Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès de 9.585 habitants que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella. El terme municipal és el més gran de la comarca i comprèn part del Massís de les Gavarres al nord i el Massís de les Cadiretes al sud, amb predomini de boscos de suros, roures i pins. Hi passen les rieres de Gotarra i Banyaloques que se'n van a l'Onyar, i el Ridaura que va al mar. Està ben comunicat, amb la carretera C-65 de Girona a Sant Feliu de Guíxols, la C-35 de Llagostera a Parets del Vallès, i les carreteres locals que van a Caldes de Malavella i Tossa de Mar. El 70% de la població viu al nucli urbà, al voltant de l'Església de Sant Feliu de Llagostera que s'alça en un turó, mentre que l'altre 30% viu disseminada en deu veïnats i set urbanitzacions. El primer document on apareix el municipi és del 855, en la confirmació dels béns del monestir de la Grassa per Carles el Calb. A l'edat moderna, la indústria surotapera hi tingué un pes destacat i el tren que anava de Girona a Sant Feliu hi feia parada. En aquest període es donà un conflicte entre veïns i hisendats amb relació a l'ús comunal dels boscos.
El municipi té diversos espais emblemàtics, com la renaixentista Casa de les Vídues (), l'església gòtica de Sant Feliu de Llagostera, les restes de l'antic castell de Llagostera, el centre d'interpretació a Can Caciques o el Museu Vilà. També té antigues i importants masies als veïnats de Panedes, Llobatera, Sant Llorenç i la Mata. Entre les tradicions culturals destaquen la Fira del Bolet, el Mercat Romà, la Fira del Batre, la Fira de Nadal o la Festa Major. Pel que fa als esports, segons les èpoques, la vila ha destacat en bàsquet, handbol, patinatge, entre altres esports. Pel que fa al futbol va participar en la Segona divisió A de la lliga espanyola de futbol les temporades 2014-2015 i 2015-2016 amb Unió Esportiva Llagostera, un equip que el 2022 va ser absorbit pel Club de Futbol Badalona.
Geografia
Ubicació miniatura|Sant Feliu de Llagostera Llagostera està situat a l'extrem meridional de la comarca del Gironès. El seu terme municipal, el més gran de la comarca (76,36 km²) i limita amb els municipis de Santa Cristina d'Aro, Caldes de Malavella, Tossa de Mar i Cassà de la Selva. La situació estratègica del municipi l'ha convertit en terra de pas i de connexió de l'interior gironí amb la Costa Brava centre. A Llagostera s'hi pot arribar per les carreteres C-65, de Girona a Sant Feliu de Guíxols, per la GI-674 de Caldes de Malavella o per la C-35 de Tossa de Mar i Vidreres, via que enllaça amb l'autopista AP-7. Antigament, Llagostera havia estat connectada al ferrocarril per mitjà de la línia de via estreta de Sant Feliu de Guíxols a Girona que passava pel municipi, i hi tenia una estació, fins que fou clausurada el 1969. L'aeroport més proper és el Girona - Costa Brava, però no enllaça amb el municipi en transport públic. Les estacions de tren més properes el 2014 són la de Caldes de Malavella o la de Girona. La de Caldes és més a prop però no té enllaç directe amb la població, mentre que la de Girona sí. Hi ha dues línies d'autobús que tenen parada a la vila, la L1461 de la Sarfa, que fa el recorregut Girona - Llagostera - Palamós - la Bisbal - Girona, i la L0333 de la Teisa, que fa el recorregut Girona - Llagostera - Sant Feliu de Guíxols - s'Agaró.
Nuclis de població El 2013 tenia 8.200 habitants, repartits entre els 5949 del nucli de la vila, els 572 dels veïnats i els 1.676 de les urbanitzacions. Conformen el municipi els veïnats de Bruguera, Panedes, Sant Llorenç, Gaià, Llobatera, Creu de Serra, Mata, Cantallops, Pocafarina i Ganix. També estan empadronats a Llagostera els habitants de les urbanitzacions de Llagostera Residencial, Mas Gotarra, La Canyera, Selva Brava, La Mata, Font Bona i Mont-rei.
Orografia i geologia miniatura|Pedres al Puig de les Cadiretes
Pel que fa a l'orografia, el nucli està situat en un petit turó de 60 metres, rodejat pel nord i el nord-oest d'una plana de conreus. Per l'est, després del pla de Panedes, Llagostera s'integra dins la zona boscosa del massís de les Gavarres, declarada Espai d'Interès Natural el 1992. El massís de les Gavarres està format de pissarres, esquistos i granits en terrenys molt erosionats sense grans desnivells. El seu punt més alt és el pic de la Gavarra, de 537 metres. A l'extrem oposat hi trobem el massís de l'Ardenya, que ocupa gran part del terme per la zona sud, fins al Puig de les Cadiretes, que amb 519 metres n'és el punt més elevat. Geològicament el terme està format per granit i pissarres metamòrfiques i terres sedimentàries. També conté vetes d'ortosa. Les millors vetes d'ortosa del Museu Geològic de Barcelona procedeixen de Llagostera, i abundants vetes de quars. Per la zona boscosa de Llagostera hi passa el GR-92, el carril bici de les Vies Verdes de Girona i altres camins, on se celebren diverses activitats relacionades amb el senderisme, la bicicleta i el tresc o trekking.
Clima El clima de Llagostera és mediterrani, amb hiverns suaus i relativament secs, primaveres i tardors força humides i estius eixuts i càlids. La pluviositat de la zona és variable, però la mitjana anual és d'entre 650 i 750 mm. L'estació més pluja és la tardor, amb un màxim proper als 100 mm a l'octubre, i la menys plujosa la tardor. La temperatura anual oscil·la entre els 13 i els 16 graus segons la situació i l'alçada.
Fauna miniatura|La mallerenga emplomallada que es troba a Cadiretes és l'única espècie europea amb plomall Al Massís de les Gavarres la fauna és de caràcter mediterrani. Als boscos de suredes i alzinars hi ha aus com l'esparver vulgar, el gamarús eurasiàtic, el tudó, el gaig, el picot verd, el tallarol (Sylvia sp.), la mallerenga d'aigua, la merla i el raspinell. En aquests indrets, entre els mamífers hi destaquen el senglar, el teixó, la guilla i el gat mesquer. Per altra banda, a les pinedes i zones més àrides hi ha rèptils com el llangardaix i la serp verda; ocells com el tallarol de garriga, la tallareta cuallarga i el bruel, i mamífers com l'esquirol o el ratolí de bosc. Prop dels torrents d'aigua o a les zones amb més humitat hi ha el pit-roig, el cargolet, el rossinyol i la cuereta blanca; rèptils com la salamandra, el tritó verd, el vidriol i la colobra escurçonera, i peixos com el punxoset. Finalment, a les zones agrícoles hi ha ocells granívors com la cadernera, el verderol i el pinsà; amfibis com el gripau comú i el gripau corredor, i mamífers com la musaranya comuna, la musaranya menuda eurasiàtica, la mostela i el gorjablanc.
Al Massís de Cadiretes la fauna és similar. Pel que fa als mamífers, hi abunda també el gat mesquer, la fagina i la mostela Hi ha ocells rapinyaires boscans com l'astor i el gamarús, així com el falcó pelegrí, present als penya-segats litorals. Entre els ocells que fan niu a la zona hi ha el picot verd, el cargolet, el pit-roig, el tallarol capnegre, el rossinyol, el bruel, el papamosques gris, la mallerenga cuallarga, la mallerenga emplomallada, la blava i la carbonera, entre d'altres. Més a prop del mar és un dels pocs indrets on es reprodueix l'oreneta cua-rogenca i a la costa hi ha la merla blava i el corb marí emplomallat. Els indrets humits fa que hi hagi amfibis com la salamandra, el tritó palmat i el tritó verd, el tòtil, el gripau d'esperons, el tòtil granoter i la reineta meridional. I de rèptils hi ha el dragó (amb poblacions salvatges), el sargantaner gros i el vidriol, entre d'altres.
Flora miniatura|L'ou de reig és un dels bolets típics de les Gavarres, juntament amb altres com el pinetell i el rossinyol. La vegetació de les Gavarres és mediterrània, amb plantes que toleren un estiu eixut. Els sòls de granit de caràcter àcid amb textura sorrenca i alta permeabilitat han afavorit el domini de la sureda, sobretot la surera, aprofitada durant molts anys per la indústria. Al seu costat hi ha el bruc boal, el bruc d'escombres, la bruguerola, l'estepa negra, l'estepa borrera i la gatosa, entre d'altres. Sobre els sòls més humits hi ha l'alzina, el marfull, l'aladern, l'arbocer, el galzeran, l'esparreguera, el roser agrest (Rosa agrestis), l'heura, l'arítjol, la vidiella i el lligabosc. També hi ha algunes pinedes de pi blanc, el pi pinyer i pinastre, amb garric al dessota. A vora dels rius hi ha espècies com el vern, el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner, el grèvol, el sanguinyol i la falguera reial (Osmunda regalis). Els bolets tenen un gran arrelament a la zona, i és costum anar-ne a buscar. Entre les espècies més buscades hi figuren el pinetell, l'ou de reig i el rossinyol.
El massís de Cadiretes està dominat per la sureda pel seu caràcter granític. A part de la surera, hi ha arbocer, galzeran, roja, arítjol i ridorta. També hi ha alguna alzina, sobretot als indrets més enlairats. El roure martinenc (Quercus humilis) es troba entre suros i alzines indistintament. Estepes i brucs són molt presents al paisatge, amb estepa borrera, l'estepa negra, l'estepa blanca, la gatosa, la gódua catalana, el bruc boal, la bruguerola, el ginebre, l'aladern de fulla estreta o el cap d'ase, entre d'altres. A les zones més ombrívoles hi ha una vegetació diferent, amb una flora concretada en el vern i l'om, i herbes com el buixol, la gatassa i la consolda. A prop de les rieres hi ha algun llorer, sempre al costat de la falguera reial. També hi ha algun avellaner i castanyer.
Història
Prehistòria miniatura|El Menhir d'en Llach es troba al Massís de Cadiretes, al terme municipal de Llagostera. S'han trobat vestigis de l'Home de Neandertal, de fa uns 100.000 anys, al veïnat de Bruguera i a Can Morató de Panedes, en forma de còdols tallats i ascles abundants. De l'espècie humana tal com la coneixem avui (Homo sapiens sapiens), destaquen les restes trobades del Paleolític superior, especialment del període aurinyacià, de fa entre 39.000 i 22.000 anys. S'han trobat jaciments d'aquest període arreu del terme, a Can Crispins, Bruguera, Font de Panedes, Tranquinell, Puig Gros, Carretera de Tossa, Can Rissec i Can Vidal, entre d'altres.
A Can Crispins, una zona rica en aigua, es van trobar una gran quantitat de petits estris de sílex com raspadors, puntes de fletxa i ganivets, que es poden datar des de la primitiva cultura aurinyaciana fins a l'edat del Bronze Antic. La presència d'objectes de sílex pot ser un indicador de les relacions comercials amb altres indrets com Caldes de Malavella i Torroella de Montgrí. Al costat hi van aparèixer objectes de pedra més tardans, com puntes de fletxa, destrals polimentades, molins de mà barquiformes i alguns fragments de ceràmica, el que evidencia que Can Crispins va ser habitat també almenys entre el Neolític mitjà i el bronze antic, fa entre 4.700 i 3.800 anys. Això demostra la presència humana continuada.
També ho corroboren els megàlits trobats en una època en què el megalitisme s'estengué del Rosselló al Llobregat i que va fer de les Gavarres i Cadiretes una de les zones megalítiques més destacades. Trobem conjunts de megàlits a prop de Can Cabanyes, a l'extrem sud-est del terme, i en plena serra de Cadiretes. Destaca especialment la Pedra dels Sacrificis, que és un gran bloc de granit sobre la superfície plana del qual hi ha una inscultura ramiforme amb dues branques, al costat d'un paradolmen i un corredor fet amb pedres. La Roca d'Ivet i la Cova de Can Rissech són elements destacats en aquest sentit.
També hi ha dos menhirs. Un és el menhir d'en Llach, a prop de Can Cabanyes, de granit rosat-negrós i de tipus fal·liforme, que mesura 74 cm d'ample per 76 de gruix, amb una alçada de 265 cm. L'altre menhir és el de Montagut, actualment col·locat en un carrer del nucli urbà de Llagostera, que mesura 2,21 m d'alçada, 86 cm d'amplada i 37 cm de gruix.
Antiguitat miniatura|La Torre dels moros són unes termes romanes situades al terme municipal de Llagostera.