,7 vegades més massiva que el Sol, és més lluminosa (65-70 vegades la del Sol) del que hauria de ser per la seva temperatura superficial de 10.400 K, i, per tant, és una estrella molt jove de 3,2 milions d'anys de seqüència preprincipal que no s'ha assentat en una etapa de vida de seqüència principal estable, o una estrella de 260 milions d'anys que ha començat a esgotar el seu nucli d'hidrogen i a expandir-se, refredar-se i brillar amb més intensitat a mesura que s'allunya de la seqüència principal. El seu tipus espectral es dona com a A0IV, corresponent a aquest darrer escenari. S'ha detectat pols circumestel·lar càlida —per definició part del seu sistema estel·lar interior— al voltant del Delta Corvi A. Delta Corvi B és una estrella nana taronja de magnitud 8,51 i classe espectral K, també envoltada de pols circumstel·lar. Una estrella posterior a T-tauri, està a almenys 650 ua de distància de la seva companya més brillant i triga almenys 9400 anys a completar una òrbita. El nom comú de Delta Corvi significa «el corb». És una de les dues estrelles que marquen l'ala dreta. Situat a 4,5 graus al nord-est de Delta Corvi es troba Struve 1669, una estrella binària que és visible per petits telescopis amateurs, a 280 anys llum de la Terra. La parella, totes dues estrelles blanques, és visible a simple vista a una magnitud de 5,2; el primari és de magnitud 5,9 i el secundari és de magnitud 6,0.
El pit del corb està marcat per Beta Corvi (el nom propi és Kraz), una estrella de magnitud 2,7 situada a 146 ± 1 anys llum de la Terra. Té uns 206 milions d'anys i 3,7 ± 1 vegades més massiu que el Sol, ha esgotat el seu nucli d'hidrogen i s'ha expandit i refredat fins a una temperatura superficial d'uns 5.100 K i ara és una estrella gegant de color groc brillant de tipus espectral G5II. Probablement, va passar la major part de la seva existència com a estrella de seqüència principal de tipus B. Porta el nom propi de Minkar i qui marca l'orifici nasal del corb és Epsilon Corvi, situada a uns 318 ± 5 anys llum de la Terra. És una gegant vermella de tipus espectral K2III que té unes 54 vegades el radi del Sol i 930 vegades la seva lluminositat. Al voltant de 4 vegades més massiva que el Sol, va passar gran part de la seva vida com a estrella de seqüència principal de tipus espectral B5V. Al sud del quadrilàter entre Beta i Epsilon Corvi hi ha 6 Corvi de color taronja, una estrella gegant envellida de tipus espectral K1III que és unes 70 vegades més lluminosa que el Sol. Es troba a 331 ± 10 anys llum de la Terra.
Anomenada Alchiba, Alpha Corvi és una estrella de color blanc de tipus espectral F1V i de magnitud 4,0, a 48,7 ± 0,1 anys llum de la Terra. Exhibeix canvis periòdics en el seu espectre durant un període de tres dies, cosa que suggereix que és una variable binària espectroscòpica o (més probable) una variable de tipus Variable Gamma Doradus pulsant. Si aquest és el cas, s'estima que és 1,39 vegades més massiva que el Sol. Segons l'atles de Bayer, es troba per sobre del bec de l'ocell.
Marcant l'ala dreta del corb hi ha l'eta del Corb, una estrella de seqüència principal groc-blanca de tipus F2V que és 1,52 vegades més massiva i 4,87 vegades més lluminosa que el Sol. Es troba a 59 anys llum del nostre Sistema Solar. S'han detectat dos discs de fragments orbitant aquesta estrella, un calent a 3,5 unitats astronòmiques i un altre a unes 150 unitats astronòmiques de distància. Zeta Corvi marca el coll del corb. Té una magnitud aparent 5,21, separada per 7 segons d'arc de l'estrella HR 4691. Situada a 420 ± 10 anys llum de distància, és una estrella Be de color blau-blanc de tipus espectral B8V, la presència de línies d'emissió d'hidrogen en el seu espectre indica que té un disc circumestel·lar. Aquestes estrelles poden ser un sistema estel·lar òptic doble o múltiple, amb una separació d'almenys 50.000 unitats astronòmiques i les estrelles triguen 3,5 milions d'anys a orbitar entre si. HR 4691 és doble, compost per una gegant envellida de color groc-taronja el tipus espectral de la qual s'ha calculat a K0 o G3, i una estrella de seqüència principal de tipus F.
31 Crateris (que va ser situat originalment al Crater per Flamsteed) és una estrella de magnitud 5,26 que fa temps es va confondre amb una lluna de Mercuri. El 27 de març de 1974, la missió Mariner 10 va detectar emissions a l'ultraviolat llunyà del planeta (que suggereix un satèl·lit), però es va trobar que emanaven de l'estrella. En realitat es tracta d'un sistema estel·lar binari remot amb una estrella calenta blau-blanca de tipus espectral B1.5V i un acompanyant del qual se sap poc. Les dues estrelles giren entre si cada 2,9631 dies. La principal és possiblement una endarrerida blava del grup Hyades. El primari és al voltant de 15,5 vegades més massiu que el Sol i 52262 vegades més lluminós.